Posts Tagged ‘Berkeley’
[youtube]Kby9i60-iV4&feature=related[/youtube]
Frédéric Theunissen, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Nicolas Mathevon, de la Universitat Jean Monnet, de França, han descobert que les hienes codifiquen en la seu típic “riure” informació sobre la seva edat, domini territorial i identitat. Les seves investigacions s’han publicat a la revista BMC Ecology. Els científics han treballat amb un grup de 26 hienes en captiveri i es van trobar que les variacions en el to del riure i el timbre poden ajudar aquests animals a establir jerarquies socials.
Els investigadors van descobrir que mentre el to del riure revela l’edat d’una hiena, les variacions en la freqüència de les notes pot codificar informació sobre l’estat dominant i subordinat. Això els permetria establir els drets d’alimentació i organitzar-se a l’hora de buscar aliment. Les variacions es produeixen, a més, quan diversos animals competeixen per compartir carronya, sense que n’hi hagi suficient per a tots, per tant l’aplicació de la jerarquia seria un gest de submissió dels més febles respecte als més forts.
Els professors que han fet l’estudi també consideren que el riure característic de les hienes pot ser també usat per a demanar ajut. Una hiena en solitari difícilment aconseguirà robar una peça capturada per un lleó, però una manada sí que ho pot fer. Per tant, les hienes necessiten coordinar-se i cooperar, però alhora també competir. El llenguatge de les hienes fa que sense necessitat de desplaçar-se puguin decidir si col·laboren o no amb una petició d’ajuda o simplement la obvien.
[youtube]LRJhaX7dohQ[/youtube]
Una hora de migdiada pot fer a les persones més intel·ligents ja que aclareix la ment i millora la capacitat d’aprenentatge, segons un estudi de la Universitat de Berkeley. El professor de psicologia d’aquesta Universitat Mattew Walker explica que el son no només cura el malestar del cansament prolongat sinó que, a nivell neurocognitiu, et porta més enllà d’on estaves abans de fer la migdiada. Les conclusions de l’estudi reforcen la hipòtesi que el son facilita l’emmagatzemament de la memòria a curt termini i permet fer un buit a nova informació.
Per arribar a aquestes conclusions, es científics van agafar una mostra de 39 adults sans, que van ser dividits en dos grups, uns que feien la migdiada i un altres no. Durant un dia es va exposar aquestes persones a dos exercicis d’aprenentatge per posar a prova l’hipocamp, una regió del cervell que ajuda a emmagatzemar memòries sobre esdeveniments. Un dels exercicis es va fer al migdia i els resultats dels dos grups no van presentar grans diferències. A les dues de la tarda, només un dels grups va dormir noranta minuts i després tots van ser sotmesos a una segona ronda d’exercicis, on es va poder comprovar que els pitjors resultats corresponien als que no havien fet la migdiada.
Segons els científics que han fet l’estudi, restar moltes hores despert fa que la nostra ment funcioni a un ritme molt més lent. Passar la nit en vetlla redueix un 40% la capacitat d’iniciar noves activitats a causa de la paralització d’algunes zones del cervell durant el període de falta de son de la persona.