Arxiu de la categoria: Catalunya

Un clúster a Girona per a la televisió en 3D

L’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona han acordat que el clúster TIC Media de Girona tingui un aspecte identitari i s’ha decidit que sigui la televisió en 3D. L’objectiu és situar el Parc de la UdG en l’àmbit del TIC Media i que sigui un referent en l’àmbit de la televisió del futur per oferir continguts en 3D. No és fàcil en aquest moments de  crisi intentar promoure grans projectes com aquest, però l’elecció de configurar un citilab a Girona pot ser una bona forma per convertir la ciutat en un punt més de referència al mapa de Catalunya. Hauria de ser un altre motor d’atracció del parc i de la ciutat per concentrar les empreses TIC de la demarcació i crear un pol d’atracció en el camp de la TV3D. D’entrada, el repte és donar l’oportunitat a les empreses perquè puguin invertir, crear xarxa i fer recerca en 3D, “quan encara hi ha molt a fer en aquest sentit”. Al final, és quan configures un clúster. L’edifici, a part d’integrar empreses, també vol ser un referent per oferir platós de televisió per enregistrar en 2D i 3D en directe. Però també fer realitzar-hi postproduccions audiovisuals i fomentar la realitat virtual per a sectors tan importants per al nostre territori com la medicina i el turisme.

La definició del centre ja està creada i tant Girona com Catalunya necessiten projectes motors com aquest i saber-los promoure i rendibilitzar-los. I seria important que sortissin bé per posicionar-nos en el mapa TIC amb bones esperances de futur i enxarxar territori, empreses, societat i tecnologia. Tant l’Ajuntament de Girona com el Parc de la UdG ja tenen referents com el Citilab de Cornellà i el Medialab la Salle. Per tant, tindrem un punt més de referència per promoure amb més força el nostre potencial en la nova societat tecnològica i digital. La competivitat hauria de ser una motivació.

Música / Time Is Tickung Out # The Cranberries

No disparin a la pianista

Han estat injustes les crítiques que ha rebut Mònica Terribas per l’entrevista al president Montilla. Era d’esperar que la conversa entre la directora de TV3 i el líder català rebés més crítiques negatives que elogis pel context electoral en què es troba Catalunya però, principalment, pel control polític constant a què està sotmesa la televisió pública catalana. Continua sent un mal símptoma que TV3 no pugui estar per damunt de la reacció de l’audiència per poder oferir una entrevista d’aquest nivell, i ja és massa habitual haver de passar els filtres habituals i els mecanismes que fa massa anys ha de suportar. A més, amb valoracions molt injustes que han arribat, fins i tot, a desqualificar la persona i no la seva tasca com a presentadora i directora. I Terribas, de fet, va actuar com sempre en aquest tipus de registre. Ara bé, mentre s’ha esbombat l’estil de la “pianista” s’ha deixat de valorar què deia el president de la Generalitat. Que era el que realment importava i el motiu principal del programa especial.

Tants anys reivindicant una televisió pública independent i de qualitat, i sempre acabem per encallar-nos allà mateix i haver de suportar els obstacles que acaben per frustrar innecessàriament els dirigents de l’ens.  És l’evidència de la temptació que genera governar i tenir el poder del control informatiu, amb la por que els mitjans públics no actuïn al teu favor. Governi qui governi, TV3 i el seu director/a haurien de tenir molt més autocontrol i poder de decisió. Segur que encara tindríem millors professionals i hi guanyaríem els teleespectadors.

Música / Right To Be Wrong # Joss Stone

La Catalunya que hauria de liderar

Castell-Platja d’Aro. A mig matí. Desenes de treballadors escampats al costat de la carretera un diumenge treballant a corre-cuita per intentar que Fecsa-Endesa pugui restablir el subministrament d’electricitat a les llars i empreses que, una setmana després, continuen sense llum al Gironès i el Baix Empordà. És una altra imatge entristidora que s’afegeix a les d’aquests dies en veure les torres de tensió caigudes al terra o bé doblegades a causa del temporal de neu que, per inesperat que fos, no n’hi per comprovar ara les deficiències que patia el nostre sistema. Veure com un helicòpter ajuda a col·locar pals de fusta en lloc de torres és una sensació massa tercermundista que Catalunya no mereix, que evidencia com durant anys hem estat a mans d’una empresa energètica que no ens ha tractat com a bons clients. Que, sens dubte, ho som.

