Posts Tagged ‘medicaments’
[youtube]y6osMO5xnag[/youtube]
Investigadors de l’Escola de Medicina de la Universitat de Standford, a Califòrnia, han desenvolupat una sèrie de fàrmacs contra l’hepatitis C que neutralitzen la resistència del virus sense els efectes secundaris de les teràpies actuals. L’estudi, publicat per la revista Science Translational Medicine, ha trobat un nou tipus de petites molècules que frenen l’avanç del virus de l’hepatitis C i obra la porta als nous tractaments contra la malaltia. En els experiments in vitro aquests nous medicaments van aconseguir fins i tot inhibir la multiplicació del virus causant de la malaltia.
El virus de l’hepatitis C infecta a milions de persones a tot el món i moltes d’elles desconeixen que tenen la malaltia. La infecció crònica de l’hepatitis C és la primera causa de càncer hepàtic dels EUA. Els tractaments actuals són força bons però molt agressius i sovint es presenta el problema de la mutació del virus. Per això la idea d’aquests científics ha estat atacar el virus des de diferents angles utilitzant una combinació d’aquests nous medicaments, cadascun destinat a un punt concret del virus. Desenvolupat amb èxit al laboratori els nous medicaments necessitaran encara un any per a desenvolupar les proves clíniques en animals. A partir del 2012 es començaria a provar en humans i, si es efectiu, es comercialitzaria un any més tard.
[youtube]VckPoBSZIYs[/youtube]
Científics de la Universitat d’Annuncio, a Itàlia, han realitzat un estudi que s’ha publicat a la revista Phytotherapy Research, segons el qual han trobat un extracte antioxidant que surt de l’escorça d’un tipus de pi francès que té propietats per curar els símptomes aguts i crònics de les hemorroides. L’extracte en qüestió és el Pycnogenol i la seva aplicació tòpica redueix la durada dels dolors i les hemorràgies de les hemorroides. Fins i tot s’ha comprovat que l’aplicació del Pycnogenol ha ajudat a reduir el nombre d’intervencions quirúrgiques i hospitalitzacions en els casos més greus.
L’extracte prové d’un pi que creix al llarg de la costa sud-occidental de França i és una combinació de procianidines, bioflavoides i àcids orgànics. Les proves amb l’extracte del pi es van fer en un grup de pacients durant dues setmanes i els seus resultats van confirmar la seva eficàcia tant si es prenia per via oral com si s’aplicava de forma tòpica.
Les hemorroides són venes inflades i doloroses que es troben en la porció final de recte o a l’anus. Aquesta afecció és molt comuna, especialment durant l’embaràs i després del part. Les hemorroides resulten de l’augment de la pressió a les venes de l’anus. Aquesta pressió provoca bonys i l’expansió de les venes, provocant un dolor intens particularment quan la persona està asseguda. L’estrenyiment, la permanència assegut per llargs períodes de temps i la infecció anal són factors que també contribueixen al desenvolupament d’aquest problema. Però en alguns casos també poden ser símptomes d’altres malalties, com la cirrosi hepàtica.
[youtube]s9q6qiuyDfQ[/youtube]
Un equip científic, dirigit per l’investigador de la Universitat de Califòrnia David Fruman, ha descobert un compost que podria ajudar a combatre la leucèmia perquè ataca la proteïna mTOR, que és un dels factors desencadenants dels processos cancerígens. Ja existeixen medicaments que ataquen directament aquesta proteïna però no han demostrat ser efectius a l’hora d’inhibir el creixement de cèl·lules cancerígens i a més tenen uns efectes secundaris molt importants. El compost descobert ara, en canvi, ha donat resultats molt satisfactoris en les proves realitzades amb cèl·lules leucèmiques de rates. En aquestes proves el nou inhibidor de la proteïna mTOR va bloquejar només l’enzim cancerígen sense que tingués altres efectes adversos. L’estudi, publicat en la revista Nature, indica que el compost va inhibir el creixement de les cèl·lules linfoblàstiques de la leucèmia en cultius cel·lulars i en rates de laboratori i va potenciar els efectes anticancerígens d’una altra substància, el dasatinib (Sprycell) que s’utilitza per tractar la leucèmia.
De tota manera, el nou fàrmac encara tardarà un temps en aplicar-se perquè, tot i que els primers resultats són molt esperançadors, encara ha de superar la fase d’assajos clínics en humans.
