Emprenedoria i cooperació empresarial

Sento el retard en aquest perfil, però el dijous passat va nèixer la meva segona filla, l’Anna, i he anat amb el temps bastant ajustat. Ho sento, Antonio, espero que en tot cas t’agradi el perfil i et serveixi en els últims dies de campanya. A diferència dels altres, el perfil està en castellà perquè les preguntes així es van respondre.

Antonio, alcaldable por el PP, se define como un ciudadano nacido en Sabadell, cuya vida ha estado siempre ligada al ejercicio del derecho. Hace veintiséis años que es abogado por cuenta propia, además de haber sido, como sustituto, Abogado del Estado y Magistrado-Juez.

Poco a poco se ha ido puliendo y mejorando, sus fracasos y errores – muchos, afirma – han sido los causantes, peor su primer victoria está clara, el primer pleito, que explica que fue inadmitido a trámite en vía penal, perdido en la instancia civil  y finalmente ganado en apelación. El pleito sigue siendo hoy en día la única sentencia al respecto de exclusivas fotográficas en banquetes de boda. Para él, siempre pesa más el lado de la balanza de los aciertos, o al menos lo procura.

Desde pequeño se ha considerado algo explorador, inicio sendas que puedan aprovechar quienes vengan tras de mí. Y lo demuestra con hechos: hace quince años consiguió modificar la legislación española sobre la exposición al amianto, a raíz de unas demandas por cánceres derivados.

La persona que más le ha inspirado ha sido el presidente de los Estados Unidos John F. Kenndy, de hecho fue al colegio que llevaba su nombre en Sabadell, y también Abraham Lincoln.

Comenta que siempre estamos volviendo atrás, la vida no es lineal, sino parabólica, un día en una esquina nos encontramos a alguien que hace 30 años que no vemos y de repente todo el pasado se hace presente. Como dicen los psicólogos, no se puede reescribir el pasado, pero es importante estar reconciliado con él.

Sus mejores momentos del día están relacionados con la solitud, plácida lectura de un libro en la terraza de un bar saboreando un café, o con los amigos, tertulia después de un paseo al caer la tarde. En ellos o desde sus lugares para escaparse de Ibiza o Palma en primavera, sueña con una humanidad que cambie la competitividad por la colaboración, en un mundo más equilibrado y equitativo, donde el concepto de nación pueda ser superado.

Força i sort!

Iniciem ara el torn dels partits més petits, amb els que no hem pogut fer jornada. Però obrim aquest fòrum no només a en Pau, de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), sinó també a tots els candidats per Sabadell que vulguin respondre a un petit qüestionari. Gràcies, Pau, per la teva predisposició.

En Pau es defineix con un català de 28 anys, militant de l’esquerra independentista i llicenciat en astrofísica. Actualment, compagina diverses feines amb un màster d’antropologia, sempre formant-se per a ser millor.

Afirma amb raó que la vida està plena de petits fracassos que ens ajuden a millorar, aprendre i encarar nous reptes, el fracàs absolut no existeix. El que possiblement més l’ha marcat ha estat la incapacitat de donar continuïtat professional a la meva formació acadèmica inicial. L’astrofísica no es caracteritza per tenir un ventall molt ampli de sortides, però sí dóna unes capacitats. Aquesta frustració li va fer adonar que sovint hi ha aspectes importants de les nostres vides que no podem controlar. I no val la pena escarrassar-s’hi. Com que el seu millor encert és no caure mai en el pessimisme ni la resignació, d’aquest fet en va treure bones experiències laborals (el Taulí d’entre elles), finestres al món, viatges, i l’apropament a l’antropologia i a la política.

La seva primera victòria, amb 22 anys, quan va coordinar un equip de voluntaris que participava en la reconstrucció de 40 cases a Thap Tawan, una comunitat moken del sud de Tailàndia greument afectada pel tsunami del 2004, que a més rebia amenaces dels especuladors que els volien fer fora perquè el subsòl és ric en minerals. Ell va contribuir a que recuperessin la dignitat, una feina molt satisfactòria. De fet, durant bona part de la seva vida l’han acompanyat les ganes de canviar les coses i de contribuir a fer una societat més justa i més lliure. Potser per això, els seus millors moments del dia són aquells en els quals les alegries i les petites victòries em fan sentir a gust amb la vida que duc. I quants més, millor.

