Arxiu de la categoria: Infraestructures

Girona 30

Publicat el per

Falta valentia a l’Ajuntament de Girona, per afrontar a fons els problemes de mobilitat i pacificació del trànsit. És cert que es fan gestos i passes per millorar la convivència a l’espai públic, amb l’ampliació de la xarxa de carrils bici, o amb la implantació, des de fa pocs dies, d’una ordenança que regularà la circulació dels patinets elèctrics i altres andròmines amb motor que circulen sense cap control per la ciutat. La nova ordenança prohibeix als patinets d’anar per les voreres i només podran circular per vies ciclistes i per la calçada de vies amb prioritat per a vianants. També és cert que s’han fet apostes importants com la Girocleta, el carril bici sota les vies del tren o la reforma del carrer de la Creu, amb espai per als ciclistes. No es pot negar la bona voluntat per millorar la mobilitat, com ho demostra l’adhesió del consistori a l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025. Però queden curts. Per què la Girocleta no s’ha ampliat a altres municipis de l’àrea urbana de Girona, com Salt o Sarrià de Ter? Per què no es resolen algunes deficiències de la infraestructura ciclista, com són la falta de connexió d’alguns carrils bici o la conflictivitat vianant-ciclista-cotxe en alguns trams, o les voltes innecessàries que obliguen a fer alguns carrils bici. Tots aquests aspectes són millorables i en alguns casos ja s’hi està treballant.

Però cal saber quan s’afrontarà el problema de fons i el més important de la mobilitat urbana. Primer es van fixar en les bicicletes, ara en els patinets, però no se sap quan es limitarà l’ús dels cotxes, per convertir Girona en una ciutat que sigui més pensada per als ciutadans. Per no parlar que cal incentivar l’ús del transport públic. El model de ciutat del segle XX està esgotat i demana canvis importants i valents. Cal situar les persones al centre de la planificació urbana i aconseguir una mobilitat sostenible, més segura i saludable. No cal anar gaire lluny per veure com capitals catalanes com Lleida i Tarragona ja són “ciutats 30”. Què espera Girona per limitar a 30 quilòmetres per hora la velocitat a tot el nucli urbà? Una mesura que ha de ser un primer pas per afrontar el problema i anar reduint la circulació del vehicle privat, fins a gairebé eliminar-lo. Girona és una ciutat en què cada dia entren o surten aproximadament uns 160.000 vehicles, i això és absolutament insostenible, i no respon al model de ciutat habitable i saludable.

Article publicat a la Galeria d' El Punt Avui el 4 de desembre 2020

La feina mal feta

Publicat el per
Foto: ESTEVE CARRERA

Foto: ESTEVE CARRERA

L’aparcament del passeig Nou de Figueres va quedar completament inundat a conseqüència de la llevantada. És cert que l’aiguat que va caure sobre Figueres va ser un fet extraordinari i que va entrar aigua en molts baixos, soterranis i pàrquings de la ciutat, però en cap cas ho va fer en la proporció en què es va inundar el flamant aparcament públic de la ciutat. Un aparcament que ja es va construir amb molts problemes perquè ja s’inundava, cosa que presagiava el que ha passat; -sortosament no es va haver de lamentar cap dany personal-. L’aiguat ha demostrat que, malgrat els successius retards en la seva construcció, els tècnics no van saber resoldre el problema. No van fer bé la seva feina. Caldrà veure ara si li tremolarà el pols a l’alcaldessa Marta Felip  a l’hora d’exigir responsabilitats.