[youtube]8BJwxZIzx0Q[/youtube]
Investigadors de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat del País Basc (UPB) han aconseguit aïllar la proteïna anomenada “acopladora TrwB”, a través de la qual els bacteris intercanvien informació. Això permetrà en el futur desenvolupar estratègies contra la resistència dels bacteris als antibiòtics. La tesi que ha permès aïllar aquesta proteïna ha estat realitzada per Ana Julia Vecino, en el departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UPB i en la Unitat de Biofísica, del Centre Mixt CSIC-UPB. La investigació ha permès saber més com funciona el mecanisme a través del qual un bacteri és capaç de transmetre una molècula de DNA a un altre, a través d’un procés que requereix el contacte físic. Això permet als bacteris intercanviar informació genètica útil per fer front al seu entorn i adaptar-se al medi. Sabent com es comuniquen genèticament els bacteris es poden desenvolupar estratègies per combatre la seva resistència als antibiòtics, perquè aquesta és part de la informació que es passen d’un a l’altre. La resistència dels bacteris als antibiòtics és un dels problemes més importants que afronta la medicina des de les últimes dècades i que s’ha convertit en tot un repte pels investigadors.
El primer antibiòtic conegut és la penicil·lina que va ser descoberta pel bacteriòleg escocès Alexander Fleming, en el Saint Mary’s Hospital de Londres, el 1929. Però el primer assaig clínic no es va fer fins el gener de 1941 i la seva producció industrial no va començar als Estats Units fins el 1943. Aquest descobriment de la penicil·lina, un antibiòtic d’ampli espectre que curava moltes malalties, va significar una nova era per a la medicina, la des antibiòtics. A partir de Fleming altres investigadors van buscar nous antibiòtics, como l’estreptomicina utilitzada pel tractament de la tuberculosi, per cert rodejada de molta polèmica per les putades entre científics que hi va haver a l’hora de patentar el descobriment (veieu el vídeo).
[youtube]PpT-36JYo28[/youtube]
[youtube]rHyeZhcoZcQ[/youtube]
Científics nord-americans de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Los Angeles, a Califòrnia, han presentat un estudi que assegura que alguns fàrmacs que combaten l’osteoporosi també ajuden a prevenir el càncer de mama. L’estudi, presentat per l’Associació per a la Investigació del Càncer en un simposi sobre la malaltia a San Antonio, Texas, s’ha realitzat a 150.000 dones menopàusiques i les conclusions són clares. Les dones que van consumir bisfosfonats per a combatre l’osteoporosi es van veure beneficiades per una reducció del 32% en els casos de càncer de mama invasiu. Aquest factor benefactor d’aquest fàrmac ja s’havia començat a veure beneficiós en altres estudis anteriors que havien establert un nivell molt més baix de recaiguda de la malaltia en dones que havien rebut una injecció d’àcid bisfosfonat zoledrònic cada sis mesos. Als Estats Units cada any es recepten aquests fàrmacs a milions de dones per combatre l’afebliment dels ossos.
L’osteoporosi és una malaltia en la qual l’os va perdent massa i es torna més prim i feble, cosa que fa que es torni molt fràgil i sovint es trenqui. La massa òssea d’una persona va augmentant al llarg de la seva vida fins arribar al nivell màxim entre els 30 i els 35 anys. A partir d’aquesta edat, de forma natural, comença una progressiva pèrdua de massa dels ossos. Quan la pèrdua progressiva s’accelera, cosa que pot estar provocada per una malaltia o hàbits determinats i en el cas de la dona en arribar a la menopàusia, pot presentar-se l’osteoporosi en edats més baixes. L’osteoporosi és la principal causa de fractures d’ossos del canell, columna i maluc en dones a partir de l’època menopàusica.
[youtube]h80c3yFvQw8[/youtube]
A l’Hospital Presbiterià de Nova York s’està provant una revolucionària tècnica per combatre els tumors cerebrals que consisteix en injectar altes dosis d’un medicament directament en les formacions cancerígenes. El centre ha realitzat les primeres aplicacions intraarterials directes que es realitzen al món del medicament Avastin (bevacizumab) sobre un tumor maligne. La tècnica estalvia als pacients els efectes secundaris de rebre el medicament via intravenosa. Els resultats han estat molt bons i això a la pràctica podria significar acabar amb les sessions de quimioteràpia per via intravenosa que se solen aplicar de manera freqüent als pacients que presenten tumors cerebrals malignes. La nova tècnica s’explica en el Journal of Experimental Therapeutics and Oncology.
