Arxiu per a abril, 2010
[youtube]VqPWSdYvMXQ[/youtube]
El 2008 es van trobar en una cova de la regió sud-africana d’Sterkfontein, a 40 quilòmetres de Johannesburg, dos esquelets -un nen i una dona- d’una espècie d’homínid desconeguda que hauria viscut fa 2 milions d’anys i que pot ser l’esglaó que falta entre l’home-mico sud-africà (Australopithecus africanus) i els primers homo sapiens. La nova espècie s’ha batejat com Australopithecus sediba i pot ser la peça que falta per entendre l’arbre genealògic de l’evolució humana.
En la descoberta hi ha participat la Universitat sud-africana de Witwatersrand, concretament el paleontòleg Lee Berger que ha explicat que per la seva morfologia els esquelets comparteixen característiques tant de l’Australopithecus africanus com amb els primers membres del gènere homo, l’homo erectus i l’homo ergaster. A més aquests fòssils tenen una antiguitat d’entre 1,78 i 1,95 milions d’anys, un període del qual s’han trobat poques restes d’homínids.
Els esquelets revelen un cervell molt petit i uns braços molt llargs, propis dels australopithecus, però també una cara sortida, amb nas i dents petits, una pelvis per caminar dret, cames llargues i una cavitat cranial similar a la dels homínids molt posteriors com l’homo erectus o l’homo habilis.
[youtube]JSnB2HJnuOY[/youtube]
Científics espanyols han descobert una forma perquè sigui el mateix sistema immunitari qui acabi amb l’acinetobacter buamannii, un patogen que s’ha convertit en tot un problema sanitari per la seva resistència a molts antibiòtics i que ha afectat especialment els soldats ferits a la guerra de l’Iraq. Les infeccions que provoca aquest bacteri són especialment greus en pacients que estan ingressats a les Unitats de Cures Intensives (UCI), on provoca el cent per cent de mortalitat si el cep és multiresistent.
Un equip del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha detectat que les cèl·lules epitelials que conformen el teixit de pulmó infectades per aquest bacteri són capaces d’activar el sistema immunitari per eliminar-lo. Això permetrà estudiar formes per potenciar aquesta resposta cèl·lular perquè siguin les mateixes defenses de cada persona que acabin amb aquest bacteri.
Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista PLoS ONE han descrit com aquestes cèl·lules epitelials del pulmó infectat per acinetobacter comencen a produir factors antimicrobians i activar vies de senyalització implicades en la producció d’una proteïna anomenada quimioquina IL-8. Aquesta proteïna és imprescindible per enviar fagocits -una classe de glòbuls blancs- i enviar-los al lloc de la infecció per a combatre el bacteri. La teràpia plantejada té l’avantatge que funciona amb tots els ceps d’acinetobacter, independentment del seu grau de resistència als antibiòtics i, segons els científics, és molt difícil que el bacteri trobi un sistema per frenar-ho. A més la tècnica es podrà aplicar segurament en el futur a d’altres agents patògens.
[youtube]84wJYwsEx0s[/youtube]
Per primer cop s’han pogut captar imatges del sistema d’estrelles binari Epsilon Aurigae que des de fa segles desconcerta als astrònoms perquè cada 27 anys experimenta un eclipsi que dura dos anys i mig. Cada 27,1 anys, la llum de l’estrella principal d’aquest sistema de dues estrelles que giren al voltant d’un punt de gravetat comú, deixa de veure’s durant aproximadament 18 mesos, el per què era un misteri. El primer cop que es va poder observar el fenomen va ser durant la dècada dels anys vint del segle XIX. Les estrelles d’Epsilon Aurigae estan a 2.000 anys llum de la Terra i investigadors de la Universitat de Denver n’han trobat el secret.
