Per Santa Creu, tothom a Figueres! Aquesta crida es feia abans a tot l’Empordà. Les fires i festes de Figueres sempre havien tingut molta tirada, fins i tot quan les anomenaven festes de maig. La capitalitat de l’Alt Empordà abans era incontestable, ningú la qüestionava. Hi ha qui manté que des de fa anys aquest paper de centralitat s’ha anat desplaçant cap a la badia de Roses. No és cap bestiesa, quan l’única autovia que hi ha a la comarca és la que comunica Figueres amb Roses. Tot i que en aquests darrers anys Figueres ha perdut pistonada, continua exercint la seva capitalitat i es reivindica com a motor econòmic, social i cultural de la comarca. Potser recuperarà aquesta centralitat, però caldrà treballar en molts fronts i posar les bases sòlides d’un projecte de ciutat que desconeixem. Figueres no pot viure eternament del seu passat, ha de mirar més cap al futur. Que avui l’escriptor Vicenç Pagès faci el pregó de fires és un bon símptoma
Arxiu de la categoria: General
Danys col·laterals
L’estraperlo és un negoci il·legal de productes intervinguts per l’Estat, que després es venen a preus abusius. Això que pot semblar lleig va evitar que molta gent passés gana a les poblacions frontereres, en una època molt difícil. Cap als anys seixanta la situació es va anar regularitzant i a la Jonquera, Portbou i Puigcerdà es van crear milers de llocs de treball amb la font de riquesa que van suposar les importacions i exportacions de mercaderies i el transport internacional. Entre funcionaris, policia, i empleats d’agències de duanes milers de famílies es van guanyar molt bé la vida fins que el 1993, amb l’entrada en vigor del Regim de Mercat Únic Europeu, la majoria es van quedar sense feina. Sense opció a l’estraperlo la gent va haver de buscar-se la vida. Ara els ha arribat la jubilació i sembla que l’Estat els vol fer la torna per l’estraperlo dels avantpassats, i es fa el ronso alhora de compensar-los pel dany patit per l’entrada de l’Estat espanyol a la CEE.
La Devesa
A Girona es va inaugurar l’exposició La Devesa, entre el passat i el futur. És la mirada del fotògraf Miquel Ruiz, que de petit, fa més de quaranta anys, havia conegut aquest passeig quan acompanyava el seu pare a la parada que tenia al mercat. El fotògraf empordanès, amb les seves passejades matinals, redescobreix, com qualsevol altre gironí, aquest gran parc urbà. Avui, el mercat, fires de tota mena i esdeveniments tutti quanti es tornen a fer sense miraments a la Devesa. Un espai que està d’actualitat, després que l’Ajuntament fes marxa enrere i decidís retirar el projecte de construir-hi un pavelló. El futur del pulmó gironí no està decidit, no hi ha un pla d’usos clar i malgrat les agressions que pateix, hi ha el convenciment que s’ha de preservar. La Devesa és com aquell bosc encantat en el qual els arbres prenen vida i es defensen de tal manera que, fins i tot, fan trontollar el govern de la ciutat
L’N-II, res de nou
Foto: Manel Lladó
El ministre de Foment, José Blanco, va venir dimecres a Girona, va prémer el botó que engegava la Gerunda, la tuneladora que ha de fer els túnels del TAV que travessaran la ciutat, i va dir que les obres als trams de l’N-II a la Selva es podrien reprendre l’any vinent. Res de nou. Una nova data que ni els alcaldes de les poblacions afectades per les obres s’acaben de creure; alguns s’han mostrat força escèptics. De fet, un altre ministre socialista de Foment, Josep Borrell, el 28 de març del 1983 afirmava a Girona que el desdoblament de la carretera N-II, com a molt tard, estaria acabat
el 2007. Ja ho veuen, si se’n pot fer cas. Ahir alguns companys de la redacció proposaven fer una porra sobre el tema i n’hi havia que estaven disposats a posar calés en la juguesca amb el convenciment que d’aquí a un any tot seguirà igual i aquest tram de l’N-II continuarà sent una vergonya. Facin apostes!
Schen… què?
L’espai europeu sense fronteres i la lliure circulació de persones a la Unió Europea és una fal·làcia, engany, ficció, artifici, al·lucinació o miratge. Poden utilitzar qualsevol d’aquests adjectius per dir que aquí s’incompleix de manera flagrant una normativa europea. Els estats espanyol i francès enganyen els seus ciutadans i els seus socis comunitaris. En els passos de la Jonquera i el Pertús no s’han complert mai les disposicions de Schengen que estableixen la supressió de controls a les fronteres interiors. Dit d’una altra manera, els dos estats haurien d’haver estat diligents i haver desmantellat des de fa temps la paradeta que es manté de manera alegal tant a l’autopista com a l’entrada del Pertús. Cap de les justificacions que al·leguen els dos governs s’aguanta. És clar que les cabines serveixen per recordar-nos que hi ha una ratlla molt clara entre la Catalunya del nord i la Catalunya del sud.
