Alt risc d’incendis

Aquests darrers anys hi ha hagut sequera i, en conseqüència, durant els mesos d’estiu el perill d’incendis ha estat elevat. Aquest any no hi ha sequera, però el risc persisteix. Les nevades han provocat destrosses tals als boscos que es poden convertir en un polvorí els dies de la canícula estival. Segons totes les previsions s’ha pronosticat que aquest serà un any d’alt risc d’incendis forestals. Lògicament, davant d’una situació d’emergència les administracions se suposa que haurien de dedicar els màxims recursos i esforços per prevenir aquests riscos. La Diputació de Girona, que en el seu moment va considerar que havia de destinar recursos a la prevenció dels incendis forestals, ara acaba de decidir –amb l’excusa de la retallada pressupostària– deixar sota mínims la seva ajuda al control dels boscos. Si les pitjors previsions es compleixen, els incendis potser acabaran cremant algun responsable polític

Eufemisme

Encara que l’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), i el seu vicealcalde, Francesc Canet (ERC), ens diguin que la modificació de l’ordenança municipal de civisme i convivència ciutadana que han pactat, vol ser molt respectuosa amb totes les religions i creences, i que només pretén que els ciutadans no portin la cara tapada als equipaments i edificis municipals, el que realment fan és prohibir l’ús del burca i el nicab. En aquest cas, Canet i Vila utilitzen una fórmula o expressió suau, inofensiva, en lloc d’una de més dura o menys delicada. Allò que el diccionari defineix com a «mot o locució d’expressió atenuada, en substitució d’un altre de més dur, inconvenient o desplaent». És a dir, utilitzen un eufemisme, que és allò que tan sovint periodistes i polítics fan servir quan no volen o no s’atreveixen a dir les coses pel seu nom. La cosa en aquest cas, la vesteixin com la vesteixin, es diu prohibir.

Qui la fa, la paga

La polèmica sobre els insults que el tertulià d’Intereconomía Eduardo Garcia Serrano va proferir contra la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, assenyadament ha passat gairebé desapercebuda a Catalunya i no ha merescut grans titulars. No es tracta de fer publicitat d’una cadena de televisió amb una tendència política molt marcada que té poca incidència a casa nostra, però resulta que el tema sí que ha estat molt comentat en els mitjans de comunicació estatals, més interessats en aquesta mena de controvèrsies. La gravetat de les injúries amb publicitat va fer que la consellera es querellés contra la cadena de televisió, i tot seguit el tertulià va demanar perdó. Ara es pretén que Marina Geli retiri la denúncia perquè l’home s’ha penedit cristianament de la seva falta. Les coses, però, no funcionen així, en el món real qui la fa, la paga, o almenys això és el que tots esperem. També d’en Fèlix Millet.

Un país provisional

S’han fixat mai en el tipus de construcció que tenen les antigues estacions del ferrocarril que hi ha en el tram de la línia de Girona a Portbou? Resulta que la majoria, amb un color vermellós, es van construir de la mateixa manera, seguint un model d’una gran austeritat i senzillesa. Eren estacions provisionals. Aquest tipus de construcció no tenia res a veure amb les estacions definitives que es van fer en la línia que va de Girona a Barcelona. Amb els anys, la provisionalitat del tram nord de la línia ferroviària es va convertir en definitiu. Amb les obres del TAV, es manté el model. A Figueres van dir que l’estació seria provisional i ara ja s’ha dit que no la substituiran i, a Girona, que hi ha una estació provisional d’autobusos, es parla de provisionalitat en les obres per fer subterranis el tren convencional, del TAV i les estacions corresponents. Recordin què ens van vendre i veuran com acaba.

Obscenitats

Dani Vila

Foto: Dani Vila

Menystenir unes consultes populars que han mobilitzat gairebé mig milió de catalans, és una indecència i una obscenitat política. Ahir la participació, amb 260.000 persones que van anar a votar, va voltar el 20% en un total de 212 municipis. Unes dades molt encoratjadores per a aquells que amb molt d’esforç i voluntarisme han promogut unes consultes que s’han fet, amb entrebancs, sense suports institucionals i pràcticament amb una sabata i una espardenya, i que, a més, han estat gairebé silenciades per la majoria dels mitjans de comunicació del país. És pornogràfic que algunes crítiques vinguin de partits polítics que disposen d’una maquinària electoral que en cada convocatòria electoral devora milions d’euros provinents de les butxaques dels contribuents, per no parlar del finançament il·legal d’alguns partits polítics. La participació d’aquestes consultes fa mal a qui no hi creu, perquè qualque cosa s’està començant a moure en aquest país i, cregui’m, algú n’ha de prendre nota.

I després què?

