Àvia, jo no volia ser de La Caixa

Publicat el 15 novembre 2010 per Nadeia Balsalobre

No per principis, ni per ideals, ni per cap motiu més filosòfic. Simplement perquè la relació que vaig tenir amb La Caixa (no calen les cometes, oi? La Caixa és LA caixa. O no?) fa ja uns quants anys va ser negativa per a mi. I vaig decidir posar-hi fi i no recuperar-la mai més. Punt.

Amb Caixa de Girona la relació ha estat marcada per un element sentimental. Hi sóc des de fa vora 30 anys per decisió de la meva àvia. Ella m’hi va obrir un compte corrent quan era ben petita i, tot i que sempre hi he dipositat els meus estalvis -no gran cosa, també s’ha de dir-, m’han premiat sempre amb quatre xavos d’interès, contrarestats per 6 de retenció -exagero, però no massa- més una quantitat fixa anual pel fet de tenir una targeta de dèbit que no utilitzava i que vaig anul·lar quan me’n vaig adonar.

No hi he tingut mai res més que un compte corrent. Ni els punts targeta no he utilitzat mai. Ni he anat mai a Cap Roig. I ara, un últim regal: passen els meus diners a La Caixa. No gràcies. La carta que em varen enviar per explicar-me què representaria per a mi el fet que la gran s’hagi menjat la petita, va anar directament a l’escombraria. No m’interessa. Gens ni mica. Plego. Que no comptin més amb els meus diners: aquesta setmana els trauré d’allà. No els farà pas més mal del que els deuria fer veure com llençaven literalment a les escombraries els seus rètols, ni més ni menys que el dia de Sant Narcís.

Ho sento àvia, me’n vaig de Caixa de Girona després de prop de 30 anys. Em tracten millor en un altre lloc. No et sap greu, oi?

Publicat dins de Girona | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Àvia, jo no volia ser de La Caixa

Les barraques de Girona, vistes des de la distància

Publicat el 4 novembre 2010 per Nadeia Balsalobre

Jo hi he rigut, hi he plorat, m’hi he enamorat, m’hi he desenamorat, hi he begut, hi he menjat, hi he cantat, hi he ballat, hi he provat d’arreglar el món i hi he vomitat. Ara ja fa uns anyets que no, però les havia viscut intensament, les barraques de Girona. Des que tenia potser 16 anys, quan eren més en petit comitè, hi havia anat cada any, des del vespre fins la matinada -més tirant cap a matí. Ara, vist des de la distància, i pensant-ho fredament, ho trobo un absurd. Del tot. El concepte mateix és totalment absurd. Anar a barraques… Són això, barraques on venen begudes i entrepans, a preus més assequibles que a qualsevol bar, fent cercle al voltant d’una explanada de terra que presideix un escenari on s’hi celebren concerts. Les entitats que hi que tenen barraca hi guanyen diners, aquesta és la idea. L’Ajuntament, també. La resta, els que hi van, perden salut. Anar a barraques és estar-se unes quantes hores a peu dret, passar fred -això quan no plou-, empolsegar-se sabates i pantalons, arriscar la jaqueta nova -clar que ja no es porta gaire això d’estrenar roba per fires-, respirar la humitat tan característica d’aquesta nostra ciutat, fer cues per anar al lavabo -els que hi van-, rebre empentes, atacar el fetge de mala manera… Sempre hi ha unes quantes intoxicacions etíl·liques -algunes de menors-, els pobres plataners dels voltants s’alimenten de cervesa, vòmits i orina, i l’herba que voreja La Copa no es refà mai més de les trepitjades i esteses del personal. Els gironins que viuen prop de l’espai de barraques passen deu nits en blanc -és necessari que funcionin durant deu dies?!- i els carrers del barri vell desprenen el ferum típic de les barraques.

De fet no s’allunya massa d’un botellón, tot i que autoritzat, on sona música pagada per l’Ajuntament i s’usen gots reutilitzables, no hi trobo massa més diferències. Ja t’ho passes bé -alguna gràcia ha de tenir, sinó no hi aniria ningú- però, cal? Insisteixo: jo m’ho he passat molt bé a barraques i mai, mentre hi anava, no m’havia fet aquesta pregunta. Vist ara em costa d’entendre.

