Sense Presses

Tenir nens a casa també té els seus avantatges… Si ja Mon Oncle del Jacques Tati és una de les pel.lícules més divertides que podem veure en un dissabte plujòs, compartida amb els més petits de la casa i veient la seva reacció davant el peculiar Monsieur Hulot, les trapelleries dels nens, i els patètics […]

Llegir tot l'article »

El primer que vaig pensar quan vaig acabar de llegir Bogeries de Brooklyn del Paul Auster fou que si em preguntaven de quin tema tractava, no ho sabria dir. Seguint una màxima que, a mi em funciona, de valorar una obra comparant-la o contraposant-la amb una altra, em trobava que ni tan sols sabia com […]

Llegir tot l'article »

Segueixo revisant clàssics… Recordant el centenari del naixement Luchino Visconti (1906-1976), he volgut reviure”Rocco y sus hermanos”, una visió de la Itàlia de la postguerra on una família immigrant del sud d’Itàlia (Lucània) lluita per tirar endavant en un Milà que menysprea els terroni com ells. Hi ha pel.lícules que el pas del temps no […]

Llegir tot l'article »

Meravellosa. Impactant. Crua. Tendra. Sincera. Aquests són alguns dels adjectius que se m’acudeixen per intentar definir El somni d’una nit d’hivern, del serbi Goran Paskaljevic, la pel.lícula que només fa uns quants minuts he tret de la pletina del DVD, mentre em prenc el primer cafè d’aquest matí de dissabte plujós. Pensant-hi una estona més, […]

Llegir tot l'article »

Darrerament, tot aprofitant que a en Nil i l’Aida també els està entrant el cuquet del cinema, estem veient pel.lícules d’animació o de les sovint mal anomenades per a nens(?). Juntament amb les meravelloses Corpse Bride (La núvia cadàver) o Nigthmare before Christmas del Tim Burton, hem vist La Princesa Mononoke, del japonès Hayao Miyazaki. […]

Llegir tot l'article »

Suposo que arriba un moment en la vida de qualsevol persona en què ens adonem que el temps passa i que segurament, algunes de les millors coses que ens han passat ja no tornaran. És llavors quan qui més qui menys les rememorem i les idealitzem, i molts cops, fins i tot ens montem un […]

Llegir tot l'article »

Tots ens creuem amb gats negres i gats blancs durant la nostra vida. Moltes vegades no els sabem veure, s’esmunyen darrera una porta d’un hospital o sota una teula del teulat sense que ni tan sols ens hàgim assabentat que eren allà. Algun cop, quasi bé mai, els percebem de cua d’ull i tot i […]

Llegir tot l'article »

A qui no li agradaria tenir el caminar del John Wayne… A banda de la seva mirada entre trista i de gat vell, només calen unes passes per identificar el millor cowboy que ha actuat mai a un western. I si a aquest el posem a les ordres d’un enamorat del vell far-west i meravellós […]

Llegir tot l'article »

Rosy camina plorant, sense rumb per la platja. El pare Collins, veient-la l’atura. – Rosy, ets feliç ?– No, pare.– Però.. què vols ara? què esperes de la vida ?– No ho sé encara, pare. Amb aquestes paraules, la Rosy, la filla de Ryan de la memorable pel.lícula del David Lean expressa el pensament d’una […]

Llegir tot l'article »

Tots som fotògrafs. O directors de cinema, si us agrada explicitar que el só també és part de la realitat. Alguns, prenem sempre les mateixes fotos, dels mateixos llocs. Amb personatges repetits que adopten postures convencionals. D’altres, fan fotos diferents que, tot i compartir escenaris i personatges, són radicalment distintes. Són més certes unes que […]

Llegir tot l'article »