De l’ obliqüitat, de girar monedes i trobar-se la lluna

Publicat el per

Llum al balcó
i l’estrall a la porta.
Giro la moneda
i és la lluna.
Maria Mercè Marçal

L’ any passat el reputat economista John Kay va publicar el seu llibre Obliquity a partir de l’ èxit obtingut en una columna del Financial Times on bàsicament deia que els nostres objectius són sovint aconseguits quan els afrontem de manera indirecta. Tot i que pugui semblar una mica paradoxal, segons l’ autor, l’ obliqüitat és encara més necessària en un món incert i complex; els problemes amb què topem són impredictibles perquè les circumstàncies canvien i la gent també ho fa i aquest fet dificulta poder trobar solucions. A l’ hora de resoldre problemes, segons Kay, les aproximacions obliqües són les més exitoses.

El passat divendres, a l’ UPDATE6BCN,  iniciativa de la marca Infonomía,  on es presenta semestralment allò més rellevant pel que fa a darreres tendències, articles, llibres, casos, conferències… l’Alfons Cornella i l’Antonella Broglia mitjançant deu idees força van articular un discurs àgil i realment inspirador relatiu a allò que ens ve i que cal tenir en compte en un futur molt immediat. Curiosament també es va parlar de l’ obliqüitat i la premissa era la mateixa: de vegades no cal perseguir els nostres objectius frontalment, o correm el risc de no aconseguir-los.  Entre les idees força tractades que de ben segur donaran peu a noves entrades en aquest bloc, destacar  la Xina emergent, conceptes com la innovació social rentable, la ciència i les tecnologies més novedoses, la web semàntica i una aproximació interessant que es fa des del món dels negocis a conceptes com la felicitat o el talent. En definitiva moltes iniciatives bottom-up, de baix a dalt, que són indiscutiblement aquelles que triomfen arreu.

Ja en el terreny educatiu, potser sí que ens aniria bé provar això de l’obliqüitat, de vegades ens obcequem en assolir objectius determinats (per dir-ne uns quants: competències, resultats acadèmics, excel·lència, publicacions, avaluacions …) i potser oblidem o deixem de banda aquelles petites coses, les tasques de cada dia.  Segons Kay, si ens centrem en allò que tenim entre mans els resultats arribaran sols . Qui sap? Si  mirem de girar bé la moneda potser ens trobarem amb la lluna…

Imatge: http://www.flickr.com/photos/batintherain/3305845607/

De continguts, competències i un plà de negocis educatiu

Publicat el per

Aquest cap de setmana diversos mitjans s’han fet ressò de la polèmica que recorre Europa al voltant del currículum. La pregunta és clara:  els nostres estudiants/es realment aprenen allò que necessiten a les escoles i als centres de secundària? És veritat que hi ha una sobresaturació de continguts educatius i de competències a assolir?  Aquest debat es monopolitza entre la dicotomía de reduïr el currículum  i focalitzar els esforços en allò que consideraríem els  estudis  tradicionals (continguts per excel·lència) o bé continuar en la línia que advoca per l’ adquisició de competències i habilitats que han de permetre els estudiants/es  saber desenvolupar-se  en un món canviant i en evolució en detriment de l’ adquisició de “coneixement”. D’ altra banda, avui mateix s’han publicat els resultats d’ enquestes segons les quals l’ índex de fracàs escolar i d’ abandonament precoç a l’ Estat Espanyol és prou alt i preocupant com per a fer valoracions i estabir nous rumbs.

Al Regne Unit, el  govern conservador de Cameron, conscient de la devallada en qualitat educativa del seu sistema va publicar el passat mes de novembre -envoltat de gran polèmica també- el seu full de ruta particular:  Business Plan 2011-2015 | Department for Education. Inicialment sobta que en el títol d’ aquest document-marc s’hi incorpori un terme tan aliè a l’ Educació com és un plà de negocis.  Aquest,  -de quatre anys de durada-  va decididament encaminat a redreçar la situació del sistema educatiu  del país i hi hi destaca, entre d’ altres mesures a prendre, la necessitat de revisar i reformular els continguts curriculars.