Inicialment es pensava que aquest fenomen es produïa quan un objecte fosc i de gran volum tapava l’estrella durant l’eclipsi. Després es va començar a especular amb que un disc fred i opac que voltava a l’estrella secundària era la causant de l’eclipsi de l’Epsilon Aurigae. Ara, les imatges captades per un equip dirigit per Brian Kloppenborg, han confirmat aquesta darrera hipòtesi, ja que s’ha pogut veure que un cos inclinat i amb forma elíptica davant l’estrella principal i que evita que en veiem la llum durant 18 mesos. Alguns astrònoms consideren que estem assistint a l’inici d’un gran cataclisme d’aquest sistema estel·lar binari.
Les imatges van permetre als astrònoms calcular les dimensions i massa dels tres components del sistema, inclosa l’estrella rodejada pel disc fosc causant de l’eclipsi. Les imatges es van prendre des de sis telescopis diferents amb lents d’un metre de diàmetre que, combinades, funcionen com un interferòmetre, un instrument que utilitza les interferències de les ones de llum per mesurar la longitud d’ona de les mateixes amb una gran precisió.
[youtube]eKaH5j3vNaQ[/youtube]
Els japonesos tenen en el seu intestí bacteris que faciliten la digestió de les algues marines amb les quals es prepara el sushi. Aquests bacteris que hi ha dins els budells tenen uns enzims intrusos, però que permeten als individus obtenir energia a partir dels carbohidrats de diverses plantes terrestres. L’estudi, publicat a Science, l’ha fet un equip liderat per Mirjam Czjzek, de l’Estació Biològica de Roscoff (França), que ha aconseguit identificar enzims que digereixen carbohidrats d’un bacteri marí que s’alimenta d’una de les espècies d’algues vermelles.
La investigació s’ha fet comparant el metagenoma, els gens de les comunitats de bacteris que viuen en el cos humà, de l’intestí de 18 voluntaris nord-americans i de 13 japonesos i han comprovat que aquests enzims només apareixien en els budells dels nipons. Si els humans no tenim un gen que creï aquests enzims, què hi fan en els intestins dels japonesos? L’explicació sembla que l’hauríem de buscar uns quants segles enrere. Fa centenars d’anys que les algues tenen un important paper en la cultura alimentària japonesa. En el segle VIII les algues es feien servir com a forma de pagament per a pagar imposts. Aquest contacte amb els microbis marins en menjar algues hauria permès als gens bacterians capaços de digerir les algues marines que s’hagin transferit de l’ecosistema marí a l’intestí humà.
[youtube]-sGmNXt7E2s&feature=related[/youtube]
A principis d’abril s’ha celebrat a Seattle, als Estats Units, s’ha celebrat la reunió anual de la Societat de Medicina del Comportament. Entre els estudis que s’hi han presentat n’hi ha un que indica que la meditació transcendental pot ser una forma molt efectiva de reduir la depressió. Els estudis els han fet les universitats Charles Drew, de Los Angeles, i la de Hawaïi analitzant afroamericans i nadius de Hawaïi més grans de 55 anys amb risc de patir malalties cardiovasculars. Agafar aquest grup d’individus responia a que la depressió és un importantíssim factor de risc en els casos de malalties cardiovasculars.
En els dos casos els estudis van demostrar que els individus que practicaven la meditació transcendental van mostrar una reducció important dels símptomes de depressió en comparació amb els grups de control. La major disminució es va registrar en les persones que tenien símptomes clínics importants de depressió. Farcits de fàrmacs, el descobriment pot ajudar molta gent a reduir la depressió en persones d’edat avançada sense prendre més medicaments. Només als Estats Units es calcula que aquesta malaltia afecta uns 18 milions de persones grans.
[youtube]KsMcJaSPaoM[/youtube]
Científics nord-americans han desenvolupat un procediment que permetrà identificar els fumadors que tenen més risc de patir un càncer de pulmó. L’estudi l’ha publicat la revista Science Translational Medicine i l’han realitzat investigadors de l’Escola de Medicina de les Universitats de Utah i Boston. El mètode utilitza la genètica per a determinar si una persona és més propensa a contraure un càncer de pulmó que una altra i, en cas que aparegui, poder combatre amb més precisió la malaltia.