El 30 de juny
Agafin l’agenda, busquin el 30 de juny, just abans d’anar de vacances, i anotin que aquest dia la xarxa i totes les línies elèctriques afectades pel temporal de neu del 8 de març estaran totalment restablertes. Un mes després del desastre, Endesa no sap o no ha volgut explicar exactament quina és la situació concreta de la tragèdia. Ahir un portaveu de la companyia elèctrica, que va evitar entrar en detalls, va reconèixer que gairebé totes les línies elèctriques afectades per la nevada funcionen encara de manera provisional. Recordem que van caure 33 torres d’alta tensió, més de 500 de mitjana tensió i centenars de baixa tensió. Si bé s’ha garantit el subministrament elèctric, en molt pocs casos la solució que s’ha adoptat és la definitiva. Avui tenim llum tot i que anem apedaçats amb connexions precàries, apuntalats, amb pals de fusta. Tot provisional. Però estiguin tranquils, el 30 de juny, tot resolt.
MAT
Foto de Lluis Serrat
L’ocupació durant cinc mesos d’un tros de bosc de Sant Hilari per un grup d’activistes contraris a la MAT, i el seu desallotjament, ha estat una suma de despropòsits. Els ocupants, que havien improvisat un campament just on s’ha d’instal·lar la torre 114 de la MAT, han viscut mesos penjats dels arbres i en forats excavats a terra. Fins aquí sembla que tot plegat ha estat una acció de protesta lícita similar a les que s’han fet a Alemanya o a altres països. Durant l’ocupació els activistes han fet fora de males maneres els «mass media capitalistes» que s’hi acostaven. Tampoc el desallotjament que es va produir dimecres no va ser gens transparent. Els Mossos van impedir als professionals de la comunicació acostar-se al bosc on eren acampats els joves, i els van obligar a quedar-se a una distància de més de dos quilòmetres. Curiosament, els activistes, un cop desallotjats, van fer tot el que van poder per desprestigiar el moviment contra la MAT, protagonitzant altercats i agredint periodistes, sota l’atenta i passiva mirada dels Mossos. L’ordre del dia dels comandaments policials deuria ser: com pitjor vagi la cosa, millor. Com en el cas de les torres d’Endesa?
Falta el penediment
Les torres de les línies elèctriques que han caigut seran substituïdes per unes altres de més reforçades. D’això se’n diu propòsit d’esmena. Quan era petit i anava als hermanos de la Salle de Figueres (Els Fossos), a la classe de religió em van ensenyar que per obtenir el perdó dels pecats no n’hi havia prou amb la confessió, calia a més que hi hagués el propòsit d’esmena –de no tornar a fer les coses malament– i a més m’havia de penedir dels meus pecats. Endesa no ha reconegut els seus pecats, però són tan evidents i tan públics que no cal, tots ho hem vist i molts ho hem patit. Endesa públicament no reconeixerà mai els seus errors; ho entenc, els pecats no es confessen en públic. Però ara ja ens diuen que no ho tornaran a fer, que faran bondat i que les noves torres podran suportar més pes i les inclemències del temps. Amb tot, sense el penediment veig difícil que obtinguin mai el perdó.
Pseudorevolta
Una pseudorevolta és una revolta que no acaba de ser-ho, que es queda en un gest de rebel·lió, per no dir que és només un acte simbòlic, simpàtic, però que no passa de cop d’efecte. Això és el que han fet els alcaldes de Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols en anunciar que no pagaran les factures de l’enllumenat públic a Endesa o el de Caldes quan s’ha donat de baixa de la companyia i insta els ciutadans a deixar de ser clients d’aquesta companyia elèctrica i passar-se a la competència. Així mateix, també pot semblar molt revolucionària la posició d’ERC quan reclama la nacionalització d’Endesa, que controla un sector estratègic i que és a les mans de l’empresa italiana Enel. Aquí cal recordar que el PP va fer mans i mànigues perquè la companyia elèctrica no fos controlada per una empresa catalana. També el manifest signat per 150 alcaldes no passarà de ser un acte simbòlic contra qui realment té el poder.
Negrín
Negrín era un home dolent que es va emportar l’or de l’Estat espanyol a Rússia. Una afirmació infantil. Una idea que s’inculcava als nens que vam néixer en ple franquisme i que preguntàvem per què a La Vajol hi havia una mina que portava el nom d’en Negrín. Era la història d’ells. L’altra versió ens la van amagar, i encara avui intenten manipular-la. A cap país democràtic es pot entendre que es processi un jutge perquè investiga els crims d’una dictadura. I aquí això passa. La crosta de l’antic règim, però, no pot impedir l’interès creixent que hi ha per recuperar la memòria històrica. Ho fan les institucions, amb iniciatives com ara el Museu de l’Exili, amb homenatges als represaliats pel franquisme que impulsa la Generalitat en el marc del Memorial Democràtic i amb actes com el que es va celebrar ahir a La Vajol per recordar Juan Negrín. No n’hi ha prou. Setanta anys després, calen polítiques i respostes més valentes.