D’ aquest document-marc també m’han sobtat alguns aspectes. En primer lloc s’ anuncia que el document anirà canviant i que s’ actualitzarà anualment segons les dades obtingudes.  Tot seguit s’ aborda la visió a assolir, es detallen els objectius, es fixen prioritats i aquestes es vinculen amb accions, fites i terminis.  Seguidament venen els indicadors d’ assoliment de les diferents fites juntament amb les dates concretes en què es publicaran, tot això per a que la ciutadania pugui seguir el procés d’ aprop i pugui  prendre decisions relatives a l’ educació dels seus fills/es. Tot  en un exercici de transparència sense precedents.  Sense entrar en detalls sobre si les mesures són les millors o no, si que penso que l’ exercici de racionalització i de transparència del procés és encertat.  De vegades l’ allau d’ informes, dictàmens, reports i publicacions diverses ens allunyen de la realitat. Ara més que mai convé tenir una visió única, uns objectius ben definits  per poder avançar amb pas ferm. Quí sap si un petit plà de negocis ens pot fer veure el camí més clar.

Imatge : Kevin Mak http://www.flickr.com/photos/kymak/2843649228/

De la cultura de l’ aprendre i el poder de la imaginació

Publicat el per

He llegit fa poc  A New Culture of Learning: Cultivating the Imagination for a World of Constant Change, escrit per dos professors de la University of Southern California Douglas Thomas and John Seely Brown. Comparteixo molts punts de coincidència amb el que se’ns diu, per això m’he decidit a fer-ne una entrada en aquest bloc. Els autors fan una reflexió interessant sobre la cultura de l’ aprendre, que no de l’ ensenyar, i de la necessitat de conrear la imaginació en un món en canvi constant. Així doncs, se’ns advoca per una cultura de l’ aprendre on el joc, la innovació i la imaginació es constitueixen com pedres angulars de l’aprenentatge.

En aquest context, es qüestiona clarament el paper del professor/a  que ha de veure redefinides les seves atribucions  per a moure’ ns d’ un model on el professor/a passa de ser expert/a en una àrea de coneixement particular a una altra model on esdevé expert/a en l’ habilitat de crear i configurar entorns d’ aprenentage en què  l’ estudiant/a per sí sol/a aprèn, descobreix, explora, juga i desenvolupa estratègies  no només d’ aprenenetatge sinó també de desenvolupament personal. D’ això se’n diu: student- directed learning i ja fa molt temps que en sentim parlar.

El fet de viure immersos en un món absolutament en canvi no ha de ser una amenaça sinó una oportunitat doncs aquesta incertesa constitueix una font de recursos il-limitats que han d’ estimul-lar I conrear la imaginació en la seva multiplicitat de facetes. Com ja deia Einstein, la imaginació és més important que el coneixement. En un món global i hiper-connectat, la  informació ja és al nostre abast, el repte és veure com utilitzem la nostra imaginació per a poder-ne fer un bon ús, i més en l’ ambit educatiu.  Comparteixo la idea de la imaginació com moneda de canvi, en un món tan complex, les oportunitats de innovació, imaginació i joc augmentaran i qui tingui més estratègies se’n sortirà millor. Així doncs, se’ns crea una visió de l’ aprenentatge del futur propera i possible que creix acompanyada i embolcallada per la tecnologia i la gent que en fa ús.  El resultat és una cultura en què el coneixement és fluid i canviant; en què allò personal creix  i millora en benefici del col-lectiu i on l’ habilitat de gestionar, negociar i participar en el món és governat pel joc de la imaginació. Diuen els autors: “Where imagination plays, learning happens”: On regna la imaginació, es produeix aprenentatge.

Informació, desinformació o senzillament no en sabem prou?