Als Estats Units i per extensió a la resta del món occidental, el 90% dels casos de càncer de pulmó són causats pel consum de tabac. Però fins ara no existia cap mètode per identificar als qui tenen més perill de desenvolupar la malaltia. El què s’ha descobert és que gens que tenen un factor específic en aquests tipus de càncer, PI3K, s’activen en les cèl·lules de les vies respiratòries de fumadors amb càncer pulmonar. Aquest és un pas previ en el desenvolupament de la malaltia i pot revertir-se amb un agent químic preventiu, el myo-inositol. Això no vol dir que ara ja es pugui fumar tranquil, perquè els danys provocats pel tabac a la llarga van molt més enllà del càncer de pulmó.
[youtube]hfGx8pF4Rhg[/youtube]
Les erupcions volcàniques llancen a l’atmosfera roca fosa, cendra formada bàsicament per diòxid de silici (SiO²), i gasos, un dels més abundants és el diòxid de sofre (SO²). La lava pot ser llançada a quilòmetres de distància però cau ràpidament. A mesura que les partícules sòlides més pesants, piroclasts, van caient per l’efecte de la gravetat, les menys pesants, sobretot si han estat expulsades a uns quants quilòmetres d’altura, com ha passat amb el volcà Eyjafjalla que ha arribat a escopir fum fins als 11.000 metres, són arrossegades pel vent i poden mantenir-se a l’atmosfera durant anys. La prohibició de volar per Europa pel núvol de cendra ha estat exagerada. És evident i a ningú li passa pel cap que volar per sobre el volcà o a pocs quilòmetres de distància afecta greument un avió, però a mesura que augmenta la distància les partícules es van diluint.
Una setmana amb l’espai aeri europeu pràcticament tancat és una bestiesa. I si el volcà islandès està un any en erupció què s’hauria de fer? Des del principi s’havia d’haver tingut en compte les zones amb més partícules i buscar rutes a més o menys altitud per esquivar el possible perill que signifiquessin aquestes partícules en suspensió. Superada la fase d’histèria col·lectiva impulsada per Eurocontrol i els governs hiperproteccionistes que patim, ja podem parlar de com es dissoldrà el núvol i si tindrà conseqüències ambientals.
Un cop a l’atmosfera el diòxid de sofre o els òxids de nitrogen es combinen amb el vapor d’aigua i formen àcid sulfúric (H²SO), àcid nítric (HNO³) o també àcid clorhídric (HCl) que cauen amb la pluja. Això vol dir que ens caurà àcid del cel? No. Es considera pluja àcida si el pH de l’aigua és inferior a 5,6 -l’aigua destil·lada té un pH 7-. Distribuïda en un territori tan ample, els efectes d’aquesta pluja àcida provinent del volcà, seran en general inapreciables. És molt més perillós el dia a dia.
Els combustibles que cremen els vehicles, algunes calefaccions, les fàbriques o les centrals energètiques de carbó aboquen diàriament a l’atmosfera milers de tones de diòxid de sofre i òxids de nitrogen, que retornen a terra en forma de pluja àcida. Aquesta pluja, amb el temps, amenaça la salut de les persones, destrueix la vida als llacs i rius, fa emmalaltir o mata els arbres i afecta fins i tot els edificis. La principal font de diòxid de sofre és la crema de carbó o petroli que el conté com a impuresa. Els òxids de nitrogen (NO, NO²) s’originen en els processos de combustió a elevades temperatures en els motors de combustió, principalment els dièsel.
[youtube]Kby9i60-iV4&feature=related[/youtube]
Frédéric Theunissen, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Nicolas Mathevon, de la Universitat Jean Monnet, de França, han descobert que les hienes codifiquen en la seu típic “riure” informació sobre la seva edat, domini territorial i identitat. Les seves investigacions s’han publicat a la revista BMC Ecology. Els científics han treballat amb un grup de 26 hienes en captiveri i es van trobar que les variacions en el to del riure i el timbre poden ajudar aquests animals a establir jerarquies socials.
