Fa pocs dies va participar en una jornada a Girona Esther Mitjans, la directora de l’Agència de Protecció de Dades, un organisme que ha de vetllar perquè no violin la nostra intimitat i per garantir la privacitat de les nostres dades personals. Curiosament aquesta mateixa setmana l’Ajuntament de Palamós ha instal·lat cinc càmeres al carrer, a l’entorn de La Gorga, per posar fi a les bretolades. Per la seva banda l’Ajuntament de Figueres, després d’una onada de robatoris, ja fa dies va anunciar que posarà càmeres a la via pública per garantir la seguretat dels ciutadans. Quin dret ha de prevaler? El de la seguretat o el que tinc com a ciutadà lliure de mantenir la meva privacitat i de circular sense que ningú em controli ni enregistri els meus moviments al carrer? Jo ja he triat. Si us plau no em protegeixin més. En nom de la seguretat ja s’han fet i s’estan fent prou bestieses i s’han violat massa drets individuals i col·lectius.
Arxiu de la categoria: Dret
Onze jutges d’un jutjat
La millor resposta que podem donar els catalans a la deriva del Tribunal Constitucional amb el nostre Estatut és anar a votar massivament la consulta del dia 25-A. Ens queda una setmana, ho podem fer anticipadament o esperar diumenge, però no podem deixar d’anar-hi. És la nostra resposta a moltes coses i ens donarà força per impulsar una iniciativa popular perquè el Parlament de Catalunya convoqui un referèndum oficial. Ja sabem que ens diran que el nostre Parlament no ho pot fer, això, que no seria vinculant. El referèndum de l’Estatut era vinculant, el vam votar els catalans, el nostre Parlament i també el Congrés dels Diputats. Ara onze jutges, quatre dels quals haurien d’haver plegat el 2007, no es posen d’acord en com l’han sentenciar i liquidar. Potser que el portin a la forca, almenys podrem dir allò dels setze (o onze) jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés es menjaria els..
L’imperi dels jutges
La tan aplaudida sentència dictada per l’Audiencia Nacional pel cas Egunkaria arriba set anys tard i sense haver evitat el tancament del rotatiu. A Girona es van fer actes en solidaritat amb el diari basc, tots teníem clar que els companys d’Egunkaria eren innocents i que el tancament de l’únic diari escrit en basc va ser un atemptat contra el dret a la llibertat d’informació i contra el dret d’un poble a expressar-se en la seva llengua. Aquest és un cas més que posa damunt la taula les injustícies de la justícia i de l’imperi, no de la llei sinó de determinats sectors del poder judicial. Només cal repassar l’actualitat i veurem la sentència de l’Estatut o el cas d’un jutge encausat per haver investigat els crims del franquisme, i podríem anar citant una llarga llista de casos que haurien de fer reflexionar sobre la impunitat d’unes maneres de fer que evidencien importants escletxes de la democràcia.
El català a la justícia
L’única vegada que he declarat a la meva vida en una sala de vistes davant un jutge, ho he fet en castellà. Fa anys d’això, però si fos avui encara no tinc clar si ho faria igual o m’acolliria al dret a declarar en català. Perquè és clar, si el jutge es castellà i no li agrada gaire que li compliquin la vida en la seva sala, potser m’ho pensaria. Quan tens un plet, el que t’interessa és sortint-ne el més ben parat possible; quan t’hi jugues els calés i la llibertat, la llengua és el menys important. Molt probablement aquest és un dels motius principals pels quals el català ha avançat tan poc en el món judicial on l’ús del castellà continua sent majoritari. Em temo que per més campanyes de normalització lingüística que faci la Generalitat, el català continuarà sent la segona llengua als jutjats. En tot plegat, alguna cosa hi deu tenir a veure el fet que la justícia encara funcioni amb molts tics de l’anterior règim.