Els catalans sempre hem tingut un esperit que ens ha permès ser un territori de referència a l’Estat espanyol i convertir-nos en líders en molts aspectes de la nostra societat. Hem estat una terra de lluitadors i emprenedors, i per això hem tingut un bon cartell a l’exterior. Però aquesta realitat s’ha anat transformant i les infraestructures en són una bona demostració. De fet, hem passat èpoques recents molt pitjors però sempre ens n’hem sortit. Tots junts, amb l’afegit de ser terra d’acollida i esperances, per la nostra bonança econòmica. Després d’aquest mal capítol, ara tornarà a passar i sempre ens toca refer-nos contra les mateixes adversitats que no ens afavoreixen. Però hi ha responsabilitats i una gran empresa que se n’ocupava de gestionar-ho. Per tant, és a qui li toca compensar als milers de clients catalans afectats.

Música / L’home que treballa fent de gos # Els Amics de les Arts

El temporal de “Política 2.0”

Ha coincidit la presentació del llibre d’Ernest Benach, Política 2.0, amb la nevada que ha patit Catalunya. Com si fos producte del destí, el dimarts al vespre el president del Parlament presentava el seu llegat a Barcelona mentre la visió de la novetat política es barrejava a internet amb les constants actualitzacions dels usuaris a les xarxes socials sobre el temporal de neu. Benach feia temps que preparava un llibre que reflectís el seu pensament sobre la política a la xarxa, l’actitut dels polítics i l’activitat dels usuaris a la xarxa. I les fórmules d’interacció més pensant en el futur que en el present. Ell sap i no li espanta divulgar-ho, que l’esclat de la ciutadania a la xarxa està transformant la política, tot i els lligams i barreres que encara es generen per salvaguardar el poder. En part, comprensible, després de tants i tants anys que la política s’ha convertit en un instrument de poder i els partits en estructures piramidals de principis militars.

Però la realitat està canviant: es vulgui o no. La primera nevada 2.0 de la història de Catalunya ho ha demostrat. Per sort, hi ha persones que accepten el canvi i no tenen temors a reconèixer que el canvi comença per ells mateixos. Per sort també, Ernest Benach és el president del Parlament i n’és un referent. I ja no són complicitats amb Benach, que també, sinó valorar objecticament el reconeixement que el seu llibre està tenint entre els usuaris. Potser, per als encara volgudament escèptics, són “només” una minoria però mai millor dit que la bola de neu només està començant a baixar.

Música / Keep The Car Running # Arcade Fire

Salt i l’àrea metropolitana de Girona

Anit, a la presentació del Black Music Festival, vaig comprovar que hi ha un altre Salt, el que no ha estat tan mediàtic aquests dies. Ara que televisivament s’ha calmat la tensió, tot i que continua existint, hi havia moltes cares conegudes a l’acte a La Mirona que donaven l’opinió dels fets recents, arran de la primera protesta que va impulsar el promotor musical Pere Vila per reclamar més seguretat als carrers. L’alcaldessa saltenca, Iolanda Pineda, ha gestionat amb encert el rol mediador de l’ajuntament i, tal com va passar amb l’alcalde de Vic, ha sortit reforçada pel seu propi partit. Però el pòsit pels efectes dels robatoris i la manca de seguretat continua existint -ara hi ha més reforços policials-, amb persones que han patit la violència, com un company del diari, i escoles on molts caps de setmana hi han entrat a robar. I aquests saltencs, amb respecte envers el municipi i la resta d’habitants, encara se senten impotents i reclamen més civisme als carrers.

A causa de la crisi econòmica, Salt té ara complicat assimilar la convivència perquè que ha hagut d’afrontar en molt pocs anys l’arribada d’immigrants gràcies a la bombolla immobiliària. Mentre Salt s’ha transformat ràpid i li ha costat socialment adaptar-se al canvi, ha tingut el mèrit d’afrontar el que d’altes municipis han vist de la distància. Si observem el radi de Girona, s’observa que Salt, per la seva estructura, ha fet la feina de la integració social d’altres municipis. És difícil creure en l’àrea metropolitana  de Girona si hi ha desigualtats estructurals importants i evidents. És aquesta l’àrea metropolitana que s’ha planificat? Salt ha quedat massa abandonat en els darrers anys i, per sort, li han donat identitat projectes com l’Espai Gironès (amb l’afegit del seu entorn),  l’Hospital Martí Julià, l’Escola de Fisioteràpia i la Factoria Coma Cros (amb seus com la de la UOC). Salt continuarà lluitant com ha fet sempre, des de la seva independència, amb dificultats ja conegudes mentre Girona i altres petits municipis de l’àrea metropolitana continuen intactes a excepció dels recents barris residencials que s’han construït gràcies, principalment, a la mà d’obra que provenia de Salt.