El seus errors més grans inclouen ofendre i fer enfadar a persones que m’estimo amb paraules mal dites; fer broma de coses massa serioses; capficar-me amb alguns problemes i oblidar-me dels que tenen les persones que m’envolten…  Però creu que, en definitiva, es tracta de convertir els errors en encerts, ell luita perquè així sigui. Per contra, el seu encert principal és buscar el que més el satisfa i omple com a persona, independentment de si és allò “que toca” segons les convencions socials.

L’han inspirat moltes persones que intenten lluitar per un món més lliure i més just, des de figures conegudes mundialment fins d’altres, els que més, que fan feina de formiga des de l’entorn més proper arreu del món. Totes són imprescindibles, conclou.

Una persona que ha viatjat a més de 55 països defineix el seu lloc ideal per a escapar-se com allà on ha gaudit de bona companyia, on ha conegut a gent fascinant, sigui al Berguedà o a la Costa Brava, en una tranquil·la illa del sud-est asiàtic o a una acollidora comunitat dels Andes, a les muntanyes glaçades d’Uganda o al Kurdistan ocupat per l’Iraq.

M’agrada molt això que ve: si tornés enrera, reviuria tots aquells moments, bons i dolents, que el pas dels anys ens entafora al fons de la memòria, i sense canviar res, tornaria al present molt més ric, valorant encara més la vida que he viscut. Però com que no es pot, només mira el passat per a entendre el present i encarar més encertadament el futur. Només si sabem d’on venim, podrem anar a un lloc millor.

I somia, somia amb una ciutat viva, activa, integradora i econòmica i ecològicament viable. I la somio en uns Països Catalans cohesionats, socialment justos i igualitaris, i plenament independents en un món de pobles lliures.

Força i sort!

Diego Bartolomé – Xarxa Onion

Aquest proper dimarts dia 12, al Casal Pere IV de Sabadell a les 19h30, tindrem el plaer de sentir de primera mà les propostes de la Montserrat Capdevila, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), persona en qui confia l’alcalde en temes econòmics. En tot cas, el perfil sí que el podem fer del Sr. Bustos.

En Manuel Bustos és l’actual alcalde de Sabadell, on treballa per fer una ciutat millor, on puguem fer realitat els somnis personals i col·lectius. No ens oblidem que els somnis, per lluny que estiguin, comencen aquí prop, on nosaltres estiguem, que és el punt en el que iniciem el camí.

El seu primer fracàs va ser intentar conduir un camió, fa molts anys, pensant-se que era com un cotxe, però res més lluny de la realitat. I la seva primera victòria en va ser una de col·lectiva, quan va guanyar el seu primer partit d’handbol. Va ser una emoció intensa, especialment per la immensa alegria de l’equip. El millor de les victòries és que siguin compartides, diu, a la vida poques coses les aconseguim sols sense ningú més.

Molt sincer, considera un gran error haver estat ser sincer amb persones que no t’estimen i que no et responen de la mateixa manera. No podem triar com són els altres, és la causa més gran de la infelicitat, només podem fer passos per canviar-nos a nosaltres mateixos. En la mateixa línia, creu que el millor encert a la vida és l’honestedat, ser honest és per mi un gran valor i crec que és una bona guia per a la vida. De fet, valor com aquests, units a la rigorositat i el compromís, és el que l’ha inspirat de Felipe González, un dels seus grans referents polítics.

Matiner, el seu millor moment del dia és quan es lleva, perquè amb un nou dia per endavant, el dipòsit de l’energia és ben ple. Sempre mira endavant, però si tornés enrera, viatjaria més. Conèixer altres llocs i altres cultures et dóna un visió molt diferent de la nostra realitat quotidiana. Quan viatges aprens molt dels altres i, alhora, de tu mateix. És també un dels problemes del país, el veure poc món per enriquir-nos personalment.

Amb la sensació de pau i relax que li proporciona contemplar el mar, el seu lloc favorit per a escapar-se, somia amb La Vida. Assegura amb raó que qualsevol moment de la vida pot ser màgic i especial, només cal que siguem capaços de gaudir-los. I tant!

