Arxiu de la categoria: TIC

Siguem globals, siguem Mobile World Congress

[YouTube]CodAY0NXIww[/YouTube]

El Mobile World Congress del 2011 ha estat un èxit. Ha assolit registres espectaculars (més de 60.000 persones de 200 països) i, per tant, els resultats esperats, tot i la crisi actual. El MWC és un congrés que es podria celebrar a qualsevol gran ciutat europea gràcies a la seva dimensió internacional, però el tenim a Barcelona. I no l’hem de deixar escapar. És un aparador mediàtic tan global, que tots els diaris nord-americans obrien cada dia la secció TIC amb les novetats de la fira de la Barcelona. M’agrada aquesta referència mediàtica assolida a escala global, a través de les últimes novetats de les grans empreses del moment que es dediquen a internet i la telefonia. Hi eren totes, menys Apple, per la seva filosofia de no ser present a fires. I compte amb les noves i grans companyies asiàtiques, que ja era espectacular la posició que tenien al recinte.

Degut a ser el referent tecnològic de l’any a Europa en telefonia, és lògic que altres ciutats de primer nivell vulguin tenir el congrés. Es parla de Munic, Londres i París amb molta força. I és bo, fins i tot, que el MWC tingui pretendents, però Barcelona té prou prestigi internacional com per què el mes de febrer sigui ja una tradició que la capital de Catalunya sigui una cita obligada per a les novetats del sector. I obtenim un bon retorn d’empreses, directius i visitants. Si fan negocis, que ja convé, s’utilitza l’anglès gairebé al 100%, i venen els presidents i directors generals de les grans companyies mundials, que ja és un gran indicador. Tot el MWC, en conjunt, ens ha d’estimular i voler ser encara més competitius. No podem fallar com a governants perquè tenim tots els ingredients: enclavament, clima, ciutat, infraestructures i posicionament.

Benjamin Frankiln: “No hi ha una inversió més rendible que la del coneixement.”

L’eduCAT 1×1 com a objecte

[Youtube]baqiW8sOxhY[/YouTube]

Ensenyament ha anunciat que frena l’ampliació del programa eduCAT 1×1 de digitalització a les aules. És la sentència que pot aniquilar un altre gran projecte educatiu al nostre país i que podria confirmar el fracàs d’un repte digital que, fins ara, ha costat massa diners, temps i esforços. Una vegada més, quan veig aquests canvis de rumb penso en agrair els esforços dels professors que, durant aquests períodes de temps, es dediquen a projectar les noves directrius sense una planificació clara i concisa. I no és culpa d’aquest govern ni de l’anterior, sinó la constatació en forma de pregunta de Per què l’educació d’aquest país sempre ha d’estar sotmesa a les directrius polítiques? I per què? I tan sovint. Des de fa temps, tenim mals indicadors en el comput europeu malgrat els bons resultats de les escoles privades, una dada prou significativa que fa l’escola pública per afrontar la integració social. I ara sense tants suports ni recursos, a causa de la crisi.

Però sinó apostem per l’educació amb majúscules, no obtindrem resultats amb majúscules. I el mateix passa, en aquesta de Revolució Digital. Canvi de paradigma global, d’acord, però no hauria de ser un obstacle per als futurs professionals del nostre país sinó tot el contrari: una gran oportunitat de ser més competitius en aquesta nova era. L’1×1 als centres tenia mancances importants -limitacions tecnològiques als centres, continguts per digitalitzar, una pantalla més gran, el rebuig de part del professorat…-, però ara encara en té més després de l’avís de congelació de l’ampliació -el primer és per a 4 anys-, que serveix com a  mesura de pressió de la consellera Rigau al Ministeri d’Educació, amb el rerefons dels ajuts europeus. Per sort, el repte de les pissarres digitals interactiva funciona i caldria mantenir-ho, costi el que costi. Amb pressions a Madrid o sense.

Gilbert Keith Chesterton: “L’única educació eterna és aquesta: Estar prou segur d’una cosa per dir-li a un nen.”

Han de ser rendibles els parcs científics?