Multireincidents
Algú s’ha preguntat mai com és que Hisenda té un sistema informàtic fenomenal que treballa en xarxa i controla els nostres ingressos i la nostra vida fiscal fins a un punt que fa por? O que Trànsit hagi creat una altra xarxa perquè no ens escapem de les multes més insignificants? I, per contra, que Justícia sigui incapaç de creuar dades entre els jutjats amb un mínim d’eficàcia i portar un registre de faltes per aplicar amb rigor la legislació en els casos de robatoris i furts menors a delinqüents multireincidents? Si en delictes majors no hi ha problema perquè la justícia ja dóna una resposta adient, per què en delictes menors amb multireincidència ens quedem en penes de multa? La impunitat dels reincidents va motivar part de les protestes de Salt i, pel que hem sentit aquests dies, també preocupa els consellers de Justícia i Interior i la fiscalia de Catalunya. Què esperen per escoltar els alcaldes i fer-los més cas, tal com reclamen, i posar fil a l’agulla?
El català a la justícia europea
Ja no hem de patir, ara ja ens podem adreçar en català a totes les institucions europees. He quedat ben tranquil després de saber que els ciutadans es podran adreçar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJCE) en català. De fet, el tribunal de Luxemburg és l’única institució europea que encara no permet que els ciutadans s’hi adrecin per escrit en la llengua pròpia.
Algú sap realment a quants catalans afectarà aquest gran avenç per a la nostra llengua? Quan s’acaba reclamant davant d’aquest tribunal? Si són els jutges de tots els estats membres els que estan obligats en primera instància a aplicar el dret comunitari als litigis en què actua. Un jutge de Catalunya o de l’Estat espanyol és també jutge un comunitari. Cal recordar com està el català a la justícia a casa nostra?
Com qualsevol altre ordenament jurídic, la Unió Europea s’ha dotat d’un sistema judicial propi en el qual, a banda dels jutges de cada país, hi ha el TJCE. La missió del TJCE és garantir el respecte del dret comunitari, mitjançant la interpretació i l’aplicació de les seves normes. Però perquè una demanda nostra li arribi cal passar abans molts filtres i tot un procediment força complicat. De fet es denuncien sovint els Estats per incompliment d’alguna norma comunitària o les institucions de la UE per no haver respectat la seva pròpia legislació. Ara ja es podrà fer en català!
González-Sinde contra “peer to peer” (P2P)
La nova ministra de Cultura no ha entrat massa bé. Els internautes 
i molt usuaris d’internet s’han indignat perquè Ángeles González-Sinde és absolutament contrària a les descàrregues d’internet i el seu ministeri és qui ha de regular la col·lisió d’interessos que hi ha entre els drets d’autor i la circulació de música i vídeos per la xarxa.
Aquells que avui es descarreguen música per internet, els pirates, han de saber que la descàrrega d’un fitxer d’internet amb la legislació espanyola a la mà queda emparada pel Text Refòs de la Llei de la Propietat Intel·lectual (TRLPI) quan protegeix la còpia privada . Aquesta exepcionalitat es dóna també a la majoria de països del nostre entorn.
La descàrrega de música suposa la utilització d’alguns dels sistemes P2P o “peer to peer” per a l’intercanvi de fitxers. Els juristes precisen que en realitat el que es fa és una reproducció i comunicació pública de fitxers i d’obres protegides.
Vulnerem alguna llei quan accedim a una obra i en fem una còpia privada, i no ho fem per cap ús col·lectiu, ni lucratiu?
I sim posem l’obra copiada a disposició dels usuaris de la xarxa?
Si ho posem tot a disposició del públic amb el sistema P2P infringim la LPI, però no és cap conducta delíctiva amb el Codi Penal a la mà (Art. 270), sobretot a partir d’una circular del 2006 de la Fiscalia General de l’Estat, en la qual s’indica que l’ús de sistemes P2P no pot ser considerat una conducta penada perquè no hi ha l’ànim de lucre. També hi ha un seguit de sentències que neguen l’existència d’un delicte d’infracció de la propietat intel·lectual
per l’ús de sistemes d’intercanvi de fitxers via Internet.
Crec que els internautes, realment han de patir per les intencions d’Ángeles González, perquè el que vol és fer modificacions legislatives, com les que ja han fet o intenten fer altres països només hem de mirar el cas de Suècia o França (que no se n’ha ensortit).
Què passa amb els e-mails a la feina?
El Parlament finlandés autoritza a les empreses a controlar els correus electrònics dels seus empleats.
