No acabo d’entendre ni el conseller Maragall ni els mestres. Començo pels últims. Diuen que si les classes comencen el 7 de setembre no tindran temps de preparar el curs?! QUe vagin abans a treballar, no? Si el problema és que la Generalitat no els avança el que necessiten que es comprometi a fer la feina ben feta -ja se sap que l’altra no té futur…- i entregar el material al juny o al juliol. Ara Maragall. Aquesta societat no està preparada per facturar-te a casa els nens durant una setmana al febrer. Això no és Suècia ni Finlàndia, ni tenim el mateix clima ni la majoria de la gent fa jornada intensiva. Per mi que la soferta comunitat educativa està tan desconnectada de la realitat com els polítics. Els mestres troben collonut fer una setmana de festa al febrer i acusen els pares de voler aparcar els fills a l’escola. Es deuen pensar que és millor aparcar-los a casa, així el problema ja no és seu, és d’un altre. Sempre ho he trobat una expressió de mal gust, això de dir que els nens els volem aparcar. Jo vull que m’ajudin a educar els meus fills. Ja m’agradaria tenir més temps per fer-ho jo mateix, però la realitat és una cosa ben diferent. Els pares també treballem i no veig els empresaris molt receptius a regalar-nos una setmana de vacances per la patilla, la d’en Maragall i els mestres, és clar…