Força i sort!

Diego Bartolomé – Xarxa Onion

Aquesta setmana teníem el Carles Rossinyol, alcaldable de Convergència i Unió (CiU) per Sabadell en partida doble, primer de tot a l’esdeveniment de la Xarxa Onion de dimecres a les 18h i després el dijous, en un sopar amb empresaris sabadellencs. Tot un plaer i una lliçó per part seva d’escoltar i també de transmetre les seves idees.

Llicenciat en dret, actualment és el Director dels serveis jurídics de la Sindicatura de Comptes (SCC) i alcaldable per CiU a Sabadell. Però de seguida remarca que està convençut que el coneixement, la formació i els valors són el futur, i treballa perquè així es materialitzi en el present. Potser per això, si tornés enrera aprofitaria molt més tots els anys d’estudiant, especialment pel que fa als idiomes, però també de ben segur en moltes d’altres coses.

Diu que la vida està plena de petits èxits i fracassos, no acostuma a tenir la sensació de fracàs absolut. Més aviat, davant d’una cosa que busca i no ho ha pogut assolir encara, mira què pot canviar per apropar-s’hi més i més fins a arribar-hi. No hi ha res impossible, tot està per fer. En la mateixa línea, la seva primera victòria de cada dia és posar-me en peus i, a partir d’aquí, no parar de marcar-me objectius i intentar aconseguir-los. Les petites victòries de la vida que l’omplen.

Afirmen els que el coneixen que tracta bé a les persones que l’envolten i hi confia, i ell creu que és el millor encert que es pot transmetre. Això sí, també considera que les virtuts de treballar, les ganes, la passió per fer les coses són molt més importants que la memòria. Potser va trigar en descobrir-ho degut a una formació com la seva on es valora en excés la memòria. Però n’ha sabut extreure conclusions i redreçar el rumb. Dels errors se n’aprèn.

No hi ha una persona en concret que l’hagi servit com a font d’inspiració, tothom tenim virtuts i defectes i, per tant, em costa molt agafar una persona com a model. Prefereix determinades actituds o aptituds de diverses persones del seu entorn, com per exemple la intel·ligència, la constància, l’empatia, la bonhomia, etc… De fet, tots tenim part d’aquells que ens envolten, a qui triem i ens modelen amb allò que n’extreiem. Potser és millor que fixar-nos en referents desconeguts dels que desconeixem una gran part de la seva història.

Matiner, ja que és el seu millor moment del dia, gaudeix navegant en veler per qualsevol lloc, els seus petits paradisos personals on escapar-se. Des del mar, somia amb un món on les petiteses del dia a dia estiguin resoltes i que ens puguem dedicar a conèixer molt més l’univers que ens envolta. Una fita ambiciosa i propera alhora.

Força i sort!

Diego Bartolomé – Xarxa Onion

Avui 31 de Març ha tingut lloc la tercera trobada amb els alcaldables per Sabadell, aquest cop era el torn de la Carme Garcia, d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA). Aquí transmetrem, com sempre, el seu perfil personal. No ens oblidem que encara més en política local, es vota la persona.

Funcionària en excedència de l’Ajuntament de Sabadell, la Carme és actualment Diputada de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i Regidora i portaveu del grup d’ICV-EUiA a Sabadell, i també ha tingut d’altres càrrecs com Diputada al Congrés dels Diputats en la legislatura 2004-2008. Però, sobretot, es defineix com una dona i una ciutadana de Sabadell que es lleva cada matí amb la voluntat d’exercir de persona i fer-ho, cada dia, si es possible una mica millor. Sempre endavant.

Amb dos fills, l’experiència més positiva de la meva vida, recorda amb un somriure als llavis el seu primer fracàs quan tenia cinc anys però volia anar a la classe del seu germà de vuit. La professora li va dir que podia fer-ho, però només si feia els deures aquell dia. I clar, no va ser possible avançar tres cursos de cop! Però dos anys després, amb set anys, va quedar primera a un grup de natació on només hi havia un 20% de nenes. Una gran victòria, em va agradar guanyar, reconeix.