Trobada entre Pere Condom, director del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i Alícia Romero, presidenta del TecnoCampus de Mataró. Un bon moment per analitzar la situació d’aquests centres, compartir sinèrgies i valorar com afronten la crisi en plena època on en els despatxos de poder es debat a fons sobre la sostenibilitat dels sectors que configueren l’economica del país. Dirigents amb les tisores en mà per retallar despeses i alhora pendents de les rebaixes via Madrid i Brussel·les. Panorama inevitable. I després de reflexionar sobre l’estat del parcs, els interrogants girarien sobre si han de ser viables i quins límits o autocontrols s’haurien d’establir. Han de ser els motors i pols d’atracció que s’espera d’ells a qualsevol preu? En la situació actual, ens podem permetre el luxe que suposin una gran despesa financera? Cal exigir que tinguin una economia autosuficient? Podria, per exemple, Figueres tenir un nou parc dins l’escenari català? I quin rol hi han de tenir els governants?

Com a país, Catalunya necessita liderar aquesta nova revolució TIC al sud de la Mediterrània amb un conjunt de parcs que concentrin recerca, investigació, emprenedoria, innovació i coneixement. I aquests complexs han de ser motors de canvi cap a la nova economia, encara que la seva raó de ser inicial no hauria de ser l’especulació urbanística. Els parcs, de moment, han anat progressant ràpid en funció de la bonança econòmica i, ara, van resistint la crisi però amb la necessitat de potents inversions de diners públics per proure’n la gestió, les instal·lacions i la millora. El debat és interessant, tant com les perspectives que poden oferir per afrontar el futur d’aquest ampli sector que determinarà el pes de les nova societat del coneixement, amb la connexió universitats, emprenedoria, empresa i territori. El temps en dictaminarà la seva eficiència a base de resultats. I encara que calgui apostar-hi fermament, el país no hauria de generar una bombolla irreal.

Paul Samelson: “L’economia mai ha estat una ciència, i ho és encara menys ara que fa uns anys”

Ferran Adrià es reinventa amb “Llibertat per crear”

Ha estat molt motivadora la presentació d’aquest matí d’elBulli Foundation, que Ferran Adrià ha anunciat al Teatre de Roses del que vol que sigui el nou concepte del restaurant. Una vegada més, Adrià ha demostrat les ganes de reinventar-se i arriscar, i apostar pel valor de la creativitat però amb el repte d’intentar fer-la productiva. El cuiner barceloní ha exposat la seva gran il·lusió en aquest gran projecte que aspira que sigui únic, global, políticament transversal, compromès amb la natura i obtingui el suport de grans patrocinadors i empreses locals per posar al mapa mundial Cala Montjoi, Roses, Figueres, Girona, la Costa Brava, Catalunya i Espanya. Hi creu fermament. Té el carisma d’un geni i la credibilitat de la professió. Per això, ara té el prestigi per dur a terme aquesta nova versió de la cuina, que tindrà un gran esperit 2.0 i vol reunir grans col·laboradors per fer-la un referent mundial: Google, Harvard, Telefónica…

Adrià ha evidenciat que està disposat a apostar al 100% amb el lema d’aquest nou projecte: “Llibertat per crear”. M’agrada la idea i diria que ha agradat a l’auditori, que ha omplert el teatre. Un repte gastronòmic sense limitacions, frens, obstacles i dins l’entorn d’un parc natural com el Cap de Creus. Amb l’ambició de tenir el suport del territori, la visita del públic i el gran repte de penjar cada dia el valor de la creativitat a internet amb l’esperança de ser compartida a tot el món. Hibridació amb identitat local i visió global. Què més tan universal es pot demanar per al nostre país!

Música / Just The Way You Are # Diana Krall

L’abans i després del Parlament 2.0

Ha estat un dinar sorpresa a Barcelona preparat des de fa setmanes per Ivan Rodon, Natàlia Touzón, Meius Ferrés i Jordi Vilanova per retre un petit homenatge a Ernest Benach per la seva etapa com a president del Parlament i pel seu llegat en l’àmbit 2.0. Ja sabem com és d’ingrata la política amb els nostres polítics, amb un esperit crític sempre necessari, però també és lloable que en ocasions es vulgui reconèixer la seva tasca durant una etapa concreta, encara que sigui a través d’actes puntuals i sense grans pretensions. El dinar d’avui, amb una quarantena de persones de l’àmbit TIC de Catalunya, ha servit per valorar també el que ha significat el canvi amb l’entrada del concepte 2.0 al nostre país i al mateix temps a la política i la cambra catalana. I Benach n’ha estat un dels pioners i dels protagonistes amb més convicció.

