Arxiu de la categoria: Girona

La insubmissió

Publicat el per

Dissabte es va constituir l’Assemblea Nacional Catalana en un acte multitudinari al Palau Sant Jordi, un pas important cap a la independència amb l’horitzó al 2014. Ahir l’Ajuntament de Girona també va fer un pas significatiu en aprovar la insubmissió fiscal en el pagament de l’IVA i l’IRPF. Una resposta a l’espoli fiscal que viu el país des de fa molts anys en la línia de la que ja han aprovat altres ajuntaments catalans com ara Berga, Manresa i Arenys de Munt. Girona deixarà de pagar a l’agència tributària espanyola i farà les liquidacions a l’agència tributària de Catalunya. L’acord pot semblar un acte simbòlic, però si molts ciutadans comencen a fer gestos similars anirem avançant cap al trencament amb un sistema fiscal que ens ofega i ens empobreix. Tot plegat fa pensar en el tancament de caixes del 1899. Ara, però, el país és més madur i cada dia té més clar que només hi ha una solució contra l’espoli espanyol.

Mercenaris

Publicat el per

Lluis SerratSer mercenari, segons les definicions que he trobat en el diccionari, suposa treballar per un salari, obrar solament amb vista a un sou, o estar inspirat per la sola consideració del guany. D’aquesta manera, la majoria de ciutadans que fan una feina remunerada, d’una manera o altra se’ls ha de considerar mercenaris. Ahir algú es va referir a Joan Pluma com a un mercenari de la política pel fet de deixar el càrrec de regidor del PSC i acceptar ser un alt càrrec a la conselleria de Cultura del govern de CiU. En la política, passa com en la resta de feines, un banc fitxa a un alt executiu d’un altra entitat o un club de futbol, al davanter d’un altre equip. Tenim el cas del fitxatge d’un professional de la política. En tot cas, el debat hauria de ser si estem d’acord a professionalitzar la política i si acceptem que aquests professionals podran conèixer prou bé els problemes de la vida real.

Viure al Barri Vell de Girona

Publicat el per

Perquè Girona es pugui vendre com una ciutat de postal amb els suposats beneficis que això comporta sovint hi ha inconvenients. No es fàcil acceptar que et diguin quin tipus de persianes pots posar al balcó, de quin color les has de pintar, o que envellir el paisatge urbà et suposi un cost econòmic que no pagaries si visquessis en un altre barri. Tots recordem les protestes de fa uns mesos per la decisió de l’Ajuntament de repintar les cases de l’Onyar. Està clar que tocar determinades coses del Barri Vell provoca que els interessos de la gent que hi viu topi amb la normativa prevista únicament per a aquest sector. Estem d’acord que hi ha d’haver uns criteris que s’han de complir per evitar que a la llarga es faci malbé l’encant d’aquesta part de la ciutat. Sovint, però, es troba a faltar per part dels responsables municipals la mateixa sensibilitat que s’exigeix als soferts veïns.

Foto: Dani Vilà

Un parc massa urbà

Publicat el per

Foto: JOAN SABATER

Les fotografies que s’han publicat al diari El Punt els darrers dies de la Devesa de Girona plasmen ben gràficament que aquest parc urbà està en perill. Només cal veure la pressió brutal que suporta durant l’època de les Fires de Sant Narcís i com la resta de l’any pateix la circulació indiscriminada de vehicles que hi aparquen els dies de mercat i també els dies que hi ha esdeveniments a Fira de Girona o a l’Auditori. Però, tot això no és res comparat amb l’atac que suposa per a aquest espai el trànsit continu de camions i vehicles pesats que aguanta des de la represa de les obres del TAV –que no acabaran abans del mes de març–. Amb aquest currículum, se’m fa difícil entendre que aquest sigui un espai protegit que compta amb un pla d’usos aprovat per Cultura. Potser hi cal una acció més valenta per convertir-lo de veritat en un parc urbà, com ja ho és el del Migdia.

Els amos de la nit

Publicat el per

A Girona tothom sap que els bars de nit trien arbitràriament els seus clients. És a dir, només deixen entrar els qui tenen el perfil que ells han decidit. A partir d’aquí molts ciutadans també han decidit no tornar a posar mai més els peus en cap d’aquest locals on no són admesos. Sortosament per a Fires, tenim la Copa, un espai obert a tothom per gaudir de les nits de festa sense cap mena de discriminació. A Girona encara no existeixen uns amos de la nit, que decideixen, qui pot o no, anar a prendre una copa a partir de les dotze de la nit.

