 
| https://blogs.elpunt.cat/carlesribera |
Afegit a PaÃs patit, Presència Data: gen. 7th, 2018 Comentaris tancats a Franco ha muerto (part II)
Una de les sèries de més anomenada en la nova era de mirar la televisió que han impulsat les plataformes digitals és The Crown, que relata la vida, pública i privada, de la reina Elisabeth II d’Anglaterra. Independentment de l’interès que pugui suscitar l’existència de la senyora Windsor i la seva privilegiada famÃlia, aquest producte […]
Afegit a PaÃs patit, Presència Data: nov. 5th, 2017 Comentaris tancats a Plutarc per al procés
La polÃtica és un ofici que comparteix antiguitat amb alguna altra activitat considerada no tant honorable tot i tenir-hi una certa concomità ncia. Amb més o menys dosis de sang vessada, des de l’inici de la civilització els actes col·lectius de la humanitat han girat i giren, i giraran, entorn de la polÃtica. Com passa entre […]
Afegit a Ni tu, ni vos, PaÃs patit, Presència Data: abr. 2nd, 2017 Comentaris tancats a Quan en dèiem TBO
Aquesta setmana s’està celebrant a Barcelona el Saló del Còmic, consolidat com una trobada de referència del sector, un dels més intergeneracionals del món de la cultura. Al còmic s’hi sol entrar de menut i molts aficionats, quan es fan adolescents i adults (per aquest ordre, preferiblement) no deixen de perdre mai l’interès per les […]
Afegit a PaÃs patit, Presència Data: oct. 2nd, 2016 Comentaris tancats a De Palmira a Colom
La proposta de la CUP de fer retirar l’icònic monument a Colom del capdavall de les rambles barcelonines, aixà com també l’està tua del negrer Marquès de Comillas de la Via Laietana, reobre el tema de la iconoclà stia polÃtica o ideològica. Des que el món és un món poblat per humans ha estat prà ctica habitual per […]
Afegit a PaÃs patit, Presència Data: set. 4th, 2016 Comentaris tancats a El museu de la titola
Com que des de fa uns mesos em dedico a coses relacionades amb el món de la cultura, la meva cunyada, no sé si per donar-me idees o perquè ha trobat la iniciativa curiosa, o una mica per totes dues coses, m’ha portat d’un viatge recent a Islà ndia el prospecte d’un original museu que tenen […]
Afegit a Ni tu, ni vos Data: des. 5th, 2015 Comentaris tancats a Woody Allen, el geni constant
Fa uns dies el senyor Woody Allen va fer vuitanta anys. Una efemèride que els periodistes hem aprofitat per fer un repà s exhaustiu de la seva producció fÃlmica, una feina que tothom coincideix en destacar per haver estat, i continuar sent, espectacularment prolÃfica, amb prà cticament una cinquantena de pel·lÃcules a un ritme de gairebé una […]
Afegit a El llegir no fa perdre l'escriure, Presència Data: nov. 8th, 2015 Comentaris tancats a Històries del cinema
Amb gairebé un segle i quart de vida i una producció que ha crescut a un ritme vertiginós el món del cinema és un pou sense fons d’històries i arguments. Davant d’una pantalla gran, o de la més petita del televisor, n’hem sentit a dir i n’hem vist de tots colors, fins i tot quan […]
Afegit a Ni tu, ni vos, Presència Data: nov. 1st, 2015 Comentaris tancats a Els pecats de la carn
Tants segles i dècades que ens ha costat treure’ns de sobre les admonicions de la religió i la repressió capellanesca per deixar de considerar il·lÃcita l’activitat sexual i ara resulta que el pecat de la carn és una qüestió d’exacta literalitat. És la carn, la que mengem, la que ens portarà a cremar a l’infern […]
Afegit a Ni tu, ni vos, Presència Data: oct. 18th, 2015 Comentaris tancats a La propina està en crisi
El magnat de la restauració Danny Meyer ha decidit eliminar les propines a la seva cadena de 13 restaurants, tots a la ciutat de Nova York. En comptes d’això aposta per apujar els sous als seus treballadors i oferir-los un programa de promoció laboral atractiu. La iniciativa no és pas menor, ja que ha causat […]
Afegit a PaÃs patit, Presència Data: oct. 10th, 2015 Comentaris tancats a No em toqueu en Serrat
No he escoltat mai una cançó tan trista com La tieta i això és dir molt, ja que sóc un gran aficionat als tangos i als boleros, paradigmes de la depressió cançonera més depriment. Aquest i altres temes de Joan Manuel Serrat van marcar bona part de la meva infantesa al voltant del tocadiscos familiar […]
