Arxiu mensual: febrer de 2010

La tensió a Salt es radicalitza

Després de la celebració del ple ajornat dilluns a l’Ajuntament de Salt per una manifestació de veïns que demanaven més seguretat, durant el dia d’ahir es van reviure moments d’extrema tensió a dins i a fora del saló de plens. I també va ser molt impactant veure el desplegament policial d’anit a Salt. Cotxes i més cotxes de policia i els mossos que envoltaven el cèntric ajuntament abans de la manifestació de més de dos-cents immigrants que van voler protestar contra la situació que viuen. La tensió ha anat en augment en els últims dies i els nouvinguts van demostrar que estan cansats de no poder sortir al carrer per la pressió veinal que reben i els constants controls  dels agents per controlar si tenen vigent la documentació personal. Per sort, els agents cívics van intentar complir a contrarellotge per intentar que la manifestació no anés a més i es generessin enfrontaments que afegissin encara més llenya al foc. Els agents polícials, reforçats per a l’ocasió, van voler donar una imatge de seguretat però al mateix temps va provocar més malfiances entre els protestants.

Al final, no es van produir incidents, tot i que la tensió entre l’ajuntament, els veïns i els nouvinguts serà difícil que es calmi a curt termini. Mentre els saltencs protesten per la manca d’inseguretat, els immigrants i els seus joves fills lamenten que sense feina i amb poc recursos no poden fer res més que passejar pels carrers. Alguns dels portaveus de la manifestació no es cansaven de repetir a alguns dels periodistes que van ser seguir l’acte de protesta que el que volen és treballar, poder alimentar les seves famílies, que se’ls deixin tranquils i no se’ls culpi a tots dels robatoris que s’ha produït en les últimes setmanes. Mal problema social aquesta conseqüència més de la crisi i que, de moment, ho està pagant un dels municipis catalans i espanyols amb més índexs d’immigració. Com deia un veí del carrer Major de Salt, “si no tenen menjar, és normal que els ganivets corrin de nits. I si la cosa va a més, els ganivets correran de dia i després serà molt pijtor”. Com deia un altre saltenc periodista: “això és tot just l’inici de la crònica d’una mort anunciada”.

Música / Who I Am # Nick Jonas

La crisi econòmica i la crisi política

Estem en el considerat pitjor any del mal cicle econòmic que vam començar el 2008. Són ja dos anys per intentar remuntar la situació amb mesures integrals que ens permetin progressar i evitar circular per aquest camí sense sortida, més enllà de culpar els bancs i les caixes com a protagonistes de la crisi. La travessa del desert com a col·lectiu, sobretot de les persones més desafavorides, és cada vegada més dura i tot plegat dóna la sensació que està massa embolicat  i encallat entre els governs, les entitats financeres, les patronals i els sindicats. Assumida la crisi econòmica i els seus efectes amb les preocupants xifres de l’atur, també està quedant en evidència la crisi política pel fons i les formes que transmeten les constants rivalitats al Parlament i al Congrés. Quan la societat reclama mesures amb urgència i que puguin ser efectives, els partits polítics continuen evidenciant que són maquinàries estructurades per arribar al poder i no per crear unitat entre govern i oposició a no ser que s’arribi a una situació límit.

Potser, en el fons, és que ara, més enllà de les confrontacions polítiques constants i les paraules estimulants llançades al vent, recollim el que vam sembrar durant el cicle econòmic de bonança, tant en en l’àmbit financer com el polític. I mentre això passa, la bombolla es va desinflant i els ciutadans continuen reclamant mesures urgents per evitar que augmenti l’atur. I sinó hi ha cap progrés real, és evident que encara creixi més la desafecció política i ens veiem obligats a pensar que la generació dels nostres pares, els nascuts als anys 20, 30 i 40, potser van lluitar molt més del que ens pensem i, fins i tot, per molt menys. Vagi per a ells, aquest petit record en forma d’homenatge.

Música / Waiting on the World to Change # John Mayer

Toca vendre un tipus de normalitat a Euskadi

[Youtube]v4A6HouTM-E[/Youtube]

Envien els reis a Bilbao per a la final de la Copa del Rei de bàsquet i passa el que era d’esperar: gran pitada inicial contra la sortida dels monarques al pavelló (sobretot els aficionats bascos i catalans), que després alguns mitjans de comunicació intenten magnificar i d’altres rebaixar. Però enviar els Reis d’Espanya a Bilbao tenia un missatge clar per transmetre més enllà de l’esport: un tipus de normalitat institucional a Euskadi des que Patxi López és el Lehendakari. A l’ACB ja li anava bé arriscar-se amb aquesta jugada pel pes mediàtic que podia adquirir l’esdeveniment, i més amb una final previsible que sempre és la que més interessa per l’audiència i els ingressos: un Barça-Madrid. I, per cert, on eren els representants polítics catalans al majestuós pavelló?

