El PP no té les coses clares, ni a Catalunya ni a Espanya. El darrer invent dels conservadors catalans ha estat presentar-se com alternativa a Catalunya de la mateixa manera que Obama ho ha estat a Bush. Han copiat frase i colors i no els ha fet vergonya posar costat per costat un cartell d’Obama i un de Sánchez-Camacho. A vegades sembla que els polítics s’esforcin per donar artilleria a la gent del Polònia.
Arxiu d'etiquetes: Afegir nova etiqueta
Conciliació familiar?
No acabo d’entendre ni el conseller Maragall ni els mestres. Començo pels últims. Diuen que si les classes comencen el 7 de setembre no tindran temps de preparar el curs?! QUe vagin abans a treballar, no? Si el problema és que la Generalitat no els avança el que necessiten que es comprometi a fer la feina ben feta -ja se sap que l’altra no té futur…- i entregar el material al juny o al juliol. Ara Maragall. Aquesta societat no està preparada per facturar-te a casa els nens durant una setmana al febrer. Això no és Suècia ni Finlàndia, ni tenim el mateix clima ni la majoria de la gent fa jornada intensiva. Per mi que la soferta comunitat educativa està tan desconnectada de la realitat com els polítics. Els mestres troben collonut fer una setmana de festa al febrer i acusen els pares de voler aparcar els fills a l’escola. Es deuen pensar que és millor aparcar-los a casa, així el problema ja no és seu, és d’un altre. Sempre ho he trobat una expressió de mal gust, això de dir que els nens els volem aparcar. Jo vull que m’ajudin a educar els meus fills. Ja m’agradaria tenir més temps per fer-ho jo mateix, però la realitat és una cosa ben diferent. Els pares també treballem i no veig els empresaris molt receptius a regalar-nos una setmana de vacances per la patilla, la d’en Maragall i els mestres, és clar…
Mr. Miracle
Obama ha passat de la potència a l’acte, que diria el filòsof. Ara ja és President. Al seu lloc estaria espantat. Un món orfe de referents l’ha rebut com si acabés de baixar del cel i tingués la bareta màgica que ha de solucionar tots els problemes del planeta. Un món que està en recessió i que pateix una crisi d’identitat de les més importants de la seva història. Trencar l’herència de trenta anys de conservadurisme -exceptuant l’època Clinton- i de domini del cluster industrial i militar no és poca cosa. Obama ha demostrat ser prou astut per derrotar primer Hillary Clinton i després guanyar la Casa Blanca. Se suposa que tindrà la mateixa habilitat per sortejar els obstacles que té al davant, però per assolir-ho haurà de fer certes renúncies i potser això defraudarà els seus electors. Afronta el repte de millorar el món segurament sense poder transformar-lo, que és el que espera la gran majoria de persones que li han fet confiança. Això serà el més difícil del seu mandat: no defraudar els americans i un món que l’ha coronat com el primer president global.