Arxiu de la categoria: ecologia

Girona 30

Publicat el per

Falta valentia a l’Ajuntament de Girona, per afrontar a fons els problemes de mobilitat i pacificació del trànsit. És cert que es fan gestos i passes per millorar la convivència a l’espai públic, amb l’ampliació de la xarxa de carrils bici, o amb la implantació, des de fa pocs dies, d’una ordenança que regularà la circulació dels patinets elèctrics i altres andròmines amb motor que circulen sense cap control per la ciutat. La nova ordenança prohibeix als patinets d’anar per les voreres i només podran circular per vies ciclistes i per la calçada de vies amb prioritat per a vianants. També és cert que s’han fet apostes importants com la Girocleta, el carril bici sota les vies del tren o la reforma del carrer de la Creu, amb espai per als ciclistes. No es pot negar la bona voluntat per millorar la mobilitat, com ho demostra l’adhesió del consistori a l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025. Però queden curts. Per què la Girocleta no s’ha ampliat a altres municipis de l’àrea urbana de Girona, com Salt o Sarrià de Ter? Per què no es resolen algunes deficiències de la infraestructura ciclista, com són la falta de connexió d’alguns carrils bici o la conflictivitat vianant-ciclista-cotxe en alguns trams, o les voltes innecessàries que obliguen a fer alguns carrils bici. Tots aquests aspectes són millorables i en alguns casos ja s’hi està treballant.

Però cal saber quan s’afrontarà el problema de fons i el més important de la mobilitat urbana. Primer es van fixar en les bicicletes, ara en els patinets, però no se sap quan es limitarà l’ús dels cotxes, per convertir Girona en una ciutat que sigui més pensada per als ciutadans. Per no parlar que cal incentivar l’ús del transport públic. El model de ciutat del segle XX està esgotat i demana canvis importants i valents. Cal situar les persones al centre de la planificació urbana i aconseguir una mobilitat sostenible, més segura i saludable. No cal anar gaire lluny per veure com capitals catalanes com Lleida i Tarragona ja són “ciutats 30”. Què espera Girona per limitar a 30 quilòmetres per hora la velocitat a tot el nucli urbà? Una mesura que ha de ser un primer pas per afrontar el problema i anar reduint la circulació del vehicle privat, fins a gairebé eliminar-lo. Girona és una ciutat en què cada dia entren o surten aproximadament uns 160.000 vehicles, i això és absolutament insostenible, i no respon al model de ciutat habitable i saludable.

Article publicat a la Galeria d' El Punt Avui el 4 de desembre 2020

La Rambla de Figueres

Publicat el per

Fotos de la rambla dLa riera Galligans travessa la ciutat de Figueres per sota terra des del sector del Turo Baix fins a la carretera de Llançà. Després del cobriment de la riera, el 1828, l’actual espai de la Rambla es va convertir en el punt neuràlgic de la vida social. La darrera reforma es va fer l’any 2003, i s’han anat fent treballs de manteniment del túnel que hi passa per sota. Després de l’esvoranc provocat per la llevantada, és obligat preguntar-se si l’ACA i l’Ajuntament havien fet tots els controls i els treballs necessaris perquè això no passés. Es parla d’un fet extraordinari, que ens ha de preocupar de manera extraordinària. En aquest passeig s’hi celebren esdeveniments amb milers de persones, i el que va passar diumenge no ha de tornar a tenir lloc mai més.

La Rambla una riera (Vídeo)

* L'Apunt publicat a l'edició de Girona @elpuntavui 3/12/14

 

Brussel·les i la MAT de Monti

Publicat el per

imagesRed Eléctrica ha anat silenciant a cop de talonari moltes veus contràries al traçat de la línia de molt alta tensió. També s’ha avingut a negociar i ha accedit a moure alguna torre. D’aquesta manera, entre una cosa i l’altra, ha anat desactivant les protestes en contra de la MAT. Aquella actitud inicial de prepotència amb què REE va desembarcar va anar canviant, però l’impacte mediambiental i els perills contra la salut de les persones, a les zones habitades, no es va modificar. Ara Brussel·les ha expedientat el govern espanyol per no haver fet els deures amb la MAT, tot i que la Comissió Europea va deixar fer, amb l’aval de l’informe del comissari Mario Monti. Amb tantes connivències, la cosa no anirà més enllà d’una simbòlica estirada d’orelles.

*Apunt publicat a l’edició  El Punt Avui 11/7/2014

Què se n’ha fet d’aquelles protestes multitudinàries!

Publicat el per

Q0VSMjE=_142937_6371_1

Un activista contrari a la MAT es va atrinxerar, al mes de gener del 2014, dins d’un cotxe enterrat on havia d’anar una torre. Al març, dues veïnes de Fellines s’encadenaven a un bidó enmig de la Gran Via de Girona. A principis de juny, quatre activistes es van lligar a dalt d’una torre de la MAT. Són les darreres protestes contra la polèmica línia que ha passat de tenir una oposició multitudinària i institucional amb el suport de la majoria d’ajuntaments afectats, a ser absolutament residual. Un canvi d’actitud d’organitzacions ecologistes, partits polítics i ajuntaments que només es pot entendre perquè s’ha resolt, per una banda a cop de talonari de Red Eléctrica o perquè en el seu moment es va deixar d’instrumentalitzar políticament la protesta que es feia únicament per desgastar el govern de torn sense cap voluntat de protegir el territori.

