De la política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera, se’n diu proteccionisme. És un sistema més propi dels règims autàrquics que no pas de les democràcies occidentals i encara menys dels països membres de la UE. De fet, el proteccionisme suposa tot el contrari dels principis europeus –en les relacions entre els estats membres–. Recorden allò de lliure circulació de persones, capitals i mercaderies? Dilluns, els diputats francesos debatran a l’Assemblée Nationale una proposta contrària a l’esperit de la Unió i demanaran de continuar limitant l’entrada de tabac a la frontera. Clar que a l’Estat espanyol es continuarà venent més barat mentre es prediquen i es fan lleis per limitar el consum del tabac. Tot plegat, un exercici de cinisme, dels uns i dels altres
Extrapolar
Extrapolar és allò que es fa després d’unes eleccions. Segons el diccionari, vol dir “prolongar una sèrie estadística introduint un nou terme a continuació dels ja existents”, també es defineix com generalitzar a partir de dades fragmentàries. En aquest cas, els partits polítics extrapolen o generalitzen els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya a les pròximes municipals del mes de maig. És un exercici interessant, fins i tot divertit, però sovint no es correspon gaire amb la realitat. En cada municipi hi ha factors personals i de gestió que en molts casos tenen poc o gens a veure amb els partits polítics. Però si féssim l’extrapolació del 28-N a l’Ajuntament de Girona, Carles Puigdemont seria l’alcalde amb majoria absoluta, i així podríem anar repassant municipis. Potser no té res a veure una cosa amb l’altra, però des de diumenge i amb vista al maig hi ha moltes corredisses.
Jornada electoral
El 28-N va ser un diumenge de tardor com qualsevol altre. Fresquet i plujós, al capvespre, i una mica gris, al llarg de tota la jornada. Tret d’un degoteig de gent a prop dels col·legis electorals, en els carrers no vaig saber veure res gaire diferent de la resta de caps de setmana de final de novembre. Els llums de Nadal estaven encesos en els barris comercials i al centre de les poblacions més importants de la demarcació. Fins i tot els mitjans de comunicació, tret dels informatius, al llarg del dia i abans de les 8 del vespre no feien cap desplegament excepcional. Ningú no diria que hi havia eleccions, i menys si escoltaves les converses de la gent: l’únic tema que d’atenció per tothom era el Barça-Madrid d’aquest vespre; s’hi notava molta passió i una gran expectativa que no es palpava en relació amb els comicis. El joc electoral no tenia cap secret, ningú no s’esperava cap sorpresa, tret d’algun aspecte residual; tothom sabia amb antelació qui era el guanyador i qui eren els perdedors. Només en la xarxa, en el món 2.0 hi havia gran activitat electoral, a mitjan tarda ja es donaven uns resultats molt aproximats als definitius. La sorpresa més esperada, aquest vespre.
Sense accessos
Figueres és una ciutat que té problemes amb els accessos. Primer van ser els de la nova presó, ara són els de la nova estació del TAV i fa dècades el dèficit d’un accés nord a l’autopista. En el darrer cas, és un problema històric que és responsabilitat no se sap ben bé de qui; en els altres dos casos, l’alcalde de Figueres n’ha culpat reiteradament el govern de la Generalitat. Els accessos de la presó es van resoldre, sembla que a canvi que l’ajuntament figuerenc solucionés abans la manca de clavegueram del nou centre penitenciari. D’aquí a vint-i-quatre dies tindrem el TAV a Figueres, sense accessos. La qual cosa que segons la Generalitat és responsabilitat de l’Ajuntament. A mi no m’interessa gens qui ha de posar l’asfalt, ni qui ha de pintar, ni qui deu calés a qui. L’únic que ens ha d’amoïnar és el detall de no tenir entrebancs per anar a buscar el TAV. Podrà ser? Ja no estarem en campanya.
Un parc massa urbà
Les fotografies que s’han publicat al diari El Punt els darrers dies de la Devesa de Girona plasmen ben gràficament que aquest parc urbà està en perill. Només cal veure la pressió brutal que suporta durant l’època de les Fires de Sant Narcís i com la resta de l’any pateix la circulació indiscriminada de vehicles que hi aparquen els dies de mercat i també els dies que hi ha esdeveniments a Fira de Girona o a l’Auditori. Però, tot això no és res comparat amb l’atac que suposa per a aquest espai el trànsit continu de camions i vehicles pesats que aguanta des de la represa de les obres del TAV –que no acabaran abans del mes de març–. Amb aquest currículum, se’m fa difícil entendre que aquest sigui un espai protegit que compta amb un pla d’usos aprovat per Cultura. Potser hi cal una acció més valenta per convertir-lo de veritat en un parc urbà, com ja ho és el del Migdia.
