Passi el que passi “100% catalana i en català, 100%sense subvencions”

Ara fa més d’un any l’actiu Robert Bellsolà, ens va demanar de fer un càsting al Museu per a un projecte de llargmetratge que a dia d’avui ja té rodat i editat. Passi el que passi, aquest és el nom del llargmetratge, segons el seu director “no és una obra mestra, però és molt divertida”, a més de ser “100% catalana i en català, 100%sense subvencions i amb el 0% dels teus impostos per fer-la!”

Aquest darrer punt és potser el que més sorprèn si tenim en compte que el cinema europeu necessita dels ajuts públics per poder tirar endavant, a diferència d’un cinema americà completament autoregulat pel propi mercat. Segurament, l’entrada del digital tant en el rodatge com en la postproducció, ha pogut abaratir els costos, però aquest motiu no treu ni una mica de mèrit a l’aventura “Indie” catalana de Robert Bellsolà i tot el seu equip.

[youtube]NEX3A0DDw6M[/youtube]

La pel·lícula arranca amb una genial idea del seu protagonista, l’Àlex (Marcel Tomàs), un guionista que està escrivint un guió molt personal: la història d’un cap de setmana en que es va proposar fer quatre vegades l’amor amb la seva dona (Carlota Bosch). Però amb la seva filla (Sara Galvez) pel mig, amics, veïns i una festa…no serà gens fàcil i menys que tot això encaixi en un primer borrador de guió amb l’autoimposició de no reescriure ni una sola línea.

La idea dels impulsors del projecte és estrenar la pel·lícula el 2011, ja sigui perquè una distribuïdora aposti per ella o a través de l’autodistribució, des d’aquí els desitgem tota la sort del món i els hi donem tot el nostre suport.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Actualitat Cinematogràfica i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.