Publicat el per

En fer-se fosc, foraviler, passejo,
cercant allò que mai no trobaré…

Joan Vinyoli, Feina de Vell

Demà divendres es llegeix a la  Universitat Rovira i Virgili una tesi doctoral sobre la Competencia Informacional dels estudiants universitaris per cercar i seleccionar informació acadèmica a Internet.  L’ objectiu d’ aquesta tesi, emmarcada  dins camps disciplinars tan diversos com la Tecnologia Educativa, la Documentació i l’ Infermeria, és veure quina destresa i competència real tenen aquests estudiants pel que fa a la cerca i selecció d’ información que troben a la xarxa. La Declaració de Praga (2003) defineix la competència Informacional  com l’ habilitat per a reconèixer una necessitat de informació i la capacitat d’ identificar, localitzar, avaluar, organitzar, comunicar i utilitzarla informació de manera efectiva, tant per a la resolució de problemes com per a l’ aprenentatge al llarg de la vida. El Pla Bologna i  diversos organismes internacionals  com la IFLA, la UNESCO i la pròpia OCDE assenyalen la gran importància d’ aquesta competència entesa com un  bàsic que ha de permetre la millora del desenvolupament  personal i professional dels ciutadans i ciutadanes i dotar-los d’ eines per poder exercir una ciutadania crítica mitjançant una  participació activa  en la societat  del coneixement.

Per primera vegada, les proves PISA a Espanya del 2009 han inclòs la prova de lectura electrónica, ERA (Electronic Reading Assessment), els resultats de la qual es faran públics aquest 2011. En aquesta prova es pretenia mesurar no només la competència lectora dels estudiants sinó aquells recursos que calen per “accedir, manipular, integrar i avaluar informació” amb la finalitat de construïr nous coneixements a partir de textos electrònics  i determinar si l’ alumnat ha adquirit aquelles competències cognitives que calen per fer un ús efectiu i significatiu de la tecnologia. Algunes recerques dins l’ àmbit cientific, com aquesta que es presenta demà,  no auguren massa bones perspectives en relació al bon assoliment de la competència informacional per part dels estudiants/es a la universitat.  A l’ espera dels resultats PISA calen recursos, esforços conjunts per part d’ institucions i agents implicats  i sobretot molta formació primerenca sobre com cercar als nens i nenes, o correm el risc d’ acabar desinformats. I una ciutadania poc crítica i desinformada és el pitjor que ens pot passar. Tal com ens  anunciava Max Otte fa uns dies, “el lector desinformat acaba per conformant-se amb els continguts més superficials”.

Tendències en un 2011 mòbil

Publicat el per

Just estrenat l’ any toca atrevir-se amb el que ens ha de venir i mirar de  dibuixar un mapa de les tendències tecnològiques que de ben segur marcaran el panorama educatiu del 2011: entre d’ altres l’ aprenentatge social, la realitat augmentada o els móns virtuals 3D,  tots  ells units per un fil comú que els engloba dins el que coneixem com aprenentatge mòbil o mlearning.  Si bé algunes d’ aquestes tendències  es basen en el que coneixem com tecnologies disruptives, d’ altres segueixen el camí cap a la seva consolidació  iniciat ja al llarg del 2010 o previs.  En primer lloc, voldria destacar l’ augment de l’ anomenat aprenentatge social (Social Learning) i tornar a fer èmfasi de la importància de les grans oportunitats per a l’ educació que les xarxes socials possibiliten.

És habitual -també a casa nostra-  trobar força  professionals de l’ educació amb comptes a Twitter, Facebook o LinkedIn que utilitzen aquests serveis per a compartir, interactuar i aprendre en un marc different, potser, on la informació flueix  ràpidament i on es permet la participació activa i l’ intercanvi constant. Les xarxes ens apropen i facil·liten trobar persones amb interessos comuns amb qui compartir, parlar i treballar de manera conjunta. Uns s’ aixequen quan els altres ens en anem a dormir, una punta del món parla amb l’ altra punta i ens desitgem bona nit o bon dia, però mai deixa de generar-se coneixement.

