Arxiu diari: 22 novembre 2010

L’N-II per l’autopista

Publicat el per

Foto/ JULIETA SOLER

Recorden aquell eslògan de finals dels anys vuitanta que tant es va fer servir a Girona en contra de la construcció de la variant de l’N-II, al seu pas per Girona, per la vall de Sant Daniel? “L’N-II per l’autopista”. Era el clam popular; si repassen les hemeroteques de l’època segur que trobaran cares conegudes de polítics de partits de govern que aleshores feien costat a aquest clam. Avui hi ha menys moviments reivindicatius, però més estudis que avalen aquests idea. Primer va ser el Col·legi d’Enginyers de Catalunya i ara és un organisme com el CILMA –ajuntaments i Diputació de Girona– que aposten per fer una AP-7 amb més carrils i no desdoblar l’N-II, que quedaria com una carretera més local. Ja que Foment ha aturat el desdoblament de l’N-II, seria el moment de plantejar que el tram de Vilademuls a Pont de Molins passi per l’AP-7. Ens estalviaríem molts diners.

RIP

Publicat el per

La desaparició de Caixa Girona ha estat només un anunci, un avís del que acabarà passant a les caixes catalanes. S’evaporaran. Fins i tot la gran i poderosa caixa catalana, la que ara està en disposició d’engolir a les més petites, també es fondrà. La qual cosa no vol dir que sigui un fracàs financer. No pateixin, no hi haurà cap naufragi, però sí que se n’aniran en orris tot un seguit de principis sobre la utilitat pública i la funció social de les caixes. El desengany serà monumental quan vegem que la transformació de les caixes catalanes, que com a entitats financeres es reconvertiran en bancs, deixaran el compromís de l’obra social, estaran obligades a tenir grans beneficis i a retre comptes als accionistes. Ahir a Girona dos expresidents de caixes catalanes i un conseller del Banc d’Espanya ho van pronosticar tot cantant les absoltes sobre la recentment finida Caixa Girona.

Perversió democràtica

Publicat el per

Si algú d’aquest país segueix la campanya electoral només mirant i escoltant els mitjans de comunicació públics, es pot quedar amb una imatge distorsionada de la realitat. Resulta que cada dia en els informatius i telenotícies li expliquen únicament i exclusivament la campanya que fan els candidats de sis formacions, quan en realitat en aquests comicis a les comarques gironines es tenen fins a 26 opcions per triar. Tot plegats és fruit d’un esquema i de la interpretació d’una llei electoral que avui no té cap sentit. Informativament s’aplica un sistema tancat de blocs electorals, que menysté el dret d’informar dels periodistes i el mateix principi de la llibertat d’informació que tenen els ciutadans. La fórmula no es vol revisar, i es pretén fer extensiva també als mitjans de comunicació privats. És la perversió de la democràcia.

En campanya

Publicat el per

Un dels esports més practicats al nostre país és criticar la política i els polítics. És com parlar de futbol, tots hi entenem i tothom es veu capaç d’opinar a veure qui la diu més grossa. Però curiosament mentre, per una banda, admirem i convertim en ídols i herois determinats jugadors del Barça fins que cauen de l’escambell, per un resultat advers, per una altra banda deixem verds els polítics o els que aspiren a ser-ho. No tenim compassió. És cert que fa massa mesos que estem en campanya, encara que oficialment no va començar fins ahir a la nit (avui a les zero hores per ser legalment precisos). Podem pensar que la campanya no serveix per a res, potser és cert. Tot i els seus defectes, aquest és el joc democràtic. Potser no era exactament això el que volíem, el que vam somiar, però va costar molt car aconseguir-ho, no malbaratem aquest somni.

Contra els gironins

Publicat el per

L’ona expansiva de la sentència del Constitucional contra l’Estatut de Catalunya té uns efectes devastadors i està causant uns danys que avui encara són difícils d’avaluar. Una mostra clara n’és l’ofensiva contrària a l’ús del català a les administracions públiques que també ha arribat a Girona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha admès a tràmit una demanda contra el reglament del català a la Diputació de Girona, cosa que pot suposar la suspensió cautelar de la normativa. Primer, va ser el PP qui obertament va iniciar aquesta croada anticatalana, i ara és un dels seus apèndix, una anomenada Convivència Cívica qui ha denunciat l’ajuntament dels ajuntaments gironins. Dit d’una altra manera, als 221 municipis gironins. I a sobre, sembla que se’n fotin, quan utilitzen el nom de “la convivència” que ells, amb accions com aquesta, intenten dinamitar.

Els amos de la nit

Publicat el per

A Girona tothom sap que els bars de nit trien arbitràriament els seus clients. És a dir, només deixen entrar els qui tenen el perfil que ells han decidit. A partir d’aquí molts ciutadans també han decidit no tornar a posar mai més els peus en cap d’aquest locals on no són admesos. Sortosament per a Fires, tenim la Copa, un espai obert a tothom per gaudir de les nits de festa sense cap mena de discriminació. A Girona encara no existeixen uns amos de la nit, que decideixen, qui pot o no, anar a prendre una copa a partir de les dotze de la nit.

La llei seca

Publicat el per

Tres menors han acabat a urgències del Trueta el primer cap de setmana de Fires i en cinc dies s’han comptabilitzat fins a 37 intoxicacions etíliques. Aquestes dades no difereixen gaire de les d’anys anteriors malgrat les campanyes perquè es controli el consum d’alcohol durant les festes, sobretot pel que fa als menors d’edat. En les Fires d’aquest any, però, una cosa ha canviat, s’ha actuat amb contundència des de l’Ajuntament a l’hora de castigar les dues barraques de la Copa que han enxampat venent begudes alcohòliques a menors. Barraca tancada i multa de 300 euros. Ja era hora que s’actués. Tots sabem, però, que malgrat aquest càstig exemplar, l’alcohol es continuarà venent i consumint durant els dies de Fires. Només cal veure l’entorn de la Copa i dels parcs de la ciutat plens d’ampolles buides de licors que les botigues venen impunement a les criatures.

Trenta ‘caseros’

Publicat el per

Trenta edicions forjades en la fidelitat, així es podria definir la trajectòria i la línia coherent que han mantingut els premis de narrativa Just Manuel Casero. Ben segur que el periodista figuerenc que va donar nom a aquests premis ho hauria dit així. El 1980, Just escrivia en aquest diari sobre els altres premis literaris gironins –els Prudenci Bertrana– “Tretze edicions forjades en la fidelitat”, i feia una reflexió general sobre els premis literaris, que Narcís-Jordi Aragó recordava aquest dissabte a la sala La Planeta, recollint aquella afirmació que la seva funció suposa una “contribució honesta a una cultura nova”. En aquests trenta anys els Casero de narrativa han arribat a la maduresa i han aconseguit situar-se en la primera línia dels esdeveniments literaris del país, que han donant un planter d’autors prou reconeguts arreu dels Països Catalans. Felicitats per les trenta edicions!