Arxiu de la categoria: Política internacional

Contra la llengua, infatigables

El PP ha aconseguit que el Parlament Europeu, en l’àmbit de la comissió de Cultura i Educació, s’hagi mostrat contrari al procés d’immersió lingüística que practica des de fa anys la Generalitat de Catalunya. Tots aquells que persegueixen que l’ensenyament a Catalunya tingui dues línies separades, la dels alumnes que són escolaritzats en castellà i la dels que ho són en català, fan un pas més endavant, malgrat que tothom -excepte ells- reconeix que la immersió ha afavorit la cohesió del país i no és traumàtica per a ningú. I encara més, és un fet el retrocès del català en l’àmbit privat. Haurem de continuar lluitant, perquè aquesta gent no es pot sortir amb la seva i destruir el país. Vidal-Quadras diu que estem «obessionats per la llengua» i que som provincians, però nega que ell estigui obsessionat justament en el contrari.

Mr. Miracle

En Jap, genial com sempreObama ha passat de la potència a l’acte, que diria el filòsof. Ara ja és President. Al seu lloc estaria espantat. Un món orfe de referents l’ha rebut com si acabés de baixar del cel i tingués la bareta màgica que ha de solucionar tots els problemes del planeta. Un món que està en recessió i que pateix una crisi d’identitat de les més importants de la seva història. Trencar l’herència de trenta anys de conservadurisme -exceptuant l’època Clinton- i de domini del cluster  industrial i militar no és poca cosa. Obama ha demostrat ser prou astut per derrotar primer Hillary Clinton i després guanyar la Casa Blanca. Se suposa que tindrà la mateixa habilitat per sortejar els obstacles que té al davant, però per assolir-ho haurà de fer certes renúncies i potser això defraudarà els seus electors. Afronta el repte de millorar el món segurament sense poder transformar-lo, que és el que espera la gran majoria de persones que li han fet confiança. Això serà el més difícil del seu mandat: no defraudar els americans i un món que l’ha coronat com el primer president global.

El xantatge rus

Rússia no podia haver escollit un moment millor. En plena onada de fred polar s decideix a tallar el subministrament a l’Europa de l’Est per un enfrontament amb la veïna Ucraïna. No és casual. Ucraïna és una de les exrepúbliques soviètiques que més ha intentat acostar-se a la Unió Europea i als Estats Units. Ja fa temps que els russos es veuen a la porta de casa els seus anteriors enemics. No es tracta que no puguin mantenir la seva influència sobre els anteriors territoris de l’extint Pacte de Varsòvia, sinó que els americans poden estra voltant a l’entorn, fins i tot, d’un punt estratègic, el Mar Negre. Rússia sap que no pot tornar als temps de les ocupacions militars i opta per l’estrangulament econòmic, sobretot per l’energètic, gràcies als serveis que li presta Gazprom. Sense gas, aquesta sí que és una autèntica guerra freda.

Mirar cap a un altre cantó

Tots plegats mirem cap a un altre cantó. És vergonyós constatar que la comunitat internacional xiula mirant al sostre mentre Israel perpetra una autèntica massacre contra ciutadans civils innocents a la franja de Gaza, un territori petit i densament poblat. Ens diuen que la culpa és d’Hamas, que amb el seu constant llançament de coets al sud d’Israel ha provocat la reacció israeliana. En tot aquest temps han mort menys d’una trentena d’israelians; en pocs dies, centenars de paletins, la majoria nens i dones. El president israelià afirma que res el detindrà i sap que ho pot dir perquè fins ara ha actuat històricament amb total impunitat, violant sistemàticament, quan n’hi ha hagut, les resolucions de les Nacions Unides, que ara ni tan sols fan l’esforç de renyar Israel. Els militars afirmen que és una operació quirúrgica, però és impossible fer-la quan al costat d’una mesquita -que no hauria de ser un objectiu militar, d’altra banda- hi ha un hospital. L’actuació d’Israel és l’execució d’un pla genocida que té la sort de trobar un enemic que necessita el conclficte permanent per justificar-se. Potser per aquest motiu, ni tan sols els pobles àrabs han estat capaços de posar-se d’acord en la condemna a l’atac israelià. Tot plegat fa molta llàstima.