La Rambla de Figueres

Fotos de la rambla dLa riera Galligans travessa la ciutat de Figueres per sota terra des del sector del Turo Baix fins a la carretera de Llançà. Després del cobriment de la riera, el 1828, l’actual espai de la Rambla es va convertir en el punt neuràlgic de la vida social. La darrera reforma es va fer l’any 2003, i s’han anat fent treballs de manteniment del túnel que hi passa per sota. Després de l’esvoranc provocat per la llevantada, és obligat preguntar-se si l’ACA i l’Ajuntament havien fet tots els controls i els treballs necessaris perquè això no passés. Es parla d’un fet extraordinari, que ens ha de preocupar de manera extraordinària. En aquest passeig s’hi celebren esdeveniments amb milers de persones, i el que va passar diumenge no ha de tornar a tenir lloc mai més.

La Rambla una riera (Vídeo)

L'Apunt publicat a l'edició de Girona @elpuntavui 3/12/14

 

Brussel·les i la MAT de Monti

imagesRed Eléctrica ha anat silenciant a cop de talonari moltes veus contràries al traçat de la línia de molt alta tensió. També s’ha avingut a negociar i ha accedit a moure alguna torre. D’aquesta manera, entre una cosa i l’altra, ha anat desactivant les protestes en contra de la MAT. Aquella actitud inicial de prepotència amb què REE va desembarcar va anar canviant, però l’impacte mediambiental i els perills contra la salut de les persones, a les zones habitades, no es va modificar. Ara Brussel·les ha expedientat el govern espanyol per no haver fet els deures amb la MAT, tot i que la Comissió Europea va deixar fer, amb l’aval de l’informe del comissari Mario Monti. Amb tantes connivències, la cosa no anirà més enllà d’una simbòlica estirada d’orelles.

*Apunt publicat a l’edició  El Punt Avui 11/7/2014

El delicte d’exercir la democràcia

576_1401031765_MG_1718 - copiaQuatre persones d’Olot han estat acusades d’un delicte de desobediència greu per haver participat en l’organització del multireferèndum del passat 25 de maig, coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu. El seu crim ha estat la participació ciutadana a favor de l’exercici de la democràcia. Pel mateix fet, en diverses poblacions de Catalunya molts ciutadans van ser absolts sense càrrecs, en alguns casos acusats de faltes lleus, i, en molt pocs, sancionats amb multes simbòliques. En aquest cas ha estat la policia més propera, els municipals d’Olot, la que proposa a la jutgessa que se’ls castigui per un delicte de desobediència greu. Prenem nota del que decideixi la jutgessa, perquè quan arribi la consulta del 9-N se’ls pot girar molta feina.

*Apunt publicat a El Punt Avui el dia 9 de juliol 2014

 

Un país de fireta

La fiscalia ha demanat penes de presó d’un any per a dues activistes de la PAH de Girona i Salt, que van intentar impedir la subhasta d’un habitatge ocupant la seu d’un jutjat. Encara es desconeix la sentència, però si hi ha condemna serà perquè s’ha menystingut una institució de l’Estat. La justícia està traspassada a la Generalitat, però el cos judicial és estatal. Precisament fa pocs dies es va conèixer la sentencia de l’Audiencia NacionalBarcelona. Política. espanyola, d’absolució dels acusats pel setge del Parlament del juny del 2011 amb casos provats d’agressió, amenaça o intimidació a diputats catalans. Lògic: una instància judicial espanyola no pot condemnar –ni que sigui simbòlicament– que s’hagi menystingut representants d‘un Parlament de fireta, d’un país de fireta.

L’alarmisme de Concepció Veray

Girona. Catalunya voLa regidora gironina i diputada al Congrés pel PP Concepció Veray va posar el crit al cel el mes de març passat perquè l’Ajuntament de Girona havia instal·lat una pantalla gegant a la plaça del Vi, per tal que els gironins poguessin seguir el debat sobre la consulta catalana al Congrés dels Diputats, en el qual Mariano Rajoy hi va tenir un paper destacat. Veray després va adverteir del perill per a la convivència que diu que pot suposar la celebració de les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat. Unes jornades que el 2012 i el 2013 es van fer, amb més de 15.000 persones, sense cap incident. Senyora Veray, pot estar ben tranquil·la que a Girona, malgrat li pesi, hi conviuen en pau els qui van a rebre Felip VI i els que volen la independència de Catalunya.

