Aires de revenja

Encara estic perplex per tot el que ha passat aquestes darreres setmanes a Santa Coloma de Gramenet i Badalona. No formo part, doncs, d’aquella minoria privilegiada que ara es vanta de dir que ells ja ho sabien, que això havia de petar com va petar Marbella i que s’atorguen el dret de situar-se per sobre del món i col·locar a dreta o sinistra xoriços i honrats. Si alguna cosa ha demostrat l’operació Pretòria, més enllà de les conjectures del jutge, és que la presumpció d’innocència en aquest país, ras i curt, no existeix. I pobre d’aquell que gosi defensar qualsevol dels tacats –ni que sigui d’esquitllentes– per la interlocutòria del Garzón del gran poder, que serà titllat de còmplice o conspicu conspirador. Les amistats, enterrades. Ni saludats ni coneguts. Quant més lluny millor. Ben mirat, però, no cal que se’ls negui el pa i la sal, tots els que han aparegut implicats en aquesta trama estan tacats per tota la vida i políticament enterrats ni que, finalment, se’ls acabi deixant en llibertat i nets de culpa, si és que això darrer passa. Mentrestant, d’altres, sobre els quals sempre hem pogut tenir les mateixes sospites, campen lliures i algú se’ls mira amb l’admiració que reben els pecadors dels quals no podem demostrar el pecat que intuïm.

I hi ha qui aprofita la conjuntura per passar comptes, dins i fora del Partit dels Socialistes. La secretaria d’organització del PSC s’afanya a intervenir l’agrupació local i la federació comarcal del partit, que fins ara li havien estat vetades i, fins i tot, s’intenta imposar un candidat a l’alcaldia colomenca (Antoni Fogué, marit de Manuela de Madre), obviant que el mal d’un no l’han de pagar tots, però és que hi ha socialistes que no tenen clar què és això del dret a decidir, ni tan sols quan es planteja en clau interna. I a Santa Coloma passa comptes Iniciativa i fins i tot l’exalcalde Hernández, que arriba a admetre que la ràbia el va portar, temps ençà, a malmetre el cotxe precisament del marit de l’aleshores alcaldessa De Madre. Més que ratllar-lo, com ha declarat que va fer, hi va gravar a sang i foc uns «Puta» i «Fea», adjectius impropis –fem servir la terminologia que toca– d’un vicari de Crist. Atacar ara l’alcalde empresonat és combatre també el model de ciutat que ell dissenyava. Sense jutjar què ha pogut fer –ja ho diran els tribunals– val a dir que no hi ha cap delicte a voler modernitzar una ciutat i dotar-la d’una arquitectura de prestigi, i que no hi ha més camí per fer-ho que guanyant volum en altura perquè no queda sòl a Santa Coloma. No hi ha delicte a treballar per fer que Santa Coloma deixi de ser una ciutat grisa i acomplexada que constantment es llepa les ferides d’una especulació que, aquí sí, és responsable –ho diuen les hemeroteques– d’un altre Muñoz. L’impuls per canviar Santa Coloma no es pot aturar ni per un cas de la gravetat del Pretòria.

També a Badalona es passen comptes. Han estat molts anys d’oposició dura contra el projecte del port i l’ocasió és única per estendre una allargada ombra de dubte sobre tota la feina que s’ha fet i la molta que encara resta per fer. Com en el cas de Santa Coloma, de fons hi ha la cançó de la ciutat pobreta, que no pot aspirar a tenir res d’una certa dimensió metropolitana. Aquí hi juguen, i molt, les fixacions i els estils personals d’uns i altres, i també l’oportunitat política. D’una banda, dels que veuen, ara sí, una ocasió per matar un company de partit que mai no ha estat dels seus i al qual no li retreuen la gestió sinó les formes, oblidant que les atribucions –mai executades– per destituir o nomenar són d’un consell d’administració on segurament han disposat sempre de la majoria necessària. I per al PP, aquest és el seu moment: l’última opció de García Albiol de ser alcalde de Badalona.