Arxiu de la categoria: Catalunya

Dividits amb més divisions

Com era d’esperar, Carreretero i Laporta no han unit forces. Una coalició que ens els inicis embrionaris semblava evident i lògica, ha acabat per dividir encara més la quota electoralista del català i l’independentisme. A uns tres mesos vista de les eleccions, Reagrupament i Solidaritat inicien trajectes diferenciats però que els encamina a rivalitzar sobre el mateix perfil de votants. Una pugna que naixerà  amb el mateix ADN. El que podria ser una suma identitària s’ha convertit en una divisió i, en principi, no respecte el conservadurisme de les creences d’altres formacions: “junts tenim més força malgrat les divisions internes”. Passa al PSC, a CiU i a ICV. O a ERC, fins i tot, amb l’eterna divisió Puigcercós-Carod.

Laporta se sent fort. Envalentonat. Creu en el seu projecte i agafa les “fuges” dels altres partits per aglutinar. El seu entorn proclama que se sent optimista però també sap que fa nosa, molesta el seu atreviment a la resta de partits. De fet, és la mateixa nosa que feia al Barça quan hi posava la dosi política. Per tant, els catalans ja tenim una raó més sentir-nos representats al Parlament, però no sé si un país tan petit com el nostre pot suportar tants lemes, idees, discursos, maquinàries, quotes, despeses… sobre la mateixa causa i identitat. Potser si. O no. Queden uns 90 dies.

Música / In Sleep # Lissie

Esportistes catalans que triomfen a escala global

Dani Pedrosa va guanyar diumenge la prova de Moto GP al circuit de Sachsenring i va ser un èxtasi per a la premsa espanyola esportiva que es posés la samarreta de la selecció espanyola de futbol en el podi. De fet, el pilot català és un esportista més dels considerats espanyols que triomfa a nivell internacional i obté grans èxits. El podi mateix del circuit del Gran Premi d’Alemanya va ser liderat per tres esportistes catalans: Pedrosa, Elias i Marc Márquez. I el mateix ha passat amb la selecció espanyola de futbol, amb els Xavi, Puyol, Piqué, Capdevila, Cesc, Víctor Valdés… O el mateix Rafa Nadal, amb les victòries a Roland Garros i Wimbledon. O amb Pau Gasol amb el segon anell de la NBA amb els Lakers. O la “bomba” Navarro que va ser MVP de la Final Four de París, amb victòria del Barça inclosa. O amb el ciclista Joaquim “Purito” Rodríguez, en el triomf en l’etapa del Tour per davant de Contador.

En conjunt, són esportistes catalans que triomfen al món, que són molt bons, que confirmen l’alt nivell de l’esport a Catalunya, però que mediàticament s’emporten la fama en la dimensió espanyola, ja que es posen la bandera espanyola i omplen diaris esportius d’àmbit espanyol. Dins aquesta generació, Catalunya demostra que té un gran mèrit com zona geogràfica d’alt nivell esportiu mundial i que només li passa que no pot ni lluir-ho com a país ni tenir el plaer que els seus esportistes puguin presumir-ne degut a les pressions de les cases comercials o bé per les frustracions personals per evitar conflictes geogràfics.

Música / Fire On The Mountain  # Asa

Ho volem tot!

[Youtube]j3o4ckCrEnA&[/Youtube]

Molt bona feina la d’Òmnium amb l’anunci per a la manifestació de dissabte. I és que ho volem tot! Somniem i desitgem perquè tenim la llibertat de voler ser un país. La manifestació del dia 10 és un cop de puny damunt la taula després de quatre anys frustrants i del desig que no s’ha complert justícia amb el que va anunciar Zapatero en campanya electoral. Però la lluita no s’ha d’acabar en la protesta de dissabte a Barcelona sinó que hem d’unir esforços i lluitar per defensar el Nou Estatut que va aprovar el nostre Parlament. S’ha comprovat que l’objecitu del model d’un estat federal ja no té sentit en aquesta Espanya i esgotat el projecte que va promoure l’etapa de Maragall com a president hem de continuar somiant. I rebelant-nos com dissabte a la tarda. Sense temors, ni frustracions, ja que Europa s’ha transformat en trenta anys mentre que nosaltres, com a nació, continuem anclats i amb ganes d’alliberar-nos de ser una comunitat més. Volem continuar lluitant com van fer els nostres avantpassats.

Música / M’agradaria ser un Lemür # Estanislau Verdet

Felix Millet: cada vegada més sol

Fèlix Millet està cada vegada més sol. No em sorprèn que el seu advocat, Pau Molins, hagi renunciat a la seva defensa després d’onze mesos d’esclatar el cas del Palau de la Música. Per molt que Molins sigui un gran penalista és un contrasentit que en aquest moment del procés judicial, amb el seu client en presó provisional, prefereixi tirar la tovallola de la defensa. Molins té dret a respectar la confidencialitat del seu client però la renúncia denota que, fins i tot encara que sigui per motius estratègics, el cas se’ls ha escapat de les mans. Potser Millet no va explicar tot el que sabia al seu advocat,  potser no facilitava la màxima informació per  millorar la defensa, però el mecenes continua tenint l’ultima paraula, tot i que cada vegada està més sol.  És l’entorn de CiU que ha recomanat a Molins que deixi el cas? Són les mitges veritats de Millet? Són pressions d’alt nivell? Potser és que tot plegat serveix per respondre als interrogants del cas. I mentre la defensa recaurà ara en Mireia Astor, sòcia del bufet d’advocats de Joan Piqué Vidal, la resta ens continuem indignant amb aquest cas i les possibles connexions, mentre la sol·litud de Millet, encara que sigui com a pres privilegiat, està envoltada de silencis, temors i pressions.