Si bé ja vaig parlar en un post previ del Mobile Learning o mlearning, seran també referència obligada la realitat augmentada (Augmented Reality), considerada tecnologia disruptiva, i els móns virtuals en 3D. Aquests  experimentaran un impuls prou evident al llarg del 2011, com pronostiquen alguns experts, tant des de la perspectiva de l’ús educatiu de les simulacions per a recrear situacions d’ aprenentatge, que caldran ser resoltes mitjançant la col·laboració i el treball en grup,  com per les aplicacions i potencial que aporten. La realitat augmentada, que consisteix en un conjunt de dispositius que afegixen informació virtual a la informació física ja existent, permet utilitzar la ubicació de l’ usuari/a per obtenir informació textual o auditiva sobre allò que s’ està veient, els llocs que es poden visitar, les alternatives culturals …  Donat el creixement massiu i l’ augment de l’ús de dispositius mòbils no només per a l’ oci sinó per a l’ aprenentatge, es preveu un creixement espectacular d’ aquestes tecnologies en els propers 5 anys. També podríem parlar dels tablets, dels iPads, dels codis QR i fins i tot dels ebooks, eines que realment estan modificant el nostre panorama quotidià i que sens dubte reconfiguraran encara més i a molt curt termini el nostre panorama educatiu. Ens movem i ens movem molt ràpidament …. Aprenem-ne!

Enhanced by Zemanta

Tocant de peus a terra

Publicat el per

El fet d’ estar tancada  a casa amb grip m’ha permès seguir fil per randa la  cerimònia d’ investidura d’Artur Mas com President de la Generalitat de Catalunya. En el seu discurs ha fet referència a una dita marinera que un senyor li va gravar en un timó fa uns anys: “Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra… ” Mas ha dit que és així com pensa governar el país, i així esperem que ho faci.

Aquest, però,  no és un bloc polític, sinó d’educació. El desencís general del país afecta també el món educatiu. L’ Informe Pisa revel-lava fa poc uns resultats acadèmics mediocres pel que fa a l’adquisició de competències bàsiques i instrumentals del nostre alumnat. El nivell d’ anglès -i això que hauria de ser una prioritat nacional- encara és lluny de ser l’ acceptable. D’ altra banda, el desplegament -sense precedents- de tecnologia en les aules de secundària (projecte Educat 1×1) sembla ser que es flexibilitzarà a causa de les reiterades incidències causades per la connectivitat… El professorat, peça clau i bàsica en tot procés d’ ensenyament i aprenentatge, no ho oblidem, s’enfronta a nombrosos canvis  sense tenir el rumb clar i -sortosament- n’hi ha molts que  se’n surten, però també n’hi ha força que ni ho intenten… Potser caldria activar d’una vegada la carrera docent i que es premïi aquells i aquelles professionals que innoven, que lluiten i que treballen amb les eines -poques o moltes-  que tenen a l’abast per tirar endavant. I perquè sí que es fa molt bona feina a les nostres escoles i instituts, aquesta no ha de quedar dil·luïda sinó veure’s reforçada.

I què dir del nostre alumnat? Ens sembla que tenim un alumnat prou apàtic,  que no n’ espera massa del sistema i a aquest sí que cal donar-li resposta. A la universitat ens arriba aquest alumnat desencisat també però amb ganes d’ aprendre si les metodologies són les més addients i sobretot si veuen que allò que aprenen els ha de servir a la vida. Sovint se’ls titlla d’ interessats, perquè van molt directes a allò que volen i descarten -massa ràpid?- allò que creuen que no els servirà… Personalment crec que els hem d’ escoltar més, perquè  toquen de peus a terra molt més del que ens pensem…  Els i les nostres estudiants volen estratègies i habilitats que els permetin moure’s en la societat en què viuen i en la que els tocarà treballar: una societat incerta, líquida i en constant canvi ….

