L’alarmisme de Concepció Veray

Girona. Catalunya voLa regidora gironina i diputada al Congrés pel PP Concepció Veray va posar el crit al cel el mes de març passat perquè l’Ajuntament de Girona havia instal·lat una pantalla gegant a la plaça del Vi, per tal que els gironins poguessin seguir el debat sobre la consulta catalana al Congrés dels Diputats, en el qual Mariano Rajoy hi va tenir un paper destacat. Veray després va adverteir del perill per a la convivència que diu que pot suposar la celebració de les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat. Unes jornades que el 2012 i el 2013 es van fer, amb més de 15.000 persones, sense cap incident. Senyora Veray, pot estar ben tranquil·la que a Girona, malgrat li pesi, hi conviuen en pau els qui van a rebre Felip VI i els que volen la independència de Catalunya.

La sanitat, un malalt crònic

Foto de Joan Sabater

Foto de Joan Sabater

L’excusa que s’han malbaratat recursos en la sanitat pública ja no ens serveix. Les retallades que s’han produït aquests últims anys han estat de proporcions colossals, i han afectat el servei i l’atenció als pacients. Només cal anar a qualsevol hospital públic per sentir els comentaris del personal sanitari que es lamenta de la situació. O quan t’adverteixen de la llarga llista d’espera que et trobaràs quan et sotmetis a un tractament. Aquesta és la realitat. Escoltant recentment a Olot el conseller de Salut, Boi Ruiz, va quedar clar que el màxim a què podem aspirar és que la sanitat pública no empitjori. L’exconsellera Marina Geli adverteix de la necessitat d’ajustaments pressupostaris i de greuges territorials. Val més no posar-se malalt!

Unes primàries molt primes

Girona: Primaries de

Votacions de primàries a Girona. Foto de Manel Lladó

Les eleccions primàries en el si d’un partit polític són un símptoma de salut democràtica i és una pràctica habitual en molts països amb cultura democràtica. Un procés que aquí es planteja gairebé com un fet excepcional i extraordinari. En el PSC es planteja, just en una etapa molt crítica per a aquest partit. Fa pocs dies s’ha  tancat el termini per recollir els avals dels candidats a la primera secretaria del PSC: només un en va obtenir el nombre suficient, els altres dos no van arribar als mínims. S’ha de treballar molt en el si dels partits perquè s’entengui que hem entrat en una etapa participativa, on res és com abans. És molt trist que Miquel Iceta o Sílvia Paneque a Girona vagin a unes primàries sense sotmetre’s a cap mena de confrontació d’idees.

L’N-II per l’autopista

La Vall de Sant Daniel, el 1983, en plenes obres de la variant. Foto de Lluís Romero

La Vall de Sant Daniel, el 1983, en plenes obres de la variant. Foto de Lluís Romero

Han hagut de passar vint-i-un anys perquè finalment el clam popular en contra de la variant de Sant Daniel que reclamava l’N-II per l’autopista sigui una realitat. El dimarts 2 de juliol es va obrir al trànsit l’accés a l’AP-7 per Vilademuls, que completa la circumval·lació de Girona per l’autopista fins a Fornells. Aquella reclamació era tan òbvia que tard o d’hora s’havia de fer realitat. La solució provisional de desviar l’N-II per Sant Daniel, que aleshores va tenir una forta oposició, va suposar una inversió de 60 milions d’euros, per una obra que s’ha dit que estava mal feta, amb un impacte brutal sobre el medi i uns efectes irreversibles. L’alcalde del moment, Joaquim Nadal, va quedar sol defensant aquell projecte. Error o no, a partir d’avui s’ha esmenat.

El posat de Felip VI

 

Foto de Manel Lladó

Foto de Manel Lladó

Felip de Borbó, convidat per l’Ajuntament de Girona, va venir a la ciutat l’abril del 1990. L’equip de govern socialista de l’època va aconseguir que per primera vegada un Borbó ostentés el títol de príncep de Girona. Tot un èxit! Vint-i-quatre anys després, un altre consistori gironí no ha revocat aquell acord, però ha deixat clar que la ciutat no és monàrquica. Ahir, poc més de sis-cents gironins van sortir al carrer per mostrar el seu rebuig a l’ara rei Felip VI. Un rei a qui el 2009 un grup d’empresaris influents van fer costat amb la creació de la Fundació Príncep de Girona. El nou rei, en la seva primera visita a Catalunya, va parlar en català, sense reconèixer els atacs que rep aquesta llengua per part de l’Estat. Cap gest. Només un posat.