“És que t’hi trobes tothom”, és l’argument més emprat, l’excusa més utilitzada davant dels pares que, com jo ara, es pregunten què hi troben els seus fills. I és cert, t’hi trobes tothom. Ara ja no, ara jo no m’hi trobaria tothom. Molts dels de la meva generació pensen com jo i ara hi van amb els nens a fer l’entrepà el vespre dels focs, últim dia de fires. No més. D’altres molts encara hi deuen anar i alguns no deixaran d’anar-hi mai. Això també passa. Sempre hi ha qui desentona, qui està fora de context, desubicat, que hi és anacrònic. No sabria dir si el descontextualitzat hi és perquè continua passant-s’ho bé en els saraus o si més aviat es tracta d’una qüestió de nostàlgia…

Amb el pas dels anys el fenomen ha crescut. Hi va una mà de gent impressionant, de Girona i de fora. L’espai condicionat per rebre els barraquistes (?) és més gran, l’escenari de concerts i el grups que hi toquen, també. Tot és a l’engròs. Tot. Dubto que algú hagi notat, en aquell recinte, la retallada que ha fet l’Ajuntament de la ciutat al pressupost dedicat a fires, degut a la crisi. A barraques no hi ha crisi. Assistim a la consolidació de l’èxit de l’absurd. I al meu fer-me gran…

Publicat dins de Girona | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Les barraques de Girona, vistes des de la distància

JA LES TENIM AQUÍ

Publicat el 29 octubre 2010 per Nadeia Balsalobre

Ja hem donat el tret de sortida a les Fires. Durant deu dies Girona és tota una altra. La cara maca: l’ambient de festa. La cara lletja: la brutícia, el soroll i les conductes incíviques.

Una qüestió de gustos: a mi el cartell de fires no m’agrada i la pancarta de Sant Narcís als balcons i aparadors dels comerços, tampoc: sembla l’estampa d’una verge… És una qüestió de gustos.

Tot va començar ahir amb la lectura del pregó per part de Salomó Marquès, que va venir precedida per una marxa de gegants (4) i capgrossos (4 més) bastant deslluïda. Feia força anys que no anava a veure el pregó. Ahir el vaig veure. No el vaig sentir. L’Ajuntament va tenir a bé encarar els altaveus cap al centre de la plaça del Vi, perquè el poguessin sentir bé les persones que, des d’allà, ho haurien sentit sense altaveus. Els que érem a una banda de la plaça, no varem sentir què deia el pregoner. Però varem aplaudir. Ja les fem aquestes coses: toca aplaudir? doncs aplaudim. Hagin dit el que hagin dit. Bé, després del pregó: espectacle. Encertat, trobo. A mi em va agradar. Senzill i original. Llàstima que un espontani va pretendre rebentar-lo. I per uns minuts ho va aconseguir. Durant una estona tothom ens preguntàvem si aquell individu que havia llençat les valles per terra i irromput al mig de l’espectacle amb ulleres de sol, caminant de tort i amb un posat desafiant, formava part d’ell. Se’l van endur entre dos municipals i dos mossos. Un espectacle paral·lel. Però bé, el principal va continuar i va acabar bé. I varem aplaudir tots. Tots l’havíem vist i l’havíem sentit. Potser amb més qualitat els que s’ho miraven des del balcó de l’edifici consistorial. Que no eren pocs. Semblava un edifici de veïns. No només hi havia gent al balcó principal sinó gairebé a cadascun dels balconets de l’edifici. Famílies senceres dels polítics i una representació del personal de manteniment i neteja de les dependències municipals. Jo no m’hauria col·locat sota el balcó sota cap circumstància. Amb aquell pes a sobre no les hauria tingut totes… Massa gent allà a l’Ajuntament, trobo.