La llei seca

Publicat el per

Tres menors han acabat a urgències del Trueta el primer cap de setmana de Fires i en cinc dies s’han comptabilitzat fins a 37 intoxicacions etíliques. Aquestes dades no difereixen gaire de les d’anys anteriors malgrat les campanyes perquè es controli el consum d’alcohol durant les festes, sobretot pel que fa als menors d’edat. En les Fires d’aquest any, però, una cosa ha canviat, s’ha actuat amb contundència des de l’Ajuntament a l’hora de castigar les dues barraques de la Copa que han enxampat venent begudes alcohòliques a menors. Barraca tancada i multa de 300 euros. Ja era hora que s’actués. Tots sabem, però, que malgrat aquest càstig exemplar, l’alcohol es continuarà venent i consumint durant els dies de Fires. Només cal veure l’entorn de la Copa i dels parcs de la ciutat plens d’ampolles buides de licors que les botigues venen impunement a les criatures.

Trenta ‘caseros’

Publicat el per

Trenta edicions forjades en la fidelitat, així es podria definir la trajectòria i la línia coherent que han mantingut els premis de narrativa Just Manuel Casero. Ben segur que el periodista figuerenc que va donar nom a aquests premis ho hauria dit així. El 1980, Just escrivia en aquest diari sobre els altres premis literaris gironins –els Prudenci Bertrana– “Tretze edicions forjades en la fidelitat”, i feia una reflexió general sobre els premis literaris, que Narcís-Jordi Aragó recordava aquest dissabte a la sala La Planeta, recollint aquella afirmació que la seva funció suposa una “contribució honesta a una cultura nova”. En aquests trenta anys els Casero de narrativa han arribat a la maduresa i han aconseguit situar-se en la primera línia dels esdeveniments literaris del país, que han donant un planter d’autors prou reconeguts arreu dels Països Catalans. Felicitats per les trenta edicions!

País de fireta

Publicat el per

Vents de més de 150 quilòmetres per hora no són pas cap broma, ni a l’Empordà, per més que es digui que els empordanesos ja hi estan acostumats. Quan la tramuntana bufa tan fort, s’han d’adoptar mesures de precaució i anar amb compte. Més que acostumats hi estan avesat i preparats, perquè episodis de forts vents com els que s’han produïts aquests dies, si bé no sovintegen, se sap que poden causar estralls, aixecar taulades o arrancar arbres. La gent de l’Empordà n’ha viscut moltes de tramuntanades i, pel que m’han explicat, fins ara ningú ha vist volar cap tren. Ho dic perquè les mesures adoptades per les autoritats ferroviàries d’aturar la circulació de trens entre Girona i Portbou i derivar els viatgers amb autobusos no l’acabo d’entendre. Quan un país es paralitza tan sovint per fenòmens meteorològics (neu, aigua i ara vent) deu ser que és de fireta.

Mosques

Publicat el per

La nostra feina cada vegada es fa més difícil en un món en el qual, amb les noves tecnologies, tothom pot comunicar, però la realitat és que no tothom fa periodisme. Els periodistes ens dediquem a comunicar, a explicar la realitat, interpretar-la, analitzar-la. És la nostra feina, i en aquesta tasca sempre hem d’evitar convertir-nos en el centre d’atenció o en estrelles mediàtiques. Fa lleig. Malgrat tot, excepcionalment el col·lectiu de periodistes som notícia a Girona un cop l’any, perquè lliurem les Mosques de la Informació. Un acte senzill, que celebrem aquest vespre a la Sitja de Fornells, i en el qual, tot i ser els promotors de la trobada, intentem donar tot el protagonisme als guardonats. Premiem gent molt coneguda i també col·legues dels quals ja ningú es recorda; també els qui ens han facilitat la feina, i fins i tot lliurem Mosques a aquells que més ens han mosquejat. (Foto /Manel Lladó)

L’endemà

Publicat el per

Ahir va ser un dia tranquil. Era el dia després d’una vaga convocada com a general, però que no ho va ser. De fet, si escoltaves les converses del bar o del carrer la gent parlava més del partit del Barça de la nit anterior que no pas de la jornada reivindicativa. Ara cal esperar a veure si el govern socialista mou fitxa i d’aquí a un temps fa algun gest envers les reivindicacions sindicals que van portar a la convocatòria de l’aturada. De la ressaca de la jornada, el que no acabo d’entendre és la polèmica entorn de la presència de Joan Boada en la manifestació de Girona. És que aquest alt càrrec no podia exercir el seu dret a manifestar-se? A mi no em va estranyar gens veure’l darrere una pancarta i en una manifestació, l’hi he vist moltes vegades, contra la MAT, contra la guerra de l’Iraq, etc. Si Boada hagués estat al seu despatx els aldarulls de Barcelona no s’haurien produït?