*L'Apunt publicat a @elpuntavui el 10/12/2014

 

Brussel·les i la MAT de Monti

Publicat el per

imagesRed Eléctrica ha anat silenciant a cop de talonari moltes veus contràries al traçat de la línia de molt alta tensió. També s’ha avingut a negociar i ha accedit a moure alguna torre. D’aquesta manera, entre una cosa i l’altra, ha anat desactivant les protestes en contra de la MAT. Aquella actitud inicial de prepotència amb què REE va desembarcar va anar canviant, però l’impacte mediambiental i els perills contra la salut de les persones, a les zones habitades, no es va modificar. Ara Brussel·les ha expedientat el govern espanyol per no haver fet els deures amb la MAT, tot i que la Comissió Europea va deixar fer, amb l’aval de l’informe del comissari Mario Monti. Amb tantes connivències, la cosa no anirà més enllà d’una simbòlica estirada d’orelles.

*Apunt publicat a l’edició  El Punt Avui 11/7/2014

L’N-II per l’autopista

Publicat el per
La Vall de Sant Daniel, el 1983, en plenes obres de la variant. Foto de Lluís Romero

La Vall de Sant Daniel, el 1983, en plenes obres de la variant. Foto de Lluís Romero

Han hagut de passar vint-i-un anys perquè finalment el clam popular en contra de la variant de Sant Daniel que reclamava l’N-II per l’autopista sigui una realitat. El dimarts 2 de juliol es va obrir al trànsit l’accés a l’AP-7 per Vilademuls, que completa la circumval·lació de Girona per l’autopista fins a Fornells. Aquella reclamació era tan òbvia que tard o d’hora s’havia de fer realitat. La solució provisional de desviar l’N-II per Sant Daniel, que aleshores va tenir una forta oposició, va suposar una inversió de 60 milions d’euros, per una obra que s’ha dit que estava mal feta, amb un impacte brutal sobre el medi i uns efectes irreversibles. L’alcalde del moment, Joaquim Nadal, va quedar sol defensant aquell projecte. Error o no, a partir d’avui s’ha esmenat.

Quan dèiem “no a la MAT”

Publicat el per

no a la MATAlcaldes i presidents dels consells comarcals del Camp i del Tarragonès van fer front comú en contra de la línia de molt alta tensió (MAT) encapçalant una ofensiva ciutadana per aturar el pas de la línia elèctrica per aquests territoris. Curiosament i de manera paral·lela, a les comarques gironines ja s’han aixecat gairebé un centenar de les monumentals torres, sense que aquest fet hagi arribat a concentrar més de les 70 persones que van fer talls intermitents de l’N-II a Medinyà. Mentre el sud es mobilitza, els gironins prefereixen assumir que no hi ha res a fer i negociar unes bones compensacions econòmiques. Queden molt lluny les massives manifestacions de l’any 2006 en contra del govern de torn i del tram gironí de la MAT

* Aquests Apunt es va publicar a @elpuntavui el 9/12/13. Reflecteix la situació actual quan gairebé totes les torres ja estan posades i només hi ha un reducte d’activistes que protesten en contra de la línia.

 

 

Ni una vida més!

Publicat el per

FOTO: JORDI RIBOT / ICONNA.Amb el crit de “Ni una vida més”, els veïns de Bàscara es van manifestar tallant l’N-II, que de fet és un carrer enmig de la població. Protestaven indignats per la mort d’una dona d’aquesta vila, en un altre accident –amb camions implicats– al tram de la carretera estatal anomenat “el corredor de la mort”. Que una de les carreteres més transitades del país encara sigui la travessia d’una població és prou revelador de l’interès dels successius governs envers els soferts ciutadans, per no parlar del munt de víctimes que s’ha cobrat la maleïda N-II. D’una tragèdia sempre hi ha qui en treu profit, i ahir va ser Abertis qui va ingressar uns calerons, gràcies a l’accident del matí i a la protesta de la tarda. Amb els talls de l’N-II, es va desviar més de cinc hores el trànsit per l’AP-7, que no va deixar de cobrar cap peatge. Els nivells d’indignació ahir van pujar molts graus i el crit que se sentia era de ràbia i revolta.

