Des de ja fa uns mesos el grup més jove i femení català, compta amb una nova generació de les seves fruites i era ja d’esperar que presentessin un nou tema en el qual mostrés perquè les noves noies mereixien formar part del grup i a dir veritat, ha estat una bona elecció.
La nova cançó que va acompanyada amb un videoclip en el que hi col·laboren diferents rostres coneguts, com per exemple Beth, Manu Guix o Jordi Alba, porta per nom “Esmorzar a l’escola la fruita entra sola”, aquesta cançó a part de ser divertida i engrescadora, te el plus de conscienciar sobre l’importància de menjar fruita, en aquest cas a l’escola.
Si bé es cert que jo hi trobo a faltar a algunes de les anteriors membres, doncs amb el pas del temps m’hi ha acabat un enllaç amistós, crec que aquesta nova aposta de Dani Coma pot funcionar bé sempre i quan els seus seguidors segueixin menjant fruita!
Publicat a General | Comentaris tancats a La fruita a l’escola entra sola! Mmm que bona, nyam nyam!
Fa uns anys quan tothom va descobrir el Facebook va ser una passada l’impacte que va tenir, vam passar tots de tenir Messenger, que per cert, qui se’n recorda? a tenir una xarxa social on podíem parlar amb tots els nostres amics, conèixer gent nova i el que es més fort penjar fotos i que tothom les veies hi afegís comentaris i a sobre si aquesta la consideraven una foto mínimament bonica podien clicar a un botó que posava “me gusta” i ser ja lo més.
No m’estranyaria gens que les paraules que s’utilitzessin per a prendre la decisió del final de ICatFM per FM fossin aquestes o semblants, doncs encara que s’intenti vendre que la cultura i la música és molt important per al país els hi es ben bé igual. Em costa de creure que s’ha pres com a una mesura extrema, tant costa invertir en entreteniment i en coses perquè la gent es senti còmode? Doncs sembla que si.
Doncs tot depen de les ganes que nosaltres mateixos hi posem per acabar assolint el nostre objectiu, i també es clar, voler assumir reptes però que no puguin superar la realitat, per tant em de deixar enrrere la fantasia de poder ser Superman i tampoc tenir la butxaca màgica del Doraemon i anar treien objectes com si de un basar xino es tractés.
De petits a tots ens diuen que no parlem mai en desconeguts, perquè ens poden fer mal, perquè no els coneixem i sobretot sobretot que mai els hi expliquem coses personals.
La setmana passada us vaig prometre una segona part de les llegendes més curioses de la tele, i així ho faré, però avui parlaré d’aquelles llegendes urbanes de la tele, però que tenen com a protagonistes a les sèries infantils que tots coneixem.
Des de sempre han existit aquestes històries que s’han catalogat com a ‘llegendes’, donades les circumstàncies de que no existeixen proves suficientment verídiques que corroborin la veracitat d’aquestes.