Torno als deures i 
aniré repescant entrevistes a gent del país que he anat publicant les darreres setmanes a El Punt. Aquesta és amb Víctor Ferrer, creador de la pàgina Jocs Web, a l’entrevista explica la gènesi de la pàgina, hostatjada a Racó Català, i com ha arribat a rebre correus d’altres parts de l’Estat on li recriminen que tots els jocs que ofereix siguin en català, buit a la xarxa que ell ha omplert amb la seva dedicació desinteressada.
Arxiu de la categoria: Cultura
«La gent que es pren seriosament a si mateixa és insuportable»
Aquesta és l’entrevista que he publicat avui a El Punt i que he fet a Josep Maria Uyà, escriptor, poeta i professor d’institut. Uyà, dotat de gran sentit per a la ironia, planteja una conversa plena de dubtes metafísics sobre la realitat de la pròpia existència.
«Colom era català, barceloní, i d’una nissaga noble»
Avui he publicat a El Punt una entrevista amb Albert Codinas, president de la Fundació Institut Nova Història
. L’entitat té com a principal objectiu donar suport a la recerca històrica sobre els antics regnes de la corona catalanoaragonesa. Actualment hi estan vinculats vint-i-dos investigadors, entre els quals destaca per la seva repercussió mediàtica Jordi Bilbeny, autor de diversos estudis que pretenen demostrar la catalanitat del descobridor Cristòfor Colom, que Codinas també defensa.
«La societat és molt dura i exigeix molt a les dones»
Aquesta setmana he publicat a El Punt una entrevista amb la dissenyadora de moda i empresària Sita Murt.A l’entrevista, Murt explica la seva trajectòria professional, que l’ha portada a ser reconeguda internacionalment, i explica les dificultats de ser dona i empresària en aquest país.
«Els polítics no defensen prou el català»
Fa pocs dies vaig publicar a El Punt una entrevista amb Martí Gasull, portaveu de la Plataforma per la Llengua. A l’article, Gasull afirma que els polítics no defensen amb prou contundència l’idioma i reclama polítiques més actives en favor de la llengua catalana. El portaveu de la Plataforma, d’altra banda, considera que lluny de veure la immigració com una amenaça s’ha de considerar una oportunitat per potenciar encara més el català.
Collar Europa per oficialitzar el català
Avui publico a El Punt una entrevista a Miquel Català i Coït, que és l’autor de la traducció il·legal al català de la pàgina web del Parlament Europeu, que podeu llegir a www.europarl.cat. Aquest jove enginyer informàtic no es mossega la llengua a l’hora de parlar sobre les relacions entre Catalunya i Espanya i situa el seu referent a Europa. Per promoure l’oficialitat del català al continent ha obert una altra web www.oficialitat.cat, mitjançant la qual recull adhesions per aconseguir que el nostre idioma sigui reconegut a Europa. Mentre, Aleix Vidal-Quadras fa la seva particular campanya contra el català i continua dient, com va fer ahir a la secció l’Entrevista del 3/24, que si volem que el català sigui oficial a Europa que hi fem entrar Andorra.
Avui El Punt parla del llibre de Banyoles
Avui, l’edició de les comarques de Girona d’El Punt dedica la contraportada a informar sobre la presentació del llibre Banyoles, la ciutat de l’estany. Us adjunto una foto més de les que es poden veure al llibre. És una imatge inèdita, per la perspectiva, de la plaça major de Banyoles.
Presentem el nou llibre: Banyoles, la ciutat de l’estany
La presentació de demà em fa especial il·lusió. És el primer llibre que escric -en aquest cas en companyia de dos autors més- d’una temàtica no badalonina. El llibre fa una mirada a Banyoles absolutament nova, tal com ho mostren les fotografies que l’il·lustren. És un llibre bàsicament fotogràfic, amanit amb un retrat personal, paisagístic i històric dels diversos indrets als quals fa referència. Entre els detalls que esquitxen el volum, de 240 pàgines, hi ha les frases d’historiadors i personatges banyolins i de fora de la ciutat que han escrit amb anterioritat sobre el municipi, i dels quals citem una frase: des d’Espinàs a Perucho, passant per Pla, Farriol o Rigau. El llibre arrenca amb un recorregut per la història de la casa de la vila i els orígens del municipi i després fem un recorregut per la vila vella i per l’entorn natural -des de l’estany fins a la Mare de Déu del Mont-. En aquest sentit fem una lectura molt àmplia i no ens cenyim només a Banyoles, sinó que la definició del patrimoni natural abraça el Pla de l’Estany i, fins i tot, algun referent sentimental dels banyolins, que està en territori del Gironès. Segueix el llibre amb un retrat de les festes i de la cultura, de l’esport, de les entitats i de les empreses i el clou un capítol sobre els altres municipis que formen el Pla de l’Estany. El llibre està escrit en català però inclou una traducció d’un text resumit en castellà, anglès, francès i alemany.
El llibre s’ha editat en un format de prestigi -és un volum per ser regalat per Sant Jordi i en motiu de la Copa del Món de Rem que se celebra al maig a Banyoles- i està pensat per reivindicar l’orgull de ciutat. Banyoles té molt per oferir, tant culturalment, com esportivament o turísticament, i descobrir-ho ha estat un autèntic plaer.
El llibre s’ha editat en un format de prestigi -és un volum per ser regalat per Sant Jordi i en motiu de la Copa del Món de Rem que se celebra al maig a Banyoles- i està pensat per reivindicar l’orgull de ciutat. Banyoles té molt per oferir, tant culturalment, com esportivament o turísticament, i descobrir-ho ha estat un autèntic plaer.
La mala salut del català
El català no està tan bé com diuen. Potser no està tocat de mort, però no està plenament normalitzat, com ens recorda freqüentment la Plataforma per la Llengua. Aquests dies ens deixen uns episodis que ho constaten. El primer el publica avui el diari. Segons la mateixa Plataforma, el català és pràcticament inexistent a l’aeroport d’El Prat de Barcelona fins i tot en destinacions que es produeixen dins el mateix àmbit lingüístic. L’ànim uniformador d’AENA és tal que es permet castellanitzar topònims catalans mentre manté els originals en altres llengües quan no troba l’equivalència castellana. Com en els millors temps del Caudillo. El segon exemple, l’il·lustra l’Ariadna Vidal, gerenta de l’Associació per a la Defensa de l’Etiquetatge en Català (ADEC), en l’entrevista que avui he publicat a El Punt. En ella afirma que els catalans som els principals responsables dels mals del català perquè no l’estimem prou per lluitar-ne la defensa. Explica que si estiguéssim prou conscienciats demanaríem les cartes dels restaurants en català quan ens les porten en castellà o pressionaríem les marques perquè etiquetessin en castellà. No ho fan perquè cap llei els obliga -una llei que no toca la butxaca no funciona, opina Ariadna- i perquè els consumidors no fem pressió. Té tota la raó. Ens falla la militància.