I això no vol dir que l’etapa de Benach hagi estat superior a les anteriors o a les que vindran, sinó que ha posat la base a un nou Parlament 2.0 que ha intentat dimensionar la política catalana a la cambra i anar preparant el terreny per a un camí inevitable (l’e-Democràcia i l’e-Govern). I fent-la pionera. Com també fan altres diputats i diputades, amb l’ús de les noves tecnologies i la implicació de  continguts, processos i diàlegs amb la resta d’usuaris. Segurament, si la nova presidenta de la cambra, Núria de Gispert, no creu en aquesta interacció o no s’ha de mostrar tal com és en canals com un blog, Twitter o Facebook, el millor és que no se senti pressionada per prosseguir la línia digital encetada. I al mateix passa amb el concepte 2.0 de la cambra. La mateixa Joana Ortega des que ha entrat al govern ha preferit tancar el seu perfil a Facebook. I és comprensible, encara que el canvi de mentalitat digital col·lectiu ja és imparable.

Edward Kennedy: “La política és com en les matemàtiques: tot el que no és totalment correcte, està malament.”

La Fundació del Príncep i el parc de la UdG

Fundació

Ho avançava amb to distès aquest divendres a l’hora del cafè el mateix Arcadi Calzada: “la Fundació Príncep de Girona ha d’estar al Parc de la UdG“. Per acabar concloent que ja s’ha concretat el seu nou emplaçament, que serà ben aviat al parc, tal com feia mesos que s’apuntava. I ara se’n prepara una de grossa per a l’estiu a l’Auditori, amb els prínceps in situ i una primera jornada internacional relacionada amb el coneixement, les TIC i l’emprenedoria. Hi té molt a veure en la coordinació un emprenedor tan ben connectat com Alfons Cornella, d’Infonomia. Serà la primera gran posada en escena de la fundació després de la presentació i, molt probablement, serà un èxit, però és inevitable no voler veure tot el que suposa aquesta fundació i per quin servilisme s’ha creat. Però clar, si als pesos pesants de la societat gironina ja els agrada i interessa, doncs serà qüestió d’oblidar la nostra història i no pensar més enllà de tot el que significa la nostra identitat. Amb aquest projecte, la personalitat de la monarquia queda ben integrada en el nostre territori i al mateix temps ens obre al món, amb una vocació clara sobre quin és l’objectiu i quin missatge volem transmetre.  Un target excel·lent i ben pensat. Per tant, benvinguts prínceps!

Música / White Trash Beautiful # Everlast

5 anys de YouTube

[Youtube]Tlmho7SY-ic[/Youtube]

El canal de vídeo més famós de la xarxa, com és YouTube just compleix 5 anys. El gran èxit global d’aquest portal és que sembla que faci molt més temps que sigui operatiu i ens serveixi de referent per cercar vídeos, música, conferències o imatges curioses. Des de l’inici del primer vídeo, YouTube ha sabut transmetre la vocació de fomentar-ne l’ús entre els usuaris, amb un clar esperit 2.0. O sigui, els espectadors i usuaris també van haver de canviar la mentalitat en els inicis, ja que d’acostumar-se a ser un espectador, el canal oferia la possibilitat de ser-ne el protagonista i, a més, públic, gairebé a l’instant, i compartir-ho. El mateix target de creació ho exemplifica: va ser fundat per tres companys de treball,  Jawed Karim, Chad Hurley i Steve Chen, amb la idea de poder pujar i compartir vídeos en un espai web, sense la necessitat d’intermediaris.

Per això, actualment, cada minut es pugen 24 hores de vídeo i pel que fa les visites, és la tercera pàgina web més consultada del món. I des que Google va comprar la companyia, a finals de 2006 (per 1.650 milions de dòlars), els beneficis rutllen cada vegada més, ja que els ingressos dels anuncis dels patrocinadors es van triplicar en el 2009.

En la seva fase de progressió tècnica, YouTube s’ha preparat per admetre els vídeos en alta definició i 3D i arriba a resistir més de dos milions de visites diàries. El proper gran pas serà convertir-se en canal de retransmissions en directe,  com poden ser els partits de futbol i els concerts de música, a més de llogar pel·lícules de vídeo. Una aposta interessant, futurista i, clarament, guanyadora per continuar sent un referent global, tot i que cada vegada té més competència.

