Garbet i la Mirandola

El rei de l’Aràbia Saudita, Salman Bin Abdelaziz, va intentar que es privatitzés, durant els dies que feia vacances, una platja pública al sud de França. D’aquesta manera, el rei i la cort que l’acompanya, unes quatre-centes persones, podien gaudir privadament de la platja de la Mirandola, prop de Valàuria, a la regió dels Alps Marítims, en la glamurosa Costa Blava, no gaire lluny de Cannes. L’anunci d’aquesta privatització va provocar una revolta entre veïns i banyistes de la zona que apel·laven a l’esperit i els principis republicans, i reivindicaven com a públic aquest espai

Platja de Garbet

Platja de Garbet

del front marítim. Els francesos, que van posar fi als privilegis monàrquics amb una revolució i amb l’ajuda de l’enginy promogut pel doctor Guillotin, no estaven disposats a acceptar que un rei estranger privatitzés, encara que fos només uns dies, una part de la seva costa.

Al regne d’Espanya tenim la platja de Garbet, al terme municipal de Colera, on no hi estiueja cap rei ni xeic àrab. A prop, i sense afectar la platja, des de fa molts anys, només hi ha la residència d’estiu de la família Suqué-Mateu, un xalet enmig d’una propietat esplèndida, envoltada d’una vinya vora el mar que dóna nom al vi Finca Garbet, un dels millors negres del Grup Peralada i de la DO Empordà.

Una altra cosa és la platja en si, una de les més populars de la comarca, fins a la qual durant molts anys es podia arribar en tren, fins que Renfe va decidir eliminar el baixador. Després comptava amb una àmplia zona d’aparcament gratuït, un càmping i un petit restaurant. Tot era compatible amb els banyistes. Ara, després d’una operació de l’Incasòl, que va eliminar el càmping, s’ha reordenat, amb un ampli aparcament de peatge –3 euros– i un restaurant que cada temporada que passa va creixent i creixent, ocupant més espai de la franja marítima; fins i tot s’hi ha instal·lat una zona chill-out, un embarcador amb Zodiac inclosa per recollir clients a les embarcacions que hi fondegen, i un barquer a sou que fa fora les altres barques. La progressiva privatització de Garbet és més pròpia d’una república bananera que no pas d’una monarquia parlamentària. Si no s’hi posa remei, Garbet serà un espai reservat als clients d’un restaurant –no assequible per a totes les butxaques– que s’ha anat apoderant de bona part de la platja, fent mobbing a les famílies de banyistes de tota la vida.

*Article publicat a la secció LA GALERIA de l'edició gironina d'El Punt Avui el dia 6 d'agost 2015.

 

El Serrat més antològic

Amb una mirada al passat i als seus darrers cinquanta anys de cançons, i cantant Temps era temps (“Temps era temps, que vam sortir de l’ou…”), Joan Manuel Serrat va encetar el seu concert, de dissabte 25 de juliol a la nit, en el Festival de Peralada. Ho va repetir sense cantar “aquests 50 anys han valgut la pena”, i ell ho celebra amb una gira mundial d’un centenar d’actuacions, entre les quals ha volgut incloure aquest escenari de l’Empordà.  El cantautor, després de recordar-nos la senyora Francis, va cantar: De vez en cuando la vidaDe cartón piedra, Mi niñez i Me’n vaig a peu, cançó que va obtenir la primera gran ovació, per continuar després amb Ella em deixa i Cançó de matinada, que va arrancar per segona vegada els aplaudiments més entusiastes de la nit. La tercera gran ovació va arribar amb els acords de Pare, després d’haver cantat Pueblo blancoHelenaBarcelona i jo, Niño silvestre Algo personal. El darrer tram del concert va ser un no parar d’aplaudiments, amb el públic dret, ja amb els acords de Para la libertad, No hago otra cosaMediterráneoSeria fantàstic i Un gran dia. La tanda de bisos va ser apoteòsica amb Res no és mesquí i sobretot el “golpe a golpe” de Cantares per tancar amb Paraules d’amor, un dels moments més vibrants de la nit, ja que el públic va fer de cor seguint la lletra de la cançó més versionada del noi del Poble-sec, i que es va convertir gairebé en lacrimògena, per un públic entregat que tenia una mitjana d’edat que sobrepassava la cinquantena.Serrat una vegada més va demostrar que és un cantant de poble i de la vida, solidari i sensible, quan ens va recordar els infants que passen fam al món, i els va dedicar Niño silvestre. Amb aquest concert de la gira Antología desordenada, de 22 cançons, enllaçades una rere l’altra sense descansos, Serrat ens demostra que encara aguanta molt bé la veu, i el seu nivell artístic, tot i els seus 71 anys. Una nit de Serrat a Peralada per recordar.

