Salgado a Londres: tenim un problema

Que la ministra Salgado hagi anat a la City de Londres és l’evidència que l’economia espanyola té problemes. I dels importants. És bona la intenció del govern espanyol d’intentar transmetre un missatge de confiança als mercats financers de Londres i París (avui), encara que, fins i tot, la idea arribi amb retard. És inevitable que cal donar la sensació que s’actua en clau externa perquè la bola de neu interna s’ha anat fent grossa en poc temps i ja no és només preocupant la progressió de les xifres de l’atur (enfilen cap els 4,5 milions) i la caiguda de la bombolla immobiliària i del sector serveis sinó que en l’àmbit financer dels països motors del món es compari l’economia espanyola a la de Portugal i Grècia.

Els indicadors espanyols, tot i l’aparent tranquil·litat i missatges de calma de Zapatero, no són bons. I en cap moment s’ha aconseguit liderar amb prou força des del govern espanyol que es podia fer front a la recessió econòmica. En els moments difícils, la credibilitat és quan s’ha de guanyar a pols. Ara fa deu mesos, Solbes va acabar amb un trist final de mandat com a ministre d’Economia i el seu recanvi no té la personalitat que voldria el propi sistema, tot i la seva experiència com a executora política. De moment, durant els dos anys de crisi s’han anat apagant els focs que han sorgit sense grans projectes a mitjà i llarg termini que permetin confiar en l’eficiència d’aquest executiu per aconseguir una reactivació com han fet altres països europeus.

Música / Bild  # The Housemartins

Zapatero ja pot resar a Washington

Zapatero buscarà avui una imatge al costat d’Obama que li permeti rellançar la popularitat a escala global després de la constant incertesa de la seva política econòmica a l’Estat espanyol i la recent marxa enrere -i en només quatre hores-, del projecte de reforma del sistema de pensions enviat a la Comissió Europea, just quan n’ocupa la presidència. Però ser entre els convidats il·lustres que participen en l’esmorzar nacional d’oració que celebra el president nord-americà no li permetrà modificar la tendència de crítiques que rep el seu lideratge i el seu govern per la manca d’eficiència i planificació en la lluita contra la crisi. De fet, la recessió econòmica ja ha marcat aquest segon mandat del president socialista, que durant la campanya electoral del 2008 va cometre el gran error de negar la crisi. I quedar en evidència com a mal estadista. Quan les economies europees més potents es comencen a recuperar després de dos mals anys, l’economia espanyola continua caient mentre  que economistes com Krugman i Roubini comparen les xifres espanyoles amb les tan alarmants de Grècia.

Després de gairebé dos anys del segon mandat, Zaptero pateix les conseqüències d’haver jugat massa fort a una carta: la de la improvització. I ja no és suficient per combatre amb unes xifres de l’atur que, tal com era d’esperar, cada vegada s’enflien més. Precisament, ara és moment per no fallar en l’essència de qualsevol governant i no perdre les formes ni en l’ètica ni l’estètica. Però Zapatero transmet una inseguretat innecessària i poca solidesa en matèria econòmica. Amb l’agravant que els “seus” el deixen cada vegada més sol i la càrrega personal que li suposarà haver de suprimir ministeris per combatre la despesa pública. Per això, darrerament, els toca fer dun paperàs a Rubalcaba, Salgado i, especialment, Corbacho, que intenta resistir com pot. La sort que continua tenint el president espanyol és que l’oposició continua sense tenir un líder del carisma d’Aznar, tal com voldrien els fidels del PP, i Rato està arraconat a Caja Madrid.

Música / World Behing My Wall # Tokio Hotel

 

Carretero, una desil·lusió més entre les “misèries”

Carretero ha anunciat una fugida inesperada per diferències en el model d’organització del partit. Rebel com sempre, ell ha creat Reagrupament a la seva mida i just quan era el moment de demostrar fins on podia arribar com a líder a mig any vista de les eleccions catalanes, anuncia que salta del vaixell. Amb el que costa il·lusionar la gent d’aquest país petit, que just ara Carretero rebenta una alternativa valenta i atrevida i decideix fer el pas en solitari per passar a oferir-se a  Joan Laporta. Algunes veus que coneixen bé el polític i metge de Puigcerdà ja alertaven sobre l’enfant terrible i especulaven sobre quan duraria a Reagrupament. Però almenys s’esperava que arribés l’hora de la veritat i quants escons podria tenir al Parlament. Però després d’aixecar la bandera de l’independentisme per dividir encara més la fractura política del catalanisme, tot encara ha anat més ràpid del previst. I amb un final sense ètica ni estètica.

