Sense Presses

En els temps que corren, pel·lícules com Intocable (Intouchables, 2011) són necessàries més que mai per recuperar la nostra autoestima i confiança en les nostres possibilitats. En un món cada cop més complexe, ple de perills i mancances, assumir-ne les pròpies i, malgrat tot, ser capaç de ser feliç és una de les millors coses que podem treure d’aquesta amable comèdia francesa que ha captivat tothom qui la vista.

Sí. Certament hom podrà dir que el film és previsible i tendeix a la simplificació amb l’ús de tòpics i acudits senzills, però crec que és precisament per això, per aquesta senzillesa i llenguatge directe que desprèn tot el film el que el converteix en un regal agradable de veure per a totes les edats i maneres d’entendre la vida. 

Ja fa uns anys que el cinema francès està produint històries de caire social on l’humor i la comèdia li guanyen terreny al drama  per fer-les més atractives a l’espectador. Segur que molts recordareu Benvinguts al nord, El meu millor amic, El millor dia de la resta de la teva vida o Conversacions amb el meu jardiner, totes elles entranyables i cercant deixar un somriure darrera el missatge que volen transmetre. A banda de ser totes elles ben realitzades, tenen també en comú un casting que combina a la perfecció l’experiència d’actors reconeguts i consagrats amb la frescor de cares noves i perfectament adaptades als personatges. Aquí són François Cluzet qui aporta carisma i Omar Sy el to desenfadat i divertit (a lá Eddie Murphy).

Un film que sense massa pretensions, centrant-se en explicar allò que és essencial, arriba molt endins. No us el perdeu !