El 28-N va ser un diumenge de tardor com qualsevol altre. Fresquet i plujós, al capvespre, i una mica gris, al llarg de tota la jornada. Tret d’un degoteig de gent a prop dels col·legis electorals, en els carrers no vaig saber veure res gaire diferent de la resta de caps de setmana de final de novembre. Els llums de Nadal estaven encesos en els barris comercials i al centre de les poblacions més importants de la demarcació. Fins i tot els mitjans de comunicació, tret dels informatius, al llarg del dia i abans de les 8 del vespre no feien cap desplegament excepcional. Ningú no diria que hi havia eleccions, i menys si escoltaves les converses de la gent: l’únic tema que d’atenció per tothom era el Barça-Madrid d’aquest vespre; s’hi notava molta passió i una gran expectativa que no es palpava en relació amb els comicis. El joc electoral no tenia cap secret, ningú no s’esperava cap sorpresa, tret d’algun aspecte residual; tothom sabia amb antelació qui era el guanyador i qui eren els perdedors. Només en la xarxa, en el món 2.0 hi havia gran activitat electoral, a mitjan tarda ja es donaven uns resultats molt aproximats als definitius. La sorpresa més esperada, aquest vespre.

Figueres és una ciutat que té problemes amb els accessos. Primer van ser els de la nova presó, ara són els de la nova estació del TAV i fa dècades el dèficit d’un accés nord a l’autopista. En el darrer cas, és un problema històric que és responsabilitat no se sap ben bé de qui; en els altres dos casos, l’alcalde de Figueres n’ha culpat reiteradament el govern de la Generalitat. Els accessos de la presó es van resoldre, sembla que a canvi que l’ajuntament figuerenc solucionés abans la manca de clavegueram del nou centre penitenciari. D’aquí a vint-i-quatre dies tindrem el TAV a Figueres, sense accessos. La qual cosa que segons la Generalitat és responsabilitat de l’Ajuntament. A mi no m’interessa gens qui ha de posar l’asfalt, ni qui ha de pintar, ni qui deu calés a qui. L’únic que ens ha d’amoïnar és el detall de no tenir entrebancs per anar a buscar el TAV. Podrà ser? Ja no estarem en campanya.

Un dels esports més practicats al nostre país és criticar la política i els polítics. És com parlar de futbol, tots hi entenem i tothom es veu capaç d’opinar a veure qui la diu més grossa. Però curiosament mentre, per una banda, admirem i convertim en ídols i herois determinats jugadors del Barça fins que cauen de l’escambell, per un resultat advers, per una altra banda deixem verds els polítics o els que aspiren a ser-ho. No tenim compassió. És cert que fa massa mesos que estem en campanya, encara que oficialment no va començar fins ahir a la nit (avui a les zero hores per ser legalment precisos). Podem pensar que la campanya no serveix per a res, potser és cert. Tot i els seus defectes, aquest és el joc democràtic. Potser no era exactament això el que volíem, el que vam somiar, però va costar molt car aconseguir-ho, no malbaratem aquest somni.

L’ona expansiva de la sentència del Constitucional contra l’Estatut de Catalunya té uns efectes devastadors i està causant uns danys que avui encara són difícils d’avaluar. Una mostra clara n’és l’ofensiva contrària a l’ús del català a les administracions públiques que també ha arribat a Girona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha admès a tràmit una demanda contra el reglament del català a la Diputació de Girona, cosa que pot suposar la suspensió cautelar de la normativa. Primer, va ser el PP qui obertament va iniciar aquesta croada anticatalana, i ara és un dels seus apèndix, una anomenada Convivència Cívica qui ha denunciat l’ajuntament dels ajuntaments gironins. Dit d’una altra manera, als 221 municipis gironins. I a sobre, sembla que se’n fotin, quan utilitzen el nom de “la convivència” que ells, amb accions com aquesta, intenten dinamitar.

Comença el solstici d’estiu i a partir d’ara oblidarem les nevades que han marcat aquest hivern i parlarem de la calor i les altes temperatures. En teoria, amb el canvi d’estació meteorològica, canviem de roba, d’hàbits, d’alimentació i mirem al calendari quants dies falten per gaudir de les vacances. I ho celebrem la nit de la revetlla de Sant Joan. És el moment en que s’arraconen els problemes i escoltem allò de «ja en parlarem després de l’estiu». Abans, però, s’han de deixar els deures fets. Hores abans de començar oficialment l’estiu, s’ha celebrat la quarta onada de consultes sobre la independència i aquesta setmana el Tribunal Constitucional encara ens pot aixafar la revetlla si finalment es decideix a emetre la nefasta sentència contra l’Estatut. Els partits polítics aprofitaran per enllestir la maquinària electoral per obsequiar-nos passat l’estiu amb una allau de promeses i crítiques als adversaris, i els sindicats faran els preparatius per la vaga general convocada per al dia 29 de setembre. I alguns ajuntaments dedicaran els darrers plens abans de vacances a aprovar mocions per regular l’ús del burca i el nicab, caient així en el parany que els ha parat el PP. Però a l’estiu, no patiu, perquè tota cuca viu.