Sense Presses

Sóc dels que pensen que no hi ha gent dolenta ni bona. Tots tenim les nostres febleses i les nostres virtuds. No som més que allò que hem viscut, allò que hem sentit i amb qui ho hem viscut. És tot això el que acaba de definir el nostre comportament i ens aboca cap al bé o cap al mal.

A En un món millor (Haevnen, 2010), la bona directora danesa Susanne Bier (Germans, Després de la boda, Coses perdudes amb el foc) ens torna a oferir un magnífic exercici de reflexió amb la seva elegant però incisiva manera d’explicar històries. Quasi sense adonar-nos-en, amb una història centrada en la vida de dos nens i les seves respectives famílies, ens submergeix en el debat de quina resposta cal donar a la violència. És sempre raonable parar l’altra galta ? Val la pena mantenir els principis de diàleg encara que sembli impossible ? Podem tenir un món millor ?

El cinema danès dels darrers anys ens té acostumats a oferir-nos un cinema intimista alhora que engrescador. Amb produccions de pressupost baix o molt sostingut, basades en històries petites, minimalistes en la forma però d’un contingut important i, sobretot, amb aquesta manera de filmar centrant-se en els primers plans, en els ulls, en les mans, en les persones, aconsegueix transmetre un munt de sentiments i pensaments de manera molt poderosa.

No deixeu escapar aquesta film. Un bon exemple de cinema danès.