L’N-II per l’autopista
Recorden aquell eslògan de finals dels anys vuitanta que tant es va fer servir a Girona en contra de la construcció de la variant de l’N-II, al seu pas per Girona, per la vall de Sant Daniel? “L’N-II per l’autopista”. Era el clam popular; si repassen les hemeroteques de l’època segur que trobaran cares conegudes de polítics de partits de govern que aleshores feien costat a aquest clam. Avui hi ha menys moviments reivindicatius, però més estudis que avalen aquests idea. Primer va ser el Col·legi d’Enginyers de Catalunya i ara és un organisme com el CILMA –ajuntaments i Diputació de Girona– que aposten per fer una AP-7 amb més carrils i no desdoblar l’N-II, que quedaria com una carretera més local. Ja que Foment ha aturat el desdoblament de l’N-II, seria el moment de plantejar que el tram de Vilademuls a Pont de Molins passi per l’AP-7. Ens estalviaríem molts diners.
RIP
La desaparició de Caixa Girona ha estat només un anunci, un avís del que acabarà passant a les caixes catalanes. S’evaporaran. Fins i tot la gran i poderosa caixa catalana, la que ara està en disposició d’engolir a les més petites, també es fondrà. La qual cosa no vol dir que sigui un fracàs financer. No pateixin, no hi haurà cap naufragi, però sí que se n’aniran en orris tot un seguit de principis sobre la utilitat pública i la funció social de les caixes. El desengany serà monumental quan vegem que la transformació de les caixes catalanes, que com a entitats financeres es reconvertiran en bancs, deixaran el compromís de l’obra social, estaran obligades a tenir grans beneficis i a retre comptes als accionistes. Ahir a Girona dos expresidents de caixes catalanes i un conseller del Banc d’Espanya ho van pronosticar tot cantant les absoltes sobre la recentment finida Caixa Girona.
Perversió democràtica
Si algú d’aquest país segueix la campanya electoral només mirant i escoltant els mitjans de comunicació públics, es pot quedar amb una imatge distorsionada de la realitat. Resulta que cada dia en els informatius i telenotícies li expliquen únicament i exclusivament la campanya que fan els candidats de sis formacions, quan en realitat en aquests comicis a les comarques gironines es tenen fins a 26 opcions per triar. Tot plegats és fruit d’un esquema i de la interpretació d’una llei electoral que avui no té cap sentit. Informativament s’aplica un sistema tancat de blocs electorals, que menysté el dret d’informar dels periodistes i el mateix principi de la llibertat d’informació que tenen els ciutadans. La fórmula no es vol revisar, i es pretén fer extensiva també als mitjans de comunicació privats. És la perversió de la democràcia.
En campanya
Un dels esports més practicats al nostre país és criticar la política i els polítics. És com parlar de futbol, tots hi entenem i tothom es veu capaç d’opinar a veure qui la diu més grossa. Però curiosament mentre, per una banda, admirem i convertim en ídols i herois determinats jugadors del Barça fins que cauen de l’escambell, per un resultat advers, per una altra banda deixem verds els polítics o els que aspiren a ser-ho. No tenim compassió. És cert que fa massa mesos que estem en campanya, encara que oficialment no va començar fins ahir a la nit (avui a les zero hores per ser legalment precisos). Podem pensar que la campanya no serveix per a res, potser és cert. Tot i els seus defectes, aquest és el joc democràtic. Potser no era exactament això el que volíem, el que vam somiar, però va costar molt car aconseguir-ho, no malbaratem aquest somni.
Contra els gironins
L’ona expansiva de la sentència del Constitucional contra l’Estatut de Catalunya té uns efectes devastadors i està causant uns danys que avui encara són difícils d’avaluar. Una mostra clara n’és l’ofensiva contrària a l’ús del català a les administracions públiques que també ha arribat a Girona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha admès a tràmit una demanda contra el reglament del català a la Diputació de Girona, cosa que pot suposar la suspensió cautelar de la normativa. Primer, va ser el PP qui obertament va iniciar aquesta croada anticatalana, i ara és un dels seus apèndix, una anomenada Convivència Cívica qui ha denunciat l’ajuntament dels ajuntaments gironins. Dit d’una altra manera, als 221 municipis gironins. I a sobre, sembla que se’n fotin, quan utilitzen el nom de “la convivència” que ells, amb accions com aquesta, intenten dinamitar.