La política catalana a la xarxa

L’Associació STIC.CAT ja té planificat l’acte del dissabte 23 de maig a l’edifici Jaume I de la Universitat Pompeu Fabra, que ha donat suport a aquesta iniciativa. Amb el títol de la La política catalana a la xarxa, s’ha convidat els responsables dels webs del partits polítics perquè presentin els seus webs respectius webs i anunciïn el que considerin més destacable, just en l’inici de la campanya de les europees i a quinze dies de les eleccions. El format serà una barreja de la importància de les TIC en la nova política catalana basada a partir de la xarxa i les sinèrgies que se’n generen a través dels usuaris, simpatitzants, militants i els propis polítics. S’ha convidat als webmaster de CiU, el PSC, ERC, el PP i ICV perquè en la primera part facin un recentrament de la visió durant deu minuts cadascun. Després del descans, tindran 10 minuts més per presentar els reptes de futur. L’acte començarà a les 11 del matí i suposa un repte més per als qui formem STIC.CAT: esperem que us agradi el format i que ens torneu a donar el vostre suport.

Música / Greeen Eyes # Coldplay

Barça-Manchester, la final global

Sempre recordaré que Laporta posava d’exemple a la seva candidatura com a aspirant a la presidència del Barça la grandesa del Manchester com a gran club del món. Tot allò dels power point i les gràfiques comparatives amb el club anglès que lluia una junta jove, renovadora, amb moltes aspiracions, desconeguda, i que es va atrevir a enfrontar-se a Bassat. Doncs bé, gairebé sis anys després d’aquell estiu i de la victòria sorprenent, el Barça ha aconseguit aquest gran repte, ja que la final de la Lliga de Campions de Roma és la més desitjada. De fet, és la final global d’uns temps globals. El duel dels nous temps mediàtics, el que pot mobilitzar durant dues hores tot aquest gran món audiovisual de les pantalles planes, en qualsevol racó del planeta: pels mòbils, els ordinadors i les televisions.

És la final dels dos clubs més universals del moment i que arriba en una fase cíclica en la qual el Manchester vol demostrar que continua sent el club de referència de la dècada, mentre que el Barça aspira a destronar el rei. I la final també és la demostració que cada vegada és més gran la diferència d’aquests clubs amb els de les seves respectives lligues i que ja és innegable que el futur més proper passa per a una gran lliga d’equips europeus i no disputar una lliga espanyola de 20 equips.

Laporta va posar d’exemple el somni d’aquesta final i tot i les dificultats més recents del seu mandat, en pocs anys ha aconseguit fer-lo realitat. Quan potser tothom s’esperava menys d’aquesta directiva després de les dimissions i les dures i constants crítiques de Rosell, el Barça, amb el mèrit que li pertoca a Pep Guardiola, acarona els tres títols i ha arribat a la final de la Champions demostrant, com bé va declarar el mateix Laporta al final del matx, que “el futbol estima el futbol”.

Música / We Will Rock / We Are The Champions # Queen

“Zori” Ibarretxe!

Sempre m’ha agradat Ibarretxe. La seva personalitat en la política ja diria que està en extinció i ha demostrat que pot arribar fins al final amb els seus ideals: tenia un pla estratègic que ja voldria per a Catalunya. I just, tal com s’havia especulat, abandona la política quan Patxi López és nomenat nou lehendakari. Ahir era el dia del nou president basc, que serà el primer lehendakari socialista de la història, però Ibarretxe mereix un elogi lloable per la seva trajectòria, després de deu anys en el càrrec.

És evident que per fer política a Euskadi cal un ADN especial, però deixant de banda els dos extrems tan oposats,  Ibarretxe era un corredor de fons sòlid i amb un ideals ferms. I va arriscar i molt amb el nou procés de Nou Estatut basc; per això s’havia de desactivar de Madrid. Ara, se’l pot qüestionar per tirar la tovallola però quan sempre es critica els polítics per no acceptar el seu final de cicle, el fins ara lehendakari se’n va després de dos mandats complets. Com si hagués governat als Estats Units. Per tant, és el moment que el PNB afronta un nou cicle i el repte de buscar un nou líder després dels perfils d’Ardanza i Ibarretxe. Dos homes amb ADN polític i que eren amb massa freqüència dimonitzats des de Madrid, que ansia sempre comandar la política basca. Ara, precisament, ho podrà fer, tot i el mèrit de Patxi López d’arribar a la presidència.

