La predicació dels monàrquics

Publicat el per

crema-fotosEl 14 de setembre del 2007, el rei Joan Carles va presidir la inauguració del Parc Tecnològic de la UdG i a la tarda es va produir la famosa crema de fotos del monarca que va posar Girona en primera línia de l’actualitat estatal. Com a desgreuge, dos anys després, la Cambra de Comerç, Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí, La Caixa i 60 patrons més donaven suport a la creació de la Fundació Príncep de Girona i del Fòrum Impulsa. Un intent frustrat d’acostar la família reial als gironins que es palpa amb la dimissió de l’empresari Josep Lagares com a president del Fòrum i la nova orientació de l’entitat. Bon intent, però les societats no canvien tan fàcilment i per més que s’intenti forçar la cosa, els gironins no són monàrquics.

*Aquest Apunt es va publicar a El Punt Avui el 13/12/2013. És interessant recordar com i per quines motivacions va néixer el Fòrum Impulsa i la Fundació Príncep de Girona i quina ha estat la seva evolució .

Quan dèiem “no a la MAT”

Publicat el per

no a la MATAlcaldes i presidents dels consells comarcals del Camp i del Tarragonès van fer front comú en contra de la línia de molt alta tensió (MAT) encapçalant una ofensiva ciutadana per aturar el pas de la línia elèctrica per aquests territoris. Curiosament i de manera paral·lela, a les comarques gironines ja s’han aixecat gairebé un centenar de les monumentals torres, sense que aquest fet hagi arribat a concentrar més de les 70 persones que van fer talls intermitents de l’N-II a Medinyà. Mentre el sud es mobilitza, els gironins prefereixen assumir que no hi ha res a fer i negociar unes bones compensacions econòmiques. Queden molt lluny les massives manifestacions de l’any 2006 en contra del govern de torn i del tram gironí de la MAT

* Aquests Apunt es va publicar a @elpuntavui el 9/12/13. Reflecteix la situació actual quan gairebé totes les torres ja estan posades i només hi ha un reducte d’activistes que protesten en contra de la línia.

 

 

Espanyolització a dojo

Publicat el per

2013-04-2524498Si una cosa se li ha de reconèixer al ministre Wert, és que no enganya. Va ser el primer membre del govern Rajoy que va dir que el seu objectiu era espanyolitzar Catalunya. La seves idees radicalment en contra de la immersió lingüística i el model de l’escola catalana, les va proclamar durant anys en les tertúlies de la Cadena SER. Però el front Wert és només una part de la colossal ofensiva econòmica, política i ideològica que ha engegat el govern del PP en contra de Catalunya. En el front municipal, després d’escanyar econòmicament els ajuntaments, hi han imposat la ‘rojigualda’, amb una allau de denúncies contra els que s’hi han resistit. Ara anuncien que faran el mateix amb la foto oficial del rei Felip. Espanyolitzats amb ‘careto’ reial inclòs!

Qui vigila al vigilant?

Publicat el per
ciberespionatge a la Xina

ciberespionatge a la Xina

És sabut que en règims totalitaris la policia, en comptes d’estar al servei de la ciutadania, la controla i la reprimeix. En democràcia, els ciutadans tenen uns drets, i entre aquests hi ha el de la preservació de la intimitat de tots i cada un, perquè no es facin públiques i es restringeixi l’ús de les nostres dades personals. En el cas de l’espionatges informàtic que s’ha descobert en el si de la policia local de Palamós, s’ha produït una vulneració d’aquests drets, regulats per la llei de protecció de dades. Quina seguretat han de tenir els administrats, quan veuen com aquells que han de vetllar per la seva seguretat s’espien entre ells? Independentment de la investigació judicial en curs, caldrà aclarir, i a fons, responsabilitats a tots nivells.

Més enllà de la picaresca

Publicat el per

En la nostra cultura mediterrània (o catòlica), a diferència de societats més nòrdiques (o calvinistes), la mentida no està mal vista (ens confessem, i llestos!). Tenim per costum enganyar tant com podem Hisenda i totes les agències recaptatòries de les administracions. La mentida fins i tot la podem utilitzar en un judici en defensa pròpia. Allò de “juro de dir la veritat i res més que la veritat” queda molt bé per a la sèrie de Perry Mason, però no a la vida real. A casa nostra, segons les darreres dades, el nombre de falses denúncies o delictes inventats s’ha doblat. I resulta que els experts ho atribueixen a la crisi, una excusa perfecta que serveix per a tot, fins i tot per dir que entenem aquell que es talla una cama per cobrar de l’asseguradora.

Publicat dins de Dret

Què se n’ha fet d’aquelles protestes multitudinàries!

