Les entitats gironines que treballen en matèria de cooperació per al desenvolupament es troben amb greus dificultats per continuar la seva tasca solidària. Fins i tot en alguns casos han quedat molt tocades, pràcticament desmantellades, i en perilla la subsistència. La Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines ha llançat un crit desesperat d’alerta. La Generalitat s’havia compromès a aportar 119.00 euros per a projectes de cooperació i no ha arribat ni cinc. S’estan buscant a la desesperada aportacions privades, es fa una campanya a la recerca de gent solidària, de moment amb poc èxit. El resultat és que no es pot assumir ni la recollida d’aliments de la campanya de Nadal per al poble sahrauí, i la continuïtat de la majoria de projectes de cooperació trontolla. Les perspectives per redreçar-ho no són gaire bones i moltes d’aquestes entitats estan en dificultats, en un cul-de-sac, un carreró sense sortida, un atzucac
Arxiu de la categoria: immigració
Incivisme a Salt
A Salt no volem ciutadans que facin actes incívics, ni vandàlics. L’Ajuntament saltenc porta a terme una ofensiva contra els incívics per fer una població més habitable i sense conflictes. Fins aquí, sembla que hi ha una política municipal correcta i raonable. Entre les mesures que s’adoptaran, l’alcaldessa, Iolanda Pineda, proposa retirar la renda del PIRMI (programa interdepartamental de la renda mínima d’inserció) a les persones que cometin reiteradament faltes d’incivisme al municipi, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Prèviament, el consistori va aprovar una moció perquè els actes incívics siguin un factor per denegar el certificat d’arrelament a les persones immigrades. Si només proposem mesures dràstiques per castigar els incívics immigrants o els que viuen de rendes mínimes d’inserció, com sancionem els brètols que no formen part d’aquests dos col·lectius?
Eufemisme
Encara que l’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), i el seu vicealcalde, Francesc Canet (ERC), ens diguin que la modificació de l’ordenança municipal de civisme i convivència ciutadana que han pactat, vol ser molt respectuosa amb totes les religions i creences, i que només pretén que els ciutadans no portin la cara tapada als equipaments i edificis municipals, el que realment fan és prohibir l’ús del burca i el nicab. En aquest cas, Canet i Vila utilitzen una fórmula o expressió suau, inofensiva, en lloc d’una de més dura o menys delicada. Allò que el diccionari defineix com a «mot o locució d’expressió atenuada, en substitució d’un altre de més dur, inconvenient o desplaent». És a dir, utilitzen un eufemisme, que és allò que tan sovint periodistes i polítics fan servir quan no volen o no s’atreveixen a dir les coses pel seu nom. La cosa en aquest cas, la vesteixin com la vesteixin, es diu prohibir.
El burca
Estic espantat per la decisió temerària de l’Ajuntament de Girona i la
del govern de la Generalitat de no prohibir el burca i el vel integral o
nicab. Gairebé no goso sortir al carrer perquè em fa por trobar-me amb
dones ben tapades de cap a peus i de les quals, només en alguns casos,
podré endevinar els ulls. No sé si marxar a les Espanyes, on el seu
govern preveu, amb una reforma de la llei de religions, restringir el
burca en espais públics, o anar-me’n a viure a Lleida, Tarragona, el
Vendrell o a Barcelona, on ja han decidit regular o prohibir l’ús del
vel. Certament, aquests dies escoltant les tertúlies de les ràdios i
televisions i llegint determinats articles als diaris i a internet he
comprovat amb cert estupor que s’està creant una alarma social que només
ens pot portar cap a polítiques de racisme i xenofòbia. Diguin-me
vostès si han vist mai una noia amb aquestes vestimentes o quantes dones
amb burca o nicab veuen cada dia pels carrers de les poblacions amb més
immigració. Jo hi he passejat i, la veritat, no he trobat cap dona que
portés aquesta perillosa indumentària. És que potser es fan polítiques
preventives d’alguna cosa que jo desconec?
Les dues visions
Escoltar les reflexions dels periodistes procedents de països que envien molts immigrants a casa nostra, i que ens expliquin quines són les causes d’aquest flux migratori és l’objectiu del cicle de xerrades que sota el títol «dues visions» des del 24 d’abril es celebra a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Els periodistes convidats venen de països com l’Equador, Marroc, Romania, Senegal, Bolívia i Paquistan i la seva aportació és molt important perquè ens parlen de les causes que provoquen l’emigració i de com n’informen els mitjans de comunicació, en els països d’origen. Després nosaltres amb aquestes dades cal que reflexionem de quina manera donem la mateixa informació però des del punt de vista d’un país d’acollida. L’exercici, penso que és molt interessant.