Els investigadors van descobrir que mentre el to del riure revela l’edat d’una hiena, les variacions en la freqüència de les notes pot codificar informació sobre l’estat dominant i subordinat. Això els permetria establir els drets d’alimentació i organitzar-se a l’hora de buscar aliment. Les variacions es produeixen, a més, quan diversos animals competeixen per compartir carronya, sense que n’hi hagi suficient per a tots, per tant l’aplicació de la jerarquia seria un gest de submissió dels més febles respecte als més forts.
Els professors que han fet l’estudi també consideren que el riure característic de les hienes pot ser també usat per a demanar ajut. Una hiena en solitari difícilment aconseguirà robar una peça capturada per un lleó, però una manada sí que ho pot fer. Per tant, les hienes necessiten coordinar-se i cooperar, però alhora també competir. El llenguatge de les hienes fa que sense necessitat de desplaçar-se puguin decidir si col·laboren o no amb una petició d’ajuda o simplement la obvien.
[youtube]VYhJcDM4dIU[/youtube]
El 22 d’abril el Green Hornet, un F/A-18 Super Hornet, es convertirà en el primer caçabombarder de l’exèrcit dels Estats Units que utilitzarà biocombustible per a volar. Omplirà el 50% dels seus dipòsits amb biocarburant procedent de l’oli de camelina (Camelina sativa). Aquesta planta no té utilitat alimentària i per això es considera que aquest biocdièsel és de segona generació. És un pas molt important perquè la despesa en combustible de l’exèrcit nord-americà és extraordinària. El 2007 el Pentàgon va pagar només a Shell, una de les empreses que els subministra carburant, 1.630 milions d’euros.
El què busca el govern nord-americà amb aquesta introducció parcial de biocombustibles és anar reduint la seva dependència energètica del petroli exterior i la reducció de combustibles fòssils, cada vegada més cars i escassos. I també, perquè no, demostrar la capacitat d’aquests avions de volar amb biocombustibles sense notar la diferència. De fet, l’Armada creu que entre el combustible JP-5 derivat del petroli i el biodièsel que surt de la camelina pràcticament no hi ha diferència. Però no s’enganyin, al darrera hi ha més un tema d’economia i estratègia que no pas mediambiental. L’exèrcit dels EUA és el més important del món, amb una capacitat destructiva sense precedents i seria una mica ridícul que vigilés les emissions de CO² dels seus caces mentre aquests llancen míssils i bombes.
El següent pas és portar els biocombustibles als vaixells un cop s’hagin enllestit els protocols que certifiquin el seu ús amb garanties. El Defense Energy Support Center és l’encarregat de subministrar biocarburants a l’Armada dels EUA. De moment, ha firmat un contracte de dos milions d’euros amb l’empresa Sustainable Oils pel qual es compromet a comprar 151.000 litres de biodièsel a partir de la camelina. Aquesta companyia ja ha signat darrerament contractes amb diverses companyies aèries per a començar a utilitzar els seus productes en avions comercials.
[youtube]AvEEaaeHyY8[/youtube]
La Xina ha completat la seqüència del genoma de la mandioca i gràcies a aquesta informació la podrà conrear en zones més fredes i seques del país. El motiu és utilitzar aquesta planta com a matèria primera per a produir bioetanol. Ja fa quatre anys que la Xina pensa en la mandioca per a la producció industrial de biocombustibles. Només fa un any que es va anunciar que es construiria la primera fàbrica de producció de mandioca a la Xina a la província de Guangxi, on es conrea el 60% de la mandioca del país.
La mandioca es cultiva en zones tropicals i subtropicals, on es destina a la producció de tapioca com a aliment, o a la seva conversió en midó i alcohol per a diverses utilitats. El retard en la producció industrial de biocombustibles a partir de la mandioca es degut a la poca matèria primera, que ha impedit a la Xina la producció d’un milió de tones a l’any de bioetanol. Els xinesos s’han fixat en l’ús que es dóna a la mandioca a l’Amèrica Llatina, on és una planta que també es produeix amb finalitats energètiques. A Colòmbia ja fa un any que circulen cotxes moguts amb etanol de mandioca.