Amb els reis a la llotja, la polèmica estava servida i més quan els monarques no acostumen a ser-hi mai en les finals de bàsquet: l’última vegada va ser fa 9 anys a Màlaga. Però amb Juan Calors i Sofía a Bilbao s’assegurava també l’assistència dels dos presidents -Laporta i Florentino, com així va ser- i el pesos pesants de la política basca -Patxi López, l’alcalde de Bilbao, Iñaki Azkuna…-. És la demostració d’un intent més perquè des que no governen els nacionalistes a Euskadi, hi ha una altre País Basc més pacífic i integrador, això si sempre en clau espanyolista. A Catalunya, ja hi estem molt acostumats a aquestes dobles lectures perquè tenim més arrels fenicies que no els bascos.

Música / Sara # Revolver y Mikel Erentxun 

“You’re in Catalonia”

És ja una confirmació que el Mobile World Congress dóna prestigi a la ciutat de Barcelona. És un esdeveniment de pes internacional que li permet ser una referència mundial durant quatre dies pel que fa el segment de la telefonia mòbil. En aquesta edició, tot i l’evidència de la crisi, ha aconseguit captar l’atenció d’empreses, usuaris i els mitjans especialitzats per les novetats que si van presentar. Passejar-se pel congrés significava com sentir-se a Londres, París, Nova York o Los Angeles, per la quanitat de companyies estrangeres i visitants foranis. La llengua que s’escoltava era l’anglès i suposava un gran contrast veure els diferents origens dels empresaris i els visitants: indús, nord-americans, asiàtics, llatinoamericans…

Ara, arribarà l’hora del balanç, que més enllà de la tan relativa xifran finals d’assistents, el que realment s’hauria de valorar és si Barcelona amortitza la fira que, de moment, es quedarà dos anys més. O sigui, gestió empresarial per rendibilitzar la inversió. I més en època de recessió. I vist que aquests quatre dies suposen un Open City Barcelona al món, com a gran aparador, vaig trobar que era desaprofitar l’ocasió per tan sols penjar una pancar-te a la zona d’accés a la Plaça d’Espanya que digues als milers de visitants diaris que eren a Catalunya. Una senzill plafó com el que surt a la imatge que, després de promoure la marca Barcelona, digues “You’re in Catalonia”. Tampoc hagués costat tant: només era qüestió de creure-s’ho. O és que després del Jocs del 92 el segell internacional de qualitat només pot ser Barcelona i no Catalunya? Una oportunitat més deixada escapar mentre les empreses del sector TIC cada vegada més marxen de Barcelona per posicionar-se a Madrid. I també hi perd Catalunya més enllà del pes, l’oportunisme i la gran política urbana de la seva capital.

Música / Llença’t # Novo

Cuspidis: nova xarxa social per a muntanyencs

cuspidis

La gironina Isabel Mas acaba de crear una xarxa social anomenada Cuspidis per a muntanyencs i aficionats a la muntanya que és pionera a Catalunya. El portal va néixer el 9 de febrer i en una setmana ja té 280 persones registrades. Cuspidis confirma la fragmentació de les xarxes socials que comença a sorgir ara i la mateixa impulsora les defineix com a xarxes socials verticals, perquè ja tenen un “segment de mercat més concret”, a diferència de Tuenti o Facebook. Mas tenia ganes de promoure una idea de negoci després d’experiències professionals en el camp de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Amb Cuspidis ha recompensat el seu esperit emprenedor i una motivació personal, amb l’aspiració de crear una temàtica que en ella personalment li agrada, després de fer rutes de senderisme. El target del web és ben clar: “s’ofereix una plataforma on els usuaris puguin compartir coneixements i experiències entorn el muntanyisme”. Tot el servei és gratuït per als usuaris, que poden:

– Consultar, comentar i valorar tot tipus d’informació relacionada amb la seva afició generada per usuaris amb preferències d’oci i consum similars.

– Crear i compartir continguts: esdeveniments, rutes, ressenyes de llocs, fotos / vídeos, bloc personal i de grup, fòrum de grup.

– Conèixer i quedar amb actuals o futurs companys d’afició.

– Crear grups per temàtiques / aficions i gestionar les activitats del grup.