Serà una odissea trobar aparcament al carrer durant aquests deu dies. Sobretot en cap de setmana.  Ja ho era ahir a la nit. Passejant pel centre veies totes les entrades de restaurants -sobretot dels low cost– a vessar de joves i adolescents que sortien a sopar. Riuades de gent a les places i camí de barraques. Un cop dins de casa senties els crits i les bajanades que deixen anar els qui han començat la festa massa d’hora. Saps que els acabarà fent mal. Encara havien d’anar a barraques. Allà s’hi trobarien una barraca sobre “Salut i Festa”. Ben pensat el concepte però, justament a barraques? Volen conscienciar el personal que no beguin massa (què és massa?) alcohol, que no prenguin drogues, que… a barraques? Dubto que sigui el millor escenari. Clar que el públic a qui s’adrecen es concentra allà, però és precisament allà on més els pot relliscar qualsevol consell d’aquest tipus. En fi, mal no farà.

I al matí et lleves d’hora després que el rebombori al carrer t’hagi despertat una desena de vegades -pel cap baix- durant la matinada. Això si tens sort que casa teva no estigui ben bé encarat cap a la Devesa. Si hi està: resa o posa’t uns taps ben grossos a les orelles. És la pega de viure al centre.

Ni una ànima al carrer. Brutícia sí, tanta com vulguis. Sort de la brigada de neteja que durant 10 dies hi posen la pell. I l’estómac. A partir de migdia la ciutat ressuscita. No massa. De joves en corren pocs. Sortiran a mitja tarda i fins la sortida del sol vagaran pels carrers i la humida devesa. Com els vampirs.

Deu dies, no més.

Publicat dins de Girona | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a JA LES TENIM AQUÍ

LA “CONSTI”

Publicat el 22 octubre 2010 per Nadeia Balsalobre

Té gràcia que la plaça més lletja d’Europa -d’entre les que he vist i pel meu gust- estigui de moda.

És punt de trobada de tot tipus de personal. Hi viuen -sí, sí, hi resideixen, nit i dia- una parella que va traslladant totes les seves pertinences en dos carros de la compra, amunt i avall de la plaça. S’hi reuneixen alcohòlics -homes i dones d’edats diverses- cada cop més variats. Fins fa poc n’hi havia un grup que se l’havia fet seva, es va anar engrossint i ara el nucli primigeni ja no hi és -desconec si s’han traslladat a una altra plaça- i la resta s’hi han quedat. I van sumant personal. D’un temps cap aquí la plaça s’ha convertit també en pista de skaters. N’hi ha de totes edats i de tots nivells. Més d’un hi deu haver deixat les dents, dels que arrosseguen el patinet i dels que no, que els vianants ens juguem el tipus cada cop que travessem la plaça.

Hi conviuen amb exposicions itinerants de La Caixa: grans carpes que ocupen mitja plaça i que sortegen uns i altres. I pel bon temps s’hi celebren tota mena de xefles, a la plaça.

I avui he sabut que és punt de trobada d’encara un altre col·lectiu. Una companya de feina m’ha explicat que la colla del seu fill adolescent es reuneix els diumenge a la “Consti”! Primer no l’he entès. He pensat que potser era un local d’assaig, de jocs o què sé jo! Però no, es referia a la plaça de la Constitució! Es veu que està de moda entre els més joves, i en diuen la “Consti”! “Quedem a la Consti”!!

Jo, sincerament, no sé què li troben. Heu vist bé la foto??!! És lletja, desangelada, freda. Tota de pedra, és una glacera a l’hivern i un forn a l’estiu.

La Consti! Jo la veig des de casa. La sento. I la visc. Visc aquí a pesar d’ella. Si encara està de moda quan el meu fill entri a l’adolescència -falten encara uns 5 anys pel cap baix- l’hi podré cridar des del balcó: a sopar! És l’única gràcia que li trobo. Segurament a ell no n’hi farà tanta…

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a LA “CONSTI”

QUÈ PASSA AMB LA DEVESA?