Pactes enverinats o prevaricació

La construcció de la gran infraestructura ferroviària de l’Alta Velocitat Espanyola, orgull dels governs del PSOE i del PP ha resultat ser un nyap, en el tram de les comarques gironines. A banda dels despropòsits amb les inundacions de l’estació de Girona, ara resulta que l’alta velocitat no es pot utilitzar perquè en els tram de Barcelona a la frontera hi han de circular trens de mercaderies. A més, s’ha d’indemnitzat a l’empresa TP-Ferro que gestiona el túnel del Pertús, perquè no hi passen prou trens perquè hi puguin fer negoci. Es veu que el govern va signar un acord amb aquest sentit. Un pacte que fa pudor, ja per activa i passiva els tècnics havien advertit de les dificultats dels trens de mercaderies per salvar la forta pendent del Pertús.

La Marató de TV3 i les assegurances

La Marató de TV3 es dedica enguany a les malalties del cor i, entre altres aspectes, parla dels infants catalans afectats per una cardiopatia congènita Un conegut m’explicava que, ja fa uns quants anys, ell era un d’aquests nens, que va ser tractat al seu moment i que després sempre ha portat una vid a d’adolescent, de jove i d’adult absolutament normal, sense restriccions. Explicava, però, que pel fet d’haver patit la malaltia avui és víctima d’un abús financer escandalós. Resulta que, per fer una assegurança de vida, la companyia d’assegurances, vinculada a un banc que porta el nom del país, li exigeix un sobrecost del 200% sobre la prima. Vist el cas,(d’aprofitament econòmic)  seria gairebé obligat que aquestes entitats fessin importants aportacions a iniciatives com La Marató.

Apunt publicat a @elpuntaviu 12/12/14http://www.elpunt.cat

La feina mal feta

Foto: ESTEVE CARRERA

Foto: ESTEVE CARRERA

L’aparcament del passeig Nou de Figueres va quedar completament inundat a conseqüència de la llevantada. És cert que l’aiguat que va caure sobre Figueres va ser un fet extraordinari i que va entrar aigua en molts baixos, soterranis i pàrquings de la ciutat, però en cap cas ho va fer en la proporció en què es va inundar el flamant aparcament públic de la ciutat. Un aparcament que ja es va construir amb molts problemes perquè ja s’inundava, cosa que presagiava el que ha passat; -sortosament no es va haver de lamentar cap dany personal-. L’aiguat ha demostrat que, malgrat els successius retards en la seva construcció, els tècnics no van saber resoldre el problema. No van fer bé la seva feina. Caldrà veure ara si li tremolarà el pols a l’alcaldessa Marta Felip  a l’hora d’exigir responsabilitats.

*L'Apunt publicat a @elpuntavui el 10/12/2014

 

La Rambla de Figueres

Fotos de la rambla dLa riera Galligans travessa la ciutat de Figueres per sota terra des del sector del Turo Baix fins a la carretera de Llançà. Després del cobriment de la riera, el 1828, l’actual espai de la Rambla es va convertir en el punt neuràlgic de la vida social. La darrera reforma es va fer l’any 2003, i s’han anat fent treballs de manteniment del túnel que hi passa per sota. Després de l’esvoranc provocat per la llevantada, és obligat preguntar-se si l’ACA i l’Ajuntament havien fet tots els controls i els treballs necessaris perquè això no passés. Es parla d’un fet extraordinari, que ens ha de preocupar de manera extraordinària. En aquest passeig s’hi celebren esdeveniments amb milers de persones, i el que va passar diumenge no ha de tornar a tenir lloc mai més.