– Obtenir informació i recomanacions d’activitats, rutes i recursos de muntanya.

Una vegada ha “saltat” Cuspidis a la xarxa el proper repte és rendibilitzar-lo i promoure que les empreses del sector si vagin anunciant per promoure la comunicació amb els usuaris. La seva creadora està convençuda que les xarxes socials verticals poden ser un atractiu com a reclam publicitari i vol donar entrada més endavant a la reserva d’activitats i allotjaments per potenciar la interacció anunciant-clients. “Tothom coneix algú que li agradi la muntanya i l’avantatge que té una xarxa social és que pot créixer exponencialment”, comenta. De moment, es presenta en català i castellà, i l’objectiu és anar incrementant més idiomes a mida que el web es vagi consolidant.

Música / Eyes On The Prize # Mavis Staples

El Grup Serhs arrisca en temps de crisi

El Grup Serhs ha presentat aquest matí el pla estratègic per als propers cinc anys i ha estat interessant comprovar com hi ha empreses catalanes de referència que, malgrat la crisi, tenen ganes d’arriscar i continuar invertint per progressar. De moment, dels onze hotels actuals -8 en propietat-, l’empresa maresmenca té l’ambició d’ampliar la xifra en cinc anys i arribar a la trentena, amb noves explotacions tant en el mercat català com l’internacional. El president de Serhs, Ramon Bagó, ha admès que és moment d’aprofitar-se dels qui han jugat a fer d’hotelers sense ser-ho, especialment gràcies a la gran quantitat de diner negre circulant, i acabada la “bogeria arriba l’hora de comprar”. I això també té mèrit per als empresaris catalans del sector turístic, ja que cada vegada és més complicat competir amb els preus que poden oferir mercats com els de Turquia, Croàcia i Egipte, gràcies a una mà d’obra barata. Ells ens han pres força clients del nord d’Europa i és evident que el turisme català cada vegada depèn més del propi turisme de segona residència i que el que ve de la resta de l’Estat.

Però Serhs, tot i afrontar un 2009 que és “un any que no estem contents però del qual n’estem molt satisfets”, ja ha fet un pas important en anunciar l’obertura d’un nou hotel a la ciutat de Petra. La recessió ha afectat en les vendes del grup amb una davallada del 4% però tot i això, buscarà les noves oportunitats amb la finalitat d’arribar a l’excel·lència i ser ambiciosos “per què els moments complicats també donen oportunitats”. Just quan la indústria turística global passa per un mal moment i es comercialitza a través del low cost, el Grup Serhs està disposat a arriscar amb ambició.

Música / Naive # The Kooks

La divisòria que marca Maragall

Ernest Maragall ha estat el primer en posar en evidència públicament que hi ha una clara divisió  ideològica al PSC. El conseller d’Educació ha marcat el posicionament que pensa una ala dels socialistes catalans, just quan es comença a encarar la precampanya, amb suports importants com el del conseller Castells. A les portes del trajecte final del segon Acord del Tripartit, Maragall ha fet un balanç pessimista que convida a crear un nou escenari polític a partir d’aquest any 2010, ja que les seves declaracions donen ja per finiquitat el pacte amb ERC i ICV, En l’article d’ahir a La Vanguardia, Maragall va ratificar la visió que ja va anunciar dimecres i ha provocat que augmenti la tensió en el si del PSC  i els socis de govern perquè el bloc que representen polítics com Maragall també vol demostrar el seu posicionament i alhora existència. Montilla, de moment, ha rebaixat públicament el pes del to de la visió de Maragall -caldrà veure què passa aquest migdia en clau interna de partit- però és ja imparable que a mida que s’acostin les eleccions, previstes en teoria per a novembre, vagin sortint sectors dels partits de coalició que es mostrin contraris als pactes actuals, sobretot, perquè les enquestes no són gens bones.

Música / Dos dias en la vida # Jarabe de Palo

PD: Enhorabona a Mar Coll pel seu guardó als Goya, després de l’èxit de tres premis als Gaudí, amb Tres dies amb família.

Catalunya, la regió europea més emprenedora

L’emprenedoria catalana acaba de rebre una bona dosi d’optimisme perquè la Unió Europea ha premiat Catalunya per les seves polítiques estratègiques per a petites i mitjanes empreses amb l‘European Entrepreneurial Region Award, el guardó que reconeix les regions més emprenedores de la Unió. La candidatura catalana era una de les 10 finalistes en la primera edició del premi, a què es van presentar 35 regions europees, i ha rebut el suport el Consell General de Cambres i les patronals Foment i Pimec a Catalunya. Una bona notícia per combatre els temps de crisi i que arriba per distingir un entorn que no té les coses gens fàcils mentre l’economia catalana i espanyola no es recuperin. Contra el pessimisme, la manca de crèdit i les traves que encara genera l’administració, la distinció és bon reconeixement per continuar avançant, progressar com a territori i voler demostrar que Catalunya pot ser una referència en el marc europeu.