Publicat el 13 octubre 2010 per Nadeia Balsalobre

Fa anys que sentim a parlar d’un pla d’usos per a la devesa de Girona. En fa més encara que sabem que volen fer-hi coses… Però què hi fan? què hi veiem? A part de la gent que hi va a còrrer, a passejar el gos, a jugar a botxes, a mercat quan en fan, a la piscina a l’estiu, a les fires quan se’n fan… De nens al parc cada cop n’hi ha menys. Està descuidat. L’estadi de la joventut en canvi, està d’allò més aprofitat. La devesa és “territorio latino” els diumenges. Tot el dia. La comunitat sudamericana s’ha fet seu aquest espai. I ningú no els ha dit res. Al contrari. N’entren i en surten quan volen. Tot i que l’accés amb cotxe hi està restringit, ells no l’hi tenen. Hi fan festes tots els diumenges: els homes juguen a futbol aprofitant que hi ha el camp, les dones se’ls miren, escolten la música que surt dels cotxes -a tot volum- amb les portes obertes, i mengen. Barbacoa, sovint. I hi munten una mena de xiringuito on es poden comprar begudes i menjar. Desconec si es poden encendre barbacoes a la devesa. Vaja, em sé la normativa pels bombers, però diria que no regeix per igual a tot arreu. No a la devesa. Per saber com és que allà la llei no és igual que a la resta de Catalunya vaig preguntar a l’Ajuntament. Tirant pilotes fora -no interessa parlar d’un tema que no controlen- em van dir que “aquest és precisament un tema que probablement resoldrà amb més concreció el Pla d’Usos, que està a exposició pública”. Es referien a les taxes. Per ara no es cobren taxes per la utilització dels espais de la devesa. Tanmateix, diuen, “per activitats festives, organitzades prèviament i publicitades, cal demanar una autorització, per la qual s’ha d’abonar una fiança i una taxa d’utilització”, motiu pel qual m’asseguren que al col·lectiu sudamericà “quan han de fer una activitat organitzada, se’ls demana la fiança per poder-ho dur a terme”. Dic jo que l’Ajuntament es deu estar forrant. A taxa per diumenge…! O no ho consideren activitat organitzada? clar que segurament no està prèviament publicitada… En fi, ja vaig deixar clar que el fet que es tractés de la comunitat sudamericana era anecdòtic per a mi, que simplement pretenia informar-me sobre què demana l’Ajuntament a qualsevol persona que vulgui muntar una història similar a la devesa. No en vaig treure l’aigua clara. De manera que vaig voler saber què en pensen els veïns del barri. Asseguren que hi fan foc sense cap control, que sempre són més d’un centenar de persones, que això ja fa més de tres anys que dura, que quan acaben l'”activitat” ho deixen tot ben brut i que s’han apoderat de la zona. Proposen que l’Ajuntament condicioni les instal·lacions i que mitjançant un reglament regulin quin ús en hores es pot fer i de quina manera. Diuen que pel fet que és territori “okupat” ningú més no en pot gaudir, que si a algú se li acudís de muntar un torneig de futbol acabarien malament. Asseguren que si el parc estigués en condicions l’aprofitaria més gent. Desitjarien que la gent tornés a passejar per la devesa com antigament però ho veuen difícil perquè, diuen, l’Ajuntament només els cuida dels arbres i no del parc. Els veïns de tota la vida recorden que fa molts anys va haver-hi un projecte anomenat Girona 2000 que preveia el parc de la devesa al segle XXI, en un cartell editat per l’Ajuntament, on s’hi dibuixava fins i tot un llac artificial. I asseguren que la devesa del 2010 no li arriba ni a la sola de la sabata.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a QUÈ PASSA AMB LA DEVESA?

Girona vs Florència?

Publicat el 4 octubre 2010 per Nadeia Balsalobre

Home, que Girona i Florència tenen certes similituds puc acceptar-ho, per bé que no he visitat mai la capital italiana, però voler que l’una s’emmiralli en l’altra em sembla si més no agosarat. Aquí tenim poc més de 96.000 habitants, allà prop de 369.000. Diferència de població notable. Demanar el mateix nombre de marques comercials és gratuït i, sobretot, exagerat. I a més que s’instal·lin al Barri Vell. Sí senyor! Barri Vell turístic i comercial! La setmana passada llegia a la premsa un article en què el propietari d’un hotel situat al Barri Vell de Girona -vés per on- demanava als poders públics i a la iniciativa privada que actui per crear al Barri Vell de Girona un “efecte Firenze” a través de comerços i bons restaurants, per tal d’aconseguir que els turistes hi facin estada 2-3 dies. Escombrant cap a casa, ben fet.