Música / Lloyd # Get It Shawty

El Baròmetre TIC aprova Catalunya amb un just 5,1

La fundació CTecno presentarà demà la segona edició del “Baròmetre TIC“, que dóna un aprovat just al sector de Catalunya, amb una nota del 5,1 sobre 10. El centenar d’experts que han participat a l’estudi han valorat la situació del sector amb 0,4 punts més que l’any passat. L’informe, elaborat per CTecno i la consultoria DEP Institut, mesura quantitativament i qualitativament els indicadors clau del sector i permet realitzar periòdicament un diagnòstic dels aspectes que han presentat una millora i els que han empitjorat respecte de l’anàlisi anterior.

Com a fortaleses es destaca l’elevada valoració dels professionals del sector, la capacitat de les empreses per comercialitzar productes competitius i innovadors, el posicionament capdavanter a escala estatal, i l’existència de subsectors tecnològics punters a escala global, com la biotecnologia, i àmbits radicionalment forts en l’economia catalana que poden créixer mitjançant la incorporació de la innovació tecnològica, com la indústria automobilística o el turisme.

Entre els ítems en què encara es detecta un clar suspens i necessitat de millorar hi ha, per exemple, l’àmbit de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i), que només arriba al 4,3; o la relació entre universitat i empresa, que es queda en un 3,9 de puntuació. Entre les debilitats del sector destaquen també el finançament de projectes TIC, la manca de lideratge del sector, la manca de coordinació entre els diferents agents i organismes encarregats de dinamitzar el sector i el posicionament competitiu respecte a Europa i el món.

Música / Street Spirit # Radiohead

Cuspidis: nova xarxa social per a muntanyencs

cuspidis

La gironina Isabel Mas acaba de crear una xarxa social anomenada Cuspidis per a muntanyencs i aficionats a la muntanya que és pionera a Catalunya. El portal va néixer el 9 de febrer i en una setmana ja té 280 persones registrades. Cuspidis confirma la fragmentació de les xarxes socials que comença a sorgir ara i la mateixa impulsora les defineix com a xarxes socials verticals, perquè ja tenen un “segment de mercat més concret”, a diferència de Tuenti o Facebook. Mas tenia ganes de promoure una idea de negoci després d’experiències professionals en el camp de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Amb Cuspidis ha recompensat el seu esperit emprenedor i una motivació personal, amb l’aspiració de crear una temàtica que en ella personalment li agrada, després de fer rutes de senderisme. El target del web és ben clar: “s’ofereix una plataforma on els usuaris puguin compartir coneixements i experiències entorn el muntanyisme”. Tot el servei és gratuït per als usuaris, que poden:

– Consultar, comentar i valorar tot tipus d’informació relacionada amb la seva afició generada per usuaris amb preferències d’oci i consum similars.

– Crear i compartir continguts: esdeveniments, rutes, ressenyes de llocs, fotos / vídeos, bloc personal i de grup, fòrum de grup.

– Conèixer i quedar amb actuals o futurs companys d’afició.

– Crear grups per temàtiques / aficions i gestionar les activitats del grup.

– Obtenir informació i recomanacions d’activitats, rutes i recursos de muntanya.

Una vegada ha “saltat” Cuspidis a la xarxa el proper repte és rendibilitzar-lo i promoure que les empreses del sector si vagin anunciant per promoure la comunicació amb els usuaris. La seva creadora està convençuda que les xarxes socials verticals poden ser un atractiu com a reclam publicitari i vol donar entrada més endavant a la reserva d’activitats i allotjaments per potenciar la interacció anunciant-clients. “Tothom coneix algú que li agradi la muntanya i l’avantatge que té una xarxa social és que pot créixer exponencialment”, comenta. De moment, es presenta en català i castellà, i l’objectiu és anar incrementant més idiomes a mida que el web es vagi consolidant.

