[youtube]hfGx8pF4Rhg[/youtube]
Les erupcions volcàniques llancen a l’atmosfera roca fosa, cendra formada bàsicament per diòxid de silici (SiO²), i gasos, un dels més abundants és el diòxid de sofre (SO²). La lava pot ser llançada a quilòmetres de distància però cau ràpidament. A mesura que les partícules sòlides més pesants, piroclasts, van caient per l’efecte de la gravetat, les menys pesants, sobretot si han estat expulsades a uns quants quilòmetres d’altura, com ha passat amb el volcà Eyjafjalla que ha arribat a escopir fum fins als 11.000 metres, són arrossegades pel vent i poden mantenir-se a l’atmosfera durant anys. La prohibició de volar per Europa pel núvol de cendra ha estat exagerada. És evident i a ningú li passa pel cap que volar per sobre el volcà o a pocs quilòmetres de distància afecta greument un avió, però a mesura que augmenta la distància les partícules es van diluint.
Una setmana amb l’espai aeri europeu pràcticament tancat és una bestiesa. I si el volcà islandès està un any en erupció què s’hauria de fer? Des del principi s’havia d’haver tingut en compte les zones amb més partícules i buscar rutes a més o menys altitud per esquivar el possible perill que signifiquessin aquestes partícules en suspensió. Superada la fase d’histèria col·lectiva impulsada per Eurocontrol i els governs hiperproteccionistes que patim, ja podem parlar de com es dissoldrà el núvol i si tindrà conseqüències ambientals.
Un cop a l’atmosfera el diòxid de sofre o els òxids de nitrogen es combinen amb el vapor d’aigua i formen àcid sulfúric (H²SO), àcid nítric (HNO³) o també àcid clorhídric (HCl) que cauen amb la pluja. Això vol dir que ens caurà àcid del cel? No. Es considera pluja àcida si el pH de l’aigua és inferior a 5,6 -l’aigua destil·lada té un pH 7-. Distribuïda en un territori tan ample, els efectes d’aquesta pluja àcida provinent del volcà, seran en general inapreciables. És molt més perillós el dia a dia.
Els combustibles que cremen els vehicles, algunes calefaccions, les fàbriques o les centrals energètiques de carbó aboquen diàriament a l’atmosfera milers de tones de diòxid de sofre i òxids de nitrogen, que retornen a terra en forma de pluja àcida. Aquesta pluja, amb el temps, amenaça la salut de les persones, destrueix la vida als llacs i rius, fa emmalaltir o mata els arbres i afecta fins i tot els edificis. La principal font de diòxid de sofre és la crema de carbó o petroli que el conté com a impuresa. Els òxids de nitrogen (NO, NO²) s’originen en els processos de combustió a elevades temperatures en els motors de combustió, principalment els dièsel.