Esportistes catalans que triomfen a escala global

Dani Pedrosa va guanyar diumenge la prova de Moto GP al circuit de Sachsenring i va ser un èxtasi per a la premsa espanyola esportiva que es posés la samarreta de la selecció espanyola de futbol en el podi. De fet, el pilot català és un esportista més dels considerats espanyols que triomfa a nivell internacional i obté grans èxits. El podi mateix del circuit del Gran Premi d’Alemanya va ser liderat per tres esportistes catalans: Pedrosa, Elias i Marc Márquez. I el mateix ha passat amb la selecció espanyola de futbol, amb els Xavi, Puyol, Piqué, Capdevila, Cesc, Víctor Valdés… O el mateix Rafa Nadal, amb les victòries a Roland Garros i Wimbledon. O amb Pau Gasol amb el segon anell de la NBA amb els Lakers. O la “bomba” Navarro que va ser MVP de la Final Four de París, amb victòria del Barça inclosa. O amb el ciclista Joaquim “Purito” Rodríguez, en el triomf en l’etapa del Tour per davant de Contador.

En conjunt, són esportistes catalans que triomfen al món, que són molt bons, que confirmen l’alt nivell de l’esport a Catalunya, però que mediàticament s’emporten la fama en la dimensió espanyola, ja que es posen la bandera espanyola i omplen diaris esportius d’àmbit espanyol. Dins aquesta generació, Catalunya demostra que té un gran mèrit com zona geogràfica d’alt nivell esportiu mundial i que només li passa que no pot ni lluir-ho com a país ni tenir el plaer que els seus esportistes puguin presumir-ne degut a les pressions de les cases comercials o bé per les frustracions personals per evitar conflictes geogràfics.

Música / Fire On The Mountain  # Asa

Ho volem tot!

[Youtube]j3o4ckCrEnA&[/Youtube]

Molt bona feina la d’Òmnium amb l’anunci per a la manifestació de dissabte. I és que ho volem tot! Somniem i desitgem perquè tenim la llibertat de voler ser un país. La manifestació del dia 10 és un cop de puny damunt la taula després de quatre anys frustrants i del desig que no s’ha complert justícia amb el que va anunciar Zapatero en campanya electoral. Però la lluita no s’ha d’acabar en la protesta de dissabte a Barcelona sinó que hem d’unir esforços i lluitar per defensar el Nou Estatut que va aprovar el nostre Parlament. S’ha comprovat que l’objecitu del model d’un estat federal ja no té sentit en aquesta Espanya i esgotat el projecte que va promoure l’etapa de Maragall com a president hem de continuar somiant. I rebelant-nos com dissabte a la tarda. Sense temors, ni frustracions, ja que Europa s’ha transformat en trenta anys mentre que nosaltres, com a nació, continuem anclats i amb ganes d’alliberar-nos de ser una comunitat més. Volem continuar lluitant com van fer els nostres avantpassats.

Música / M’agradaria ser un Lemür # Estanislau Verdet

Felix Millet: cada vegada més sol

Fèlix Millet està cada vegada més sol. No em sorprèn que el seu advocat, Pau Molins, hagi renunciat a la seva defensa després d’onze mesos d’esclatar el cas del Palau de la Música. Per molt que Molins sigui un gran penalista és un contrasentit que en aquest moment del procés judicial, amb el seu client en presó provisional, prefereixi tirar la tovallola de la defensa. Molins té dret a respectar la confidencialitat del seu client però la renúncia denota que, fins i tot encara que sigui per motius estratègics, el cas se’ls ha escapat de les mans. Potser Millet no va explicar tot el que sabia al seu advocat,  potser no facilitava la màxima informació per  millorar la defensa, però el mecenes continua tenint l’ultima paraula, tot i que cada vegada està més sol.  És l’entorn de CiU que ha recomanat a Molins que deixi el cas? Són les mitges veritats de Millet? Són pressions d’alt nivell? Potser és que tot plegat serveix per respondre als interrogants del cas. I mentre la defensa recaurà ara en Mireia Astor, sòcia del bufet d’advocats de Joan Piqué Vidal, la resta ens continuem indignant amb aquest cas i les possibles connexions, mentre la sol·litud de Millet, encara que sigui com a pres privilegiat, està envoltada de silencis, temors i pressions.

Música / Don’t Wait To Long # Madeleine Peyroux

Els sindicats també s’han de reinventar

Aquesta crisi espanyola no deixa de demostrar cada dia que passa que els sindicats s’han de reinventar i que el seu model necessita una revisió important, de la mateixa manera que passa amb altres estructures de la nostra societat. És evident que aquest govern espanyol no ha estat a l’alçada en el procés de la taula del diàleg social i ha demostrat símptomes de gestió en matèria econòmica molt preocupants, però pràcticament ha passat el mateix amb la patronal espanyola i el seu president, Díaz Ferran, que incomprensiblement encara continua en el càrrec mentre fa el joc al PP. Però aquesta tendència maquiavèl·lica del líder de la CEOE en un cicle crític com aquest, suposa un contrast amb el rol dels sindicats, que evidencien que els temps de bonança també els ha passat factura.

