L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha anunciat que plantarà cara a la divisió de la demarcació de Lleida en dos vegueries: la de Lleida i la de l’Alt Pirineu i Aran. Em sembla molt bé que un alcalde defensi que la seva ciutat sigui capital d’un territori més gran que el que la proposta de vegueries li vol atorgar. És legítim, i gairebé és la seva obligarció fer-ho així. Igual que són legítimes les aspiracions de Sort, Tremp o la Seu d’Urgell de formar una vegueria pròpia des d’on gestionar més directament els seus interessos. El problema és que el Paer en cap de Lleida s’equivoca quan porta la discussió al terreny dels sentiments. Continua llegint «Pirineus is not Lleida?»
Mes: desembre de 2009
Lliçons lleidatanes del 13-D
El resultat a les comarques lleidatanes ha estat molt bo: un triomf aclaparador del sí amb una participació del 36% del cens. Però la participació ha estat molt desigual en poblacions de cens similar, cosa que porta a una primera conclusió: l’organització és clau. En una mateixa comarca, el Pla d’Urgell, hi ha hagut un 44,2% a Ivars i Vallverd, un 38% al Palau d’Anglesola, un 33% a Linyola i un 25% a Golmés. L’única explicació raonable de tanta diferència entre pobles iguals ha estat la capacitat de mobilització. Per això, com més professionalitat i més unitat en l’organització, cosa que vol dir no excloure els partits sinó al contrari, aprofitar la seva implantació territorial i la seva maquinària, molt millor. Continua llegint «Lliçons lleidatanes del 13-D»
Recta final de les consultes
Uns 48.000 ciutadans de les terres de Lleida estan cridats a votar aquest diumenge a la primera tanda de consultes sobre la independència. La campanya ha estat tan tranquil·la, cívica i normal que costa de creure que fa només quinze o vint anys els que abanderaven la bandera independentista eren quatre grenyuts amb mocador palestí al coll que només sortien a la tele quan els esbatussaven per la Rambla de la Barcelona cada any per la Diada. Avui, en canvi, també la defensen sense complexos advocats, arquitectes, empresaris, alcaldes, pagesos, economistes, ferrers, columnistes proisraelians i presidents de clubs de futbol. Continua llegint «Recta final de les consultes»
De París a Alguaire sense escales
Hi haurà vols d’Alguaire a París. Ho acaben d’anunciar fa un parell d’hores des de l’aeroport de Lleida. Vueling no podia haver escollit una primera destinació més d’acord amb el caràcter de la ciutat de Lleida: un caràcter orgullós, francès, amic de les formalitats, un pèl barroc. Només cal veure com vesteixen les dones que passejen a les tardes pel carrer Major, i amb quina mirada subtilment altiva, amb gest gairebé afrancessat, es miren als que han vingut de fora de la ciutat i que elles detecten de seguida. Continua llegint «De París a Alguaire sense escales»Centelles
Aquesta fotografia la va fer Agustí Centelles el dos de novembre de l’any 1937 a la ciutat Lleida. El nen que jeu al fang, mort, era alumne del Liceu Escolar de Lleida. L’aviació feixista va bombardejar aquell dia l’escola mentre feien classe. Van morir 48 infants de l’única escola mixta i laïca de la ciutat. L’altre objectiu del bombardeig va ser el mercat municipal. El resultat de l’atac va ser d’uns 200 morts. Aquella va ser la ferida més cruel de la guera a Lleida. Encara va ser més dolorosa per la sospita, que ha arribat fins als nostres dies, que la decisió de convertir l’escola en objectiu militar havia sortit de dins de la ciutat. Continua llegint «Centelles»