Amb la justificació d’evitar la filtració de secrets industrials, el Eduskunta o Parlament finlandés ha aprovat la reforma de la Llei de Protecció de les Comunicacions Electròniques, de tal manera que autoritza a les empreses i organismes públics a investigar els registres de correu electrònic dels seus empleats. La qual cosa vol dir que a Finlàndia ningú es refia de ningú i que les empreses desconfien totalment dels seus treballadors.
A l’Estat espanyol aquest dret està protegit i regulat per la Llei de Protecció de Dades Personals (LOPD) però a més podem recòrrer a l’Estatut dels Treballadors. El control dels correus electrònics, no el pot fer cap empresa al seu empleat si abans no l’ha advertit prèviament d’una manera molt clara i per escrit que la utilització d’Internet a l’empresa estava limitada o restringida.
La revisió del correu o de l’ordinador a la feina a més està emparat per l’article 18 de l’Estaut dels Treballadors. D’aquest article es desprén que en tractar-se d’una eina de treball, si bé podria ser revisada per l’empresari -de la mateixa manera que es poden revisar les guixetes, armaris o el calaixos-, només es podria fer en les condicions previstes per aquesta normativa, és a dir amb l’assistència d’un representant dels treballadors o d’un altre treballador.
No volia entrar en legalismes però per aclarir aquest tema era inevitable i qui vulgui saber més sempre pot consultar la jurisprudència , fins i tot del Tribunal Constitucional que ha manifestat en més d’una ocasió que el contracte de treball no priva al treballador dels seus drets fonamentals, inclòs el dret a la intimitat, el qual en alguns casos es pot veure minvat però mai eliminat.
Sóc el número 12
L’anestesista Juan Maeso (d’esquenes), condemnat a 1.933 anys de presó pel contagi massiu d’ hepatitis C, davant el tribunal de la secció segona de l’Audiència de València on es va celebrar la vista para determinar si havia d’ingressar de forma cautelar a la presó abans que el Tribunal Suprem resolgués els recursos de cassació.Amb la campanya “ Sóc el número 12?” s’ha commemorat a Catalunya la diada Mundial de les hepatitis organitzat per la World Hepatitis Alliance, una organització no governamental que representa més de 200 grups de pacients d’hepatitis B i C de tot el món. La campanya s’ha adreçat al fet de que una part important de la població que pateix hepatitis B i C cròniques no ho saben i que la prevalença d’aquestes malalties és força elevada, així a nivell mundial han estimat que un de cada 12 adults pot patir-la.
Sobre aquesta malaltia vaig fer un treball d’anàlisi de Dret de Danys de la Facultat de Dret de la UOC, «La malaltia silenciosa. Reclamació de danys per infecció per sang contaminada amb el virus de l’Hepatitis C» que si és del vostre interès us en puc fer arribar un resum.(només cal que m’ho demanau amb un missatge en el bloc). Tot i que el vaig fer al 2005 i hi poden haver algunes dades desfasades copio tot seguit la introducció de l’estudi:
Sobre aquesta malaltia vaig fer un treball d’anàlisi de Dret de Danys de la Facultat de Dret de la UOC, «La malaltia silenciosa. Reclamació de danys per infecció per sang contaminada amb el virus de l’Hepatitis C» que si és del vostre interès us en puc fer arribar un resum.(només cal que m’ho demanau amb un missatge en el bloc). Tot i que el vaig fer al 2005 i hi poden haver algunes dades desfasades copio tot seguit la introducció de l’estudi:
Introducció sobre la Hepatitis C
La Hepatitis C és una malaltia del fetge, que provoca que aquest òrgan vital s’inflami i deixi de funcionar correctament, es causada per infecció amb el virus hepatitis C, anomenat VHC (Human C Virus). El VHC, descobert al 1989, és un petit virus de la família Flaviviridaque que no està relacionat amb els virus que causen la hepatitis A i B. Quant encara no era conegut del tot s’anomenava hepatitis no A, no B.
