Laporta tanca el cicle virtuós

[Youtube]IUQTHSmTHTM[/Youtube]

El president del Barça se’n va del club per la porta gran. Després de set anys, Laporta tanca el cicle virtuós amb una lliga que passarà a la història per l’excel·lència de l’equip de Pep Guardiola: 99 punts, amb 31 victòries, 6 empats i només 1 derrota. Ha estat un final de somni després de tornar a caure la grandesa del Madrid construïda a base de milions, però no de títols. Acaba un mandat de set anys de llums i ombres però amb una cloenda de record que dóna més vistositat als seus anys de president. Després de fets i  frases que han passat a la història per excés de supèrbia, Laporta ha passat en només dos anys, coincidint amb l’arribada de Guardiola, de ser criticat per mig estadi -amb mocadorada inclosa- i quedar-se gairebé sol a la junta directiva, a gairebé aixecar tots els títols en joc. El president del Barça ha acabat per  frenar-se mediàticament, saber estar en el seu lloc i adaptar-te a la filosofia que reivindica cada setmana en les rodes de premsa el mateix entrenador: unió interna d’equip i tècnics, humilitat com a col·lectiu, talent al camp, sacrifici, esforç, il·lusió…

Ara, Laporta té ganes de fer el salt a la política i té la mateixa ambició que el va du a voler ser president del Barça el 2003. Tot i alguns capítols de les hemeroteques, Laporta deixa un mandat molt brillant futbolísticament, acompanyat de l’èxit de seccions com el bàsquet i l’handbol, sòlid en quant a filosofia  Cruyffista i molt identitari nacionament parlant. És el que més cal valorar i agrair-li. També fa set anys ho tenia tot en contra en voler enfrontar-se a Lluís Bassat i va guanyar. Veur’em què passa ara amb Laporta polític, quan també ho torna a tenir tot en contra. Ell, de moment, ha donat els millors anys de la seva vida, tal com va dir quan va entrar, i aviat els vol donar a la política.

Música /Somewhere over the Rainbow # Israel Kamakawiwo

Duran Lleida avança Zapatero i Rajoy

[Youtube]DNOcayYOIlw[/Youtube]

L’última enquesta del CIS posa en evidència el lideratge i la credibilitat de la política espanyola, ja que els dos líders polítics de l’Estat, Zapatero i Rajoy, no són els més ben valorats pels ciutadans i sí ho és Duran Lleida. Ja és prou significatiu que el líder d’Unió sigui el polític amb més bona nota per als enquestats, ja que la formació catalana pràcticament no té visibilitat al Congrés. Duran Lleida, que reiteradament intenta donar mostres de moderació i apel·la als discursos de consens, s’ha quedat sovint a les portes d’un ministeri durant el mandat de Zapatero. De fet, aquesta darrera enquesta del CIS no és tant diferent a les últimes, tot i que després de dos anys i escaig de les últimes eleccions generals ha de ser preocupant per al PSOE i el PP que els seus dos líders tinguin aquesta valoració: el 75% dels ciutadans té poca o cap confiança amb Zapatero, mentre que amb Rajoy la xifra puja al 82%. És la constatació que els ciutadans tenen altres preocupacions més enllà de la clàssica Guerra Freda mediàtica. Si aquesta percepció es manté, tal com és de preveure perquè la crisi pressiona cada vegada més als polítics d’Estat -també als governants autonòmics i alcaldes-, és lògic que acabi passant factura als dos grans partits amb vista a les eleccions d’aquí a poc menys de dos anys. I és que sense Panem et circenses no hi ha optimisme als pobles.