Música / Don’t Wait To Long # Madeleine Peyroux

Una fira necessària

[Youtube]VWL3mH1wUzo[/Youtube]

Arriba ja FiraMerCAT, que és una iniciativa de l’Ajuntament de Girona per promoure l’ús del català en l’etiquetatge dels productes comercials. És la primera iniciativa que es du a terme d’aquestes característiques i la fira ha volgut ocupar un nou espai per sensibilitzar els usuaris sobre la importància de resaltar els productes del país i alhora que tenen sensibilització per la nostra llengua. Però a més, és molt important que s’hagi volgut impulsar el Compromís de Girona perquè universitats, ajuntaments, entitats públiques i empreses, entre altres, apostin per comprar productes etiquetats en català. És l’inici d’un bon trajecte, de potenciar l’esperit emprenedor, la voluntat de sumar i no cal que ningú se senti inferior pel fet d’etiquetar en la nostra llengua i, a més, vol tenir ambició en aquests nous temps d’esperit global. De fet, els catalans sempre hem tingut un esperit de poble de mercaders que sabem arribar molt més lluny de les nostres fronteres. I així hauríem de continuar sense renunciar els nostres orígens ni camuflar la nostra identitat. I si cal, doncs, etiquetant en català, castellà, francès, anglès, alemany, xinès i japonès.

Música / La forma d’un sentit # Mishima

La Fundació del Príncep i el parc de la UdG

Fundació

Ho avançava amb to distès aquest divendres a l’hora del cafè el mateix Arcadi Calzada: “la Fundació Príncep de Girona ha d’estar al Parc de la UdG“. Per acabar concloent que ja s’ha concretat el seu nou emplaçament, que serà ben aviat al parc, tal com feia mesos que s’apuntava. I ara se’n prepara una de grossa per a l’estiu a l’Auditori, amb els prínceps in situ i una primera jornada internacional relacionada amb el coneixement, les TIC i l’emprenedoria. Hi té molt a veure en la coordinació un emprenedor tan ben connectat com Alfons Cornella, d’Infonomia. Serà la primera gran posada en escena de la fundació després de la presentació i, molt probablement, serà un èxit, però és inevitable no voler veure tot el que suposa aquesta fundació i per quin servilisme s’ha creat. Però clar, si als pesos pesants de la societat gironina ja els agrada i interessa, doncs serà qüestió d’oblidar la nostra història i no pensar més enllà de tot el que significa la nostra identitat. Amb aquest projecte, la personalitat de la monarquia queda ben integrada en el nostre territori i al mateix temps ens obre al món, amb una vocació clara sobre quin és l’objectiu i quin missatge volem transmetre.  Un target excel·lent i ben pensat. Per tant, benvinguts prínceps!

Música / White Trash Beautiful # Everlast

Laporta tanca el cicle virtuós

[Youtube]IUQTHSmTHTM[/Youtube]

El president del Barça se’n va del club per la porta gran. Després de set anys, Laporta tanca el cicle virtuós amb una lliga que passarà a la història per l’excel·lència de l’equip de Pep Guardiola: 99 punts, amb 31 victòries, 6 empats i només 1 derrota. Ha estat un final de somni després de tornar a caure la grandesa del Madrid construïda a base de milions, però no de títols. Acaba un mandat de set anys de llums i ombres però amb una cloenda de record que dóna més vistositat als seus anys de president. Després de fets i  frases que han passat a la història per excés de supèrbia, Laporta ha passat en només dos anys, coincidint amb l’arribada de Guardiola, de ser criticat per mig estadi -amb mocadorada inclosa- i quedar-se gairebé sol a la junta directiva, a gairebé aixecar tots els títols en joc. El president del Barça ha acabat per  frenar-se mediàticament, saber estar en el seu lloc i adaptar-te a la filosofia que reivindica cada setmana en les rodes de premsa el mateix entrenador: unió interna d’equip i tècnics, humilitat com a col·lectiu, talent al camp, sacrifici, esforç, il·lusió…

Ara, Laporta té ganes de fer el salt a la política i té la mateixa ambició que el va du a voler ser president del Barça el 2003. Tot i alguns capítols de les hemeroteques, Laporta deixa un mandat molt brillant futbolísticament, acompanyat de l’èxit de seccions com el bàsquet i l’handbol, sòlid en quant a filosofia  Cruyffista i molt identitari nacionament parlant. És el que més cal valorar i agrair-li. També fa set anys ho tenia tot en contra en voler enfrontar-se a Lluís Bassat i va guanyar. Veur’em què passa ara amb Laporta polític, quan també ho torna a tenir tot en contra. Ell, de moment, ha donat els millors anys de la seva vida, tal com va dir quan va entrar, i aviat els vol donar a la política.

