Arxiu d'etiquetes: Medi Ambient

La Rambla de Figueres

Publicat el per

Fotos de la rambla dLa riera Galligans travessa la ciutat de Figueres per sota terra des del sector del Turo Baix fins a la carretera de Llançà. Després del cobriment de la riera, el 1828, l’actual espai de la Rambla es va convertir en el punt neuràlgic de la vida social. La darrera reforma es va fer l’any 2003, i s’han anat fent treballs de manteniment del túnel que hi passa per sota. Després de l’esvoranc provocat per la llevantada, és obligat preguntar-se si l’ACA i l’Ajuntament havien fet tots els controls i els treballs necessaris perquè això no passés. Es parla d’un fet extraordinari, que ens ha de preocupar de manera extraordinària. En aquest passeig s’hi celebren esdeveniments amb milers de persones, i el que va passar diumenge no ha de tornar a tenir lloc mai més.

La Rambla una riera (Vídeo)

* L'Apunt publicat a l'edició de Girona @elpuntavui 3/12/14

 

Quan dèiem “no a la MAT”

Publicat el per

no a la MATAlcaldes i presidents dels consells comarcals del Camp i del Tarragonès van fer front comú en contra de la línia de molt alta tensió (MAT) encapçalant una ofensiva ciutadana per aturar el pas de la línia elèctrica per aquests territoris. Curiosament i de manera paral·lela, a les comarques gironines ja s’han aixecat gairebé un centenar de les monumentals torres, sense que aquest fet hagi arribat a concentrar més de les 70 persones que van fer talls intermitents de l’N-II a Medinyà. Mentre el sud es mobilitza, els gironins prefereixen assumir que no hi ha res a fer i negociar unes bones compensacions econòmiques. Queden molt lluny les massives manifestacions de l’any 2006 en contra del govern de torn i del tram gironí de la MAT

* Aquests Apunt es va publicar a @elpuntavui el 9/12/13. Reflecteix la situació actual quan gairebé totes les torres ja estan posades i només hi ha un reducte d’activistes que protesten en contra de la línia.

 

 

Què se n’ha fet d’aquelles protestes multitudinàries!

Publicat el per

Q0VSMjE=_142937_6371_1

Un activista contrari a la MAT es va atrinxerar, al mes de gener del 2014, dins d’un cotxe enterrat on havia d’anar una torre. Al març, dues veïnes de Fellines s’encadenaven a un bidó enmig de la Gran Via de Girona. A principis de juny, quatre activistes es van lligar a dalt d’una torre de la MAT. Són les darreres protestes contra la polèmica línia que ha passat de tenir una oposició multitudinària i institucional amb el suport de la majoria d’ajuntaments afectats, a ser absolutament residual. Un canvi d’actitud d’organitzacions ecologistes, partits polítics i ajuntaments que només es pot entendre perquè s’ha resolt, per una banda a cop de talonari de Red Eléctrica o perquè en el seu moment es va deixar d’instrumentalitzar políticament la protesta que es feia únicament per desgastar el govern de torn sense cap voluntat de protegir el territori.

La pastera del TAV

Publicat el per

Un dels llocs més agradables que hi ha a Girona és el passeig Canalejas, just a la riba de l’Onyar, entre la plaça Independència i la zona de la Copa. És un espai tan bonic que l’Ajuntament de la ciutat hi vol fer millores, perquè ciutadans i visitants en puguin gaudir millor. Un gran projecte, que costarà gairebé un milió d’euros, tot i que no acaba de convèncer els veïns. Però a alguns gironins els xoca que es millori allò que ja està força bé si la ciutat té, absolutament trinxat, un cèntric espai, un immens solar, el que havia estat el parc Central. Es tracta d’un magnífic parc urbà convertit en l’autèntica pastera de les obres del TAV a Girona. Un espai, avui amagat als ulls de tothom, enmig del qual s’ha plantificat l’acabada d’inaugurar estació “provisional” del TAV. Es pot ocultar a la ciutat en què s’ha convertit aquell magnífic espai verd? Els veïns de la zona i del barri de Sant Narcís diuen que els van arrabassar el parc, i no saben si mai en recuperaran cap engruna. El TAV ja és una realitat, però els veïns, quatre anys i mig després, continuen patint dia i nit unes obres que han arruïnat el comerç a la zona. Contemplen atònits i amb certa enveja altres projectes com el de Canalejas.

Santi Vila

Publicat el per

Benvolgut conseller i alcalde, com a figuerenc no puc deixar de felicitar-lo pel seu

Foto: Manel Lladó

nomenament. I de mostrar alhora la meva satisfacció perquè en una comarca com l’Alt Empordà, que històricament ha estat maltractada en matèria d’infraestructures, veiem com una gran oportunitat que el conseller de Territori i Sostenibilitat conegui bé i hagi patit aquests dèficits que des de fa anys aguanten els empordanesos. Només per citar alguns exemples, tenim: l’enllaç nord de l’AP-7 a la ciutat de Figueres, i la necessitat de desdoblar l’N-II des de la Jonquera a Tordera, o trobar-hi solucions alternatives; el corredor mediterrani; la posada en funcionament del TAV sense deixar que es deteriorin encara més les connexions ferroviàries de rodalies i mitja distància, per no parlar del pas a nivell de la carretera de Roses i el traçat subterrani del tren. No el vull pas atabalar, però sàpiga que estarem expectants amb la seva obra de govern.