La Hepatitic C es transmet per la sang, per contacte amb la sang d’una persona infectada. Són possibles causes de contaminació les transfusions sanguínies, però també les que es produeixen a traves de punxades amb instruments contaminats i molt excepcionalment es contrau amb una relació sexual. Els dos grans grups d’infectats actualment són persones grans de 60 anys que fa molt temps es van sotmetre a una transfusió sanguínia o a una intervenció quirúrgica amb material infectat, o bé persones entre 30 i 40 anys, que en la seva joventut van tenir conductes de risc amb les drogues. Segons els darrers estudis per les últimes infeccions que s’estan detectant hi ha un nou grup que es correspon a les persones que es sotmeten a l’acupuntura o es fan piercings o tatuatges en centres que no reuneixen les condicions sanitàries mínimes.
Es calcula que a l’Estat espanyol, hi ha un milió de persones (al 2003) , entre un 2 i un 3 per cent de la població, que pateix hepatitis. Segons estudis recents hi ha100.000 persones a tot l’Estat, 15.000 d’elles a Catalunya, que estan infectades per l’hepatitis C però desconeixen que pateixen la malaltia. Una de les característiques de l’hepatitis C és que no pot presentar símptomes durant 20 o 30 anys, per la qual cosa també és coneguda amb el nom de la malaltia silenciosa, el que dificulta el seu diagnòstic. Sovint es detecta de forma casual en alguna anàlisi rutinària quan es detecta un increment de les transaminases.
Tot i que en molts casos és una malaltia asimptomàtica pot tenir un progrés cap a malalties hepàtiques greus, cirrosi i hepatocarcinoma, que són causa importat de mortalitat. Actualment no existeix cap vacuna contra aquest virus que només es pot atacar amb tractaments a base de subministrar interferon als afectats, sense una garantia de curació. Darrerament s’apliquen tractaments molt agressius combinats d’interferon pegilado amb rivaviria amb un èxit de curació de més del 50% dels pacients, a bada de les nombroses recaigudes. El problema d’aquests tractaments, a banda de la no garantia de curació, són els efectes secundaris amb un quadre pseudogripal, calfreds, febre, cefaleas, anorèxia, nàusees, insomni, caiguda del cabell, irritabilitat, ansietat i depressió entre d’altres. Malgrat que hi ha casos de curació, no es poden descartar mai les seqüeles que deixa de per vida la malaltia.
La vida personal, laboral i familiar dels contaminats es pot trobar molt afectada, fins al punt que s’aconsella a totes les persones que conviuen amb un infectat, que es facin la prova per a la detecció de la hepatitis C i que adoptin un seguit de mesures preventives.
El virus de l’Hepatitis C (VHC) va ser identificat i descrit al 1989 i fins al 1990 no es van disposar de mitjans tècnics adients per a prevenir la seva transmissió a través de la sang, en forma d’un test de detenció d’anticossos VHC, que es va començar a aplicar amb caràcter obligatori en totes les unitats i bancs de sang i plasma segons el que estableix l’Ordre del Ministeri de Sanitat i Consum del 1990. derogada .
La Hepatitis C és una malaltia del fetge, que provoca que aquest òrgan vital s’inflami i deixi de funcionar correctament, es causada per infecció amb el virus hepatitis C, anomenat VHC (Human C Virus). El VHC, descobert al 1989, és un petit virus de la família Flaviviridaque que no està relacionat amb els virus que causen la hepatitis A i B. Quant encara no era conegut del tot s’anomenava hepatitis no A, no B.
La Hepatitic C es transmet per la sang, per contacte amb la sang d’una persona infectada. Són possibles causes de contaminació les transfusions sanguínies, però també les que es produeixen a traves de punxades amb instruments contaminats i molt excepcionalment es contrau amb una relació sexual. Els dos grans grups d’infectats actualment són persones grans de 60 anys que fa molt temps es van sotmetre a una transfusió sanguínia o a una intervenció quirúrgica amb material infectat, o bé persones entre 30 i 40 anys, que en la seva joventut van tenir conductes de risc amb les drogues. Segons els darrers estudis per les últimes infeccions que s’estan detectant hi ha un nou grup que es correspon a les persones que es sotmeten a l’acupuntura o es fan piercings o tatuatges en centres que no reuneixen les condicions sanitàries mínimes.