Manel Lladó

Foto: Manel Lladó

Els actes relacionats amb les consultes sobiranistes sobre el futur de Catalunya, al marge dels partits polítics, s’han escampat com una taca d’oli per tot el territori. Aquests dies n’ha pujat la intensitat, estem en la recta final de la campanya de la tercera tongada de les votacions, que se celebraran després de Sant Jordi. Es palpa entusiasme i ganes d’expressar una opinió política sobre el nostre futur com a poble, en tots els actes, presentacions i debats que s’estan duent a terme. Hi ha una consciència col·lectiva de país que és a punt de rebre una empenta definitiva amb la sentència de l’Estatut. Serà com un baló d’oxigen per a aquells que s’havien desinflat, ens donarà més arguments per a l’aposta sobiranista. Però i després? Iniciarem una altra campanya per forçar el Parlament a convocar un referèndum, i s’hi ho aconseguim, serà mai vinculant? Aleshores esperarem una nova sentència del Constitucional…

El Cabanyal

El Cabanyal encara avui és un barri mariner de la ciutat de València i aquesta és la seva desgràcia. L’alcaldessa Rita Barberà el vol arrasar. Fins al 1987 el Cabanyal era el municipi independent del Poble Nou de la Mar. L’alt valor històric i patrimonial del Cabanyal és inqüestionable. Només el PP valencià el nega. Aquest barri protegit pel Ministeri de Cultura i desprotegit per un decret de la Generalitat Valenciana ha estat instrumentalitzat pels populars valencians per enfrontar-se al govern del PSOE i ara per tapar les vergonyes del PP valencià. Ahir va transcendir que vuit consellers de la Generalitat Valenciana presidida per Francisco Camps, alts càrrecs com Rita Barberà, Carlos Fabra, Ricardo Costa i Adela Pedrosa, van rebre regals relacionats amb la trama Gürtel. Just el mateix dia, clarament per tapar mediàticament l’escàndol, l’alcaldessa va ordenar l’enderroc de les cases del Cabanyal.

Aiguamolls

La creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà no va ser fàcil, van caldre moltes mobilitzacions populars en uns moments difícils, en l’etapa d’una democràcia encara molt jove. En aquells moments hi havia una societat mobilitzada, que, amb el suport dels partits de l’oposició –curiosament els que avui són al govern–, va pressionar per salvar els aiguamolls. Aquests mateixos partits són avui els que es fan enrere en els plans d’ampliació del parc, diuen que pressionats per alcaldes, propietaris i pagesos. Ens hauríem de preguntar com aquest govern ha aconseguit en pocs anys que la truita es girés de tal manera que els amplis suports que tenia el parc se li posessin avui en contra. Aconseguir això ja té el seu mèrit! Alguna cosa no s’ha fet bé. Potser al final serà cert allò que algú ha comentat en més d’una ocasió, que si la creació del Parc dels Aiguamolls s’hagués de decidir avui, no es faria.

Insults 2.0

S’ha desqualificat i insultat Mònica Terribas, per fer de periodista. No sé si el dirigent socialista Miguel Ángel Martín López ha de dimitir o l’han de fer plegar, m’és ben bé igual. Tampoc em toca defensar la Terribas, la seva trajectòria professional l’avala. El Col·legi de Periodistes ha deixat clar que algunes de les crítiques que ha rebut la periodista han traspassat la legítima discrepància i afecten directament el dret a la informació. De tot aquest debat, em quedo amb el fet que s’ha generat en el ciberespai, on hi ha alguns fòrums en què els visitants poden insultar, vexar i desqualificar encoberts per l’anonimat i perquè els ho permeten determinats mitjans. No és el cas del bloc de Joan Ferran ni el de Miguel Ángel Martín López, que en el Facebook va dir el que va dir sense amagar-se. Només els cal assumir que la xarxa 2.0 no és un espai privat, sinó una autèntica plaça pública.

I encara es queixen!

Albert Boadella, Arcadi Espada, Mariano Vargas Llosa, Álvaro Pombo, Fernando Savater, Félix de Azua, Carlos Castilla del Pino són només alguns dels signants d’aquell manifiesto en el qual denunciaven una suposada persecució del castellà a Catalunya, amb l’aval del diari El Mundo i Telecinco. Una campanya que tenia també el suport de personatges com ara Daniel Sirera, José María Aznar, Rosa Díez, Miguel Delibes, Arturo Pérez-Reverte, Aleix Vidal-Quadras, Federico Jiménez Losantos, Albert Rivera i Alícia Sánchez-Camacho, entre molts d’altres.

S’ha fet pública una enquesta de l’Idescat, que tira per terra qualsevol campanya carregada de catalanofòbia en contra la nostra llengua, ja que amb dades a la mà es constata com dia a dia es va imposant el castellà a Catalunya i avui ja hi predomina sobre el català. I encara es queixen!