L’error més gran que ha comès va ser perdre, als disset anys, una bona amiga per orgull, aquell que ens fa perdre el nord. Però ha après la lliçó, quan hi ha afecte, reconeixement i bons records no ens podem deixar vèncer per l’ego. De ben segur que a partir de llavors l’ha controlat molt més. De fet, intenta aprendre sempre dels errors, rebre les seves paraules suaus per crèixer a nivell personal. Considera que l’èxit no està fora de nosaltres, sinó que es el reflexa de com ens hi trobem internament. Gran veritat, no cal buscar a fora nostre allò que no tenim dins, no ho podrem fer nostre mai.

Per això, si tornés enrera, cometria els mateixos errors, o d’altres similars o pitjors, però la vida és així i si ho volem fer ja sabem el que toca. Per tant, es quedaria amb tot allò bo i dolent que ha viscut, canviar coses la faria diferent al que és ara, progressista i demòcrata per davant de tot, i d’esquerres per convicció, per ideologia i per coherència amb la meva història i les meves arrels. Ens defineix sempre el que hem fet fins el present.

Tot i que si ho hagués dit fa anys hauria dit altres noms, la persona que més l’ha inspirada és sa mare, per les vegades que l’ha fet enrabiar, però també per com l’ha fet crèixer. Diu convençuda que evolucionem a través de la frustració, el dubte i la contradicció. I llavors arriba la inspiració, conclou. L’edat li ha fet veure totes aquestes coses, és una gran mestra … També troba calma i idees al seu millor moment del dia, la nit, amb la feina acabada, quan es relaxa amb l’ordinador o amb una novel·la. Petits plaers.

Des de Menorca o qualsevol poblet encantador de muntanya del Sud de França, somia amb poder dir d’aquí uns anys que he contribuït a millorar una mica el món, a fer-ho més sostenible, més acollidor, més just. Per fer coses grans s’ha de començar per allò on ens hi podem aplicar, la nostra ciutat. M’agradaria molt dedicar tot el meu temps i la meva energia a fer de Sabadell un referent dins i fora del nostre País, en lo social, el progrés econòmic i el progrés cultural. A treballar per a aconseguir-ho.

Força i sort!

Diego Bartolomé – Xarxa Onion

El passat dimarts 22, la Virgínia Domínguez, d’Entesa per Sabadell, va participar a l’esdeveniment 55 minuts i 10 preguntes amb .. organitzat per la Xarxa Onion. Com amb tots els polítics que ens responguin al breu qüestionari que els hi enviem, aquí teniu el seu perfil més personal.

La Virgínia, Doctora en antropologia social de 39 anys, es defineix com una persona activista d’esquerres i membre de diferents entitats. Actualment compagina la feina al cos de gestió de la UAB amb l’exercici del càrrec de regidora a l’Ajuntament pel qual serà candidata el 22 de Maig. Compaginar l’exercici professional amb la política local no ha de ser fàcil.

El seu primer fracàs està relacionat amb la música, i encara continua sent una assignatura pendent per quan tingui més temps lliure. Treia boníssimes notes a l’escola, però els estudis de piano al conservatori eren diferents i allà no arribava on ella volia. Va acabar anant a una professora particular per continuar perseguint la seva passió, però a un altre nivell. De ben segur que més endavant s’hi tornarà a posar amb èxit.

Tots els que han fet la tesi saben que acabar-la és un gran descans. Per ella, la victòria que té més present és precisament aquesta, acabar-la amb èxit, malgrat haver-ho de compaginar amb la feina i essent ja mare. Quan es fan les coses amb il·lusió, sempre es troba el temps per arribar allà on volem. Té molt de mèrit.

Relacionat amb el doctorat, el seu error més gran considera que és haver-se matriculat en un doctorat a la mateixa universitat on havia cursat la llicenciatura, sense avaluar d’altres possibilitats. Potser si hagués begut de diferents fonts, la seva trajectòria professional seria més rica i li hauria permès ampliar coneixements i contactes. I és tan important el coneixement com les relacions moltes vegades. I aquí el seu millor encert, escoltar i dialogar, tenir una actitud oberta a aprendre i a crèixer. Mai ens podem aturar.