Música / Se dejaba llevar # Antonio Vega

L’oportunisme de Nike amb el Barça

[Youtube]ge5M1W2ha3I[/Youtube]

Brillant guió del nou anunci de Nike aprofitant el bon moment esportiu del Barça de futbol. En aquesta ocasió, s’allunya de la promoció dels grans esportistes de fama mundial i se centra en l’esperit del planter del Barça, ara que causa sensació amb la incorporació de tants jugadors en el primer equip d’ençà l’arribada de Pep Guardiola: Víctor Valdés, Puyol, Piqué, Sergio, Xavi, Bojan, Iniesta,  Jeffren, Messi… Els petits sempre s’inspiren en els grans, a qui veuen com a ídols, i amb qui algun dia voldrien arribar a compartir vestidor. Ser com ells.  Jugar com ells. Per això, l’espot juga amb l’efecte mirall i transforma un vestidor de nens amb un d’adults, on es poden arribar a sentir les mateixes il·lusions, reptes i tristeses. I el Barça és, en aquests moments, el club d’arreu del món qui més pot encarnar aquesta filosofia i sentiment, just quan el seu màxim rival ara mateix no podria fer aquest mateix anunci. I si la publicitat és “l’art de convèncer els consumidors”, com defineix Lluís Bassat, el Barça és la millor marca futbolística per vendre, commoure i estimular la vocació de compra dels espectadors. I Nike ha volgut aprofitar aquest còmode avantatge comercial que li ofereix en safata el club que equipa.

Música / Pétalo de sal # Fito Páez & Marlango

L’únic nexe d’unió és Fainé

La possible coalició d’estat Zapatero i Rajoy continua immòbil políticament parlant. L’escenificació d’ahir a La Moncloa ho va tornar a demostrar. El nexe és el futur de les caixes d’estalvis. Malgrat la delicada situació econòmica de l’Estat, sobretot per la pujada de l’atur i el context global, ara és el moment de pensar en què fer amb les entitats d’estalvis. El primer pas és el de marcar l’objectiu que cal centralitzar-les i “bancaritzar-les”, com si ens hem d’espavilar a ser encara financerament més europeus. Doncs costarà. I costarà tot i les primeres fusions a Catalunya, Castella i Lleó, Andalusia i Galícia.

El segon pas és confiar en Isidre Fainé, president de “la Caixa” i de la confederació de caixes espanyoles, gràcies al suport vital de Rodrigo Rato (Caja Madrid) que, com a bon polític i ara financer, ja s’ho cobrarà en el seu moment. Resulta que ha de ser Fainé qui ha de dirigir el full de ruta estratègic de les caixes i qui té el pes i el lideratge perquè la mutació sigui efectiva i sostenible. De fet, el canvi que hauria de “tocar” ja l’ha fet la mateixa “la Caixa” des de l’aterratge de Joan Maria Nin. Però “la Caixa” sempre ha actuat al marge dels anclatges que voldria la política -per dominar-ho tot- i aquest ha estat sempre el seu gran mèrit. Veure’m si després del ferm lideratge de Fornesa, Fainé pot continuar dirigint “la Caixa” amb la mateixa convicció i pilotar les fusions espanyoles com a estadista financer sense ser polític.

Música / Lobo Hombre en París # La Unión

Un any i mig després

[Youtube]0s5ueTEjZxs&feature=related[/Youtube]

14 d’octubre de 2008. Imatge de l’última trobada entre Zapatero i Rajoy per parlar de la crisi econòmica a La Moncloa. Aquesta va ser l’última reunió privada del president espanyol amb el cap de l’oposició i demà hi tornaran després d’un any i mig. Just quan més unitat política i institucional necessita el moment actual, més distants s’han mostrat els dos dirigents que, precisament, mai han tingut una bona relació, encara que mai ha estat tan tensa com la de González amb Aznar. Demà el tema protagonista tornarà a ser la crisi, però ja és preocupant que un any i mig després continuem amb registres que són cada vegada més preocupants, malgrat les dades de l’atur de l’abril hagin baixat a Catalunya i l’Estat. El més curiós del reencontre és que l’altra trobada entre Rajoy i Zapatero va ser el 23 de juliol de 2008, també a La Moncloa, per parlar sobre dos grans temes: el terrorisme, on aquí sí que s’han assolit avenços importants, i la renovació dels òrgans judicials del Tribunal Constitucional, on ara encara estem molt pitjor després de la “no sentència” contra el Nou Estatut. Dins aquest estadi d’enfrontament constant entre govern i oposició, entre el PSOE i el PP, massa vegades interessen més qüestions partidistes i en clau electoral -en qüestions considerades d’Estat ja estan d’acord- que no per al bé del conjunt de la societat. I demà, repetir una vegada més aquesta escenificació pel poder, diríem que no toca. La realitat vol respostes i no posicionaments.