Tenia i té la sort que algunes persones -moltes de joves- van creure en el seu projecte, sobretot, les més decebudes amb Convergència en el seu moment i més darrerament amb Esquerra. Però ara ha jugat molt fort. Potser, massa. L’independentisme no s’ha de crear mai en pocs mesos i al voltant d’una persona, i ell ha comès aquest error durant poc temps, amb l’afegit de carregar fort contra ERC i Puigcercós. I més entristidor és que, com passa sovint a la política catalana, tots aquests outsiders que decideixen provar sort se’n van donant un fort cop de porta. I en el seu cas, encara és més molest perquè fa mal a Catalunya. I més si afirma que “aquest és un país de moltes misèries, és el regne de la mediocritat i costa acceptar gent amb caràcter fort”.

Música / Nos sobran los motivos # Joaquín Sabina

L’iPad és un salt més en el temps

[Youtube]g92Yg79Of1s[/Youtube]

Steve Jobs va presentar ahir a San Francisco el nou aparell d’Apple: la tablet anomenada iPad. El nou artilugi del gegant de Cupertino torna a suposar un avenç molt important respecte els seus competidors i significa una demostració de continuar marcant la diferència, com si fos el fet de saltar-se dues dècades, tal com va passar amb el naixement de l’iPod i després amb l’iPhone. Les característiques de l’iPad s’adapten a les d’un notebook, un format que cada vegada més es va consolidant entre els consumidors per la comoditat que representa. De fet, Apple ja té un públic fidel, que no vol canviar de registre i que espera els avenços per continuar fidel al significat de la poma. La presentació d’ahir, per exemple, va mantenir la posada en escena de sempre. Si l’iPad significa tenir l’iPhone gairebé en format A4, l’objectiu de Jobs és que l’usuari ja s’acostumi a veure vídeos i pel·lícules a la tablet, i llegir diaris i revistes a través del nou format. Amb la innovació permanent que significa que sigui tàctil, molt pràctic d’utilitzar i, com ja és habitual, un preu més elevat que la resta de models competidors (l’iPad costarà uns 600 euros). Però tot aquest concepte continua fent especial Apple i el significat que representa la seva marca. És un gran mèrit haver aconseguit aquesta fidelització a escala tan global i és mèrit de la seva eficiència i un màrqueting impecable, que tal com reconeixen els fidels genera l’addicció del consum.

Música / Let’s Stay Togheder # Al Green

La referència de l’escriptori virtual Eye Os

L’escriptori virtual català Eye OS acaba d’anunciar el llançament de la versió 2.0 i una de les novetats, segons un dels joves creadors, Pau Garcia Milà, és la possibilitat que més d’un usuari pugui editar un mateix document d’un processador de textos en un mateix moment. Eye OS ha projectat aquesta millora, que té el suport de Telefónica, per intentar convertir-se en l’alternativa de programari lliure a les solucions de Google i Microsoft. La diferència que presenta el programari català és que l’usuari pot instal·lar-lo en el seu propi servidor, de manera que gaudeix de més privacitat perquè no ha de guardar les seves dades en ordinadors que no són de la seva propietat, com fan Google i Microsoft.

Eye OS proposa que tota la informació dels usuaris estigui emmagatzemada en un servidor i, d’aquesta manera, puguin accedir-hi des de qualsevol indret del món i des de qualsevol dispositiu amb accés a la xarxa. Només cal que els usuaris d’Eye OS disposin d’un telèfon mòbil o d’un ordinador amb connexió a Internet per accedir a tota la seva informació. La nova edició de l’escriptori, que compta amb 28 comunitats d’usuaris a tot el món i ha estat descarregat més de mig milió de vegades, afegeix noves funcionalitats com l’enfortiment del treball col·laboratiu entre usuaris i la inclusió d’aplicacions més “potents, completes i robustes”, que s’integren amb cloud computing (concepte que defineix els serveis a través d’internet) i ho converteixen en una “alternativa real” de programari lliure. 