La candidatura catalana ha passat per davant de les d’altres regions europees, segons Huguet “amb una important tradició industrial i econòmica”, com Baden Wurttemberg, Llombardia, Flandes, Madrid, València i Emilia Romagna. El guardó és el corresponent a l’any 2012, de manera que Catalunya “podrà lluir aquest logo durant tres anys, que ens obrirà portes a projectes competitius”, va afegir Huguet, per atreure inversió, crear noves empreses i fomentar l’esperit emprenedor.

Música / Is This It # The Strokes

Salgado a Londres: tenim un problema

Que la ministra Salgado hagi anat a la City de Londres és l’evidència que l’economia espanyola té problemes. I dels importants. És bona la intenció del govern espanyol d’intentar transmetre un missatge de confiança als mercats financers de Londres i París (avui), encara que, fins i tot, la idea arribi amb retard. És inevitable que cal donar la sensació que s’actua en clau externa perquè la bola de neu interna s’ha anat fent grossa en poc temps i ja no és només preocupant la progressió de les xifres de l’atur (enfilen cap els 4,5 milions) i la caiguda de la bombolla immobiliària i del sector serveis sinó que en l’àmbit financer dels països motors del món es compari l’economia espanyola a la de Portugal i Grècia.

Els indicadors espanyols, tot i l’aparent tranquil·litat i missatges de calma de Zapatero, no són bons. I en cap moment s’ha aconseguit liderar amb prou força des del govern espanyol que es podia fer front a la recessió econòmica. En els moments difícils, la credibilitat és quan s’ha de guanyar a pols. Ara fa deu mesos, Solbes va acabar amb un trist final de mandat com a ministre d’Economia i el seu recanvi no té la personalitat que voldria el propi sistema, tot i la seva experiència com a executora política. De moment, durant els dos anys de crisi s’han anat apagant els focs que han sorgit sense grans projectes a mitjà i llarg termini que permetin confiar en l’eficiència d’aquest executiu per aconseguir una reactivació com han fet altres països europeus.

Música / Bild  # The Housemartins

Zapatero ja pot resar a Washington

Zapatero buscarà avui una imatge al costat d’Obama que li permeti rellançar la popularitat a escala global després de la constant incertesa de la seva política econòmica a l’Estat espanyol i la recent marxa enrere -i en només quatre hores-, del projecte de reforma del sistema de pensions enviat a la Comissió Europea, just quan n’ocupa la presidència. Però ser entre els convidats il·lustres que participen en l’esmorzar nacional d’oració que celebra el president nord-americà no li permetrà modificar la tendència de crítiques que rep el seu lideratge i el seu govern per la manca d’eficiència i planificació en la lluita contra la crisi. De fet, la recessió econòmica ja ha marcat aquest segon mandat del president socialista, que durant la campanya electoral del 2008 va cometre el gran error de negar la crisi. I quedar en evidència com a mal estadista. Quan les economies europees més potents es comencen a recuperar després de dos mals anys, l’economia espanyola continua caient mentre  que economistes com Krugman i Roubini comparen les xifres espanyoles amb les tan alarmants de Grècia.

Després de gairebé dos anys del segon mandat, Zaptero pateix les conseqüències d’haver jugat massa fort a una carta: la de la improvització. I ja no és suficient per combatre amb unes xifres de l’atur que, tal com era d’esperar, cada vegada s’enflien més. Precisament, ara és moment per no fallar en l’essència de qualsevol governant i no perdre les formes ni en l’ètica ni l’estètica. Però Zapatero transmet una inseguretat innecessària i poca solidesa en matèria econòmica. Amb l’agravant que els “seus” el deixen cada vegada més sol i la càrrega personal que li suposarà haver de suprimir ministeris per combatre la despesa pública. Per això, darrerament, els toca fer dun paperàs a Rubalcaba, Salgado i, especialment, Corbacho, que intenta resistir com pot. La sort que continua tenint el president espanyol és que l’oposició continua sense tenir un líder del carisma d’Aznar, tal com voldrien els fidels del PP, i Rato està arraconat a Caja Madrid.

Música / World Behing My Wall # Tokio Hotel