Desconstruir

Publicat el per

Sempre he cregut que els relleus democràtics dels governs són una cosa sana i una de les millors riqueses de les democràcies. Els ciutadans, votants i electors, són savis quan emeten els seu veredicte a les urnes, castiguen o premien els governants en funció de com han gestionat la cosa pública. El tripartit ha fet una bona acció de govern, l’ha venut fatal, ha comés molts errors i les tres formacions polítiques que l’integren ho han pagat car en les eleccions. El bipartit, que ha guanyat de carrer, s’està preparant per governar en una etapa complicada. Governarà amb comoditat, però haurà d’anar en compte de no basar el seu mandat en la desconstrucció del que han fet els altres. El secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí, de moment ja ha avançat que CiU té com a objectiu revisar la idea original del parc natural del Montgrí. Si és així, crec que comencen amb mal peu.

Un parc massa urbà

Publicat el per

Foto: JOAN SABATER

Les fotografies que s’han publicat al diari El Punt els darrers dies de la Devesa de Girona plasmen ben gràficament que aquest parc urbà està en perill. Només cal veure la pressió brutal que suporta durant l’època de les Fires de Sant Narcís i com la resta de l’any pateix la circulació indiscriminada de vehicles que hi aparquen els dies de mercat i també els dies que hi ha esdeveniments a Fira de Girona o a l’Auditori. Però, tot això no és res comparat amb l’atac que suposa per a aquest espai el trànsit continu de camions i vehicles pesats que aguanta des de la represa de les obres del TAV –que no acabaran abans del mes de març–. Amb aquest currículum, se’m fa difícil entendre que aquest sigui un espai protegit que compta amb un pla d’usos aprovat per Cultura. Potser hi cal una acció més valenta per convertir-lo de veritat en un parc urbà, com ja ho és el del Migdia.

País de fireta

Publicat el per

Vents de més de 150 quilòmetres per hora no són pas cap broma, ni a l’Empordà, per més que es digui que els empordanesos ja hi estan acostumats. Quan la tramuntana bufa tan fort, s’han d’adoptar mesures de precaució i anar amb compte. Més que acostumats hi estan avesat i preparats, perquè episodis de forts vents com els que s’han produïts aquests dies, si bé no sovintegen, se sap que poden causar estralls, aixecar taulades o arrancar arbres. La gent de l’Empordà n’ha viscut moltes de tramuntanades i, pel que m’han explicat, fins ara ningú ha vist volar cap tren. Ho dic perquè les mesures adoptades per les autoritats ferroviàries d’aturar la circulació de trens entre Girona i Portbou i derivar els viatgers amb autobusos no l’acabo d’entendre. Quan un país es paralitza tan sovint per fenòmens meteorològics (neu, aigua i ara vent) deu ser que és de fireta.

Alt risc d’incendis

Publicat el per

Aquests darrers anys hi ha hagut sequera i, en conseqüència, durant els mesos d’estiu el perill d’incendis ha estat elevat. Aquest any no hi ha sequera, però el risc persisteix. Les nevades han provocat destrosses tals als boscos que es poden convertir en un polvorí els dies de la canícula estival. Segons totes les previsions s’ha pronosticat que aquest serà un any d’alt risc d’incendis forestals. Lògicament, davant d’una situació d’emergència les administracions se suposa que haurien de dedicar els màxims recursos i esforços per prevenir aquests riscos. La Diputació de Girona, que en el seu moment va considerar que havia de destinar recursos a la prevenció dels incendis forestals, ara acaba de decidir –amb l’excusa de la retallada pressupostària– deixar sota mínims la seva ajuda al control dels boscos. Si les pitjors previsions es compleixen, els incendis potser acabaran cremant algun responsable polític

Energia neta

Publicat el per

El govern de la Generalitat va aprovar l’1 de juliol que entre les zones prioritàries on s’han d’instal·lar els futurs parcs eòlics hi hagi reservats diferents espais a l’Alt Empordà. Amb relació a les propostes inicials, s’ha rebaixat la potència que es generarà i s’han acceptat al·legacions dels ajuntaments. Cap sorpresa i poques concessions. Hi haurà impacte, però serà menys. Què voleu que us digui, suposo que és el preu que s’ha de pagar per haver-nos mostrat durant anys fidels al lema «Nuclears? No, gràcies». No volíem energies alternatives? Podrem quantificar com són d’alternatius 180 megawatts de potència i un nombre de molins que es calcula que podria ser d’una quarantena d’ombres allargades?

I a sobre, ara va el Consell de Seguretat Nuclear i ens presenta un estudi en què s’assegura que no hi ha cap relació entre els casos de càncer i la proximitat a les instal·lacions nuclears. Visca les nuclears!