Arxiu mensual: maig de 2009

Barça-Manchester, la final global

Sempre recordaré que Laporta posava d’exemple a la seva candidatura com a aspirant a la presidència del Barça la grandesa del Manchester com a gran club del món. Tot allò dels power point i les gràfiques comparatives amb el club anglès que lluia una junta jove, renovadora, amb moltes aspiracions, desconeguda, i que es va atrevir a enfrontar-se a Bassat. Doncs bé, gairebé sis anys després d’aquell estiu i de la victòria sorprenent, el Barça ha aconseguit aquest gran repte, ja que la final de la Lliga de Campions de Roma és la més desitjada. De fet, és la final global d’uns temps globals. El duel dels nous temps mediàtics, el que pot mobilitzar durant dues hores tot aquest gran món audiovisual de les pantalles planes, en qualsevol racó del planeta: pels mòbils, els ordinadors i les televisions.

És la final dels dos clubs més universals del moment i que arriba en una fase cíclica en la qual el Manchester vol demostrar que continua sent el club de referència de la dècada, mentre que el Barça aspira a destronar el rei. I la final també és la demostració que cada vegada és més gran la diferència d’aquests clubs amb els de les seves respectives lligues i que ja és innegable que el futur més proper passa per a una gran lliga d’equips europeus i no disputar una lliga espanyola de 20 equips.

Laporta va posar d’exemple el somni d’aquesta final i tot i les dificultats més recents del seu mandat, en pocs anys ha aconseguit fer-lo realitat. Quan potser tothom s’esperava menys d’aquesta directiva després de les dimissions i les dures i constants crítiques de Rosell, el Barça, amb el mèrit que li pertoca a Pep Guardiola, acarona els tres títols i ha arribat a la final de la Champions demostrant, com bé va declarar el mateix Laporta al final del matx, que “el futbol estima el futbol”.

Música / We Will Rock / We Are The Champions # Queen

“Zori” Ibarretxe!

Sempre m’ha agradat Ibarretxe. La seva personalitat en la política ja diria que està en extinció i ha demostrat que pot arribar fins al final amb els seus ideals: tenia un pla estratègic que ja voldria per a Catalunya. I just, tal com s’havia especulat, abandona la política quan Patxi López és nomenat nou lehendakari. Ahir era el dia del nou president basc, que serà el primer lehendakari socialista de la història, però Ibarretxe mereix un elogi lloable per la seva trajectòria, després de deu anys en el càrrec.

És evident que per fer política a Euskadi cal un ADN especial, però deixant de banda els dos extrems tan oposats,  Ibarretxe era un corredor de fons sòlid i amb un ideals ferms. I va arriscar i molt amb el nou procés de Nou Estatut basc; per això s’havia de desactivar de Madrid. Ara, se’l pot qüestionar per tirar la tovallola però quan sempre es critica els polítics per no acceptar el seu final de cicle, el fins ara lehendakari se’n va després de dos mandats complets. Com si hagués governat als Estats Units. Per tant, és el moment que el PNB afronta un nou cicle i el repte de buscar un nou líder després dels perfils d’Ardanza i Ibarretxe. Dos homes amb ADN polític i que eren amb massa freqüència dimonitzats des de Madrid, que ansia sempre comandar la política basca. Ara, precisament, ho podrà fer, tot i el mèrit de Patxi López d’arribar a la presidència.

Música / Quiero Ser # Amaia Montero

Cuina, golf, flors i ciclisme

La ciutat de Girona ha superat amb nota el segon gran atractiu organitzatiu d’aquest any com ha estat la celebració del PGA de Caldes. Més enllà de la meritòria victòria del francès Thomas Levet, les instal·lacions, l’organització, l’afluència d’espectadors i, fins i tot, el bon temps han ajudat a assegurar el risc d’haver gestionat el repte de tenir el campionat en terres gironines. Ara és l’hora de les valoracions i de pensar si cal tornar a repetir l’experiència l’any que ve, amb el factor de la rendibilitat més enllà de l’atractiu esportiu que es pot veure en els 18 forats. L’espectacularitat del camp és innegable i els espectadors que hi assistien per primera vegada així ho reconeixien. Cal millorar alguns aspectes en quant a l’organització esportiva, amb més rigor amb els silencis, més assistència de serveis de bar i la col·locació de marcadors digitals per seguir els resultats en directe. Però en global, la resposta és satisfactòria i se suma al altres grans reptes que hi ha programats aquest any: el Fòrum Gastronòmic, el Girona Temps de Flors (comença dissabte) i l’arribada del Tour. De moment, els dos primers han funcionat i les perspectives són molt bones respecte els altres dos grans esdeveniments. I si surten bé, ajudaran a situar Girona al mapa mediàtic internacional i evidenciar que tenim un marc incomparable i que som capaços de gestiornar actes de primer nivell esportiu i cultural.

Música / Me gusta como eres  # Jarabe de Palo