Es calcula que a l’Estat espanyol, hi ha un milió de persones (al 2003) , entre un 2 i un 3 per cent de la població, que pateix hepatitis. Segons estudis recents hi ha100.000 persones a tot l’Estat, 15.000 d’elles a Catalunya, que estan infectades per l’hepatitis C però desconeixen que pateixen la malaltia. Una de les característiques de l’hepatitis C és que no pot presentar símptomes durant 20 o 30 anys, per la qual cosa també és coneguda amb el nom de la malaltia silenciosa, el que dificulta el seu diagnòstic. Sovint es detecta de forma casual en alguna anàlisi rutinària quan es detecta un increment de les transaminases.
Tot i que en molts casos és una malaltia asimptomàtica pot tenir un progrés cap a malalties hepàtiques greus, cirrosi i hepatocarcinoma, que són causa importat de mortalitat. Actualment no existeix cap vacuna contra aquest virus que només es pot atacar amb tractaments a base de subministrar interferon als afectats, sense una garantia de curació. Darrerament s’apliquen tractaments molt agressius combinats d’interferon pegilado amb rivaviria amb un èxit de curació de més del 50% dels pacients, a bada de les nombroses recaigudes. El problema d’aquests tractaments, a banda de la no garantia de curació, són els efectes secundaris amb un quadre pseudogripal, calfreds, febre, cefaleas, anorèxia, nàusees, insomni, caiguda del cabell, irritabilitat, ansietat i depressió entre d’altres. Malgrat que hi ha casos de curació, no es poden descartar mai les seqüeles que deixa de per vida la malaltia.
La vida personal, laboral i familiar dels contaminats es pot trobar molt afectada, fins al punt que s’aconsella a totes les persones que conviuen amb un infectat, que es facin la prova per a la detecció de la hepatitis C i que adoptin un seguit de mesures preventives.
El virus de l’Hepatitis C (VHC) va ser identificat i descrit al 1989 i fins al 1990 no es van disposar de mitjans tècnics adients per a prevenir la seva transmissió a través de la sang, en forma d’un test de detenció d’anticossos VHC, que es va començar a aplicar amb caràcter obligatori en totes les unitats i bancs de sang i plasma segons el que estableix l’Ordre del Ministeri de Sanitat i Consum del 1990. derogada .
En relació al dia mundial de l’Hepatitis C, és interessant aquesta web argentina: Dia Mundial de la Hepatitis Argentina
El cas de Ruanda
El principi de justícia universal o de jurisdicció universal que des del 2005 s’aplica en el dret penal espanyol permet investigar i perseguir delictes comesos per ciutadans espanyols o estrangers quan són considerats com a genocidi, terrorisme, crims de guerra o crims de lesa humanitat. El jutge de l’Audiencia Nacional Fernando Andreu ha aplicat aquests principis a l’hora de processar i dictar ordre de crida i cerca internacional contra 40 militars i dirigents polítics del govern de Ruanda perquè entre el 1994 i el 2000 van portar a terme un extermini sistemàtic de l’ètnia hutu amb la finalitat d’aconseguir el poder, i també per haver instaurat un règim de terror, amb tortures i crims contra la població civil.
Entre els quatre milions de morts durant aquest període a Ruanda, destaquen els assassinats, la tortura i la desaparició de nou ciutadans del missioner empordanès Joaquim Vallmajó i la cooperant de Manresa Flors Sirera. Aquestes morts originen en part la querella presentada el 2004 contra dirigents del Front Patriòtic Ruandès. Durant gairebé quatre anys les entitats que van impulsar la demanda han treballat incansablement col·laborant en la investigació, anant a buscar proves i testimonis a Ruanda, posant en perill la seguretat d’algun dels seus membres, amb la finalitat no tan sols de fer justícia sinó també de cercar la veritat del que va passar realment, per tal que no quedin en la impunitat els responsables dels crims i es posin els fonaments per a la reconstrucció del país en pau.
Cal també que la cooperació internacional es posi en marxa per lluitar contra la impunitat dels criminals i que la Unió Europea i l’ONU, que sovint s’omplen la boca amb els conceptes «justícia» i «drets humans», siguin conseqüents i responguin amb fets ajudant a capturar els autors del genocidi.