Eye Os és un somni fet realitat de dos joves d’Olesa de Montserrat, que van idear ara fa cinc anys. I en poc temps, tot i la dificultat dels inicis, ja s’han consolidat com empresa en torn al programari lliure i com a referent del cloud computing.

Música / My Name # McLean

PD: Haití 360º, una idea molt innovadora de la CNN.

PD2: El govern basc presenta Irekia per fomentar la participació 2.0.

De maquinàries electorals reals a virtuals

[Youtube]fC8NZ4cab44[/Youtube]

[Youtube]woO6M0znPgA[/Youtube]

Ha arribat l’hora de començar a escalfar la precampanya 2.0 i les primeres presentacions oficials dels dos grans partits de Catalunya, CiU i el PSC, es va produir ahir en actes públics però amb missatges per transmetre fàcilment a través de la xarxa. És un canvi de xip important respecte les últimes eleccions del 2006 i encara més amb les del 2003. Els partits, tot i les mancances que encara tenen en matèria 2.0, comencen a reforçar els sectors TIC dels aparells, sobretot, per no donar facilitats a l’adversari i evitar quedar en evidència. Aquest nou canal de comunicació, tot i les reticències de fa poc temps, cada vegada té més polítics que creuen en el concepte open goverment i el seu significat per encaminar l’administració oberta del futur. De moment, el percentatge de polítics amb aquesta ideologia encara és baix, però ja hi ha alcaldes i diputats que comencen a moure’s amb facilitat a la xarxa més enllà de la comoditat que suposa el Facebook com a xarxa social. Bloc, microbloc, vídeobloc, comentaris en d’altres blocs… tot un conjunt d’eines per tenir un perfil 2.0 (no cal oblidar que els usuaris també el construeixen), tot i que un sector important encara es manté sense constància o el més trist, li fan tècnics del partit només durant les campanyes.

CiU, una vegada més després de guanyar dues eleccions però no governar, torna a creure en els projectes d’estratègia de David Madí, una persona que no deixa indiferent a ningú del partit. Aquesta vegada ha volgut apostar fort i generar un missatge atrevit, amb una excessiva dosi d’optimisme (recordem que fa quatre anys va creure en el vídeo destructiu ConfidencialCAT), dinàmic, destinat a un públic jove i consolidat amb el món 2.0. L’aposta és lloable i fa temps que ho estaven planificant. Per la seva banda, el PSC manté l’esperit de ser present a la xarxa i aprofita la seva gran base social activa, el partit que més en té, però sense tenir la necessitat de forçar la maquinària. I amb la sort de tenir tants “fidels” que li permeten, fins i tot, no haver de pressionar la figura del seu líder, en un àmbit que té les mateixes dificultats que en l’1.0, tot i els seus dots de comandament. Una nova rivalitat CiU-PSC, doncs, amb l’única finalitat de guanyar presència virtual per intentar transformar-la en vots reals i per arribar a governar i tenir el poder, que és el gran objectiu de tot polític, aparell i partit.

Música / Smile # Lily Allen

YouTube començarà amb els esports en directe

YouTube ha confirmat els pronòstics. Després de l’èxit de les primeres retransmissions musicals en directe amb els concerts d’U2 i Alicia Keys, que van ser gratuïtes i van tenir més de deu milions d’usuaris en línia, el canal de vídeos de referència a la xarxa acaba d’anunciar les primeres retransmissions esportives en directe: Google i Board of Control for Cricket in India han signat un acord per  retransmetre en directe 60 partits de criquet pertanyents a la Indian Premier League (IPL) a partir del març. És una primera prova pilot, centrada en el continent asiàtic, però que serà un bon indicador per valorar la imminent arribada de les retransmissions esportives en directe via canals d’internet. De moment, Google, que és el propietari de YouTube, està gestionant l’entrada d’un patrocinador que ho faci viable econòmicament i la inversió li puugi sortir a compte. La intenció de Google és trobar una marca internacional -escola global- i diferents patrocinadors locals -àmbit local-: glocalització un factor determinant a la xarxa. L’acord contempla que els ingressos publicitaris es compartirien entre YouTube i la IPL. Si l’experiència té resultat, especialment en mercats com els de l’Índia, Malàsia, Singapur, Hong Kong i, fins i tot, el Regne Unit… és probable que el proper pas de YouTube sigui el bàsquet, el futbol o el tennis, i després el mercat ja serà tan global, comercial i instantani com el que ja té la televisió.