Música / Quiero Ser # Amaia Montero

Cuina, golf, flors i ciclisme

La ciutat de Girona ha superat amb nota el segon gran atractiu organitzatiu d’aquest any com ha estat la celebració del PGA de Caldes. Més enllà de la meritòria victòria del francès Thomas Levet, les instal·lacions, l’organització, l’afluència d’espectadors i, fins i tot, el bon temps han ajudat a assegurar el risc d’haver gestionat el repte de tenir el campionat en terres gironines. Ara és l’hora de les valoracions i de pensar si cal tornar a repetir l’experiència l’any que ve, amb el factor de la rendibilitat més enllà de l’atractiu esportiu que es pot veure en els 18 forats. L’espectacularitat del camp és innegable i els espectadors que hi assistien per primera vegada així ho reconeixien. Cal millorar alguns aspectes en quant a l’organització esportiva, amb més rigor amb els silencis, més assistència de serveis de bar i la col·locació de marcadors digitals per seguir els resultats en directe. Però en global, la resposta és satisfactòria i se suma al altres grans reptes que hi ha programats aquest any: el Fòrum Gastronòmic, el Girona Temps de Flors (comença dissabte) i l’arribada del Tour. De moment, els dos primers han funcionat i les perspectives són molt bones respecte els altres dos grans esdeveniments. I si surten bé, ajudaran a situar Girona al mapa mediàtic internacional i evidenciar que tenim un marc incomparable i que som capaços de gestiornar actes de primer nivell esportiu i cultural.

Música / Me gusta como eres  # Jarabe de Palo

Un canvi que no és fàcil

Tot just entrem en aquesta societat líquida que va batejar molt bé Bauman per definir aquests nous temps de canvis accelerats i el trencament d’unes estructures estables. I la transformació no serà fàcil per molt que, tot i els efectes de la crisi, l’alternativa sigui parlar de la societat del coneixement i la nova era digital. M’agrada aquest concepte, tot i que encara no estem preparats a causa de les pors, l’escepticisme i la incertesa. Temps al temps però, ja que les persones cada vegada tenen més ganes de moure’s en aquesta direcció. Sabem quin és el trajecte però encara cal deixar passar anys perquè realment s’inverteixi en aquests nous conceptes i les institucions, les empreses i la política afrontin el nou canvi per adaptar-se a un món que evoluciona a un ritme vertiginós.

L’exemple mateix l’encarna Obama, que ja du cent dies en el càrrec com a mandatari de la primera potència mundial. La seva figura i lideratge reuneixen el concepte de canvi i una il·lusió en l’aplicació d’aquests nous valors que, fins i tot, van més enllà de l’economia. Amb Obama, ja tenim una realitat i no una base utòpica per pensar que tots podem participar, en la nostra petita o gran escala, en impulsar aquesta nova transformació. Mentrestant, podem tendir a l’individualisme però al mateix temps el ciberespai també cada vegada ens connecta més i ens dóna la igualtat per pensar i actuar localment i també globalment. En el fons, està naixent la Revolució Digital, una nova societat que fins i tot, no és fàcil imaginar.

Música / Across The Univers # Bono, Jagger, Keys, Billy Joel…

L’última gran revolució editorial

La llibreria Blackwell de Charing Cross, a Londres, acaba d’estrenar una màquina per imprimir, anomenada Expresso Book Machine (EBM), que ja l’han definit en el dispositiu “més revolucionari en la indústria editorial en els últims 500 anys”. És capaç d’imprimir i enquadernar un llibre en cinc minuts, el temps que un client pot aprofitar per visitar la llibreria o consultar llibres o prendre’s un cafè. El nou invent imprimeix 105 pàgines per minut i, fins i tot, enquaderna en color (imatges). Com si es tractés d’una gran fotocopiadora, té l’avantatge de posar al servei dels clients 400.000 títols disponibles i ja està preparada per presentar-ne més d’un milió. I el preu final del llibre és el mateix que si l’haguessin comprat a la llibreria o haver-lo encarregat.

Segons el propietari de Blackwell, l’EBM donarà una oportunitat a les llibreries que no tenen grans estocs i que no poden competir amb les més grans. Però caldrà que passi encara un temps perquè aquest revolucionari invent s’arribi a consolidar comercialment i se’n puguin valorar els avantatges.  Es perdrà l’encant de les llibreries? I el dels llibreters i llibreteres? I l’encant del tacte?  Potser l’EBM té el seu lloc natural en estacions de trens i aeroports però de moment, en una ciutat tan cosmopolita com Londres, en pocs dies ja ha causat sensació. En temps de crisi econòmica, en l’època de la nova societat digital, en la fase de naixement del llibre electrònic, tan sols un aparell d’aquest gran invent ja s’ha convertit en revolucionari. A nous temps, nous invents.

Música / Rotterdam # The Beautiful Song

PD: Arriba una nova edició d’El menú de l’escriptor. Blocs i literatura. Demà hi serem.