Les complicitats governamentals de CCOO i UGT, transformades en grans subvencions, han provocat que a l’hora de la veritat la seva força reivindicativa quedés adormida i no tingués poder de mobilització desitjat. Per això, la manifestació dels treballadors públics va ser una decepció. I aquest poder sindical també va quedant ben retratat en els darrers mesos en les seves rodes de premsa puntuals, com les d’ahir a la tarda, on cada vegada estan més desfasades en l’espai temps.

Música / Breakeven # The Script

Del Laportisme a Sandro Rosell

Després de més de dos anys d’esforç, Sandro Rosell va culminar anit l’assalt al Barça (el web el presenta com el president més votat de la història) per posar fi amb contundència i moral al cicle “virtuós” de Joan Laporta. La victòria electoral del gran favorit és rontunda. Solvent. I no queda ni un aspirant reforçat amb vista el 2016 després de, fins i tot, anar a votar els indecisos. Per això ara, Rosell té credibilitat per iniciar la seva etapa al club blaugrana acompanyat del seus homes de confiança. S’obre una era de sis anys en la qual el “nou” president espera confirmar el lema de campanya de Tots som el Barça, a través del qual es rebaixarà la intensitat política de l'”expresident” i voldrà donar una imatge molt menys presidencialista.

Així és que el Barça encara un nou cicle en un gran moment esportiu, amb un club modernitzat, amb seccions guanyadoresmi amb la solvència que ara cal continuar progressant en aquest màxim nivell. Però la tensió de la campanya, la famosa porta del darrere -amb auditories anunciades per Rosell- i les ombres d’aquest gran club sempre planejaran a causa de tants i tants interessos. Demostren que, tot i l’abraçada inesperada d’ahir, una presidència del Camp Nou mai serà fàcil. De moment, Rosell ha merescut aquest moment i ha treballat molt per aquesta victòria: el seu somni. No se li pot negar el desig d’intentar-ho i d’aquí aquest triomf inapel·lable, tant en el fons com en les formes,  perquè així ho han volgut els socis.

Música / Mariacaipirinha # Carlinhos Brown

Reunits, reunits i reunits

Gairebé a la mateixa hora que el Banc Mundial alertava sobre la delicada situació econòmica de l’Estat espanyol, els integrants de la taula del diàleg social estaven reunits al Ministeri de Treball per intentar arribar a un acord a última hora sobre la reforma laboral. Govern, sindicats i patronal fa gairebé tres anys que estan encallats en un procés que el mal cicle econòmic no permet tants entrebancs i desacords, després de tant diàleg i tantes reunions. Aquesta incertesa només pot passar en un estat com l’espanyol, que ha afrontat amb molt retard les mesures anticrisi i encara amb errors estratègics importants. És difícil d’imaginar veure el govern alemany, ja no parlem del nord-americà, reunit fins a altes hores de la matinada per desencallar un acord a tres bandes després de tant temps. I la sensació tan desconcertant que pot arribar a produir als ciutadans veure com una retallada profunda s’ha anat posposant per un govern que “només” pretenia guanyar temps. Ara, es va contrarellotge i amb la necessitat de donar una imatge d’unitat, mentre planeja en l’ambient de la taula del diàleg social l’amenaça d’aprovar la reforma laboral per decret a mans d’un govern que està contra les cordes. Tot plegat, un cúmul de sensacions de massa fragilitat per a un moment que hauria de ser de fortaleses.

Música / Tristeza # Pereza

Una fira necessària

[Youtube]VWL3mH1wUzo[/Youtube]

Arriba ja FiraMerCAT, que és una iniciativa de l’Ajuntament de Girona per promoure l’ús del català en l’etiquetatge dels productes comercials. És la primera iniciativa que es du a terme d’aquestes característiques i la fira ha volgut ocupar un nou espai per sensibilitzar els usuaris sobre la importància de resaltar els productes del país i alhora que tenen sensibilització per la nostra llengua. Però a més, és molt important que s’hagi volgut impulsar el Compromís de Girona perquè universitats, ajuntaments, entitats públiques i empreses, entre altres, apostin per comprar productes etiquetats en català. És l’inici d’un bon trajecte, de potenciar l’esperit emprenedor, la voluntat de sumar i no cal que ningú se senti inferior pel fet d’etiquetar en la nostra llengua i, a més, vol tenir ambició en aquests nous temps d’esperit global. De fet, els catalans sempre hem tingut un esperit de poble de mercaders que sabem arribar molt més lluny de les nostres fronteres. I així hauríem de continuar sense renunciar els nostres orígens ni camuflar la nostra identitat. I si cal, doncs, etiquetant en català, castellà, francès, anglès, alemany, xinès i japonès.