Música / Original Of The Species # U2

Neix el projecte Spacedelta

Els bessons gironins Albert i Víctor Martín han creat el projecte Spacedelta per potenciar un segment a internet que als Estats Units té molt èxit. I amb un target molt clar: “El teu web propi, sense complicacions”. Els creadors de Twitxr (una idea brillant per promoure els microblocs amb les fotos amb el mòbil), que tenen la seu al Parc de la UdG, aposten per comercialitzar un servei en línia que permet a l’usuari que pugui tenir la seva pàgina web de manera molt pràctica i sense la necessitat de tenir coneixements tècnics sobre blocs, webs i internet. La iniciativa va dirigida per al gran públic ara que s’ha consolidat internet en la societat per la seva penetració en les llars, empreses i organitzacions.

Spacedelta s’adreça a les pimes, entitats, comerços o autònoms que vulguin tenir una presència a la xarxa i no desitgen fer una gran inversió econòmica en temps de recessió. Per aquest motiu, el projecte d’aquests emprenedors gironins ofereix un servei que conté tot aquest pac: disseny, allotjament, domini, correu electrònic, posicionament en els buscadors… Una idea global que intenta que el client es pugui alliberar de tota la complexitat que suposa crear i mantenir un web en propietat per un preu mensual de 19,99 euros.

Música / Sandra # Litus

Un clúster a Girona per a la televisió en 3D

L’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona han acordat que el clúster TIC Media de Girona tingui un aspecte identitari i s’ha decidit que sigui la televisió en 3D. L’objectiu és situar el Parc de la UdG en l’àmbit del TIC Media i que sigui un referent en l’àmbit de la televisió del futur per oferir continguts en 3D. No és fàcil en aquest moments de  crisi intentar promoure grans projectes com aquest, però l’elecció de configurar un citilab a Girona pot ser una bona forma per convertir la ciutat en un punt més de referència al mapa de Catalunya. Hauria de ser un altre motor d’atracció del parc i de la ciutat per concentrar les empreses TIC de la demarcació i crear un pol d’atracció en el camp de la TV3D. D’entrada, el repte és donar l’oportunitat a les empreses perquè puguin invertir, crear xarxa i fer recerca en 3D, “quan encara hi ha molt a fer en aquest sentit”. Al final, és quan configures un clúster. L’edifici, a part d’integrar empreses, també vol ser un referent per oferir platós de televisió per enregistrar en 2D i 3D en directe. Però també fer realitzar-hi postproduccions audiovisuals i fomentar la realitat virtual per a sectors tan importants per al nostre territori com la medicina i el turisme.

La definició del centre ja està creada i tant Girona com Catalunya necessiten projectes motors com aquest i saber-los promoure i rendibilitzar-los. I seria important que sortissin bé per posicionar-nos en el mapa TIC amb bones esperances de futur i enxarxar territori, empreses, societat i tecnologia. Tant l’Ajuntament de Girona com el Parc de la UdG ja tenen referents com el Citilab de Cornellà i el Medialab la Salle. Per tant, tindrem un punt més de referència per promoure amb més força el nostre potencial en la nova societat tecnològica i digital. La competivitat hauria de ser una motivació.

Música / Time Is Tickung Out # The Cranberries

La primera gran nevada 2.0 de Catalunya

[Youtube]QDnX3m7uwGc[/Youtube]

La d’ahir va ser la primera gran nevada que es pot considerar 2.0 de Catalunya. Mentre el dia despertava amb la primera nevada i les volves es feien més grans al migdia, evocant altres nevades històriques, la manca d’informació de la nostra administració va quedar compensada en les primeres hores per la xarxes socials. Blocs, Twitter i Facebook tenien actualitzacions constants d’usuaris que mostraven el seu petit univers i donaven informació puntual de carrers, barris, pobles i ciutats, a més de la interessant informació de l’estat de les carreteres, autopistes, trens i metro. L’efervescència va ser aprofitada per molts webs informatius per treure’n rendiment d’aquest allau d’informació a través dels ordinadors i els mòbils. Com a periodista, va ser molt interessant seguir la informació i observar com Catalunya quedava des d’enfarinada a tenir gruixos de neu de més de mig metre. En ocasions, els crítics de les xarxes socials tenen arguments per criticar aquesta nova revolució 2.0, però ahir va ser una demostració tan global que és inqüestionable no saber valorar la seva importància. Felicitats a molts editors i editores d’informació, fotos i vídeos amb la nevada com a protagonista com el de l’editor Quim Curbet sobre Girona.

Música / Hell’s Bells # AC/DC