No hi ha una persona en concret que li hagi inspirat, però li va marcar molt el pas per l’Associació de Veïns de Can Deu, quan tenia setze anys. En una època molt reivindicativa, el bon ambient de treball feia que sorgissin iniciatives força creatives que s’havien de dur a terme amb pocs recursos, com avui es fa en l’anomenada emprenedoria social. Hi ha records que ens marquen per tota la vida. De fet, sempre mira endavant, per això no voldria canviar res del seu passat. L’únic que li queda a dins és potser passar més temps a fora, i a diferents països, no només Anglaterra (Brighton), on va estar sis mesos en acabar la carrera.

Ara ja amb dues filles de cinc i nou anys, el seu millor moment del dia és quan tothom dorm a casa i pot treballar a l’ordinador sense interrupcions. Gaudeix del silenci de la nit, tant com dels llocs tranquils prop de la natura com el Delta de l’Ebre, l’Empordà o Osona, on s’escapa sempre que pot en família.

Ara, somia amb convertir Sabadell en una ciutat amb una bona qualitat de vida, cohesionada socialment i equilibrada territorialment, que preservi els espais del rodal i el patrimoni arquitectònic i cultural. A fer feina, doncs!

Força i sort!

Diego Bartolomé – Xarxa Onion

La Xarxa Onion està organitzant vespres amb les persones candidates a l’alcaldia de Sabadell pel proper 22 de Maig. El primer va ser en Julià Fernàndez, alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En aquest blog, farem un perfil personal de tots aquells candidats que ens responguin a un petit qüestionari addicional que els hi hem fet arribar. Compartim aquest primer amb tots vosaltres.

En Julià, 33 anys, es defineix com independentista, d’esquerres i republicà, un emprenedor que ha postposat la seva carrera professional en el sector farmacèutic per dedicar-se a la societat, a fer-la millor des del marge de maniobra que atorga el poder polític. Potser es va inspirar en el seu avi patern, que va lluitar en defensa de la legalitat i per les llibertats, mantenint la dignitat i els principis durant tota la seva vida. Tot un exemple, les persones que han viscut molt ens han de transmetre la seva experiència i nosaltres, aplicar-la a l’actualitat.

El seu primer fracàs és acadèmic, quan va començar la Universitat. De fet, era un bon estudiant i tot va començar bé, però el segon semestre va ser horrorós, quatre de cinc assignatures pel Setembre, una de les quals va ser la última que va aprovar a la carrera. Fins aleshores, quan el seu pare veia les bones notes que sempre portava, deia un només faltaria que en Julià encara avui recorda. Aquell cop no va ser així. Aquest fracàs el va esperonar, i va fer que canviés el mètode de treball, el que havia aplicat fins aleshores no servia. Gran lliçó. Va acabar la carrera amb èxit.

La seva primera victòria va ser poder estudiar i treballar alhora, cosa que li va permetre emancipar-se als 23 anys i fer el seu camí. D’aquest, encara recorda alguna entrevista de feina on s’avaluava la mediocritat i no la capacitat, per això, ell s’intenta deixar acompanyar per bons equips potents i no mediocres. Rodeja’t de mediocres i així continuaràs. El bon líder és el que s’envolta de gent molt bona per avançar plegats. Aprenent.

Per tal de no caure en errors que ha comès, recomana pendre una decisió quan creus que és el millor, i no deixar-la aparcada per motius aliens a la pròpia decisió. Malgrat tinguin conseqüències dures, s’ha de ser valent i fer allò que vulguis fer i que creguis que és el correcte, per difícil o complicat que ho vegis. Envoltat pels millors, no tinguis mai por. Si en tinguéssim, no arribaríem mai enlloc.

Si tornés enrera, repetiria tot el que ha fet, com molts emprenedors manifesten, els errors li han fet aprendre i ser com és avui, sense ells no hi ha camí cap a l’èxit. Voldria que aquesta percepció sigués vigent a la societat, que actualment no accepta el fracàs com a normal. Però no s’aprèn sense caure o, si més no, trontollar-nos. Als empresaris ens agrada que els polítics siguin defensors de l’esforç i la pèrdua de por del fracàs.