Un país en venda

Publicat el per

Que estem fotuts? Tots hi estem d’acord. Que s’han de fer sacrificis, hi estiguem o no d’acord? N’hem de fer per nassos, perquè ens retallen el sou, els serveis bàsics de la salut i l’educació ja no són el que eren, etc. Però arribar a posar a la venda una finca pública protegida als límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, com és el cas de la Torre d’en Mornau, ja és més que preocupant. No sé si la cosa és un frau de llei com diuen els naturalistes, però ens crea inseguretat jurídica. Si el que és públic i protegit ara es pot privatitzar, després també es podrà desprotegir. Serveixen per a alguna cosa les lleis de protecció de la natura i la llei de protecció del Parc Natural dels Aiguamolls aprovada pel Parlament de Catalunya? O és que és cert que tenim un Parlament tant de fireta que ni nosaltres mateixos respectem les lleis que aprovem. Si és que el país està en venda, podem recórrer als xinesos, que ho compren tot.

La llei del tabac

Publicat el per

Les crides d’alguns sectors a la desobediència contra la nova llei del tabac no tenen cap sentit. La normativa no vulnera cap dret, únicament posa limitacions, semblants a les que hi ha a molts països europeus. No acabo d’entendre aquests posicionaments en contra d’aquesta llei, que no s’han produït quan han entrat en vigor altres normatives. A algú li ha passat pel cap fer una crida contra la llei de trànsit que limita la velocitat de les autopistes a 120 quilòmetres, i organitzar una protesta circulant a 180 quilòmetres, o proposar que ens saltem els semàfors en vermell? Si diversos col·lectius comencessin a no fer cas d’aquelles lleis que, per una raó o una altra, no els agraden, les normes deixarien de tenir valor. És com aquells polítics que quan accedeixen al poder, el primer que fan es canviar tot allò que han legislat els seus antecessors.

Alt risc d’incendis

Publicat el per

Aquests darrers anys hi ha hagut sequera i, en conseqüència, durant els mesos d’estiu el perill d’incendis ha estat elevat. Aquest any no hi ha sequera, però el risc persisteix. Les nevades han provocat destrosses tals als boscos que es poden convertir en un polvorí els dies de la canícula estival. Segons totes les previsions s’ha pronosticat que aquest serà un any d’alt risc d’incendis forestals. Lògicament, davant d’una situació d’emergència les administracions se suposa que haurien de dedicar els màxims recursos i esforços per prevenir aquests riscos. La Diputació de Girona, que en el seu moment va considerar que havia de destinar recursos a la prevenció dels incendis forestals, ara acaba de decidir –amb l’excusa de la retallada pressupostària– deixar sota mínims la seva ajuda al control dels boscos. Si les pitjors previsions es compleixen, els incendis potser acabaran cremant algun responsable polític

Energia neta

Publicat el per

El govern de la Generalitat va aprovar l’1 de juliol que entre les zones prioritàries on s’han d’instal·lar els futurs parcs eòlics hi hagi reservats diferents espais a l’Alt Empordà. Amb relació a les propostes inicials, s’ha rebaixat la potència que es generarà i s’han acceptat al·legacions dels ajuntaments. Cap sorpresa i poques concessions. Hi haurà impacte, però serà menys. Què voleu que us digui, suposo que és el preu que s’ha de pagar per haver-nos mostrat durant anys fidels al lema «Nuclears? No, gràcies». No volíem energies alternatives? Podrem quantificar com són d’alternatius 180 megawatts de potència i un nombre de molins que es calcula que podria ser d’una quarantena d’ombres allargades?

I a sobre, ara va el Consell de Seguretat Nuclear i ens presenta un estudi en què s’assegura que no hi ha cap relació entre els casos de càncer i la proximitat a les instal·lacions nuclears. Visca les nuclears!

Bojos per l’Empordà

Publicat el per

El concert Bojos per l’Empordà amb què Salvem l’Empordà va homenatjar Lluís Llach va ser una carta d’amor i alhora un reconeixement pel suport del cantant a totes les lluites i reivindicacions de Salvem. Podria dir que va ser un acte entranyable i alhora una bogeria de quatre hores, que van aguantar com només ho podem fer aquells que estan tocats per l’Empordà. Perquè s’ha d’estar ben boig per lluitar com ho fa aquesta gent des de fa vuit anys perquè no s’acabi de trinxar el territori. No són gent, com se’ls acusa, instal·lada en la «cultura del no», sinó que sempre argumenten la seva reivindicació. Quan diuen «no» és per dir que «no d’aquesta manera». Però s’ha d’estar boig per defensar el medi, quan tots els partits ja preparen les seves maquinàries electorals i, segons els indicadors de l’Idescat sobre medi ambient, la sensibilitat mediambiental dels gironins està per sota de la mitjana catalana.

L’Arbre Sec

Publicat el per

Amb un vermut reivindicatiu i una tallada de la carretera de Figueres a la Bisbal, Salvem l’Empordà ha «inaugurat» una de les obres més polèmiques de l’etapa del conseller Nadal al capdavant del Departament de Política Territorial i Obres Publiques, la C-31, que oficialment encara no ho ha estat, d’inaugurada. Els activistes empordanesos reivindiquen un altre model de carretera, més sostenible i menys agressiu amb el territori i alerten d’un munt de projectes i infraestructures que és previst que s’executin a l’Alt Empordà. Si el govern no fa una política més respectuosa amb el medi, l’impacte social i territorial serà irreversible i aquesta comarca esdevindrà un espai molt poc atractiu per viure-hi. El nom del lloc triat ahir per Salvem m’ha semblat premonitori del que espera a l’Empordà, si es tiren endavant tots els projectes tal com el govern els ha planificat. La concentració es va fer a l’Arbre Sec.