La sanitat, un malalt crònic

Foto de Joan Sabater

Foto de Joan Sabater

L’excusa que s’han malbaratat recursos en la sanitat pública ja no ens serveix. Les retallades que s’han produït aquests últims anys han estat de proporcions colossals, i han afectat el servei i l’atenció als pacients. Només cal anar a qualsevol hospital públic per sentir els comentaris del personal sanitari que es lamenta de la situació. O quan t’adverteixen de la llarga llista d’espera que et trobaràs quan et sotmetis a un tractament. Aquesta és la realitat. Escoltant recentment a Olot el conseller de Salut, Boi Ruiz, va quedar clar que el màxim a què podem aspirar és que la sanitat pública no empitjori. L’exconsellera Marina Geli adverteix de la necessitat d’ajustaments pressupostaris i de greuges territorials. Val més no posar-se malalt!

Unes primàries molt primes

Girona: Primaries de

Votacions de primàries a Girona. Foto de Manel Lladó

Les eleccions primàries en el si d’un partit polític són un símptoma de salut democràtica i és una pràctica habitual en molts països amb cultura democràtica. Un procés que aquí es planteja gairebé com un fet excepcional i extraordinari. En el PSC es planteja, just en una etapa molt crítica per a aquest partit. Fa pocs dies s’ha  tancat el termini per recollir els avals dels candidats a la primera secretaria del PSC: només un en va obtenir el nombre suficient, els altres dos no van arribar als mínims. S’ha de treballar molt en el si dels partits perquè s’entengui que hem entrat en una etapa participativa, on res és com abans. És molt trist que Miquel Iceta o Sílvia Paneque a Girona vagin a unes primàries sense sotmetre’s a cap mena de confrontació d’idees.

L’N-II per l’autopista

La Vall de Sant Daniel, el 1983, en plenes obres de la variant. Foto de Lluís Romero

La Vall de Sant Daniel, el 1983, en plenes obres de la variant. Foto de Lluís Romero

Han hagut de passar vint-i-un anys perquè finalment el clam popular en contra de la variant de Sant Daniel que reclamava l’N-II per l’autopista sigui una realitat. El dimarts 2 de juliol es va obrir al trànsit l’accés a l’AP-7 per Vilademuls, que completa la circumval·lació de Girona per l’autopista fins a Fornells. Aquella reclamació era tan òbvia que tard o d’hora s’havia de fer realitat. La solució provisional de desviar l’N-II per Sant Daniel, que aleshores va tenir una forta oposició, va suposar una inversió de 60 milions d’euros, per una obra que s’ha dit que estava mal feta, amb un impacte brutal sobre el medi i uns efectes irreversibles. L’alcalde del moment, Joaquim Nadal, va quedar sol defensant aquell projecte. Error o no, a partir d’avui s’ha esmenat.

El posat de Felip VI

 

Foto de Manel Lladó

Foto de Manel Lladó

Felip de Borbó, convidat per l’Ajuntament de Girona, va venir a la ciutat l’abril del 1990. L’equip de govern socialista de l’època va aconseguir que per primera vegada un Borbó ostentés el títol de príncep de Girona. Tot un èxit! Vint-i-quatre anys després, un altre consistori gironí no ha revocat aquell acord, però ha deixat clar que la ciutat no és monàrquica. Ahir, poc més de sis-cents gironins van sortir al carrer per mostrar el seu rebuig a l’ara rei Felip VI. Un rei a qui el 2009 un grup d’empresaris influents van fer costat amb la creació de la Fundació Príncep de Girona. El nou rei, en la seva primera visita a Catalunya, va parlar en català, sense reconèixer els atacs que rep aquesta llengua per part de l’Estat. Cap gest. Només un posat.

 

*Apunt publicat a El Punt Avui el divendres, 27 de juny, coincidint amb la visita de Felip VI a Girona

A l’estiu tots els festivals són vius

cucaAquests dies d’inici d’estiu, Banyoles viu intensament Aphònica, el seu Festival de la Veu, que ha superat amb molt d’èxit la seva onzena edició després de quatre dies de concerts. Aquest és només un exemple dels quatre-cents concerts i espectacles que es concentren a les comarques gironines durant els tres mesos d’estiu. No es tracta de festivals de poca volada en els quals participen quatre arreplegats. Lluny d’això, hi ha convocatòries que porten estrelles mundials, com ara Elton John, Bryan Adams, Texas o Pet Shop Boys entre d’altres. Aquest fenomen té lloc en temps difícils, amb un IVA del 21% i amb noves propostes cada any. Cap d’aquests festivals fa figa i tots se’n surten prou bé, i és que a l’estiu tota cuca viu.

* L’Apunt A l’estiu tots els festivals són vius es va publicar a l’edició gironina d’El Punt Avui del dia 23/6/2014