Quan el cinema va irrompre en la nostra societat a finals del segle XIX, comportà l’inici d’un important procés de canvi en les formes de comunicació y representació visual. En pocs decennis varem passar de les senzilles històries explicades amb la llanterna màgica, a la contundència i complexitat de, per exemple, “Metròpolis” de Fritz Lang; de veure imatges de successos o esdeveniments només en fotografies o il·lustracions en revistes, als noticiaris de la Pathé o, més endavant, al directe de la televisió. La llista dels canvis que comportà el cinema en la nostra societat és llarga. Canvis que, naturalment, no s’esdevingueren de cop, sinó com un procés gradual de transformació i d’aprenentatge, tant dels espectadors com dels creadors d’aquestes noves imatges. La conseqüència d’aquest procés fou l’adveniment d’un nou art, d’un nou llenguatge, d’un nou mitjà de comunicació, d’una nova indústria, d’un nou lleure, i, en definitiva, d’una nova cultura audiovisual. En aquesta primera època del cinema, va haver-hi recels, pors, dubtes, lluites aferrissades pel seu control, detractors i defensors, incrèduls i visionaris; però al capdavall, el cinematògraf va canviar la manera de veure i explicar el món, i si ho afegim a la popularització d’altres invents d’aquesta època (telèfon, ràdio…), podem dir que la transformació dels mitjans de comunicació fou revolucionària. Eren temps de canvis profunds que, salvant les distàncies tecnològiques i la velocitat de les innovacions, podríem comparar als que està travessant avui la nostra societat empesa per les noves tecnologies i internet.
Des de l’any 1999, amb l’objectiu d’estudiar aquest important període fundacional del setè art, el Museu del Cinema i la Universitat de Girona organitzen el Seminari sobre els antecedents i orígens del cinema, actualment l’únic fòrum de difusió i debat científic sobre el precinema i el cinema dels primers temps que existeix a l’Estat Espanyol. Aquest Seminari és una trobada biennal, a Girona, d’investigadors i especialistes d’arreu d’Europa que exposen en comú i debaten les seves recerques al voltant d’un tema proposat per l’organització. En les set edicions que fins ara s’han celebrat del Seminari, s’han presentat i publicat 35 ponències, 93 comunicacions, que sumen un total de més de 1.800 pàgines d’estudi i reflexió sobre el precinema i el cinema dels primers temps. Alguns dels temes tractats en aquestes set edicions han estat la relació del cinema dels primers temps amb el teatre, amb el turisme, amb la modernitat, etc.; màgica i l’esoterisme en el cinema dels primers temps o com era el públic d’aquests primers espectacles cinematogràfics.
Els propers 31 de març i 1 d’abril se celebrarà la vuitena edició i la temàtica a tractar és “La construcció de l’actualitat en el cinema dels orígens (1896-1914)”. És a dir, s’estudiarà com es va anar desenvolupant el concepte d’actualitats i la idea d’enregistrar en imatges un esdeveniment o un succés rellevant. Un procés que progressivament va anar convertint les inicials “vistes cinematogràfiques” d’un paisatge, d’una coronació, d’un petit acte folklòric o de la representació d’una batalla, en una espècie de “protoactualitats”, que posaren algunes de les bases del futur concepte de la informació televisiva posterior. Charles Musser, Stephen Bottomore o Luke McKernan són alguns dels prestigiosos investigadors convidats a reflexionar sobre aquest tema en aquesta nova edició del Seminari.
Com a complement de les activitats més científiques, el Seminari també compta amb una proposta gratuïta i oberta al públic general que es durà a terme el dijous 31 de març a les 20:30h al Cinema Truffaut. Es tracta d’una projecció de pel·lícules de l’època (1896-1914), amb música de piano en directe, que intenta reproduir les sessions cinematogràfiques d’aleshores. La Filmoteca de Catalunya confecciona el programa, principalment amb materials del seu propi fons fílmic.
Ara que el cinema i, en general, tots els mitjans tradicionals de comunicació audiovisual, estan en un procés de profunda transformació, aquesta és una bona oportunitat per a conèixer com era el cinema cent anys enrera, quan va sorgir amb molta força i empenta, deixant en l’oblit més absolut el vell espectacle audiovisual de la llanterna màgica, hegemònic durant més d’un segle a la nostra societat.