Música / Bright Smile #  Josh Ritter

Vuit mesos de precampanya

Ahir va ser el torn d’Artur Mas, que va ser proclamat candidat de CiU a la Generalitat durant el Consell Nacional conjunt que el va ratificar per aclamació. És la demostració que, teòricament a nou mesos vista de les eleccions catalanes, els partits van posicionant els seus líders per no perdre possibilitats respecte la resta d’adversaris. El cap de l’oposició ho tornarà a intentar per tercera vegada, amb tot el que això pot significar després de dues victòries electorals però sense èxit pels pactes del tripartit. Tota aquesta rivalitat política que s’enceta amb el 2010 amb el ferm objectiu d’aconseguir el poder a finals d’any, també genera un desgast al país en un moment de desaccelaració econòmica com l’actual que es pot considerar un luxe. I el 2011 les municipals i el 2012, les generals.

És lícit que la cursa electoral s’avanci molt abans de temps per la gran quantitat d’interessos que hi ha joc, però tots els partits haurien d’establir una mena de mecanismes per situar uns límits i no rivalitzar en excés, i per no saturar encara més els ciutadans molt abans de començar la campanya. La desafecció ciutadana fa massa temps que existeix i és un càstig generalitzat mentre que el deute de les llistes obertes i el finançament dels partits continua sent una utopia. Veure’m si la realpolitik predomina davant la gran segmentació del catalanisme en una nació sense estat.

Música / Un tros de fang # Mishima

El periodisme en fomat “tablets”

[Youtube]ntyXvLnxyXk[/Youtube]

Aquest vídeo de la revista Sports Illustrated exposa com ja s’estan preparant els grans mitjans nord-americans per adaptar-se als nous formats de comunicació més enllà de la tradicional del paper. És un “nou” periodisme basat per a les tablets, que una vegada consolidats els portàtils i els mòbils arriba el seu moment. Apple mateix, té el seu a punt per comercialitzar: iSlate (vídeo especualitiu). Les tablets seran una nova eina on els mitjans de comunicació rivalitzaran per tenir més usuaris i subscriptors, i permetrà que el periodisme evolucini en un altre context, amb noves eines que permetran crear productes innovadors, experiències atractives per als consumidors, les empreses i els anunciants. El salt digital del periodisme en un país com els Estats Units ja és una gran realitat. A casa nostra, el moment sembla encara lluny, però s’acosta molt ràpid.

Música / Falling in Love # McFly

Educació innova amb bloc, Twitter i YouTube

educacio_twitter

El Departament d’Educació és el primer de la Generalitat en fer el salt a Twitter, el nou canal de comunicació que s’ha convertit en un dels referents mundials del microblocs, alhora que ha obert un bloc i un canal a YouTube. És una experiència molt interessant i que va en línia del concepte del 2.o del que ha de ser l’administració pública a la xarxa. No m’interessa tant el feedback diari que es pugui produir amb els usuaris del bloc i Twitter sinó quin és el missatge que vol donar i quina relació s’estableix amb l’essència que hauria de tenir el departament a internet: l’educació. És un primer pas que cal lloar i animar, i el pioner d’un procés que tard o d’hora s’ha d’anar estenent, tot i els temors i les pors que sempre genera el concepte de la transversalitat en les administracions que encara són piramidals.

De l’essència de controlar la informació per exposar el poder a obrir el missatge per compartir-lo amb els centenars-milers d’usuaris, que ara ja, sens dubte, són els qui acaben prestigiant una marca. És una manera de trencar lligams i rols, obrir-se als nous temps i fer un pas amb valentia en l’open government. Així és que seria un error caure en els autobombos polítics habituals i no deixar escapar l’oportunitat de promoure el coneixement, fomentar la interacció, apostar per la transparència, aprofitar l’esclat de les noves tecnologies i, especialment, buscar l’excel·lència de l’educació. Mentre tot això passa, el fenomen de les TIC no pararà de créixer a Catalunya i arreu del món, especialment en els països que sempre hem tingut com a referents. I personalment, m’agrada que sigui Educació el pioner per tot el que això significa.

Música / Excuse To Try # Milow