Em sembla que molta il·lusió no li deuen fer a Antoni Siurana els aniversaris del 23-F. Sempre acaba tard o d’hora citat en algun article periodístic pel dinar muntat a casa seva amb Joan Raventós, Enrique Mújica i Alfonso Armada l’octubre de 1980, mesos abans del colp. Siurana ha explicat sempre que ell es va limitar a fer d’amfitrió davant la petició de Mújica de conèixer al llavors governador militar de Lleida i general a tenir en compte per la seva influència a la Casa Reial espanyola. El cas és que Siurana va acollir a casa un futur colpista que somiava convertir-se en el De Gaulle espanyol i a uns dirigents del PSOE que volien tenir les antenes posades en tot allò que s’anava coent i especialment en allò que permetés superar l’etapa Suárez. Continua llegint «Els dinars perillosos»
Mes: febrer de 2011
L’error de Tura
Escric això quan encara es voten les primàries del PSC a Barcelona i no tinc ni idea del resultat. Els que segueixen de prop la realitat de Barcelona diuen que els militants més militants prefereixen Hereu i els simpatitzants i els que s’ho miren més des de fora aposten per Tura. Com que en aquestes coses de les urnes sempre passa que els que més es mobilitzen són els més convençuts i implicats, sembla que a priori Hereu podria endur-se la victòria. O no. Ja ho sabrem al vespre. Continua llegint «L’error de Tura»
Pyrenair abandona Alguaire
No ha passat ni un mes de la roda de premsa a la termina de l’aerport d’Alguaire on el president de Pyrenair, Hugo Puigdefàbregas, anunciava l’inici de les rutes entre Lleida i les ciutats deVigo i Madrid, a la qual s’havia d’unir més tard Lisboa. Era el 23 de gener i tot eren felicitacions per les noves rutes que havien d’omplir de milers d’esquiadors el Pirineu català i andorrà a través d’Alguaire. Continua llegint «Pyrenair abandona Alguaire»
La pedagogia i els gols en pròpia porta
Les xerrades a les escoles les carrega el diable. I si no que li ho preguntin a Àngel Ros. Aquests dies l’alcalde de Lleida ha estat el protagonista d’una controvèrsia amb seguidors de la UE Lleida arran de les paraules que va dir sobre el club de futbol en una trobada amb alumnes d’institut i que un d’ells va penjar a les xarxes socials d’internet. Probalbement afectat pel clima distès de la trobada i l’absència dels mitjans tradicionals, Ros es va referir a la crisi que pateix el club lleidatà en uns termes que no van agradar gens al jove de 17 anys que li havia preguntat què pensa fer l’Ajuntament en suport l’entitat esportiva, i després ho va explicar a les xarxes socials d’internet, on es va estendre com una taca d’oli. Continua llegint «La pedagogia i els gols en pròpia porta»
Allò que tenim
El mapa del costat l’ha fet un jove internauta de Juneda, Joan Teixidó, amb el millor que tenim a Catalunya segons l’anunci d’Estrella Damm. En el seu blog, Teixidó es fa creus de l’oblit que han tingut els creadors de l’anunci amb les terres de Lleida, cosa que salta a la vista. La seva denúncia, llançada via twitter dijous, va córrer com la pòlvora, l’han ampliat reputats opinadors lleidatans i ha obligat als responsables de comunicació d’Estrella Damm a disculpar-se en la premsa lleidatana. Continua llegint «Allò que tenim»
Ros
El patriciat socialista català va obrir ahir a Àngel Ros les portes del seu reialme (un reialme una mica atrotinat després de les darreres eleccions, però reialme al cap i a la fi) i el lleidatà va ser presentat ahir a Barcelona de forma oficiosa però no gaire subtil com a futur actor de la política nacional. Com els toreros debutants, Ros va ser presentat en plaça amb dos veterans de la lídia, José Montilla i Pasqual Maragall, representants carnals de les dues ànimes del PSC, al Fòrum Europa de Barcelona. Continua llegint «Ros»
Pica d’Estats
El jurat del premi Pica d’Estats de periodisme, que convoca cada any la Diputació de Lleida, es va reunir dissabte passat i va decidir premiar el reportatge sobre el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que vaig publicar el 22 d’agost a la revista Presència. Els ho agraeixo molt, al llarg de l’any diferents mitjans publiquen molts i bons reportatges sobre les terres de Ponent i del Pirineu, cosa que encara afegeix valor al reconeixement. El reportatge sobre Aigüestortes intenta explicar el fallit intent del govern tripartit d’ampliar l’únic Parc Nacional reconegut per l’Estat a Catalunya, i les reticències territorials i econòmiques que han impedit que el projecte tirés endavant. El nou govern haurà de decidir ara si vol tornar-ho a intentar sota uns altres paràmetres, o bé deixar-ho córrer. Si algú té curiositat, deixo aquí els PDF del reportatge: 22PGIR_008, 22PGIR_009, 22PGIR_010, 22PGIR_012, 22PGIR_013