Música /Somewhere over the Rainbow # Israel Kamakawiwo

José Tomás, Garzón i les consultes

La tercera onada de les Consultes sobre la independència han tornat a deixar el got mig ple: alguns celebren el 20% de participació -són molt bons resultats i per la satisfacció de la gran feina feta- i d’altres se’n alegren del que consideren un pobre registre -des de la distància i l’immobilisme-. Entre aquesta dicotomia s’han celebrat les consultes en ciutats tan importants com Girona, Olot, Manresa i Lleida i això és el més estimulant per als qui pensem que cal valorar aquesta iniciativa per l’esperança que ha generat. Al marge dels partits polítics, aquesta invitació que provoca l’activisme perquè la societat participi en una votació que, per molt que no sigui vinculant, és estimulant perquè dóna veu perquè es pugui representar les aspiracions del poble català. Lògicament, els qui pensem en les consultes com a bona referència és lògic que encara desitgem més i suposi un desànim el 14% de Lleida. Però s’ha fet feina i se’n farà més.

I mentre aquest matí, aquesta era la notícia del dia a Catalunya en dues emissores de ràdio d’àmbit espanyol han obert els informatius amb l’estat de salut del torero José Tomás i el nou enfrontament -un més- entre el PSOE i el PP sobre la polèmica que genera el jutge Garzón. I és clar, tot seguit, tocava “maltractar” les consultes a Catalunya i riure’s de les aspiracions dels independentistes amb un 20% de participació. Entre aquestes notícies tan representatives -amb l’afegit del silenci d’altres mitjans catalans-, em quedo amb el “ladran, luego cabalgamos” i amb l’esperit de veure el got i la botella per anar omplint. “Y desacomplejados amigo Sancho”.

Música / Anem # Roger Mas

Roses acull el primer seminari Propaganda

El Teatre de Roses acollirà el seminari PROPAGANDA, que es vol convertir en la trobada de referència a Catalunya sobre la comunicació institucional. Aquest projecte és idea del consultor figuerenc Pau Canaleta i se celebrarà els propers 7 i 8 de maig. Segons el mateix Canaleta, “Propaganda neix amb l’objectiu d’ajudar a tota aquella persona que tingui la responsabilitat de comunicar una institució -pública o privada- a veure noves maneres de millorar la comunicació de la institució”. En aquesta primera edició hi participaran ponents com Ignacio Ramonet, Xavier Oliver, Marçal Moliné, Jaume Duch, Antoni Gutiérrez-Rubí, Toni Puig, Daniel Ureña, Víctor Curto i Jordi Fortuny.

Un bon espai de trobada, que neixarà a l’Alt Empordà, i que intentarà aportar idees, reflexions i un nou diàleg sobre cap a on va la comunicació institucional i, sobretot, noves fórmules de comunicar una institució i de relacionar-se amb els ciutadans. En aquest procés, les noves tecnologies, les xarxes socials, les marques institucionals hi tenen molt a veure. Aquest projecte m’agrada perquè omple un buit que estava descobert a nivell català i també estatal, i està enfocat per a totes les persones que tenen la responsabilitat de comunicar en una institució així com professionals del món del periodisme, relacions públiques i publicistes.

Música / Temps o Rellotge #  Sanjosex

Saloufest = 5 milions

El balanç del Saloufest ja té una xifra final: 5 milions d’euros. I això en període de crisi i quan el turisme global se’n resenteix. És un bon resultat econòmic per als empresaris que aposten per aquesta trobada de joves universitaris britànics a l’inici de la primavera, amb l’arribada de més de 8.000 clients potencials a baix cost. A banda de la polèmica que s’ha generat a Salou pel model turístic que s’ha definit a la ciutat, està clar que s’ha complert l’objectiu d’amortitzar la nova seu de la festa -iniciada el 2002- d’aquests joves amb ganes de diversió. La costa catalana, gràcies al seu entorn, pot presentar una oferta molt variada per intentar atraure visitants tot l’any i pot intentar ser competitiva en qualsevol registre: des del turisme destinat a joves estudiants, amb les conqüències que se’n poden derivar, a turistes de classe alta que arribin amb un creuer de luxe. Tot és qüestió del reclam que es promocioni des dels municipis (valoració de Pere Granados) o la pròpia Generalitat (visions d’Huguet i Montilla).

En el cas de Salou, la ciutat ha definit una oferta, clara i pràctica per intentar amortizar un període de l’any que no és fàcil ocupar. S’ha tingut el mèrit de rendibilitzar-la a causa de trencar l’estereotip habitual d’apostar pel turisme familiar. I ha tingut un preu per les conseqüències que s’han originat per l’allau de crítiques i queixes. I un rendiment, tal com també passa a  Calella i Lloret de Mar. I és que com sempre alhora de passar comptes, per als catalans i, en aquest cas els salouencs, “la pela és la pela”.

Música / El Presente # Julieta Venegas