La Rambla una riera (Vídeo)

L'Apunt publicat a l'edició de Girona @elpuntavui 3/12/14

 

Brussel·les i la MAT de Monti

imagesRed Eléctrica ha anat silenciant a cop de talonari moltes veus contràries al traçat de la línia de molt alta tensió. També s’ha avingut a negociar i ha accedit a moure alguna torre. D’aquesta manera, entre una cosa i l’altra, ha anat desactivant les protestes en contra de la MAT. Aquella actitud inicial de prepotència amb què REE va desembarcar va anar canviant, però l’impacte mediambiental i els perills contra la salut de les persones, a les zones habitades, no es va modificar. Ara Brussel·les ha expedientat el govern espanyol per no haver fet els deures amb la MAT, tot i que la Comissió Europea va deixar fer, amb l’aval de l’informe del comissari Mario Monti. Amb tantes connivències, la cosa no anirà més enllà d’una simbòlica estirada d’orelles.

*Apunt publicat a l’edició  El Punt Avui 11/7/2014

El delicte d’exercir la democràcia

576_1401031765_MG_1718 - copiaQuatre persones d’Olot han estat acusades d’un delicte de desobediència greu per haver participat en l’organització del multireferèndum del passat 25 de maig, coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu. El seu crim ha estat la participació ciutadana a favor de l’exercici de la democràcia. Pel mateix fet, en diverses poblacions de Catalunya molts ciutadans van ser absolts sense càrrecs, en alguns casos acusats de faltes lleus, i, en molt pocs, sancionats amb multes simbòliques. En aquest cas ha estat la policia més propera, els municipals d’Olot, la que proposa a la jutgessa que se’ls castigui per un delicte de desobediència greu. Prenem nota del que decideixi la jutgessa, perquè quan arribi la consulta del 9-N se’ls pot girar molta feina.

*Apunt publicat a El Punt Avui el dia 9 de juliol 2014

 

Un país de fireta

La fiscalia ha demanat penes de presó d’un any per a dues activistes de la PAH de Girona i Salt, que van intentar impedir la subhasta d’un habitatge ocupant la seu d’un jutjat. Encara es desconeix la sentència, però si hi ha condemna serà perquè s’ha menystingut una institució de l’Estat. La justícia està traspassada a la Generalitat, però el cos judicial és estatal. Precisament fa pocs dies es va conèixer la sentencia de l’Audiencia NacionalBarcelona. Política. espanyola, d’absolució dels acusats pel setge del Parlament del juny del 2011 amb casos provats d’agressió, amenaça o intimidació a diputats catalans. Lògic: una instància judicial espanyola no pot condemnar –ni que sigui simbòlicament– que s’hagi menystingut representants d‘un Parlament de fireta, d’un país de fireta.

L’alarmisme de Concepció Veray

Girona. Catalunya voLa regidora gironina i diputada al Congrés pel PP Concepció Veray va posar el crit al cel el mes de març passat perquè l’Ajuntament de Girona havia instal·lat una pantalla gegant a la plaça del Vi, per tal que els gironins poguessin seguir el debat sobre la consulta catalana al Congrés dels Diputats, en el qual Mariano Rajoy hi va tenir un paper destacat. Veray després va adverteir del perill per a la convivència que diu que pot suposar la celebració de les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat. Unes jornades que el 2012 i el 2013 es van fer, amb més de 15.000 persones, sense cap incident. Senyora Veray, pot estar ben tranquil·la que a Girona, malgrat li pesi, hi conviuen en pau els qui van a rebre Felip VI i els que volen la independència de Catalunya.