El fil vermell de les vides

Em va agradar anar a veure ahir l’obra “El hilo rojo”, al Teatre de Salt. Va ser una representació a través de les vivències d’uns animals sobre el procés real d’adopció de les persones. Amb senzillesa però amb molt respecte, l’obra es basa en una llegenda anònima d’origen xinès, que argumenta que entre dues persones que estan destinades a tenir un llaç afectiu existeix un fil vermell, que ve amb elles des del seu naixement. El fil vermell és la metàfora del procés de l’adopció, com si es tractés dels vincles imaginaris, però al mateix temps reals, que s’estableixen entre els pares adoptants i el fill que els espera en un altre punt de món. Per això, moltes famílies es van sentir identificades amb l’argument de l’obra i van veure representat el seu procés personal en algun moment de la representació. Encara que s’escenifiquen diferents estats d’ànim, les petites dosi d’emoció també es deixen entreveure en el procés personal del públic que ahir va omplir el teatre. Per això, el fil vermell que al final de l’obra els actors posen a grans i petits al canell té un significat especial: com la mateixa representació. Evoca moments, il·lusions, esperances, somnis… el nexe màgic de la vida entre pares i fills que formen una família.

Música / Running To Stand Still # U2

Sant Jordi sempre hi és

Catalunya té un patró excepcional, únic, perquè ens concedeix l’oportunitat de fer-nos sentir orgullosos. Els catalans no tenim massa motius per irradiar la nostra identitat més enllà de les nostres fronteres però la diada de Sant Jordi ho ha aconseguit a través del lligam de les persones i el sentiment que es pot generar en el regal d’un llibre o una rosa. Amb la barreja de pensaments, el tacte passant pàgines i els olors de roses humides. I l’oportunitat de trobar-se. Ahir en va ser la prova, a banda de què es va vendre més o qui va ser l’autor o autora més comercial.

No és un bon moment econòmic pel canvi estructural que s’està generant, ni el paper passa per un bon moment en aquesta nova societat digital, però feia un dia esplèndid per no deixar escapar aquest Sant Jordi 2009. Ara, quan se’n faci balanç, potser el mal moment haurà passat factura en les vendes, però tot i això la societat civil va respondre. És una Diada que ens connecta i denota el nostre caràcter mediterrani. En conjunt, va transpuar un any més un sentiment de què el nostre gran mirall com a territori és a prova de, fins i tot, els mals cicles i que la il·lusió passa a través de les noves generacions.

Música / Set Portes # Lluís Llach & Pedro Guerra

La debilitat de Zapatero enforteix Montilla

Escoltant aquest matí com Jiménez Losantos carregava contra la trobada d’ahir entre Chaves i Montilla al Palau de la Generalitat pel posicionament del president català, diria que anem pel bon camí. Només faltaria que en el moment actual, tal com està de debilitat el govern espanyol -cúmul de causes però, sobretot, la gestió de la crisi-, Montilla no es volgués cobrar (diners i infraestructures) el que consideri que li pertoca a Catalunya. Encara que sigui el mateix partit polític, ja que la dualitat PSC-PSOE poques vegades s’aparenta, cal que tingui retorn el rèdit electoral de fa un any.

Quan Zapatero ha pogut exercir el seu poder ho ha fet (per això és té) i només cal revisar els seus moviments en la legislatura passada: moltes ganes de canvi autonòmic però pocs moviments i mínimes llicències. Així doncs, ara és l’hora de tancar el pesat capítol del finançament i aprofitar els deutes pendents que té la Generalitat. Encara que no sigui fàcil, per molts entrebancs que hi hagi en el procés a última hora, ha arribat l’hora de pensar que després de tant desgast mediàtic per les justes millores que reivindica Catalunya, aquestes es facin realitat. Es cas contrari, la vella recepta del “café para todos” seria tornar al passat i dilapidar el rèdit electoral que el president Montilla en pot treure d’aquí a un any per a les eleccions a la Generalitat.

Música / First Of The Gang To Die # Morrisey

PD: M’agrada la remodelació del web de la BBC en castellà.

Comencen els II Premis Blocs Catalunya

Avui mateix s’ha obert el període d’inscripcions per a la segona edició dels Premis Blocs Catalunya, que organitza l’associació STIC.CAT. Superada la incertesa de la primera vegada, i amb el bon record que ens va deixar la primera edició celebrada a Girona, els premis viatgen aquest any cap a Vic, d’acord amb la idea d’STIC de fer-los itinerants . La capital d’Osona acollirà l’acte de lliurement el 2 d’octubre. A la web dels premis hi trobareu les bases per participar-hi i la fitxa per inscriure el vostre blog a concurs.

Però tot plegat res no seria possible sense la gent que a la xarxa crea, inventa, parla, fotografia, penja vídeos, interpel·la, es relaciona, en definitiva es fa present en el món virtual d’internet que fa de la comunitat blocaire catalana una força especial, potent i definitiva que reclama identitat, posiciona el nostre grup social al món i renova les possibilitats de la gent de relacionar-se. Us esperem a la web dels premis blocs i a Vic.

Música / You’re The Best Thing # Ray LaMontagne