 
| https://blogs.elpunt.cat/carlesribera |
Afegit a País patit, Presència Data: oct. 10th, 2015 Comentaris tancats a No em toqueu en Serrat
No he escoltat mai una cançó tan trista com La tieta i això és dir molt, ja que sóc un gran aficionat als tangos i als boleros, paradigmes de la depressió cançonera més depriment. Aquest i altres temes de Joan Manuel Serrat van marcar bona part de la meva infantesa al voltant del tocadiscos familiar […]
Afegit a País patit, Presència Data: jul. 12th, 2015 Comentaris tancats a Una llista amb sense polítics
En uns dies de calor similars als d’aquests dies s’explica que l’alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon (1878-1937) hauria exclamat tot cofoi: “Sembla que s’ha avançat la Calígula.” Una de les memorables barbaritats que van convertir aquell personatge (lerrouxista i analfabet, en l’ordre que preferiu) en un lapsus linguae amb potes sense parió. Un […]
Afegit a País patit, Presència Data: maig 31st, 2015 Comentaris tancats a Oriol, Artur, Ada
Llegeixo a l’edició francesa de la revista digital Slate un curiós exercici de figuració periodística. Publiquen una sèrie de portades de diaris considerats seriosos en les quals tots els titulars es refereixen als polítics amb el seu nom de fonts en comptes del cognom. Així, en comptes de citar Hollande, Valls, Cameron o Obama, titulen […]
Afegit a Presència Data: maig 22nd, 2015 Comentaris tancats a Billie & Édith
Hi ha coincidències biogràfiques que sembla impossible que resultin fruit d’una simple casualitat cronològica, de la confluència atzarosa d’esdeveniments inconnexos, d’un gir capriciós dels recorreguts inescrutables de les ànimes humanes. Si hem de posar noms per exemplificar la confluència màgica d’experiències paral·leles, citarem, per exemple, els de Billie i Édith. O, dit amb els cognoms, […]
Afegit a País patit, Presència Data: gen. 25th, 2015 Comentaris tancats a Requiem per Charlie
Davant d’una atrocitat com la que va colpir-nos fa unes setmanes a París, la reacció instantània va transitar entre la comprensible indignació i la més discutible resposta basada en l’enginy de l’eslògan fàcil, sovint d’un simplisme pueril, en defensa més de la llibertat com un concepte genèric i sacralitzat que no pas en la reflexió […]
Afegit a País patit, Presència Data: abr. 13th, 2014 Comentaris tancats a La guerra perduda
Pocs episodis de la història han marcat un poble durant tantes generacions com ho està fent la Guerra Civil espanyola, ho està fent perquè encara no ha acabat de fer-ho, un episodi que va generar una ferida tan profunda que encara avui manté l’actualitat en un debat polític que continua sent hereu d’aquella guerra mal […]
Afegit a El llegir no fa perdre l'escriure, Presència Data: gen. 5th, 2014 Comentaris tancats a El pare Brown en català
No és gens exagerat afirmar que el senyor G.K. Chesterton (1874-1936), juntament amb Oscar Wilde i Mark Twain, forma part de la tripleta de fabricants de màximes, aforismes i frases lapidàries més important de les lletres angleses modernes, entenent la modernitat com un període d’una certa longevitat temporal i no pas com la realitat instantània […]
Afegit a País patit, Presència Data: oct. 27th, 2013 Comentaris tancats a Xammar? Xammar!
El cap de setmana passat vaig enfilar amb el cotxe cap a l’Ametlla del Vallès interessat per assistir a l’acte d’obertura de l’Any Xammar, dedicat a un dels periodistes que hauríem d’haver llegit tots els que ens dediquem a aquesta feina de veure, escoltar, i que, amb un mínim de criteri i un màxim de […]
Afegit a País patit, Presència Data: oct. 20th, 2013 Comentaris tancats a Sants i crims polítics
La beatificació massiva de víctimes catòliques de la Guerra Civil que es va fer ara fa una setmana a Tarragona ha generat la previsible controvèrsia i ha revifat els enfrontaments entre rosegaaltars i menjacapellans. Exceptuant els dogmàtics, costa formar-se una opinió sobre el tema monolítica i imparcial, i potser caldria tenir en compte algunes consideracions […]
Afegit a País patit, Presència Data: oct. 13th, 2013 Comentaris tancats a Aigua per fumada
Els paisatges urbans tenen una mutabilitat imperceptible però constant. Només cal parar una mica d’atenció mentre es camina pel carrer, anant i tornant de la feina, o realitzant aquell exercici tan saludable per a la ment que es diu badar, i comprovar com, amb el pas del temps, a les ciutats es van produint petites […]