Protesta silenciosa

Publicat el per

La millor manera de no pagar l’autopista és no circular-hi. Ja sé que es difícil i pot arribar a ser un objectiu impossible d’assolir en determinats trajectes. La campanya del #novullpagar, és una protesta contra una injustícia. Va començar amb molta força i malgrat les pressions i amenaces la protesta continua. S’ha aconseguit que molts dels emprenyats amb el govern estatal perquè només paguem peatges a Catalunya, ara s’emprenyin amb la concessionària i amb el govern català. Per treure ferro a la protesta dels primers dies, ens van dir que els usuaris que no havien pagat no arribaven als 3.000, però resulta que les denúncies tramitades per saltar-se el peatge són 16.000. En què quedem? Hi ha una altra protesta, menys sorollosa i molt més nombrosa en contra dels peatges. És la protesta silenciosa dels milers de conductors –que vaig observar en un tram de l’N-II entre Figueres i la Jonquera, on el volum de trànsit és impressionant, tant de turismes com de camions– que fa dies van deixar d’utilitzar l’AP-7. Si els catalans deixem de fer servir l’AP-7 i no els surt a compte l’hauran d’alliberar –com a Madrid– i a més provocarem el caos a l’N-II. Això sí que fa mal!

Petits gestos

Publicat el per

Un dia va decidir deixar de pagar el peatge de l’autopista. Ho va fer per principis –un bé escàs darrerament– i perquè no està d’acord que els catalans hàgim de pagar uns peatges que ningú més pateix a l’Estat espanyol. Aquest acte de protesta individual s’ha convertit després en una campanya i ha esdevingut el moviment #novullpagar, que ha portat de corcoll Abertis i el Departament d’Interior de la Generalitat. Josep Casadellà ahir al matí va sortir d’Anglès per iniciar una marxa a peu fins a Barcelona. Vol continuar la seva protesta. A mitja tarda, ja eren dues persones caminant. Qui sap? Potser aconsegueix l’èxit de Forrest Gump i abans d’arribar a Barcelona hi ha dotzenes de ciutadans que el segueixen. Algú el comparava amb un Robin Hood català, o amb Rosa Parks, una ciutadana negra que, en negar-se a cedir el seu seient a un blanc en un autobús públic d’Alabama, va impulsar la fi de la segregació racial als EUA. Josep Casadellà és només un professor d’institut, no pretén ser cap heroi, però els seus gestos, que tenen com a objectiu denunciar una injustícia, han aconseguit un ressò espectacular. Amb petits gestos s’ha canviat la història. Qui sap!

L’N-II no és cap alternativa

Publicat el per

La majoria de ciutadans segueix els consells dels seus governants. Si al seu dia una majoria els van donar confiança per gestionar la cosa pública, seria lògic que ara tots plegats els féssim cas quan ens donen recomanacions. Un govern que es mostra comprensiu amb els ciutadans que es neguem a pagar els peatges vol dir que els entén i que es posa al seu costat. Si el mateix govern ens diu que no patim que tot s’arreglarà, que deixem de fer bajanades amb la cosa aquesta de les mobilitzacions del #novullpagar, perquè infringim la llei i la broma ens pot costar 100 euros, hem d’estar agraïts, perquè ens avisen. El mateix conseller Felip Puig ens deia que si no volem pagar l’autopista tenim vies alternatives. I és clar, també li fem cas. Jo vaig seguir aquesta lògica del bon ciutadà obedient, que confia en el seu govern. Al capvespre tornava cap a Girona després de gaudir de la diada festiva de l’1 de Maig a les Fires de Figueres i, fent cas del conseller Puig, vaig passar per l’N-II. Per fer quaranta quilòmetres de carretera vaig tardar poc més d’una hora. A l’alçada del trencant de Vilademuls hi havia una retenció i una cua que arribava fins a Medinyà. No hi havia cap accident, no hi havia camions, ni tampoc cap patrulla dels Mossos en tot el trajecte. Senzillament és l’N-II de cada dia i de caps de setmana. Gràcies per la recomanació, conseller. Quant fa que no circula per aquesta carretera?