L’Avastin està fabricat per la companyia Genentech, membre del grup Roche, i el que fa és bloquejar el creixement dels vasos sanguinis, sense sang les cèl·lules tumorals es moren. El medicament fins ara s’aplica a través de les venes, per la qual cosa, perquè arribi al tumor se n’ha d’aplicar molta més quantitat. La tècnica es continua provant i si acaba donant resultats tan bons com ara fins i tot servirà per a tumors que no responen bé a les tècniques actuals.
[youtube]rTX61qR5gfY[/youtube]
Un grup d’investigadors del Jewish General Hospital Lady Davis i la Universitat McGill de Montreal estan experimentant un nou tractament que ha aconseguit revertir el desordre autoimmune de l’esclerosi múltiple en ratolins. Aquesta malaltia afecta el sistema nerviós i afecta unes 40.000 persones arreu del món, principalment persones blanques i de països allunyats de l’Equador. La malaltia es una resposta immunològica del mateix cos que acaba afectant el sistema nerviós, atacant-se a si mateix. Això provoca una progressiva discapacitat física i cognitiva que a la llarga invaliden la persona. És difícil de diagnosticar aviat perquè els símptomes són freqüents en altres malalties. El nou tractament, el GIFT15, intenta ser una teràpia cel·lular personalitzada que busca suprimir la resposta immunològica. Per aconseguir això s’han fusionat dues proteïnes que, de forma separada, actuen com a estimulants del sistema immunològic, però juntes tenen l’efecte contrari. Aquest efecte converteix cèl·lules B en cèl·lules similars a les T, eliminadores de la resposta imminulògica. En rates funciona, ara s’haurà de veure si es pot aplicar als humans. En tot cas s’hauran de treure cèl·lules B del malalt i tractar-les amb GIFT 15, i un cop transformades tornar-les al pacient. La tècnica, si funciona en humans, podria servir per actuar contra altres malalties que tenen un origen similar, o per controlar el rebuig dels pacients que han rebut un òrgan.
[youtube]ZBVWz9r4pZ4&feature=PlayList&p=501B269C7BA20F72&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Un dels principals problemes en les operacions hospitalàries és la tolerància dels pacients a l’anestesia, sobretot a la general que s’aplica per fer les grans cirurgies. Ara investigadors de l’Hospital General de Massachusetts, als Estats Units, han desenvolupat una nova anestèsia general més segura per als pacients més greus. L’experiment, realitzat de moment només en animals l’ha publicat la revista Anesthesiology. La prova s’ha fet a partir d’un anestèsic existent amb el fàrmac MOC-etomidat. La diferència d’aquest nou producte és que no provoca una caiguda ràpida de la pressió sanguínea com fan la majoria d’anestèsics o la supressió de l’activitat de la glàndula adrenal durant un període prolongat de temps. El director del projecte, Douglas Raines, explica que la diferència és que el nou fàrmac manté la pressió sanguínea més estable i redueix la durada de la supressió adrenal. En pacients greus o vells, les grans caigudes de tensió poden ser molt perilloses, i per això s’ha treballat en la recerca d’un fàrmac més fàcil de metabolitzar. Les proves amb el MOC-etomidat s’han fet amb granotes i rates, i s’ha pogut comprovar que la recuperació dels animals després de l’anestèsia també era molt més ràpida.
[youtube]-vOwOXysTDs[/youtube]
Tothom es queixa de la falta de memòria, la incapacitat de recuperar una informació que el nostre cervell ja té emmagatzemada. Doncs d’aquí poc temps segurament es disposarà d’un medicament que potenciarà enormement la memòria. Un grup d’investigadors de la Universitat de Màlaga, liderat pel doctor Zafaruddin Khan, ha desenvolupat un model d’experimentació en rates que permet incrementar més de mil vegades la capacitat de memòria d’un animal normal. Això s’aconsegueix estimulant el seu cervell amb una proteïna que, es creu, també pot servir pels humans. La proteïna en qüestió s’anomena RGS14, una biomolècula a partir de la qual es podran corregir problemes de memòria en pacients amb patologies neurològiques i també en la població envellida. L’estudi, publicat a la revista Science, no descarta que aquesta ampliació de memòria també es pugui aplicar a persones sense problemes, però que tenen necessitat d’augmentar la seva capacitat memorística, per exemple els estudiants. D’aquí un any l’RGS14 es començarà a experimentar en micos i, si la cosa funciona, després es passarà a una segona fase amb humans. De moment, els resultats són més que espectaculars. Les rates tractades amb aquesta proteïna memoritzen la informació d’un objecte durant mesos, mentre que els animals que no l’han pres només retenen la informació 45 minuts.