De la política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera, se’n diu proteccionisme. És un sistema més propi dels règims autàrquics que no pas de les democràcies occidentals i encara menys dels països membres de la UE. De fet, el proteccionisme suposa tot el contrari dels principis europeus –en les relacions entre els estats membres–. Recorden allò de lliure circulació de persones, capitals i mercaderies? Dilluns, els diputats francesos debatran a l’Assemblée Nationale una proposta contrària a l’esperit de la Unió i demanaran de continuar limitant l’entrada de tabac a la frontera. Clar que a l’Estat espanyol es continuarà venent més barat mentre es prediquen i es fan lleis per limitar el consum del tabac. Tot plegat, un exercici de cinisme, dels uns i dels altres

Extrapolar és allò que es fa després d’unes eleccions. Segons el diccionari, vol dir “prolongar una sèrie estadística introduint un nou terme a continuació dels ja existents”, també es defineix com generalitzar a partir de dades fragmentàries. En aquest cas, els partits polítics extrapolen o generalitzen els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya a les pròximes municipals del mes de maig. És un exercici interessant, fins i tot divertit, però sovint no es correspon gaire amb la realitat. En cada municipi hi ha factors personals i de gestió que en molts casos tenen poc o gens a veure amb els partits polítics. Però si féssim l’extrapolació del 28-N a l’Ajuntament de Girona, Carles Puigdemont seria l’alcalde amb majoria absoluta, i així podríem anar repassant municipis. Potser no té res a veure una cosa amb l’altra, però des de diumenge i amb vista al maig hi ha moltes corredisses.

El 28-N va ser un diumenge de tardor com qualsevol altre. Fresquet i plujós, al capvespre, i una mica gris, al llarg de tota la jornada. Tret d’un degoteig de gent a prop dels col·legis electorals, en els carrers no vaig saber veure res gaire diferent de la resta de caps de setmana de final de novembre. Els llums de Nadal estaven encesos en els barris comercials i al centre de les poblacions més importants de la demarcació. Fins i tot els mitjans de comunicació, tret dels informatius, al llarg del dia i abans de les 8 del vespre no feien cap desplegament excepcional. Ningú no diria que hi havia eleccions, i menys si escoltaves les converses de la gent: l’únic tema que d’atenció per tothom era el Barça-Madrid d’aquest vespre; s’hi notava molta passió i una gran expectativa que no es palpava en relació amb els comicis. El joc electoral no tenia cap secret, ningú no s’esperava cap sorpresa, tret d’algun aspecte residual; tothom sabia amb antelació qui era el guanyador i qui eren els perdedors. Només en la xarxa, en el món 2.0 hi havia gran activitat electoral, a mitjan tarda ja es donaven uns resultats molt aproximats als definitius. La sorpresa més esperada, aquest vespre.

Figueres és una ciutat que té problemes amb els accessos. Primer van ser els de la nova presó, ara són els de la nova estació del TAV i fa dècades el dèficit d’un accés nord a l’autopista. En el darrer cas, és un problema històric que és responsabilitat no se sap ben bé de qui; en els altres dos casos, l’alcalde de Figueres n’ha culpat reiteradament el govern de la Generalitat. Els accessos de la presó es van resoldre, sembla que a canvi que l’ajuntament figuerenc solucionés abans la manca de clavegueram del nou centre penitenciari. D’aquí a vint-i-quatre dies tindrem el TAV a Figueres, sense accessos. La qual cosa que segons la Generalitat és responsabilitat de l’Ajuntament. A mi no m’interessa gens qui ha de posar l’asfalt, ni qui ha de pintar, ni qui deu calés a qui. L’únic que ens ha d’amoïnar és el detall de no tenir entrebancs per anar a buscar el TAV. Podrà ser? Ja no estarem en campanya.

Un dels esports més practicats al nostre país és criticar la política i els polítics. És com parlar de futbol, tots hi entenem i tothom es veu capaç d’opinar a veure qui la diu més grossa. Però curiosament mentre, per una banda, admirem i convertim en ídols i herois determinats jugadors del Barça fins que cauen de l’escambell, per un resultat advers, per una altra banda deixem verds els polítics o els que aspiren a ser-ho. No tenim compassió. És cert que fa massa mesos que estem en campanya, encara que oficialment no va començar fins ahir a la nit (avui a les zero hores per ser legalment precisos). Podem pensar que la campanya no serveix per a res, potser és cert. Tot i els seus defectes, aquest és el joc democràtic. Potser no era exactament això el que volíem, el que vam somiar, però va costar molt car aconseguir-ho, no malbaratem aquest somni.

L’ona expansiva de la sentència del Constitucional contra l’Estatut de Catalunya té uns efectes devastadors i està causant uns danys que avui encara són difícils d’avaluar. Una mostra clara n’és l’ofensiva contrària a l’ús del català a les administracions públiques que també ha arribat a Girona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha admès a tràmit una demanda contra el reglament del català a la Diputació de Girona, cosa que pot suposar la suspensió cautelar de la normativa. Primer, va ser el PP qui obertament va iniciar aquesta croada anticatalana, i ara és un dels seus apèndix, una anomenada Convivència Cívica qui ha denunciat l’ajuntament dels ajuntaments gironins. Dit d’una altra manera, als 221 municipis gironins. I a sobre, sembla que se’n fotin, quan utilitzen el nom de “la convivència” que ells, amb accions com aquesta, intenten dinamitar.