Les altes institucions educatives,  ara immerses en un procés de transformació i a l’ espera del desembarcament massiu de nous patrons, han de saber  contemplar amb el cap fred la carta de navegació que se’ls obre al davant i dictaminar el nou rumb tocant de peus a terra. Per això,  farà falta escoltar i escoltar molt, no només als i les millors, sinó a tots aquells que fan el camí cada dia des de les aules.

Bona travessia!

Aprenent en una societat mòbil

Publicat el per

L’any 2007 va ser el meu primer contacte amb l’Online Educa. Aquest congrés se celebra  anualment a la ciutat alemanya de Berlín i és punt de trobada obligat tant per a professionals com per a empreses que es dediquen a la Tecnologia Educativa. Berlín sempre sorprèn, Berlín ens obre portes… Els equips de recerca presenten els resultats dels seus projectes, les empreses les seves novetats… Tot plegat ens convida a la reflexió i tornem a casa carregats de lectures, de pensaments i  noves idees en les quals treballar. Va ser justament aquell any, quan per primera vegada vaig sentir a parlar  del Mobile Learning, de manera aïllada. En el darrer Online Educa 2010, que va tenir lloc fa quinze dies, Mobile Learning era ja omnipresent i se sentia pertot.

Encara que hi ha moltíssimes definicions, podriem referir-nos a  m-learning com aquell aprenentatge que  proporcionen les aplicacions de la  tecnologia mòbil quan són aplicades a  l’educació i la formació.  Així, les tecnologies mòbils  han canviat  la pròpia naturalesa del coneixement, sobretot en la manera en que es distribueix  i com s’hi accedeix, però també han modificat la manera en que es treballa, és dir, l’aprenentatge esdevé ubicu i pot tenir lloc arreu: en un parc, a casa, en una aula, en un bar…  Així doncs, en aquests temps líquids en que vivim,  l’ús extès de telèfons, reproductors, tablets, consoles i de tot tipus de dispositius mòbils dibuixen un panorama en el qual és possible crear i accedir a noves formes de coneixement, tot i que cal una base conceptual sòlida sobre la qual  fonamentar el seu desplegament. D’altra banda, aquest ús afavoreix la proliferació de nombroses eines socials que permeten diferents tipus d’ interacció i comunicació, la generació i publicació immediata de continguts i l’aparició de noves formes d’expressió, de nous llenguates i narratives. Les possibilitats educatives en aquest camp són nombroses, el nostre repte serà veure si som  capaços de saber traslladar aquest potencial i  enriquir substancialment els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Un joc de miralls

Publicat el per

Un joc de miralls
permet veure l’altra banda del poema
Joan Brossa

Inicio amb aquesta entrada la meva col·laboració amb la secció de blocs d’ El Punt. El punt de partida és el d’ oferir, compartir, intercanviar, proposar, generar sinèrgies i opinió al voltant d’ aquest món tan apassionant com és el de la tecnologia educativa. Ens interessa conèixer com aprenen el nostres joves, com es relacionen, com es comuniquen. Ens interessa veure quines tendències marcaran el nostre futur educatiu més immediat. Ens interessa copsar l’ impacte de les xarxes socials en el món educatiu. Ens interessa comprendre un estudiantat considerat nadiu digital que viu envoltat de paradigmes i restriccions anal·lògiques…

En un moment en què acaben de ser publicats els resultats de les proves PISA, amb un nou govern a punt d’ estrenar-se i ambiciosos -però inacabats- reptes educatius com el projecte Educat 1×1 sobre la taula, iniciem, doncs aquests joc de miralls amb l’ esperança de no distorsionar la imatge sinó d’ oferir punts de vista des d’ angles potser encara inexplorats. Us convido a participar i a contribuir des de la pròpia perspectiva a deixar veure l’ altra cara del poema.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/ljcybergal/67670923/