Casat i amb un fill de vuit mesos, el seu millor moment del dia són els vespres de bany i biberó, a més de les converses després de sopar amb la seva dona. Amb ells s’escapa sempre que pot, tant aquí al costat – Torrent de Colobres, una mica més enllà – Baix Empordà, a Europa – Croàcia, costa sud, o més lluny, a qualsevol país asiàtic. Li agrada perdre’s pel món i gaudir de la seva família.

Somia amb una societat justa i equitativa, una ciutat d’oportunitats i un Estat independent pel meu País. Però com que els somnis ho deixen de ser si no els perseguim, ell treballa cada dia per a aconseguir-ho. Si ens ho proposem, ens esforcem i sumem energies, els somnis es fan realitat, conclou.

Força i sort!

Diego Bartolomé – Xarxa Onion

S’acosten les eleccions municipals, són el proper 22 de Maig, i abans de que les batalles dialèctiques s’intensifiquin, des de Xarxa Onion hem volgut crear un espai còmode perquè els polítics de la nostra ciutat, Sabadell, ens expliquin les propostes que tenen per les pimes de la ciutat. Serà en format relativament breu, en 55 minuts hauran de respondre 10 preguntes que hem preparat, a més de respondre després les que lliurement puguin fer els assistents.

El calendari previst, sempre en horari de 19h30 a 21h, al Casal Pere IV (C. Rambla núm. 69 baixos) de Sabadell, és el següent:

• Dijous 17 de març: Julià Fernández, del Grup Municipal d’ERC, que vindrà acompanyat d’Oriol Junqueras, eurodiputat d’Esquerra amb coalició amb d’altres partits.
• Dimarts 22 de març: Virginia Domínguez, del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell.
• Dijous 31 de març: Carme Garcia, del Grup Municipal d’ICV.
• Dimecres 6 d’abril: Carles Rossinyol, del Grup Municipal de CiU.
• Dimecres 13 d’abril: Manuel Bustos, del Grup Municipal del PSC.

És molt important saber què poden fer els governs municipals per les empreses de la nostra ciutat, que de ben segur són moltes. La més important, que impacta en el dia a dia és la decisió estratègica sobre l’enfoc de la ciutat. Les ciutats, el govern més proper al ciutadà però amb menys recursos, han de focalitzar-se en sector i apostar veritablement per potenciar un i només un àmbit en què l’entorn és potent, com fa algunes dècades va ser el tèxtil o l’automoció en alguns municipis. No val competir amb els que estan a menys de 30 minus en cotxe, sinó que hem de crear xarxes àmplies i potenciadores del valor. Sembla clar que l’aposta ha de ser per les empreses tractores de la ciutat, que generin sector al voltant seu.

També, l’Ajuntament ha d’actuar com a facilitador. El govern municipal ha de ser l’amic invisible de les activitats de la pime, ajudant-la a nèixer i impulsant-la en crèixer. Això es pot fer amb espais amplis, oberts i buscant les sinèrgies entre els empresaris que comencen, reduïnt impostos municipals a les empreses, oferint la col·laboració pública per a esdeveniments que millorin la marca de la ciutat, etc. I també, potenciant la compra pública de solucions innovadores amb segell local. Només així millorarem el valor afegit del conjunt.

Esperem que els nostres polítics ens en diguin més i les poguem discutir plegats.

Els actes són gratuïts, i se servirà un refrigeri i degustació de pernil en acabar cada sessió.

Per a més informació, consulteu el blog d’Onion, i per a la inscripció, envia un mail amb les teves dades a: gfigueres @ ajsabadell.cat (sense espais al voltant de l’@).

Diego Bartolomé – Xarxa Onion

A Sabadell, s’està gestant el Pacte pels Valors de la Convivència a Sabadell, on representants de diversos àmbits de la ciutat treballem sobre els valor que han de guiar a la ciutat en els propers anys. Dins d’aquests, molts que són reflexe de l’emprenedoria i de la cooperació, poden ajudar a millorar el nostre entorn més proper. Segur que hi estem d’acord.

En les diverses reunions, un dels punts que ha sortit ha estat el fet que si volem que la societat evolucioni, millori i s’aproximi a la direcció que volem marcar, hem de treballar des de la base en l’educació, l’esport, la religió, l’empresa, la família i molts d’altres àmbits, sempre atacant l’arrel, allà on comencen les coses, essent preventius. Per exemple, si volem que la societat no sigui xenòfoba, potser hem d’educar als nostres fills en el respecte, la tolerància, l’empatia amb els altres, en cooperar i ajudar-nos. No val fer-ho a posteriori, ja és massa tard!

