Posts Tagged ‘electricitat’
[youtube]0p_8w8F_Tzo&feature=related[/youtube]
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han desenvolupat un nou cable de distribució elèctrica realitzat amb un material superconductor que pot transportar una potència elèctrica cinc vegades superior a la convencional i que redueix en un 50% les pèrdues d’energia. El cable, del qual se n’ha fet un prototipus de trenta metres d’allargada, està fet amb un material ceràmic conegut com BSCCO -inicials de bismut, estronci, calci i coure- i ha batut el rècord mundial d’intensitat de corrent ja que ha arribat als 3.200 ampers. El nou cable pot transportar una potència de 110 megavoltampers, mentre que un cable dels actuals transporta només 24.000 volts.
L’èxit del nou cable ha sorprès als mateixos científics que l’han sotmès a proves molt rigoroses, com la caiguda d’un llamp. Com que laboratoris on es pugui treballar amb corrents tan intenses són més aviat escassos al món, part dels experiments es van haver de fer a Alemanya.
El 50% de l’energia elèctrica que es transporta es perd actualment per causa del calor que genera la resistència dels mateixos cables, mentre que un 10% de l’energia que es genera es gasta en el transport.
[youtube]QDk4GtUh3HA[/youtube]
L’illa de Samsø, a Dinamarca, va guanyar el 1997 un concurs estatal per trobar un lloc on desenvolupar un experiment ecològic. L’objectiu era impulsar l’ús d’energies renovables convertint l’illa en energèticament autosuficient i només utilitzant energies renovables. Dotze anys després, aquesta illa de 4.100 habitants i 114 quilòmetres quadrats, genera tota la seva electricitat de la força del vent i un 75% de la calefacció de les energies renovables. Once aerogeneradors d’1Megawatt, instal·lats al terra i deu més, de 2,3 Mw, generen més electricitat que la que consumeixen els habitants de l’illa i en permet vendre els excedents al continent. El balanç d’emissions de diòxid de carboni queda compensat perquè aquesta energia eòlica neutralitza l’energia que gasten els transbordadors que uneixen l’illa amb el continent, els combustibles usats pel transport intern i el consum de calefacció que no es genera per fonts renovables.
La calefacció prové, entre altres, de la central tèrmica de Brundby, una de les quatre que dóna aigua calenta a l’illa gràcies a la crema de palla. Aquesta central és d’una cooperativa de veïns que dóna servei a 232 cases i que produeix 3.300 Mw anuals usant 1.200 tones de palla que proporcionen 67 pagesos i que després aprofiten les cendres com adob pels camps. La planta de Nordby-Maarup escalfa 178 cases combinant la combustió de biomassa amb 2.500 metres quadrats de plaques solars. Samsø s’ha convertit, a més, en lloc de pelegrinatge dels experts en energies renovables d’arreu del món. I ara l’illa prepara el segon pas per introduir cotxes elèctrics o d’hidrogen, més aerogeneradors i aconseguir un reciclatge del cent per cent.
[youtube]akd4Mt3nO_g[/youtube]
El mes de setembre passat es va iniciar a la Unió Europea el procés de retirada de les bombetes ineficients que s’allargarà fins el 2016. La primera bombeta que deixarà de fabricar-se és la de 100 Watts i a partir d’ara només es vendran les que estiguin en estoc. D’aquí un any ja no es fabricaran les de 75 W i el setembre del 2011 serà el torn de les de 60 W. Totes aquestes bombetes ineficients seran substituïdes per altres d’eficients que permetran estalviar un 80% del consum total de l’enllumenat en una casa. A nivell europeu estaríem parlant d’una quantitat de 10.000 milions d’euros i d’estalviar l’emissió de 15 milions de tones anuals de diòxid de carboni a l’atmosfera, a partir del 2020.
La bombeta incandescent convencional és una de les formes menys eficients de produir llum, juntament amb la bombetes halògenes. El problema d’aquestes bombetes és que el 95 de l’energia que consumeixen es perd en forma de calor. Per això s’han de canviar per bombetes halògenes avançades, fluorescents compactes i llums tipus LED. Una bombeta halògena avançada té una millora energètica del 50% respecte una bombeta incandescent tradicional. Les llums fluorescents compactes són un 80% més eficients i molt més duradores. Més cares de compra la seva vida útil les fa a la llarga més barates. Tenen el problema que tarden a agafar la seva màxima intensitat de llum i han de ser reciclades perquè contenen mercuri. El futur passarà sobretot pels LED. Els díodes emissors de llum, que ja es poden veure en semàfors, fan la mateixa llum que una bombeta tradicional però estalvien un 90% d’energia i no tenen substàncies tòxiques. Quan la tecnologia dels LED millori per donar més llum aquesta serà la millor inversió.