Música / Eyes On The Prize # Mavis Staples

El Grup Serhs arrisca en temps de crisi

El Grup Serhs ha presentat aquest matí el pla estratègic per als propers cinc anys i ha estat interessant comprovar com hi ha empreses catalanes de referència que, malgrat la crisi, tenen ganes d’arriscar i continuar invertint per progressar. De moment, dels onze hotels actuals -8 en propietat-, l’empresa maresmenca té l’ambició d’ampliar la xifra en cinc anys i arribar a la trentena, amb noves explotacions tant en el mercat català com l’internacional. El president de Serhs, Ramon Bagó, ha admès que és moment d’aprofitar-se dels qui han jugat a fer d’hotelers sense ser-ho, especialment gràcies a la gran quantitat de diner negre circulant, i acabada la “bogeria arriba l’hora de comprar”. I això també té mèrit per als empresaris catalans del sector turístic, ja que cada vegada és més complicat competir amb els preus que poden oferir mercats com els de Turquia, Croàcia i Egipte, gràcies a una mà d’obra barata. Ells ens han pres força clients del nord d’Europa i és evident que el turisme català cada vegada depèn més del propi turisme de segona residència i que el que ve de la resta de l’Estat.

Però Serhs, tot i afrontar un 2009 que és “un any que no estem contents però del qual n’estem molt satisfets”, ja ha fet un pas important en anunciar l’obertura d’un nou hotel a la ciutat de Petra. La recessió ha afectat en les vendes del grup amb una davallada del 4% però tot i això, buscarà les noves oportunitats amb la finalitat d’arribar a l’excel·lència i ser ambiciosos “per què els moments complicats també donen oportunitats”. Just quan la indústria turística global passa per un mal moment i es comercialitza a través del low cost, el Grup Serhs està disposat a arriscar amb ambició.

Música / Naive # The Kooks

La divisòria que marca Maragall

Ernest Maragall ha estat el primer en posar en evidència públicament que hi ha una clara divisió  ideològica al PSC. El conseller d’Educació ha marcat el posicionament que pensa una ala dels socialistes catalans, just quan es comença a encarar la precampanya, amb suports importants com el del conseller Castells. A les portes del trajecte final del segon Acord del Tripartit, Maragall ha fet un balanç pessimista que convida a crear un nou escenari polític a partir d’aquest any 2010, ja que les seves declaracions donen ja per finiquitat el pacte amb ERC i ICV, En l’article d’ahir a La Vanguardia, Maragall va ratificar la visió que ja va anunciar dimecres i ha provocat que augmenti la tensió en el si del PSC  i els socis de govern perquè el bloc que representen polítics com Maragall també vol demostrar el seu posicionament i alhora existència. Montilla, de moment, ha rebaixat públicament el pes del to de la visió de Maragall -caldrà veure què passa aquest migdia en clau interna de partit- però és ja imparable que a mida que s’acostin les eleccions, previstes en teoria per a novembre, vagin sortint sectors dels partits de coalició que es mostrin contraris als pactes actuals, sobretot, perquè les enquestes no són gens bones.

Música / Dos dias en la vida # Jarabe de Palo

PD: Enhorabona a Mar Coll pel seu guardó als Goya, després de l’èxit de tres premis als Gaudí, amb Tres dies amb família.

Catalunya, la regió europea més emprenedora

L’emprenedoria catalana acaba de rebre una bona dosi d’optimisme perquè la Unió Europea ha premiat Catalunya per les seves polítiques estratègiques per a petites i mitjanes empreses amb l‘European Entrepreneurial Region Award, el guardó que reconeix les regions més emprenedores de la Unió. La candidatura catalana era una de les 10 finalistes en la primera edició del premi, a què es van presentar 35 regions europees, i ha rebut el suport el Consell General de Cambres i les patronals Foment i Pimec a Catalunya. Una bona notícia per combatre els temps de crisi i que arriba per distingir un entorn que no té les coses gens fàcils mentre l’economia catalana i espanyola no es recuperin. Contra el pessimisme, la manca de crèdit i les traves que encara genera l’administració, la distinció és bon reconeixement per continuar avançant, progressar com a territori i voler demostrar que Catalunya pot ser una referència en el marc europeu.

La candidatura catalana ha passat per davant de les d’altres regions europees, segons Huguet “amb una important tradició industrial i econòmica”, com Baden Wurttemberg, Llombardia, Flandes, Madrid, València i Emilia Romagna. El guardó és el corresponent a l’any 2012, de manera que Catalunya “podrà lluir aquest logo durant tres anys, que ens obrirà portes a projectes competitius”, va afegir Huguet, per atreure inversió, crear noves empreses i fomentar l’esperit emprenedor.

Música / Is This It # The Strokes