 

*Apunt publicat a El Punt Avui el divendres, 27 de juny, coincidint amb la visita de Felip VI a Girona

A l’estiu tots els festivals són vius

cucaAquests dies d’inici d’estiu, Banyoles viu intensament Aphònica, el seu Festival de la Veu, que ha superat amb molt d’èxit la seva onzena edició després de quatre dies de concerts. Aquest és només un exemple dels quatre-cents concerts i espectacles que es concentren a les comarques gironines durant els tres mesos d’estiu. No es tracta de festivals de poca volada en els quals participen quatre arreplegats. Lluny d’això, hi ha convocatòries que porten estrelles mundials, com ara Elton John, Bryan Adams, Texas o Pet Shop Boys entre d’altres. Aquest fenomen té lloc en temps difícils, amb un IVA del 21% i amb noves propostes cada any. Cap d’aquests festivals fa figa i tots se’n surten prou bé, i és que a l’estiu tota cuca viu.

* L’Apunt A l’estiu tots els festivals són vius es va publicar a l’edició gironina d’El Punt Avui del dia 23/6/2014

La predicació dels monàrquics

crema-fotosEl 14 de setembre del 2007, el rei Joan Carles va presidir la inauguració del Parc Tecnològic de la UdG i a la tarda es va produir la famosa crema de fotos del monarca que va posar Girona en primera línia de l’actualitat estatal. Com a desgreuge, dos anys després, la Cambra de Comerç, Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí, La Caixa i 60 patrons més donaven suport a la creació de la Fundació Príncep de Girona i del Fòrum Impulsa. Un intent frustrat d’acostar la família reial als gironins que es palpa amb la dimissió de l’empresari Josep Lagares com a president del Fòrum i la nova orientació de l’entitat. Bon intent, però les societats no canvien tan fàcilment i per més que s’intenti forçar la cosa, els gironins no són monàrquics.

*Aquest Apunt es va publicar a El Punt Avui el 13/12/2013. És interessant recordar com i per quines motivacions va néixer el Fòrum Impulsa i la Fundació Príncep de Girona i quina ha estat la seva evolució .

Quan dèiem “no a la MAT”

no a la MATAlcaldes i presidents dels consells comarcals del Camp i del Tarragonès van fer front comú en contra de la línia de molt alta tensió (MAT) encapçalant una ofensiva ciutadana per aturar el pas de la línia elèctrica per aquests territoris. Curiosament i de manera paral·lela, a les comarques gironines ja s’han aixecat gairebé un centenar de les monumentals torres, sense que aquest fet hagi arribat a concentrar més de les 70 persones que van fer talls intermitents de l’N-II a Medinyà. Mentre el sud es mobilitza, els gironins prefereixen assumir que no hi ha res a fer i negociar unes bones compensacions econòmiques. Queden molt lluny les massives manifestacions de l’any 2006 en contra del govern de torn i del tram gironí de la MAT

* Aquests Apunt es va publicar a @elpuntavui el 9/12/13. Reflecteix la situació actual quan gairebé totes les torres ja estan posades i només hi ha un reducte d’activistes que protesten en contra de la línia.

 

 

Espanyolització a dojo

2013-04-2524498Si una cosa se li ha de reconèixer al ministre Wert, és que no enganya. Va ser el primer membre del govern Rajoy que va dir que el seu objectiu era espanyolitzar Catalunya. La seves idees radicalment en contra de la immersió lingüística i el model de l’escola catalana, les va proclamar durant anys en les tertúlies de la Cadena SER. Però el front Wert és només una part de la colossal ofensiva econòmica, política i ideològica que ha engegat el govern del PP en contra de Catalunya. En el front municipal, després d’escanyar econòmicament els ajuntaments, hi han imposat la ‘rojigualda’, amb una allau de denúncies contra els que s’hi han resistit. Ara anuncien que faran el mateix amb la foto oficial del rei Felip. Espanyolitzats amb ‘careto’ reial inclòs!

Qui vigila al vigilant?

ciberespionatge a la Xina

ciberespionatge a la Xina

És sabut que en règims totalitaris la policia, en comptes d’estar al servei de la ciutadania, la controla i la reprimeix. En democràcia, els ciutadans tenen uns drets, i entre aquests hi ha el de la preservació de la intimitat de tots i cada un, perquè no es facin públiques i es restringeixi l’ús de les nostres dades personals. En el cas de l’espionatges informàtic que s’ha descobert en el si de la policia local de Palamós, s’ha produït una vulneració d’aquests drets, regulats per la llei de protecció de dades. Quina seguretat han de tenir els administrats, quan veuen com aquells que han de vetllar per la seva seguretat s’espien entre ells? Independentment de la investigació judicial en curs, caldrà aclarir, i a fons, responsabilitats a tots nivells.