[youtube]CpxKEGdfDxI[/youtube]
Dos jugadors d’un equip de futbol han mort en rebre la descàrrega d’un llamp que va caure sobre un petit poblat a l’orient d’El Salvador. El mes de maig passat un total de 26 persones, entre jugadors i públic, van resultar ferides en caure un llamp sobre un camp de futbol, on es disputava un partit entre juvenils a la ciutat d’Ingoldingen, al sud d’Alemanya). L’agost del 2008 dues persones van resultar mortes i sis amb ferides greus a l’estat mexicà de Guerrero per la caiguda d’un llamp mentre disputaven un partit de futbol aficionat… I així podríem anar seguint.
Ara que és època de llamps hi ha un grapat d’elements, més i menys coneguts, que incideixen en la possibilitat que caigui un llamp sobre una persona. Per exemple, saben que molta gent ha rebut la caiguda d’un llamp quan s’acostava la tempesta, però que el 50% de les víctimes mortals s’han produït quan la tempesta s’havia acabat. Els consells per evitar que et caigui un llamp a sobre són coneguts. Si la tempesta s’acosta doncs no estar en un lloc alt, ni dalt d’una torre, ni d’un arbre, ni tan sols d’una muntanya; s’ha d’evitar estar al costat de torres de comunicació, molins de vent, o dalt d’un bot que tingui un màstil alt; no jugar a golf -que fas amb un pal de ferro a la ma enmig d’una tempesta?-; no pescar a la platja amb canyes que tinguin elements metàl·lics a la punta…
Si des que es veu el llamp fins que s’escolta el tro passen menys de trenta segons, vol dir que s’està dins el radi d’acció de la tempesta. És millor no utilitzar el telèfon, no planxar, no fer servir la dutxa i apartar-se de qualsevol objecte metàl·lic i, per descomptat, desconnectar la televisió i l’antena.
Però per què es produeix un llamp. Quan es forma un núvol de tempesta es comença acumular càrrega elèctrica. La càrrega positiva se situa a la part de dalt del núvol, i la negativa en la part mes baixa. Llamps i llampecs són conseqüència del desequilibri entre càrregues positives i negatives entre aquestes zones. Els llamps cauen en punts on la densitat de càrrega superficial és més elevada. I les zones altes i punxegudes en són un gran captador. En una ciutat, per exemple, un gratacels és un lloc clau per a la caiguda de llamps, per això els edificis alts tenen parallamps. Aquests elements atrauen el llamp i en passen al terra la seva gran energia. El gratacel més famós de Nova York, l’Empire State Building una vegada va rebre quinze llamps en un quart d’hora.
Però tranquils, hi ha més probabilitat que et caigui un llamp al damunt, 1 entre 3.000.000, que no fer un ple a l’euromilió. Que encertis els cinc números i les dues estrelles passa 1 entre 76.275.360 vegades; per encertar la primitiva la probabilitat és d’1 entre 14.000.000.
[youtube]6oO1ffHaK-8[/youtube]
Es calcula que si l’1% de la superfície del desert del Sàhara, 9.065.000 km², estés ple de plaques solars l’energia que produirien seria suficient per cobrir les necessitats energètiques de tot el món. Ho ha explicat el director de l’Institut de Tècniques Termodinàmiques del Centre Aeroespacial d’Alemanya, Hans Müller-Steinhagen, durant una reunió de la Unió Europea de Geocències, celebrada a Viena. En el món actualment s’estan planejant projectes solars per a generar a curt termini 10.000 Mw, 2.200 dels quals sortirien de l’Estat espanyol, el segon país amb més potència d’energia solar del món, darrera els Estats Units. Que tota l’energia del món surti del mateix punt és un projecte irrealitzable però demostra la capacitat que té l’aprofitament del Sol. De fet la Unió Europea està estudiant la possibilitat de crear una xarxa elèctrica que connecti l’energia neta d’Europa amb la del nord d’Àfrica. La idea no es una bogeria. Si deixa de fer vent al Mar del Nord, al Sàhara continuarà fent sol, Islàndia continuarà aprofitant l’energia geotèrmica i s’aprofitaran les onades dels mars. Si les energies renovables estan interconnectades poden respondre perfectament a les demandes energètiques sense haver de recórrer a les energies tradicionals. El secret d’això seria una una xarxa elèctrica que costaria 40.000 milions d’euros de corrent continua d’alta tensió i no alterna, com és habitual. Per què ha de ser corrent continua? Doncs perquè aquesta xarxa permetria transportar electricitat a distàncies més llargues sense les pèrdues energètiques que es produeixen en una línia de corrent alterna i que poden suposar fins el 3% de l’energia transportada per cada mil quilòmetres de distància. A més la xarxa de corrent continua permetria que pel mateix cable pogués passar-hi més energia. Aquesta diversificació de fonts energètiques i un transport adequat permetrien fer un pas gegant en aconseguir que les energies renovables poc a poc vagin guanyant terreny. Però l’ús de l’energia solar al nord d’Àfrica contribuiria a més a fer prosperar una regió que depén encara de l’energia que baixa del nord.