Música / La forma d’un sentit # Mishima

Com seguidors al Senat

[Youtube]Gj7e-oEg3_c[/Youtube]

La imatge que van donar ahir els polítics del PSOE i el PP en la sessió del Senat va demostrar que no està a l’alçada per mostrar les formes de la política en un moment econòmic tan delicat com l’actual. La sessió de control al govern va semblar més la rivalitat entre aficions esportives que no un acte més a la Cambra Alta per debatre les mesures, amb els errors i encerts comesos, per com superar aquest mal cicle econòmic. En lloc d’afrontar amb serenitat el debat i les idees de futur, la tensió acaba, fins i tot, amb la paciència del president del Senat, Javier Rojo, que ha d’aixecar la veu per frenar la crispació dels senadors i senadores. Tal com va resumir el mateix Rojo en una paraula: “lamentable”. La brega va durar més de dos minuts i és una evidència més del perquè la crisi ha arribat a aquests límits a l’Estat espanyol mentre a d’altres països europeus, tot i la caiguda de cicle, els indicadors no són tan alarmants. Veure’m què passa avui al Congrés, en un altre debat entre el PSOE i PP per la crisi i si torna a pesar més l’estètica que l’ètica política.

Música /Hoppipolla # Sigur Rós

La Fundació del Príncep i el parc de la UdG

Fundació

Ho avançava amb to distès aquest divendres a l’hora del cafè el mateix Arcadi Calzada: “la Fundació Príncep de Girona ha d’estar al Parc de la UdG“. Per acabar concloent que ja s’ha concretat el seu nou emplaçament, que serà ben aviat al parc, tal com feia mesos que s’apuntava. I ara se’n prepara una de grossa per a l’estiu a l’Auditori, amb els prínceps in situ i una primera jornada internacional relacionada amb el coneixement, les TIC i l’emprenedoria. Hi té molt a veure en la coordinació un emprenedor tan ben connectat com Alfons Cornella, d’Infonomia. Serà la primera gran posada en escena de la fundació després de la presentació i, molt probablement, serà un èxit, però és inevitable no voler veure tot el que suposa aquesta fundació i per quin servilisme s’ha creat. Però clar, si als pesos pesants de la societat gironina ja els agrada i interessa, doncs serà qüestió d’oblidar la nostra història i no pensar més enllà de tot el que significa la nostra identitat. Amb aquest projecte, la personalitat de la monarquia queda ben integrada en el nostre territori i al mateix temps ens obre al món, amb una vocació clara sobre quin és l’objectiu i quin missatge volem transmetre.  Un target excel·lent i ben pensat. Per tant, benvinguts prínceps!

Música / White Trash Beautiful # Everlast

5 anys de YouTube

[Youtube]Tlmho7SY-ic[/Youtube]

El canal de vídeo més famós de la xarxa, com és YouTube just compleix 5 anys. El gran èxit global d’aquest portal és que sembla que faci molt més temps que sigui operatiu i ens serveixi de referent per cercar vídeos, música, conferències o imatges curioses. Des de l’inici del primer vídeo, YouTube ha sabut transmetre la vocació de fomentar-ne l’ús entre els usuaris, amb un clar esperit 2.0. O sigui, els espectadors i usuaris també van haver de canviar la mentalitat en els inicis, ja que d’acostumar-se a ser un espectador, el canal oferia la possibilitat de ser-ne el protagonista i, a més, públic, gairebé a l’instant, i compartir-ho. El mateix target de creació ho exemplifica: va ser fundat per tres companys de treball,  Jawed Karim, Chad Hurley i Steve Chen, amb la idea de poder pujar i compartir vídeos en un espai web, sense la necessitat d’intermediaris.

Per això, actualment, cada minut es pugen 24 hores de vídeo i pel que fa les visites, és la tercera pàgina web més consultada del món. I des que Google va comprar la companyia, a finals de 2006 (per 1.650 milions de dòlars), els beneficis rutllen cada vegada més, ja que els ingressos dels anuncis dels patrocinadors es van triplicar en el 2009.

En la seva fase de progressió tècnica, YouTube s’ha preparat per admetre els vídeos en alta definició i 3D i arriba a resistir més de dos milions de visites diàries. El proper gran pas serà convertir-se en canal de retransmissions en directe,  com poden ser els partits de futbol i els concerts de música, a més de llogar pel·lícules de vídeo. Una aposta interessant, futurista i, clarament, guanyadora per continuar sent un referent global, tot i que cada vegada té més competència.

Música / Original Of The Species # U2