No ens en sortirem. El primer que diu el ministre d’això que ara han volgut batejar com a Cooperació Territorial és que aquí tothom és igual, que seria un actitud molt progressista si no fos perquè en aquest Estat no tothom és tractat de la mateixa manera i que els que rebem sempre som els mateixos. Mentre, la ministra del ram afirma que la seva prioritat, cosa lògica, és la crisi econòmica i es conjura per lluitar-hi. Ja es veu a venir que estem en un carreró sense sortida: el finançament de Catalunya no serà prioritari pel govern espanyol mentre no hi hagi eleccions generals i Zapatero necessiti la reserva de vots de Catalunya. Juga al seu favor la convicció que el PSC no se’ls plantarà i que a CiU ja li està bé que no passi res perquè el legitíma davant l’electorat català en vista a unes eleccions al Parlament. Massa interessos coincidents, cap a favor del país. Arriba el moment que els partits catalans es plantegin què és prioritari: l’estratègia electoral o Catalunya?