Música / Breakdown # Jack Johnson

Neix el projecte Spacedelta

Els bessons gironins Albert i Víctor Martín han creat el projecte Spacedelta per potenciar un segment a internet que als Estats Units té molt èxit. I amb un target molt clar: “El teu web propi, sense complicacions”. Els creadors de Twitxr (una idea brillant per promoure els microblocs amb les fotos amb el mòbil), que tenen la seu al Parc de la UdG, aposten per comercialitzar un servei en línia que permet a l’usuari que pugui tenir la seva pàgina web de manera molt pràctica i sense la necessitat de tenir coneixements tècnics sobre blocs, webs i internet. La iniciativa va dirigida per al gran públic ara que s’ha consolidat internet en la societat per la seva penetració en les llars, empreses i organitzacions.

Spacedelta s’adreça a les pimes, entitats, comerços o autònoms que vulguin tenir una presència a la xarxa i no desitgen fer una gran inversió econòmica en temps de recessió. Per aquest motiu, el projecte d’aquests emprenedors gironins ofereix un servei que conté tot aquest pac: disseny, allotjament, domini, correu electrònic, posicionament en els buscadors… Una idea global que intenta que el client es pugui alliberar de tota la complexitat que suposa crear i mantenir un web en propietat per un preu mensual de 19,99 euros.

Música / Sandra # Litus

José Tomás, Garzón i les consultes

La tercera onada de les Consultes sobre la independència han tornat a deixar el got mig ple: alguns celebren el 20% de participació -són molt bons resultats i per la satisfacció de la gran feina feta- i d’altres se’n alegren del que consideren un pobre registre -des de la distància i l’immobilisme-. Entre aquesta dicotomia s’han celebrat les consultes en ciutats tan importants com Girona, Olot, Manresa i Lleida i això és el més estimulant per als qui pensem que cal valorar aquesta iniciativa per l’esperança que ha generat. Al marge dels partits polítics, aquesta invitació que provoca l’activisme perquè la societat participi en una votació que, per molt que no sigui vinculant, és estimulant perquè dóna veu perquè es pugui representar les aspiracions del poble català. Lògicament, els qui pensem en les consultes com a bona referència és lògic que encara desitgem més i suposi un desànim el 14% de Lleida. Però s’ha fet feina i se’n farà més.

I mentre aquest matí, aquesta era la notícia del dia a Catalunya en dues emissores de ràdio d’àmbit espanyol han obert els informatius amb l’estat de salut del torero José Tomás i el nou enfrontament -un més- entre el PSOE i el PP sobre la polèmica que genera el jutge Garzón. I és clar, tot seguit, tocava “maltractar” les consultes a Catalunya i riure’s de les aspiracions dels independentistes amb un 20% de participació. Entre aquestes notícies tan representatives -amb l’afegit del silenci d’altres mitjans catalans-, em quedo amb el “ladran, luego cabalgamos” i amb l’esperit de veure el got i la botella per anar omplint. “Y desacomplejados amigo Sancho”.

Música / Anem # Roger Mas

Roses acull el primer seminari Propaganda

El Teatre de Roses acollirà el seminari PROPAGANDA, que es vol convertir en la trobada de referència a Catalunya sobre la comunicació institucional. Aquest projecte és idea del consultor figuerenc Pau Canaleta i se celebrarà els propers 7 i 8 de maig. Segons el mateix Canaleta, “Propaganda neix amb l’objectiu d’ajudar a tota aquella persona que tingui la responsabilitat de comunicar una institució -pública o privada- a veure noves maneres de millorar la comunicació de la institució”. En aquesta primera edició hi participaran ponents com Ignacio Ramonet, Xavier Oliver, Marçal Moliné, Jaume Duch, Antoni Gutiérrez-Rubí, Toni Puig, Daniel Ureña, Víctor Curto i Jordi Fortuny.