Ara, que proposi que els bars i restaurants posin a les seves terrasses “vidres laterals, un enfustissat (?) aixecat uns centímetres al terra, paraigües blancs (ep! blancs!), llums de fosa…”, tot plegat per oferir un lloc confortable als fumadors, ara que els margina la llei del tabac, ja em sembla desorbitat. Qui pensa que ho ha de pagar tot això? realment és el moment de fer propostes d’aquest tipus? Ara que estem en crisi -bars i restaurants amb terrassa, també- vol “enfirenzejar” el Barri Vell? “Cada terrassa seria una obra d’art”, diu! Amb l’ajut de les institucions” -clar, clar, ara que van tan amples de mànigues…- proposa també col·locar plaques amb escrits singulars, escultures, leds que canvin de colors a tots els ponts de la ciutat… El senyor Carles Mallart pensa que és moment de repensar la ciutat. Jo penso que no, que no és precisament un bon moment, ara. A Florència tenien els Mèdici, senyor Mallart. A Girona han de respondre les institucions públiques?

En una cosa sí estic d’acord amb ell: la recollida de les escombraries porta a porta, que patim més enllà del Barri Vell stricto sensu, dóna una imatge negativa i s’hauria d’eliminar. Anem a començar per les petites coses, no li sembla?

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Girona vs Florència?

DOS EN UN, AL MODERN

Publicat el 27 setembre 2010 per Nadeia Balsalobre

És una bona notícia saber que l’Ajuntament de Girona s’ha decidit a posar en marxa la reforma de l’antic cinema Modern. Desconec què ha passat durant els anys que fa que es va tancar -que no són pocs- i aquesta presa de decisió, però tampoc em vull ficar ara en aquesta qüestió i en qualsevol cas, la cosa s’ha posat en marxa i això ara és el que compta. Té gràcia que hagin pensat en una sèrie d’usos per a l’edifici però que els falti imaginació per completar el projecte. Per tal de trobar idees han obert un procés de participació ciutadana en què, a través d’una enquesta en un butlletí informatiu que han repartit per les bústies, tots hi podem dir la nostra. Estaria bé saber de quina manera les tindran en compte. Hi ha preguntes molt obertes, del tipus “afegiríeu altres espais a l’equipament, tenint en compte que hi ha la possibilitat d’edificar més del que figura a la proposta? Quins?”. Bé, aquí hi cap de tot i més. Hi ha d’altres preguntes més acotades, com ara “creieu que seria bo que es creés un pas per a vianants que comuniqués el carrer Nou del Teatre amb el carrer Portal Nou? Sí/No”. Té gràcia també que els carres entre els quals s’ubica l’edifici portin l’adjectiu “nou” al seu nom i que l’equipament sigui conegut com “Modern”. Jo n’hi trobo.

Sortint-me de l’enquesta vull aportar la meva opinió. D’entrada em sembla magnífic que s’hi vulguin fer un centre cívic, un ateneu d’entitats, el cinema Truffaut i el Girona Film Office -calia posar-hi un nom anglès??-, la proposta bàsica -així l’anomenen al butlletí- en general em sembla bé. Però em centraré en el primer: el centre cívic vol ser del Barri Vell i del Mercadal alhora. I maten dos pardals d’un tret. El centre cívic estarà ubicat al sud del Barri Vell. Què hi pinta el Mercadal, doncs? Els centres cívics de les ciutats es fan als barris: hi ha el de Sant Narcís, el de Pont Major, el de Santa Eugènia, el de Pedret, el de Pla de Palau, etc. (7 en total). Si no m’equivoco tots són en un barri i hi són per al barri. El barri del Mercadal tindrà un centre cívic al Barri Vell? El Barri Vell acollirà un centre cívic per a ell i per a un altre barri? No acabo d’entendre perquè.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a DOS EN UN, AL MODERN