El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/sensepresses
Articles
Comentaris

Arxiu de la categoria 'Cinema'

Rosebuds(22) Barry Lyndon

Barry Lyndon (1975). Stanley Kubrick. La posada en escena. El vestuari i els exteriors que semblen quadres. L’extraordinària fotografia dels interiors. La banda sonora. La pel·lícula d’època perfecte. + rosebuds. Què són ?

Llegir tot l'article »

El cinema de La Sexta3

Tot i que cada cop és més difícil poder veure una pel·lícula per TV, a La Sexta3 sembla que s’han proposat arreglar-ho i ens ofereixen cada dia tot un seguit de films, alguns ben interessants. Alguns exemples d’aquesta setmana : Matar a un ruiseñor, El señor de las moscas, El tercer hombre, Perdición (Indemnity), Chinatown, Atraco perfecto, Sed […]

Llegir tot l'article »

La noia del tren

No hi ha mentida més gran que la veritat mal entesa (William James). Aquest podria ser un punt de partida per interpretar aquesta interessant La noia del tren (La fille du RER, 2009) d’André Téchiné.  Una història fictícia, però basada en fets reals, que el mateix director francès va escriure arran d’uns fets succeïts a França durant el […]

Llegir tot l'article »

Ciutat de vida i mort

Segurament perquè després d’obres mestres del gènere com Senders de glòria (Paths of Glory, 1957) de Kubrick, Apocalypse Now (1979) de Coppola, La llista de Schindler (1993) d’Spielberg o La fina línia vermella (The red thin line, 1998) de Malick, semblava que tot ja estava dit, aquest film xinès Ciutat de vida i mort (Nanjing ! […]

Llegir tot l'article »

Quadrophenia

Escoltant el consell dels amics, sovint veus pel·lícules ben interessants que d’altre manera no t’hauries aturat a visionar. Gràcies Miquel.  Quadrophenia (1979) és un film basat en l’òpera rock homònima dels The Who, conegut grup de música icona del moviment mod i que retrata fidelment una època durant els anys 60 en què els moviments juvenils com els mods i […]

Llegir tot l'article »

Che bella giornata : torna la comèdia italiana

Passa sovint que quan els temps són difícils pel cinema , llavors apareixen perles com la pel·lícula italiana Che bella giornata (2011) que, amb un pressupost i recursos mínims, esdevenen tot un fenòmen d’espectadors i crítica. Amb el sorprenent i carismàtic desconegut Checco Zalone (pronuncieu Queco) i un guió divertidíssim, farcit de gags i dobles sentits, alhora que […]

Llegir tot l'article »

Els mags sí existeixen

No hi ha dubte que els mags deuen existir perquè és l’única explicació a una peça tan exquisida de cinema d’animació com la que han aconseguit Jacques Tati i Sylvain Chomet amb L’Il·lusionista (L’illusioniste, 2010). Un film que vol recuperar l’animació més clàssica, donant més importància al traç del dibuixant que no pas als sofisticats models gràfics computeritzats d’avui […]

Llegir tot l'article »

Els límits de la provocació

La provocació a l’art ha estat emprada sovint com catalitzador dels sentiments, com un mecanisme per commoure, generar debat, trencar esquemes i ajudar-nos a estar oberts a d’altres interpretacions. En aquest sentit, el director danès Lars Von Trier amb el seu cinema ens ha demostrat que domina aquest recurs a pel·lícules com Europa, Trencant les […]

Llegir tot l'article »

Chico i Rita

Si us agrada el Jazz i el disseny gràfic, llavors la vostra pel·lícula és Chico y Rita (2010, Fernando Trueba) : una verdadera joia que merescudament ha recollit premis i aplaudiments arreu on s’ha projectat. Amb un format poc habitual en el cinema de Trueba com és el d’animació, el director madrileny recupera la seva ja coneguda passió […]

Llegir tot l'article »

Mai no m’abandonis

Compartint taula l’altre dia amb uns amics, un d’ells em comentava que sempre que veu una de les pel·lícules del SensePresses li queda el cor encongit… Em sap greu si és així, Xevi,  però aquesta que vull recomanar-vos, Mai no m’abandonis (Never let me go, 2010), et donarà totalment la raó. És potser amb diferència, la […]

Llegir tot l'article »

« Ant. - Seg. »