Mirar cap a un altre cantó

Tots plegats mirem cap a un altre cantó. És vergonyós constatar que la comunitat internacional xiula mirant al sostre mentre Israel perpetra una autèntica massacre contra ciutadans civils innocents a la franja de Gaza, un territori petit i densament poblat. Ens diuen que la culpa és d’Hamas, que amb el seu constant llançament de coets al sud d’Israel ha provocat la reacció israeliana. En tot aquest temps han mort menys d’una trentena d’israelians; en pocs dies, centenars de paletins, la majoria nens i dones. El president israelià afirma que res el detindrà i sap que ho pot dir perquè fins ara ha actuat històricament amb total impunitat, violant sistemàticament, quan n’hi ha hagut, les resolucions de les Nacions Unides, que ara ni tan sols fan l’esforç de renyar Israel. Els militars afirmen que és una operació quirúrgica, però és impossible fer-la quan al costat d’una mesquita -que no hauria de ser un objectiu militar, d’altra banda- hi ha un hospital. L’actuació d’Israel és l’execució d’un pla genocida que té la sort de trobar un enemic que necessita el conclficte permanent per justificar-se. Potser per aquest motiu, ni tan sols els pobles àrabs han estat capaços de posar-se d’acord en la condemna a l’atac israelià. Tot plegat fa molta llàstima.