Publicat el per

Q0VSMjE=_142937_6371_1

Un activista contrari a la MAT es va atrinxerar, al mes de gener del 2014, dins d’un cotxe enterrat on havia d’anar una torre. Al març, dues veïnes de Fellines s’encadenaven a un bidó enmig de la Gran Via de Girona. A principis de juny, quatre activistes es van lligar a dalt d’una torre de la MAT. Són les darreres protestes contra la polèmica línia que ha passat de tenir una oposició multitudinària i institucional amb el suport de la majoria d’ajuntaments afectats, a ser absolutament residual. Un canvi d’actitud d’organitzacions ecologistes, partits polítics i ajuntaments que només es pot entendre perquè s’ha resolt, per una banda a cop de talonari de Red Eléctrica o perquè en el seu moment es va deixar d’instrumentalitzar políticament la protesta que es feia únicament per desgastar el govern de torn sense cap voluntat de protegir el territori.

Qui no té feina, el gat pentina

Publicat el per

Vinyeta-del-marc-Lesquella-Torratxa_ARAIMA20121010_0121_24

Tornar a parlar dels despropòsits o la deriva espanyolitzadora de la delegada del govern d’Espanya a Catalunya, María de los Llanos de Luna, cansa i avorreix. Potser ella s’hauria d’adonar de la pèrdua de diners, de temps i de la inutilitat de les seves reiterades denúncies contra ajuntaments catalans, ara per la ‘rojigualda’, ara per una moció sobiranista, o per un acord municipal que no és prou espanyolista. En la seva croada, Llanos de Luna ja ha perdut uns quants plets. El darrer que li han tombat i que dóna la raó a l’Ajuntament de Mont-ras com a soci de l’AMI encara és més escandalós. Els ha denunciat perquè paguen una quota anual de 262 euros a l’AMI, i ha ocasionat a les administracions una despesa deu vegades superior.

Abusos energètics

Publicat el per

energia

Que més d’un vuitanta per cent dels habitatges d’un barri de Girona agafin la llum sense pagar podria semblar dramàtic, si no fos que una bona part d’aquests veïns utilitzen la picaresca i no tenen comptadors per evitar pagar el subministrament. Sí que és cert que hi ha moltes famílies de diferents barris i ciutats del país que tenen dificultats per poder pagar els rebuts de la llum i del gas. Unes factures que cada dia s’encareixen més a causa d’unes polítiques energètiques governamentals que són absolutament nefastes, que graven els consumidors i únicament beneficien les grans corporacions que controlen els subministraments energètics. Vist d’aquesta manera, trobo estrany que encara no hi hagi més llars que facin connexions il·legals.

Sense rendició

Publicat el per

La mostra de fotografia que es pot veure aquests dies a la Fundació Valvi de Girona,Ictustransformació, presenta unes obres que, com totes les imatges o l’art, són opinables, cadascú en pot treure diferents conclusions i matisos. En aquest cas, però, cal conèixer qui hi ha al darrere de la càmera, i com ha captat les imatges; aleshores la nostra percepció de cada fotografia pot canviar radicalment. L’autor, Miquel Ruiz, és un professional del fotoperiodisme que el 10 de setembre del 2010 va veure troncada la seva vida personal i professional, ja que va tenir un ictus. Aquell dia va posar el comptador a zero i, d’aleshores ençà, ha tornat a començar. La feina de fotògraf que tant havia estimat i alhora odiat, ja no la pot exercir com desitjaria. Amb tot, la fotografia s’ha convertit en el seu repte personal per superar l’ictus, i malgrat les dificultats de mobilitat i el patiment, no s’ha donat mai per vençut. Avui en Miquel torna a mirar el món a través de l’objectiu d’una càmera però amb una perspectiva molt diferent. Amb Ictustransformació ens demostra com lluitant es poden superar obstacles i aconseguir els objectius que ens proposem. La clau és no rendir-se mai.

Socialistes emprenyats

Publicat el per

El secretari d’organització del PSC a les comarques gironines, Ignasi Thió, i la viceprimera secretària del partit a Girona, Glòria Plana, han renunciat a tots els seus càrrecs orgànics, i en

Foto: Joan Trillàs

 diferents ajuntaments els socialistes voten mocions a favor del dret a decidir. No es pot parlar de revolta. El que està passant a les files del PSC gironí aquests dies és senzillament l’expressió del descontentament d’una part de la militància. El no oficial del partit al dret a decidir no és una posició unànime. La militància, a poc a poc, i amb un degoteig constant, fa gestos per evidenciar el seu enuig i la divisió al si dels socialistes catalans. No hi busquem un bàndol sobiranista i un altre d’oficialista. Es tracta de la defensa d’uns principis democràtics del socialisme català. Apostar pel dret a decidir és apostar per la democràcia. Apostar pel contrari, és ben lícit i democràtic, però va en contra de l’exercici d’un dret bàsic.