Els nostres fills són conseqüència d’allò que fem, i potser el fet de donar als nens i nenes tot el que volen quan ho demanen, no passar temps amb ells i deixar-los sols a la tele o a l’ordinador, cridar-los i dir que no sense un fonament, amb moltes d’altres actituds han fet que avui tinguem la societat que tenim, consumista, que viu al dia sense pensar en el futur, profundament endeutada, etc. però això ja no es pot canviar a curt termini, només clar gestionar-ho perquè no esclati. I això és feina no només dels governs sinó de cadascú.

L’emprenedoria implica esforç, guanyar-se les garrofes un mateix, lluitar per aconseguir els teus somnis, amb respecte pels altres i tolerant la diversitat, amb treball i constància, entre d’altres, i tot això és necessàri per una societat rica i amb fonament. I això es transmet des de l’escola i la universitat, a l’esport, als esplais i casals, a l’empresa, a casa i amb els amics, tots hi podem contribuir!

Hi ha certs valors inherents a la persona per a fer un món millor, per això us animo a omplir l’enquesta online que han preparat, i us deixo un article que de ben segur us farà reflexionar.

Diego Bartolomé – Xarxa Onion

Avui, diversos membes de la Xarxa Onion hem tingut l’oportunitat de d’assistir al dinar organitzat per l’AIJEC amb el Sr. Mena, conseller d’Empresa i Ocupació. Durant el seu discurs han sortit diversos temes, tots ells interessants, i aquí en resumiren els més importants. Ha estat tot un plaer.

Com ell ha dit en començar la seva intervenció, el nom de la Conselleria gairebé és una declaració d’intencions, amb creació d’empreses hi ha ocupació, i amb ocupació, les empreses seran més fortes. Des del primer moment ha mostrat el seu caràcter dialogant, que sap escoltar, i s’ha percebut que té força experiència i idees per intentar que Catalunya millori, sobretot, en les estadístiques de l’atur. Com bé ha expressat, la seva missió serà que bulli l’olla, és a dir, que tot revifi i així poguem sortir enfortits de la situació en què estem. I vol ajudar els Messis, Xavis i Iniestas de l’empresa que hi havia presents a la sala.

Alguns temes que ha destacat que afecten les petites empreses són, entre d’altres, el pagament de l’IVA, que s’hauria de poder pagar quan s’ha cobrat la factura i no quan s’ha emès, no pot ser que les empreses petites financïin les grans. Però el debat més important han estat les càrregues socials dels treballadors. Per a petites empreses que comencen, hi hauria d’haver facilitats en la contractació, tant per poder fer més contractes indefinits com per tenir més flexibilitat d’horaris i sou. No pot ser que les petites empreses es regeixin per convenis que es signen a nivell nacional i no tinguin capacitat d’adaptar-se a les situacions de cada moment, ha dit, perquè això fa que tinguin incentius a despedir no el que aporta menys valor, sinó el menys car.

Per una altra banda, sembla que de veritat estem apostant per un canvi de model productiu, de fet la regulació del treball en seria un dels pilars. Tots els agents econòmics han d’entendre en quin escenaris competim, i no val competir en costos. Esperem que no només es quedi en paraules, sinó que es tradueixi en fets! Enfoquem les polítiques i que l’administració sigui una ajuda als petits empresaris i no, com de vegades sembla, un ostacle per crèixer, com el que ha explicat una emprenedora sobre la recent taxa de residus comercials que l’Ajuntament de Barcelona ha imposat amb efectes retroactius. No ens oblidem: més empresa, més diners disponibles pel Govern. I no amb més taxes. De fet, ha deixat clar que no pujarà els impostos, l’objectiu és fer bullir l’olla.

M’ha agradat el seu estil, i sobretot, que ens ha transmès també força, molta força i energia per continuar aixecant el país, amb constància, optimisme, i la jornada de Déu, aixecant-nos quan Déu mana, i acabant el dia quan Déu vol …

Diego Bartolomé – Xarxa Onion