Un bon espai de trobada, que neixarà a l’Alt Empordà, i que intentarà aportar idees, reflexions i un nou diàleg sobre cap a on va la comunicació institucional i, sobretot, noves fórmules de comunicar una institució i de relacionar-se amb els ciutadans. En aquest procés, les noves tecnologies, les xarxes socials, les marques institucionals hi tenen molt a veure. Aquest projecte m’agrada perquè omple un buit que estava descobert a nivell català i també estatal, i està enfocat per a totes les persones que tenen la responsabilitat de comunicar en una institució així com professionals del món del periodisme, relacions públiques i publicistes.

Música / Temps o Rellotge #  Sanjosex

Va “saltant” el PP més sicilià

El PP comença a treure les pomes podrides del cistell de l’aparell després dels escàndols de corrupció. Ho intenta fer amb elegància i sense que resulti esquitxada la cúpula popular, però el “mal” ja està fet i des de fa uns anys. Aquests tipus de personatges, amb peculiars sobrenoms tan sicilians com “Don Vito”, cohabitaven dins del partit però al marge de la política. S’ocupaven de l’altra gestió, especialment les infraestructures, i fer que tot el procés del Pla B sortís bé dins del radi d’acció d’on es governava, amb l’evident connexió Madrid-València. De fet, a més gran o petita escala, de personatges com “el Bigotes” n’han circulat forces per complir amb els encàrrecs oportuns perquè després tot el puzle encaixés.

Ara, és el PP qui n’ha de pagar les conseqüències amb dimissions inevitables i que, amb vista el propi aparell, encara ens intentin voler fer creure que Don Mariano controla els “tempos” alhora d’utilitzar el bisturí. Acaben de “saltar” el senador Luis Bárcenas i el diputat Jesús Merino, però no podem “comprar” aquesta gran injustícia amb l’ús de la gestió pública. Per molt que s’intenti llançar aquest missatge, la política, per desgràcia, perd transparència i credibilitat per culpa de trames com la del “Gürtel” i personatges tan sicilians.

Música / Ragazzo della via Gluck  # Adriano Celentano

PD: Curiós el cas del creador de la Wikipedia, que a causa del núvol volcànic viatjarà amb autobús i n’editarà vídeos a YouTube.

Saloufest = 5 milions

El balanç del Saloufest ja té una xifra final: 5 milions d’euros. I això en període de crisi i quan el turisme global se’n resenteix. És un bon resultat econòmic per als empresaris que aposten per aquesta trobada de joves universitaris britànics a l’inici de la primavera, amb l’arribada de més de 8.000 clients potencials a baix cost. A banda de la polèmica que s’ha generat a Salou pel model turístic que s’ha definit a la ciutat, està clar que s’ha complert l’objectiu d’amortitzar la nova seu de la festa -iniciada el 2002- d’aquests joves amb ganes de diversió. La costa catalana, gràcies al seu entorn, pot presentar una oferta molt variada per intentar atraure visitants tot l’any i pot intentar ser competitiva en qualsevol registre: des del turisme destinat a joves estudiants, amb les conqüències que se’n poden derivar, a turistes de classe alta que arribin amb un creuer de luxe. Tot és qüestió del reclam que es promocioni des dels municipis (valoració de Pere Granados) o la pròpia Generalitat (visions d’Huguet i Montilla).

En el cas de Salou, la ciutat ha definit una oferta, clara i pràctica per intentar amortizar un període de l’any que no és fàcil ocupar. S’ha tingut el mèrit de rendibilitzar-la a causa de trencar l’estereotip habitual d’apostar pel turisme familiar. I ha tingut un preu per les conseqüències que s’han originat per l’allau de crítiques i queixes. I un rendiment, tal com també passa a  Calella i Lloret de Mar. I és que com sempre alhora de passar comptes, per als catalans i, en aquest cas els salouencs, “la pela és la pela”.

Música / El Presente # Julieta Venegas